TRESORS a BARCELONA

dilluns, 24 de febrer del 2020

Escultura La Família

"L'empresa Deutsche Telecom ha aixecat l'edifici T-Systems, de material informàtic, al carrer Sancho de Ávila cantonada amb el de Ciutat de Granada. El promotor d'aquesta idea és el senyor Joaquim Castellví, que va encarregar a Xavier Corberó un conjunt escultòric per la planta baixa, al carrer. Són cinc figures de 2,5 metres d'alçària, fetes de basalt negre, material habitual de Corberó, que representen una família: la mare, que parla a l'oïda del pare; una tieta que intenta assabentar-se del que diuen; l'oncle, executiu d'una empresa, i que passa de les qüestions petites, i la iaia, una mica geperuda.

En l’emplaçament d’aquest conjunt és manifesta la voluntat de Corberó de trencar amb la monotonia dels espais ortogonals de l’arquitectura i d’infondre als seus personatges una vivacitat gestual que, encara que esquemàtica, és molt evident en cadascuna de les figures que integren la peça, en les que queda clarament diferenciada la part del cos i la del cap, l’hieratisme de la part inferior i el dinamisme de la part superior.

Situats en un barri nou de Barcelona, el 22@, convertit en el districte tecnològic de la ciutat, on es proposa un model d’urbs sostenible, aquests menhirs de la civilització industrial aporten una nota estètica i humana, perquè tot i no ser escultures de gran format omplen físicament un espai i, alhora, representen una sèrie d’éssers humans comunicant-se entre ells, la qual cosa la converteix en una escultura molt avinent per a identificar l’entrada d’una empresa que es dedica a les telecomunicacions."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials:Basalt

Autor

Escultor:Viquipèdia Xavier Corberó i Olivella

Xavier Corberó i Olivella, font:lavanguardia.com

Veure més Art Públic Sant Martí

Escultura Dell'Arte

"El 13 de juny del 2012 es va fer la presentació oficial de l’escultura de Jaume Plensa Dell’Arte, col·locada al pati públic de Can Framis, una de les seus de la Fundació Vila Casas a Barcelona.

La fundació va adquirir aquesta peça a Brussel·les l’any 2009 i tres anys més tard la va cedir a la ciutat de Barcelona, igual com havia fet l’any anterior amb una altra obra, el monument a Isaac Albéniz i Alicia de Larrocha, d’Alfonso Alzamora, emplaçada a l’entrada de L’Auditori.

Aquesta obra forma part de la sèrie Dell’Arte que Jaume Plensa va fer el 1990 sobre la Divina Comèdia, de Dante, i més concretament sobre la part dedicada a l’infern.

Aquesta obra forma part de la sèrie Dell’Arte que Jaume Plensa va fer el 1990 sobre la Divina Comèdia, de Dante, i més concretament sobre la part dedicada a l’infern. Un conjunt de 34 boles de ferro queden collades a una torre cilíndrica de 2,70 metres d’alçada i 1,30 de diàmetre, i a cada bola hi ha escrit el nom d’algun dels oficis o dels pecats capitals que Dante situa a l’infern durant la visita de Virgili.

La torre cilíndrica està formada per cinc cossos sobreposats en cadascun dels quals hi ha fixat un nombre d’anelles que oscil·la entre les tres de la base, en una única filera, i les 9 o 10 dels quatre cossos superiors, en dues fileres. A una part de les anelles hi ha fixades boles de ferro però altres han quedat buides. i de tres de les boles en penja una altra. Les tres boles del cos de la base, que repeteixen l’al·lusió als mateixos pecadors (traditori) es recolzen sobre el terra, malgrat estar agafades a l’anella. Cada bola té un número en relleu que es repeteix al costat de l’anella que la fixa al cilindre central. I cada bola té, a més, en italià, el nom d’un ofici, dels considerats corruptes per Dant, i per tant mereixedor d’estar a l’infern de manera col·lectiva, o el nom d’un pecat. Hi ha també altres mots relacionats amb l’infern o amb els càstigs divins després de la mort. Hi ha diversos noms, i també números, que es repeteixen, alguns, com el dels violents, fins a sis vegades.

