Mitgera de la Plaça de les Olles

 

"Bona part de la reforma urbanística de Ciutat Vella ha consistit a esponjar carrers i places, acció que s'ha fet bàsicament enderrocant vells edificis o deixant solars sense edificar. La plaça de les Olles és una antiguíssima plaça de Barcelona que va guanyar espai justament amb aquest procés. Els veïns estaven molt contents de la rehabilitació, però els va semblar que les dues mitgeres que havien quedat a la vista no feien justícia al conjunt i van decidir que els artistes podrien transformar-les. Des de la Plataforma d'Entitats de la Ribera es va iniciar un projecte que va portar principalment Llum Ventura, veïna i aleshores consellera de Cultura al districte. Va reunir uns dotze artistes del barri, tots ells amb diferents estils i en diferents moments de la seva carrera, i va coordinar les reunions fins a trobar un projecte realment col·lectiu. Cada artista treballaria amb la seva mà i per amor a l'art, renunciaria al seu estil i a poder identificar la seva firma en el mur. A poc a poc, es van anar perfilant les solucions: formes ondulants com el suport, predomini del color blau i creació d'una mena de nebulosa o mar on subtilment emergissin unes formes que es pintarien individualment.

Per a la realització es va comptar amb l'ajut dels bombers, que van prestar les escales i altres artefactes. Si a més sumem que el fons del mural es va fer ruixant la pintura amb compressors, podem imaginar que van ser tres dies d'espectacle aparatós, gairebé com una festa al carrer. Venint des del pla de Palau viurem la sensació de veure dues parets que es toquen i que s'obren quan avancem. El mural mateix és també com una visió irreal, una mena d'espai celest on ens sembla que podem distingir formes en els núvols, la majoria d'elles d'animals que no guarden relació d'escala; quasi com un somni o una al·lucinació d'atmosfera densa, colors florescents i formes inconnexes que apareixen i s'esvaeixen en un mar d'onades o fluids estrany, incloent-hi les finestres, aquestes sí, de veritat."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Elena Massons

Materials:Fibrociment pintat

 

Autor

Coordinadora:Llum Ventura

Més informació:Viquipèdia Llum Ventura Gil

Llum Ventura, font:barcelonaencomu.cat

 

       Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

Bust a Francesc Carreras i Candi

 

"Francesc Carreras i Candi (1862 - 1937), polític de la Lliga i historiador, és l'autor del millor llibre escrit sobre la capital catalana, La ciutat de Barcelona, de 1916. La seva filla va demanar a l'Ajuntament que instal·lés en algun lloc destacat un bust que tenia del seu pare, obra de l'escultor Jacinto Bustos Vasallo. Parcs i Jardins va insinuar que es posés a Sants, on hi ha un carrer dedicat a Carreras Candi, però la filla va preferir el Parc de la Ciutadella. El 1975, el bust va ser col·locat prop del Parlament de Catalunya."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M. Huertas

 

"El treball escultòric que fa l'escultor Jacinto Bustos Vasallo sobre la representació de la figura de Francesc Carreras i Candi ens mostra algunes característiques de l'obra de l'artista i també algunes particularitats que convé desenvolupar tot seguit.

En primer lloc, ens crida l'atenció la conformació clàssica o classicitzant de la peça, demostrada en la proporció dels trams, en el volum central del cos i l'elevació del cap (una mica exagerada a causa de la necessària i útil correcció de la perspectiva que demana l'observació de la peça). El marbre blanc va fent aparèixer la imatge de Carreras i Candi a partir del treball del picament de la mateixa pedra, el qual va minvant a mesura que anem pujant pel cos i, també, picament que torna a lligar amb el que trobem més avall, a la peanya quadrada.

Les característiques clàssiques que trobem en aquesta peça les podem fer dialogar amb altres peces de Bustos Vasallo, com La Paz (1922), en què hi ha també una forma canònica basada en la idealització del cos i de tots i cadascun dels detalls. Els detalls de l'escultura, és a dir, cabells, arrugues de la cara i del coll, acaben estant tots ells agrupats per poder fer, d'aquesta manera, una síntesi de les formes representades; d'altra banda, un recurs que ha estat utilitzat de manera constant en l'estatuària clàssica, fonts de les que beu l'escultor. Quan parlem d'estatuària clàssica fem referència a les formes gregues i romanes, tant pel que fa a la idealització com a la necessitat de reconeixement de la figura de Carreras i Candi.

