TRESORS a BARCELONA

divendres, 7 de maig del 2021

Escultura Félix de Azara

"L'edifici d'estil neoclàssic que allotja el Museu de Geologia de Barcelona és una construcció simètrica amb un pòrtic d'entrada coronat per un frontó que recolza sobre quatre columnes d'ordre jònic. A la façana principal, flanquejant l'escalinata d'accés a l'interior, hi ha les estàtues de dos personatges asseguts, de mida més gran que el natural, esculpides per Eduard B. Alentorn.

La figura que ara ens ocupa representa el naturalista i enginyer militar il·lustrat Félix de Azara i de Perera (1746 - 1821). D'estil realista, aquesta obra mostra l'extraordinari domini de la tècnica de l'escultura en marbre que tenia el seu autor, especialment apreciable en la perfecta imitació dels plecs de la indumentària -incloent-hi les botes altes que calça- del personatge representat, el qual sosté amb la mà esquerra un paper enrotllat que fa al·lusió a la seva important obra cartogràfica i geogràfica. D'altra banda, l'animal mamífer de la família dels mustèlids, representat amb la seva cria enfilant-se per la roca on està assegut Azara, així com les dues aus trepadores de bec robust i molt encorbat representades a l'altre costat, recorden la seva faceta d'estudiós de la història natural i especialment les seves investigacions sobre la fauna del Paraguai i del Rio de la Plata. Tant el posat del personatge, amb el cap girat mirant a l'esquerra, com el seu rostre d'expressió eloqüent, transmeten un dinamisme que allunya aquesta figura de la rigidesa que mostren altres obres realitzades per escultors inexperts. Cal dir que la modalitat de la figura asseguda és una variant relativament infreqüent com a tipologia en les estàtues principals dels monuments. De fet, la seva aparició, com va fer notar Carlos Reyero en l'estudi sobre l'escultura commemorativa a Espanya, va ser conseqüència de les modes realistes i sol aplicar-se a personatges en els quals l'actitud sedent constitueix una dimensió representativa, com escriptors, artistes o investigadors científics, als quals s'associa la tranquil·litat i el gest abstret amb la reflexió interior."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Judit Subirachs i Burgaya

Materials:Marbre blanc sobre pedestal de pedra

FELIX DE AZARA

EN 25 DE SETIEMBRE DE 1882 / REINANDO S.M.D. ALFONSO XII Q.D.G. / SIENDO ALCALDE CONSTITUCIONAL / DE ESTA CIUDAD EL EXMO. SR. / D. FRANCISCO DE P. RIUS Y TAULET / SE INAUGURÓ ESTE MUSEO DE / ARQUEOLOGIA E HISTORIA NATURAL

Més informació:Viquipèdia Félix de Azara

Félix de Azara per Francisco de Goya, font:Viquipèdia

Autor

Escultor:Eduard B. Alentorn

Més informació:Viquipèdia Eduard Batiste Alentorn

Eduard Batiste Alentorn, font:Viquipèdia

Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

dimarts, 4 de maig del 2021

Escultura Als barcelonins morts als camps d'exterminació nazi

"L'Ajuntament de Barcelona va atendre una petició de dedicar un monument als barcelonins morts pel nazisme en camps d'exterminació durant la Segona Guerra Mundial, aprofitant una obra del canadenc André Fauteux, que havia treballat durant setmanes a la Casa de Caritat en el projecte Art Triangle, que dirigia el també escultor Anthony Caro.

Es tracta d'una anella de ferro amb una pedra que penja, i es troba en un dels jardins de la Ciutadella. Va ser inaugurat el 1987.

La proposta va provenir de l'Amical de Mauthausen i altres camps de concentració."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M. Huertas

"André Fauteux és un artista canadenc continuador de l'estètica iniciada per l'artista britànic Anthony Caro de l'escultura oberta, concebuda a partir de la llibertat d'acoblament d'elements ferris. Aquesta peça va ser realitzada a Barcelona durant el workshop "Art Triangle Barcelona'87", una experiència pionera en l'aglutinació internacional d'artistes per treballar "in situ" amb els materials que la mateixa ciutat oferia. La tradicional estètica barcelonina del ferro forjat va impregnar moltes obres dels escultors anglosaxons convocats.

