TRESORS a BARCELONA

divendres, 6 de març del 2020

Murs de la Via Júlia

"La greu desfiguració que patia la Via Júlia a causa del seu pronunciat desnivell va ser resolta per mitjà d'una llarga plataforma urbanística que ressegueix tota l'avinguda, amb un perfil de parets ondulants i sinuoses que tendeixen a suavitzar el canvi de depressions del terreny. Sergi Aguilar intervé les parets mitgeres que la sostenen accentuant-ne el sentit de plataforma mòbil que travessa d'extrem a extrem un espai particularment estret i allargat de la ciutat.

Després de sorrejar la paret de formigó, l'artista dibuixa en tota la seva extensió uns dinàmics arcs-onada, en forma de gruixuts segments, per mitjà de reserves que permetessin pintar la resta de la paret en un vibrant color blau-gris, de manera que les imatges apareixen en negatiu enmig del color blau. Amb aquesta solució de segments corbats recorrent aquella llarga superfície, l'artista buscava posar èmfasi en la idea de calada d'aigua i de solc viu, per tal d'alleugerir i de dinamitzar encara més la intervenció arquitectònica. Es completa l'acció en altres parets mitgeres on l'artista posa més èmfasi en elements de la terra. Aquí s'utilitza el color ocre de fons per dibuixar-hi al damunt imatges esquemàtiques de norais i gigres, llocs on habitualment s'ancoren els vaixells.

Dinamicitat i aturada, marques en negatiu i llums que provenen de la realitat són elements molt importants en el seu llenguatge bidimensional, on el sentir atmosfèric i les demarcacions territorials conflueixen en la creació d'un singular minimalisme topogràfic."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials:Pintura

Foto antiga del mur on s'aprecia els colors originals de la pintura, font:Ajuntament de Barcelona

Obres de construcció dels murs de la Via Júlia, font:foro850.mforos.com

Autor

Disseny:Sergi Aguilar

Més informació:Sergiaguilar.ws/web/

Més informació:Viquipèdia Sergi Aguilar Sanchis

Més informació:Enciclopedia.cat

Sergi Aguilar Sanchis, font:enciclopèdia.cat

Veure més Art Públic Nou Barris

Territori i Participació

"Aquesta obra és, de les que hi ha a les quatre estacions d’aquesta línia de metro, la que d’una manera més clara respon a la idea participativa inicial i la que menys pot embarcar-se en la categoria d’obres d’autor. Es tracta d’un conjunt de fotomuntatges acompanyats de frases escrites per un veí o grup de veïns sobre les coses que els preocupen o les que consideren que s’haurien de millorar.

Són fotografies sobre els orígens d’autoconstrucció del barri i sobre les activitats quotidianes, fetes per gent del mateix barri. Van sortir d’un taller de fotografia digital en el que van participar veïns que per decidir quin material gràfic calia recollir van entrevistar-se amb vells residents del barri.

Es considera una obra oberta. Això s’aconsegueix amb la vinculació de l’obra a la web: http://www.iproject.org. La idea dels autors era incorporar un monitor que reproduís en el futur noves aportacions.

Al passadís d’accés als ascensors, al que hi arriba llum exterior a través d’uns amplis finestrals, hi ha 28 plafons amb marc metàl·lic que omplen completament la paret lateral com un tauler d’escacs de quatre plafons d’alt per set d’ample. Els plafons estan ocupats també per fotomuntatges, però aquest sense textos reivindicatius. Només en el plafó central hi ha un text explicatiu sobre la vida associativa del barri. Sis dels plafons són buits."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials:Fotografíes

Autor

Disseny:Ramon Parramon i Núria Parés

Més informació:Ciudadescreativas.org Ramon Parramon

Ramón Parramon, font:ciudadescreativas.org

Més informació:Nuriapares.com

Núria Parés, font:Nuriapares.com

Veure més Art Públic Nou Barris

dimecres, 4 de març del 2020

Escultura Homenatge a Joan Miró

"L'obra representa el sol darrere d'uns arbres -la famosa taca groga i els braços de la figura a la manera de Miró. Malgrat tot, amb el mateix entusiasme i curiositat, proven d'altres angles, i aleshores també es descobreix un nen, amb tres cabells, mans, ulls... mirant al cel".