La relació exacta de números i noms inscrits a les boles és el següent:

Cos superior:
1 – Generale; 2 – Timore; 3 – Infernale. Porta unida una altra bola amb el mateix número 3 i el mot Ignavi;
4 – Limbo; 5 – Lussuriosi; 6 – Golosi; 7 – Avari. Porta unida una altra bola amb el mateix número 7 i el mot Prodighi.

Cos segon: 8 – Iracondi; 9 – Eresiarchi; 10 – Eresiarchi; 11 – Eresiarchi; 12 – Violenti; 13 – Violenti; 14 – Violenti; 15 – Violenti; 16 – Violenti.

Cos tercer:
17 – Violenti; 18 – Adulatori; 18 – Ruffiani (el número 18 està repetit, tot i correspondre a conceptes i anelles diferents); 19 – Simoniaci; 20 – Indovini. Porta unida una altra bola amb el mateix número 20 i el mot Maliardi; 21 – Barattieri; 22 – Barattieri.

Cos quart:
23 – Ipocriti; 24 – Ladri; 25 – Ladri; 26 – Consiglieri; 27 - Consiglieri; 28 – Scandali; 29 – Scismi; 30 – Falsificatori; 31 – Giganti.

Cos de la base:
32 – Traditori; 33 – Traditori; 34 – Traditori.

Traducció

1 / GENERAL // 2 ALARMA / INFERNAL // 3 INDOLENTS // 4 LIMBO // 5 LUXURIOSOS // 6 GOLOSOS // 7 AVARS / PRÓDIGOS // 8 IRACUNDS // 9 HERETGES // 10 HERETGES // 11 HERETGES // 12 VIOLENTS // 13 VIOLENTS // 14 VIOLENTS // 15 VIOLENTS // 16 VIOLENTS // 17 VIOLENTS // 18 SEDUCTORS / ADULADORS / RUFIANS // 19 SIMONÍACS // 20 ENDEVINS // ENCANTADORS // 21 ESTAFADORS // 22 ESTAFADORS // 23 HIPÒCRITA // 24 LLADRES // 25 LLADRES // 26 CONSELLERS // 27 CONSELLERS // 28 ESCANDAL // 29 CISMÀTICS // 30 FALSIFICADORS // 31 GEGANTS // 32 TRAIDORS // 33 TRAIDORS // 34 TRAIDORS

Una altra obra d’aquesta mateixa sèrie es troba al Jardí de les Escultures, inaugurat el 1990 per iniciativa de la Fundació Miró en el jardí annex al seu edifici. Aquesta consisteix en una tapa rodona, semblant a la d'una claveguera, situada a l'entrada del jardí, que evoca l'accés a l'infern de la Divina Comèdia. Totes les obres de la sèrie tenen el mateix nom: Dell'Arte."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials:Acer

Més informació sobre La Divina Comèdia:Viquipèdia La Divina Comèdia

La Divina Comèdia de Dante Alighieri

Autor

Escultor:Jaume Plensa i Suñé

Més informació:Jaumeplensa.com

Més informació:Viquipèdia Jaume Plensa i Suñé

Jaume Plensa i Suñé, font:Viquipèdia

Veure més Art Públic Sant Martí

El Pou del Món

OBRA FETA MALBÉ 21/02/20

"Una proposta dels veïns del Poblenou recollida per Jean Nouvel al dissenyar el Parc Central del Poblenou va donar origen al Pou del Món, un cilindre metàl·lic encastat al terra, com si fos un pou, i amb l’obertura tapada per un vidre rere el qual es veuen imatges procedents d’un projector ocult al fons.