Com és habitual en la sintaxi escultòrica d'André Fauteux, un element circular d'acer predomina en l'obra, ben emplaçada davant la serenor del llac també curvilini del Parc de la Ciutadella, amb un perfil de palmeres lànguides que el voregen, i a sota de les quals apareix un reducte de tranquil·litat adient per a aquesta peça commemorativa.

El cercle inclinat és sostingut per uns esvelts pilars compostos per ferros en desús de la típica reixeria barcelonina, els quals s'aixequen sobre dos pòdiums de bigues retallades, cadascun autònom en la seva forma i disposició. Els gestos i les incidències derivats de les desiguals estructures d'aquests ferros aprofitats acaben constituint un nou ordre evocador.

A manera d'altar commemoratiu central i al bell mig de l'obra, es troba una peça cúbica de pedra, també irregular, amb una inscripció a la cara frontal dedicada als barcelonins exiliats de la Guerra Civil espanyola, que van ser exterminats pel nazisme."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Teresa Blanch

Materials:Ferro i Monòlit de pedra

Als Barcelonins morts als camps d'exterminació nazi 1987

Més informació:Publico.es Memoria historica 936 catalans morir als camps concentració nazis Mauthausen Gusen

Més informació:amical-mauthausen.org/ca

Autor

Escultor:André Fauteux

Més informació:Wikipedia (english) André Fauteux

Més informació:afauteux.com

André Fauteux, font:infosuroit.com

Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

Escultura a Aribau

Bonaventura Carles Aribau i Farriols

"El 16 de juliol de 1879, una comissió presidida per l'industrial Ignasi Jaumandreu va engegar el projecte de fer un monument a la memòria de l'escriptor i economista Bonaventura Carles Aribau (Barcelona, 1798 - 1862). La intenció era retre un homenatge a l'home que amb el seu poema, A la pàtria, havia estat l'impulsor de la Renaixença catalana.

Es van organitzar sengles comissions a Madrid, on Aribau havia treballat molts anys, i a Barcelona. La primera va fracassar en l'intent de recaptar fons, però la de Barcelona va arreplegar al voltant de 5.000 pessetes. El 15 de desembre de 1884, l'any que es complia mig segle del poema famós, el monument, obra de l'escultor Manuel Fuxà i de l'arquitecte Josep Vilaseca, va ser posat al Parc de la Ciutadella, que encara estava en obres. Es va aprofitar la setmana de festes i fires de sant Tomàs, particularment lluïdes aquell any, amb un Te Deum per donar gràcies a Déu per haver salvat Barcelona de l'epidèmia de còlera. (No hi va haver la mateixa sort el 1885, quan va afectar de ple la ciutat.) Les festes van tenir particular incidència al Parc de la Ciutadella, on es van inaugurar també les portes de l'entrada i l'escultura de Jaume Salvador, davant del Museu de Geologia. En el cas d'Aribau hi havia un dèficit de 2.500 pessetes, i el Diario de Barcelona va obrir una subscripció per eixugar el deute. El 6 de maig de 1934, a la sortida dels Jocs Florals, com anys enrere, i amb motiu del centenari de l'oda A la pàtria, es va posar una placa al carrer d'Aribau, obra de l'arquitecte municipal Félix de Azua, suprimida durant el franquisme. També es va decidir substituir l'estàtua de pedra, obra de Fuxà, per una còpia en bronze, que es va encarregar al també escultor Enric Monjo.