Aquesta idea preciosa il·lumina aquest lloc amb una promesa fecunda, i tal vegada necessària. Però també pot deduir-se'n una metàfora trista; la figura està mirant al cel, i no al ciutadà. No existeix el diàleg entre obra i home, no entra en contacte amb la gent."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

El mosaic estil Joan Miró de l’any 1994, es l'obra dels nens i nenes del barri de Sant Andreu que van participar en un homenatge a la seva persona que l’Ajuntament va materialitzar i que es va inaugurar amb una festa popular.

Font de la informació:Andreuenc.cat Sant Andreu Estrena la nova placa de la Pomera

Materials:Ceràmica

Més informació:Viquipèdia Joan Miró i Ferrà

Joan Miró i Ferrà, font:Viquipèdia

Autor:

Disseny:Alumnes de les escoles de Sant Andreu

Veure més Art Públic Sant Andreu

Placa a Alfons Comín

"El fet que l'intel·lectual i polític Alfons Carles Comín (Sarragossa, 1933 - Barcelona, 1980) visqués al darrer tram de l'avinguda de la República Argentina va influir perquè es donés el seu nom a la plaça formada per l'encreuament del final del carrer amb la Ronda de Dalt, una plaça de dimensions tan notables que conté un jardí amb una placa negra on hi ha una frase de l'homenatjat, el camp de futbol de l'Àliga, una pèrgola obra de l'arquitecte Víctor Rahola i una de les vuit fonts olímpiques d'Òscar Tusquets i Juan Bordas, amb un altre jardí molt tupit. El text de la placa de marbre va ser triat entre la família i uns quants amics el juliol de 1991.

La plaça va ser inaugurada el dia de sant Jordi de 1992 en presència de la seva vídua, Maria Lluïsa Oliveras, dels seus fills i de l'alcalde Pasqual Maragall. Maria Lluïsa Oliveras va destacar que la plaça estigués visualment a prop del Crist del Tibidabo i físicament a pocs metres de la plaça Karl Marx, la qual cosa coincidia amb el pensament cristianomarxista del seu marit....

... La plaça dedicada a Alfons Comín és una illa envoltada de trànsit: un oasi. Un lloc en tensió que no recula davant l'engolidor del seu propi entorn urbà, al que s’enfronta amb eines compositives sense efectes gratuïts.

Se situa en un terreny de forta pendent en una cota elevada de la ciutat, desenvolupant el programa en tres parts: en la cota superior, mirador i àrees d’estada; en mig; el camp de futbol de l’Àliga; en la part inferior, una zona de recolliment i homenatge. Els tres àmbits estan integrats tant pel que fa als elements que els conformen (vegetació, materials i formes) com en la seva interrelació (recorreguts, punts de vista i situació)."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials:Marbre

Més informació:Viquipèdia Alfons Carles Comín i Ros

Més informació:fdacomin.org

Alfons Comín i Ros, font:fdacomin.org

Autor

Arquitecte de la plaça:Víctor Rahola

Més informació:Victorrahola.cat/ca/about/people/

Víctor Rahola Aguadé, font:victorrahola.cat

Veure més Art Públic Gràcia

divendres, 28 de febrer del 2020

Font al Parc de Sant Martí

"El Parc de Sant Martí, que havia d'incloure en el seu perímetre tres antigues masies i una església gòtica, va començar a gestar-se el primer any de la nova democràcia, el 1979, i els arquitectes designats, Carles Martí i Antonio Armesto, van demanar l'assessorament del gran arquitecte especialista en jardins Nicolau Maria Rubió i Tudurí. Dissortadament, l'execució del projecte va ser tan lenta que Rubió va morir sense veure el parc realitzat.

Martí i Armesto van contractar l'escultor Antoni Roselló per fer-hi una font que embellís el projecte. S'aixeca al carrer de l'Agricultura, al costat de la vella església, en els límits del parc, i és un brollador que deixa anar un fil d'aigua des de dalt d'una columna, que recorda una antiga bomba de treure aigua a pagès i, a més, "determina la frontera entre una àrea plantada de tarongers i la resta de la plaça". L'autor va voler marcar distàncies entre l'aspecte de poble que presenta l'església de Sant Martí i els grans blocs de la nova Verneda, situats a l'altre costat del carrer."