El pou té aproximadament un metre de diàmetre i és situat al fons d’una depressió creada artificialment al Parc a la que s’han donat el nom, ben exacte, de cràter. S’hi baixa per un camí en forma d’espiral i envoltat d’una densa vegetació en flor. A la vora del pou s’hi han inscrit els punts cardinals així com uns cercles concèntrics puntejats corresponents als paral·lels que van dels 10 als 40 graus de latitud nord, de cinc en cinc, i el mateix pels de latitud sud. També hi ha les marques corresponents als meridians terrestres en graus de longitud est i oest a partir del que passa per Greenwich, que és el zero.

En el lloc corresponent estan indicades les ciutats de Barcelona (41 graus i 23 minuts de latitud nord, 2 graus i 10 minuts de longitud est) i Guayaquil (2 graus i 10 minuts de latitud sud, 79 graus i 54 minuts de longitud oest). L'espectador pot apreciar d’aquesta manera com està una d’aprop de l’equador terrestre i l’altra del meridià de Greenwich. Les dues estan agermanades des del juny de l’any 2005. A la mateixa vora del pou hi ha inscrites les dues frases següents: “EI Pou del Món és un canal de comunicació amb una altra cultura” i “El Pou del Món parteix d’un procés de participació de les entitats del Poblenou - Abril 2008”.

Tot plegat respon a una historia que va començar quan l’any 2004, un grup d’entitats del Poblenou van presentar a l'Ajuntament un projecte de construir un pou que, de manera simbòlica, travessés tot el globus terraqui i tingués un equivalent a l’altre extrem."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Més informació:Beteve.cat El Pou del Mon del Parc del Poblenou

Foto antiga de l'obra, font:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Foto antiga de l'obra, font:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Autor

Arquitecte:Jean Nouvel

Més informació:Viquipèdia Jean Nouvel

Jean Nouvel, font:archilovers.com

Projecte:

Joan Maria Soler Farràs (Barcelona, 1958). Estudis de Filosofia a la Universitat de Barcelona. Especialista en retoc d’imatge fotogràfica. Capdavanter del moviment veïnal del Poblenou, on ha estat president de La Flor de Maig i de l’Associació de Veïns i on ha tingut un paper destacat durant les obres relacionades amb els Jocs Olímpics de 1992 i en la defensa dels equipaments del barri. Col·laborador de Barcelona Metrópolis Mediterrània, Icària, revista de l’Arxiu del Poblenou, i altres publicacions. Segueix vinculat a l’associació de veïns i al Consell de districte.

Joan Maria Soler i Farràs, font:tvclot.com

Veure més Art Públic Sant Martí

dijous, 20 de febrer del 2020

Elements ornamentals Parc de Nou Barris

"Una gran extensió que, en part, ocupa els antics terrenys de l'Institut Mental de la Santa Creu -i que en total sobrepassarà les 17 hectàrees- conforma el Parc Central de Nou Barris, un projecte en què va influir decisivament el regidor Antonio Santiburcio, que només va poder veure acabada la primera fase, ja que va morir poc després a causa d'un càncer. Els autors del parc, els arquitectes Andreu Arriola i Carme Fiol, van integrar dues peces existents, com eren la mateixa seu del districte de Nou Barris, que ocupa una part de l'antic Institut Mental amb el seu claustre, i el jove Fòrum Nord. El regidor Santiburcio els va encarregar uns elements destacats per al parc, i així és com van dissenyar uns elements molt alts, de 15 metres (diapasons), i d'altres no tan alts (palmes), fets de fusta i un plàstic resistent, com a element decoratiu. Els veïns els han fet seus rebatejant-los com peinetas. Aquest element ornamental va ser utilitzat també per Arriola i Fiol en la propera plaça del Virrei Amat, per tal que configurés un cert itinerari.