El monument i la balustrada de la glorieta es van restaurar els anys 2000-2001 quan es va introduir el banc circular que determina l'entrega del pedestal a terra, abans un turonet de jardineria."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M. Huertas

Materials:Bronze, sobre pedestal de pedra

LA PATRIA

Més informació:Viquipèdia A Aribau

Monument a Bonaventura Carles Aribau, font:Viquipèdia

Més informació:Viquipèdia Bonaventura Carles Aribau i Farriols

Escultura d'Aribau feta per Manel Fuxà i conservada al Museu Víctor Balaguer, font:Viquipèdia

Autor

Escultor:Manuel Fuxà

Més informació:Viquipèdia Manuel Fuxà i Leal

Manuel Fuxà i Leal per Ramon Cases, font:Viquipèdia

fosa en bronze:Enric Monjo

Més informació:Viquipèdia Enric Monjo i Garriga

Arquitecte:Josep Vilaseca

Més informació:Viquipèdia Josep Vilaseca i Casanovas

Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

divendres, 23 d’abril del 2021

Ratafia

Ratafia artesanal, font:lrp.cat

La ratafia és una beguda alcohòlica dolça que es pren generalment com a aperitiu. Hi ha essencialment dos tipus de ratafies, les ratafies fetes amb misteles i les ratafies fetes amb sucs de fruits.

La ratafia catalana és feta d'aiguardent adobat amb un tros de pell de llimona, quatre o cinc clavells, una nou moscada, una pell de nou verda partida a tallets i un bocí de canyella d'Holanda, a què alguns afegeixen un brot de menta i de marialluïsa, etc. Tot això es posa uns quants dies a sol i serena, habitualment quaranta. Molta gent la fa amb una cinquantena d'herbes a més de les esmentades abans. Tradicionalment la ratafia es fa cap a Sant Joan, que és quan les herbes estan en el seu millor moment (tot i que de vegades es fan per Tots Sants) i es consumeix a partir de Nadal.

Nous verdes en l'arbre, font:viquipèdia

A la Vall d'Aran es fa una mena de ratafia que s'anomena aigua de nodes (aigua de nous) amb nous verdes (quatre per a cada litre d'aiguardent) i diverses herbes, espècies i escorces de fruita com farigola, romaní, espígol, sàlvia, melissa, escorça de llimona, clavell, nou moscada, etcètera. Les herbes es deixen assecar una mica i es tallen amb tisores, s'afegeixen les nous aixafades i es deixen dins de l'aiguardent, en un recipient tapat durant trenta dies, a l'exterior; després, com a les altres ratafies, s'hi afegeix un xarop de sucre i aigua i es deixa reposar de nou. Per a elaborar aquest licor calen trenta dies, i és millor emmagatzemar-lo en un lloc fosc i fresc.

Aigua de Nodes, font:ratafies.cat

La ratafia catalana té el distintiu reconegut Denominació d'Origen (DO) en el marc de la Unió Europea.

Història

La recepta més antiga que es coneix a Catalunya data de 1842 i prové de la comarca de La Selva. Tot i això la ratafia a Catalunya té uns orígens de temps anteriors. Els alcohols utilitzats tradicionalment s'obtenen per destil·lació de brisa de raïm. El nom és originari del crioll de les Antilles franceses, prové probablement d'un brindis al concloure un acord amb la locució llatina rata fiat [res] (la cosa, el pacte es ratifiqui) i per metonímia la fórmula llatina va donar el seu nom a la beguda que acompanyava l'esdeveniment.

Font de la informació:Viquipèdia Ratafia Catalana

Llegenda d'on ve el nom de Ratafia

Mossen Cinto Verdaguer, gran coneixedor dels temes de la terra, explicava la següent llegenda sobre l’origen de la paraula “ratafia”.

Diu que una vegada, en una masia de la nostra terra, es trobaren tres dels seus bisbes: el de Vic, el de Barcelona i l’arquebisbe de Tarragona, els quals esbrinaven i escatien algun assumpte en petit concili territorial.

Quan, després d’enraonar-ho bé, estigueren entesos i hagueren signat el tractat, demanaren al masover alguna cosa per fer-se passar la set. Ell, com a gran requisit, els tragué una ampla ampolla de ratafia, que els serví en tres gots de cristall, els quals presentà en una sola safata.

La beguda era nova per a ells, i els agradà, com sol agradar a tos els qui la tasten.
—Quina beguda és aqueixa tan bona? —li preguntaren—. Com se’n diu?
—És una beguda que nosaltres ens fem —respongué el masover.
—I no té nom? —replicà un dels bisbes.
—Jo no n’hi sé cap —respongué el pagès.
—Doncs, ja que ningú no li ha donat nom encara, donem-l’hi nosaltres —digué el bisbe—. Quin li posarem? Si en trobéssim un que fos com el segell del tractat que acabem de fer, aquest verament seria el millor.