D'altra banda, convé assenyalar la conformació global de l'estructura en forma de fus, els muscles i les espatlles lleugerament caiguts i rebaixats que fan que el cap, la part que veritablement interessa a l'espectador i a l'escultor, sobresurti, fins i tot exageradament, per sobre de tota la peça."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Francesc Serés

Materials:Marbre blanc sobre pedestal de pedra

 

Més informació:Viquipèdia Francesc Carreras i Candi

Més informació:Enciclopedia.cat Francesc Carreras i Candi

 

Francesc Carreras i Candi, font:Enciclopèdia.cat

 

Autor

Escultor:Jacinto Bustos Vasallo

Més informació:Viquipèdia Jacinto Bustos Vasallo

 

Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

Els Murals de Bon Pastor

 

"Poques imatges com aquestes trobarem en espais públics exteriors i, en canvi, quantes vegades les hem vistes a l'interior de cases! No tenen res a veure amb el que normalment es promou com a art públic, però sí molt amb el que majoritàriament s'entén per art i per imatges belles. La prova és la seva proliferació arreu del barri i el respecte que els veïns hi mostren.

Des del graffiti fins a les pintades de missatges polítics o declaracions d'amor, al llarg de la història les parets han acabat parlant dels qui les envolten, necessitats de reconèixer-se en el propi entorn. La voluntat de crear vincles i evitar el vandalisme ha fet que, a partir dels anys seixanta i especialment en barris de creació ràpida i massificada, s'engeguin accions artístiques conjuntes on participen els ciutadans amb les seves pròpies mans, fent que al carrer la gent se senti com a casa, en un espai propi.

Els murals de la plaça Félix Rodríguez de la Fuente són un cas clar d'iniciativa i autoria popular i col·lectiva. Si bé està clara la veterania de Bernardo Gago, recorrent les deu imatges, trobarem signatures, nivells d'experiència i estils diferents. Hi ha, però, unitat en el conjunt: a més dels colors (bàsicament tons pastel, amb el verd i el marró com a colors predominants), que s'integren amb els colors de la plaça, totes les intervencions tenen una mida similar i s'ubiquen entre els contraforts de la mitgera seguint el ritme compositiu de la plaça (arbres i bancs). Temàticament, el vincle també és clar: la natura. Sota la placa que recorda el cèlebre i televisiu Félix Rodríguez de la Fuente, arrenca la sèrie, la primera imatge de la qual conté el seu retrat i representants de la fauna ibèrica, talment com si comencés un dels seus capítols. Des de l'ós, el llop o l'ànec salvatge, fins a fórmules impressionistes o vangoghianes, un mural comú recorda un home que va viure intensament la natura i que, com tants pintors, la va portar a les cases perquè la veiem còmodament."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Elena Massons

Materials:Pintura

 

Autor

Coordinador:Bernardo Gago

Amb la col·laboració d'Agustina Segarra, Roberto Navalón, José María Martínez, José Pérez, Jorge Garrochena, Sara Martínez, Mónica Ramírez, Ester Miguel, Ino Cabezuelo, signats individualment

Més informació:Viquipèdia Bernardo Gago

 

Bernardo Gago, font:Viquipèdia

 

Veure més Art Públic Sant Andreu

Mural de la Memòria de Baró de Viver

 

"El punt de partida és la relació que Montserrat Arias, professora d’ensenyament visual i plàstic a l’escola l’Esperança, del barri Baró de Viver, va establir l’any 2004 amb el centre de recerca universitària Polis per obtenir assessorament en un treball escolar que estava desenvolupant amb alumnes de tercer i quart d’Educació Secundària Obligatòria (ESO) sobre la imatge del barri. Polis va acollir la idea i va començar a prestar-li assessorament. Fruit d’aquesta col·laboració va ser el desenvolupament i evolució del projecte inicial, encarrilant-lo cap a un procés participatiu més ampli amb les entitats i els veïns del barri.