La inauguració de la primera fase del parc de Nou Barris, el dissabte 24 d'abril de 1999. Una passera per salvar la riera, a més de la decisió de salvaguardar la masia de Can Carreras i un aqüeducte antic, afegeixen uns elements insòlits a aquest notable parc urbà. La segona fase es va inaugurar el setembre del 2003."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials:fusta, vidre i llum

Parc de Nou Barris

Plaça Karl Marx

Plaça de Las Madres de Mayo

Plaça del Virrei Amat

Autor

Disseny:Carme Fiol i Andreu Arriola

Més informació:Viquipèdia Carme Fiol i Costa

Més informació:Viquipèdia Andreu Arriola i Madorell

Veure més Art Públic Nou Barris

Carme Fiol i Andreu Arriola, font:interempresas.net

dimecres, 19 de febrer del 2020

Els Gegants de la Ciutat Jaume I i Violant d'Hongria

Els Gegants de la Ciutat de Barcelona Jaume I i Violant d'Hongria, font:Barcelona.cat

"A Barcelona els gegants són una tradició arrelada i en tenim notícia des del segle XV. Hi ha constància documental que l’any 1424, entre la munió d’entremesos que participaven en la processó de Corpus, hi havia una representació amb el «rei David ab lo Jiguant». Aquest gegant, el primer documentat a Europa, representava un Goliat i havia estat pagat pel municipi. És el que considerem com el primer gegant de la Ciutat. Aquest Goliat, amb el temps, es deslliga de la representació parateatral i el trobem desfilant sol pels carrers de Barcelona fins l’any 1568, en què la documentació acredita l’existència de la geganta.

No sabem amb exactitud quantes parelles i figures diferents han passejat pels carrers de Barcelona com a gegant i geganta de la Ciutat. Tanmateix, sí que se sap que a final del segle XVI aquest entremès es troba en decadència, fins i tot desaparegut, però que a partir del 1601, a conseqüència de les festes amb motiu de la canonització de sant Ramon de Penyafort, torna als carrers amb una nova embranzida que ja no s'interromp.

L’any 1929 l’ajuntament va decidir de renovar totalment la parella de Gegants de la Ciutat. La darrera, tot i que només tenia quatre anys, era força matussera. La poca vàlua artística de les figures i el fet que la ciutat es disposava a celebrar l’Exposició Internacional, van propiciar aquesta renovació. Francesc Labarta va rebre l’encàrrec de dirigir la construcció d’una parella de gegants que representés els Reis Catòlics. Aquestes figures són les que, en diverses còpies i reinterpretacions, podem considerar que han arribat fins als nostres dies.

Parella de gegants estrenada per Corpus del 1929, representant els Reis Catòlics. Col·lecció Josep Lluís Badal, font:vilaweb.cat/noticies/gegants-ciutat-barcelona-90-anys/

Gegants de la Ciutat el dimecres de Corpus de 1944 Autor Brangulí, font:vilaweb.cat/noticies/gegants-ciutat-barcelona-90-anys/

Amb la recuperació dels gegants del Pi l’any 1960 es va veure la necessitat de renovar la parella dels Gegants de la Ciutat. En principi, l’estrena era prevista per Corpus, però no va ser possible fins a les festes de la Mercè. La direcció de la nova còpia va ser encarregada a Evarist Mora, que va fer el disseny dels figurins. Les carcasses, els caps i les mans van ser encarregats al solsoní Manel Casserras i Boix, que hi va treballar prenent per referent el model anterior, però fent-hi canvis importants, com ara la substitució de les corones de cartró per unes de llautó daurat amb pedreria; els cabells que abans eren de la mateixa escultura van ser substituïts per perruques que els donaven més realisme; i, com a detall destacat, es van estilitzar les figures, que van perdre l’aspecte robust que tenien.

Els Gegants de la Ciutat en primer terme tal com van sortir arran de la intervenció de Manel Casserras i Boix el 1961. Processó del Corpus any 1962 Arxiu: Colla de Geganters del Pi. Col·lecció: Josep Lluís Badal, font:vilaweb.cat/noticies/gegants-ciutat-barcelona-90-anys/

A la dècada dels setanta, el mestre artesà Domènec Umbert va encarregar-se de la renovació de la parella. Els gegants van arribar a les mans d’en Mingu –nom amb què era conegut aquest artesà en l’àmbit geganter–, en un estat deplorable. Aquesta parella, de la qual es conserven els caps en molt mal estat, encara és recordada per alguns dels geganters en actiu, actualment en colles de la Coordinadora de Geganters de Barcelona.