Els tres senyors bisbes pensaren una mica, fins que un d’ells es donà un cop de mà al front i digué:
—Rata fiat! [Queda firmat.

Amb l’aprovació dels altres bisbes, els quals celebraren l’acudit, aqueix licor català, que és el més català de tots, quedà batejat amb un nom llatí, i amb aquest nom és conegut a tot arreu.

Font de la informació:Ratafiabosch.cat història

Fires i festes de la Ratafia

En tot el territori català es fan diverses fires per degustar i conèixer aquesta beguda, de les quals cal destacar la Festa de la Ratafia que es fa des de fa 30 anys a Santa Coloma de Farners durant el mes de novembre, la Fira de Besalú que es fa durant el Pont de la Puríssima al desembre i la Festa de la Ratafia de Centelles que se sol fer el primer o segon cap de setmana de juny. Durant la fira de Centelles es fan diferents tallers (recollida d'herbes, elaboració de la ratafia, tastets culinaris) i es presenten les bases del Concurs de Ratafia Embruixada de Centelles, que té com a finalitat promoure l'elaboració tradicional de ratafies. Les ratafies casolanes es presenten a l'ajuntament per a la fi de novembre i el premi es lliura en el marc de la Fira de la Tòfona,normalment la setmana abans de Nadal.

Sopar de la Ratafia, Santa Coloma de Farners, font:redcostabrava.com

Font de la informació:Viquipèdia Ratafia

Món Ratafiaire

Si voleu estar informats del món ratafiarie podeu seguir notícies a la pàgina https://www.ratafies.cat/mon-ratafiaire/

Ratafia Russet, font:ratafies.cat

Ratafia dels Raiers, font:ratafies.cat

Ratafia Bosch Reserva, font:ratafies.cat

Ratafia de l'avi, font:ratafies.cat

Veure més TRADICIONS I COSTUMS CATALANES

dimarts, 23 de març del 2021

Parc Diagonal Mar

"Poques vegades un parc s'ha inaugurat amb tanta presència humana. Diuen que unes 85.000 persones van visitar Diagonal Mar els dies de les Festes de la Mercè de 2002, que es van fer coincidir amb la inauguració de Diagonal Mar, el parc ideat pels arquitectes Enric Miralles i Benedetta Tagliabue. El primer dia que aquests dos arquitectes van anar als terrenys que havien d'acollir el nou parc van trobar que havia plogut, i van pensar en la importància de l'aigua per donar-li un protagonisme cabdal. En un principi, el parc era una extensió lliure d'edificis i es deia Maresme. Tanmateix, les pressions del promotor, Gerald Hines, van determinar que els edificis estiguessin incrustats dins del parc, tot i les protestes d'alguns arquitectes municipals del moment, i la promoció privada i el parc van estrenar el nom de Diagonal Mar.

Miralles i Tagliabue van procurar que l'aigua arribés a la Diagonal perquè fes honor al nom de Diagonal Mar. El parc, que en un principi havia de ser una peça pròpia, sense contacte amb els blocs de pisos, ha acabat desenvolupant el seu recorregut entre ells i forma un conjunt amb l'operació urbanística realitzada en el sector. El parc té 14,3 hectàrees d'extensió i 1.005 arbres, entre els quals destaca un drago canari de 150 anys de vida. L'aigua, en forma de llacs, ocupa 12.118 m² . Estructures de metall molt més lúdiques que la pèrgola de l'avinguda d'Icària són presents en diferents parts de Diagonal Mar. Tot i que les festes van durar tres dies, la inauguració pròpiament dita, presidida per l'alcalde de Barcelona, Joan Clos, va tenir lloc el 21 de setembre del 2002. Hi van assistir la vídua de Miralles, Benedetta Tabliague -l'arquitecte havia mort dos anys abans- i el regidor del districte, Francesc Narváez, a més d'una gernació de poblenovins. Tabliague ha reivindicat que arribi a fer-se el pont que ha de permetre unir el parc amb el mar, tal com figura al projecte."