El Centre de Recerca Polis és un centre interdisciplinari dedicat a la intervenció ambiental format per investigadors de la Universitat de Barcelona (UB), facultats de Belles Arts i Psicologia, i concretament dels departaments d'Escultura, Psicologia Social i Dibuix, i per alguns investigadors associats, d’altres universitats...

Va ser un procés molt llarg, que va durar anys, amb moltes reunions entre els veïns i els tècnics i investigadors del CR Polis, amb negociacions constants i molts estira i arronsa. Finalment es va decidir que es reflectirien moments de la vida del barri que havien tingut un significat especial per als seus habitants, amb incidència sobretot en l’urbanisme i la vida quotidiana, sense pretensió d’explicar una història completa. No es va voler fer una “història del barri” sinó reflectir els moments i temes que els veïns consideraven fonamentals i que han quedat més gravats en la memòria popular, com la riuada del 1943, la nevada del 1962, la creació del gegant del barri o el fet que l’atleta Albert Recuero, nascut al barri, fos seleccionat per als JJOO d’Atenes del 2004.

Amb tot ja a punt, l’Ajuntament va decidir donar suport econòmic al projecte l’any 2009 i d’aquesta manera es va poder encarregar a una empresa externa, DICOTEI, l’execució material del projecte sobre els plafons, amb les reproduccions de plànols, fotografies i dibuixos sobre materials plàstics i la retolació professional dels textos i dates en gran format que els encapçalen...

La inauguració de les pantalles amb la memòria històrica es va efectuar el divendres 11 de febrer."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre

Materials:Fotografíes sobre DIBON

 

 

 

Estat dels PLAFONS a dia de avui:

Més informació:Viquipèdia Barri Baró de Viver

Habitatges plaça Baró de Viver, font:Viquipèdia

Autor

Projecte: Centre Recerca POLIS

Més informació:ub.edu escult participacio baro.html

 

Veure més Art Públic Sant Andreu

Rellotge lluminós al carrer Rocafort

 

"El rellotger Juan Cabrerizo va fer al 1935 dos rellotges a terra, una a la via Laietana per la Banca Rosés, i un altre al número 2 del carrer de Rocafort, per a una altra entitat de crèdit. Tots dos rellotges van funcionar força temps, però sense que ningú no en tingués cura es van espatllar. El primer va ser restaurat el 1989 per la Conselleria de Governació, que ocupa el solar de l’antiga banca, i el segon va ser objecte d’una primera restauració realitzada amb la col·laboració de l’escultor Josep Maria Subirachs quan el Banc Condal ocupava la planta baixa de Rocafort, 2. Anys després, per una iniciativa de l’Institut del Paisatge Urbà que ha costat 60.000 euros, s’han restaurat a fons la pedra artificial original, els ferraments de llautó i els discs de vidre glaçat que el composen. Va ser inaugurada la restauració pel tinent d’alcalde Jordi Portabella el 3 de febrer del 2005, en el marc d’una exposició dedicada a la relació entre Hermes –o Mercuri- i Barcelona que van impulsar el Centre d’Estudis de Simbologia i el Col·legi d’Aparelladors. El deu Hermes està present al rellotge mitjançant unes ales daurades a la part central de l’esfera."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M. Huertas

Més informació Barcelona.cat/rellotge de llums

Informació del rellotge a Via Laietana:tresorsabarcelona Rellotge lluminós de terra

Materials:Terratzo i vidre amb incrustacions de llautó

 

 

Autor

Disseny: Joan Cabrerizo

Juan Cabrerizo Álvarez (El Burgo de Osma, 1898 - Esplugues de Llobregat, 1989). Membre d'una saga de rellotgers sorians. Es va traslladar a viure a Barcelona, on va crear Relojes Cabrerizo. El banquer Joan Rosés, que tenia la seva seu a la Via Laietana, li va demanar un rellotge per posar-lo al terra del carrer i van inaugurar-lo el darrer dia de 1935. L'empresa va ser continuada pel fill, que es deia igual, Juan Cabrerizo, que va participar el 1989 en la restauració del rellotge esmentat, per encàrrec del nou titular de l'edifici, la Conselleria de Governació.

Veure més Art Públic Eixample