Caps, cossos, braços, cavallets… de la parella de gegants del 1970 que van ser utilitzats per Domènec Umbert per treure les còpies del 1984. Autor: Josep Lluís Badal, font:vilaweb.cat/noticies/gegants-ciutat-barcelona-90-anys/

Parella de gegants de la Ciutat amb els vestits del 1970 reconstruïda per Domènec Umbert l’any 1984. Autor: Josep Lluís Badal, font:vilaweb.cat/noticies/gegants-ciutat-barcelona-90-anys/

L’any 1985 els Gegants de la Ciutat ja són gestionats per la Coordinadora de Geganters de Barcelona, que decideix de donar-los la identitat de Jaume I i Violant d’Hongria i fer-ne una nova còpia. L’encarregat de fer la feina va ser, novament, l’artesà Domènec Umbert, que hi va posar tot el seu mestratge i l’any 1986 pogueren estrenar el vestuari seguint el model de l’any 1962. D’aquesta parella se’n conserva tota la part d’escultura.

Els Gegants de la Ciutat el dia de l’estrena dels vestits per la Mercè de 1985, còpia de Domènec Umbert. Autor: foto Cuyàs, font:vilaweb.cat/noticies/gegants-ciutat-barcelona-90-anys/

Per Corpus de l'any 1992, s’estrenà una nova parella de Gegants de la Ciutat. L’objectiu de construir aquesta còpia era que fossin de més bon portar, perquè les figures construïdes per Domènec Umbert en cartró pedra encara eren força feixugues. La construcció va anar a càrrec del desaparegut artesà Manel Casserras i Boix, de Solsona.

Parella de Gegants de la Ciutat estrenada pel Corpus de 1992. Autor: Josep Lluís Badal, font:vilaweb.cat/noticies/gegants-ciutat-barcelona-90-anys/

L’any 1999 sí que se'n va fer una renovació total, agosarada, i el resultat foren uns gegants que no van deixar indiferents ningú. L’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona va convocar un concurs de vestuari per als Gegants de la Ciutat adreçat principalment a estudiants de disseny i dissenyadors joves. Els treballs finalistes van ser exposats públicament al Bulevard Rosa del passeig de Gràcia i es van sotmetre a votació popular. La proposta guanyadora va ser la de Yolanda Saura, que presentava un vestuari amb grans dosis de creativitat contemporània i amb clars referents a la Barcelona modernista. La vestimenta de la geganta oferia formes gaudinianes, colors i al·legories de les tècniques del trencadís. El gegant, en canvi, lluïa una indumentària austera i evocadorament urbana, i un coll alt de punt granatós en marcava la diferència. El disseny s’allunyava molt d'allò que fins en aquell moment es considerava l’arquetip de gegant tradicional.

A part els vestits, els gegants també es van fer totalment nous. El taller El Drac Petit de Terrassa, de Jordi Grau, va fer els caps, les mans i els cossos nous. Per fer les noves figures, va fer motlle i va treure còpia de les figures que l’any 1985 havia fet Domènec Umbert. Ramon Roig, de la casa Indumenta de Terrassa, va fer la confecció dels vestits a partir dels dissenys de Yolanda Saura. Les joies van ser dissenyades per la firma Tous. I el treball de perruqueria es va executar a la perruqueria Bascón de Badalona.

Parella de Gegants de la Ciutat estrenada per la Mercè del 1999 realitzades per Jordi Grau del Taller el Drac Petit de Terrassa. Aquestes còpies les van fer a partir de la figura dels gegants de 1984 de Domènec Umbert. Autor: Josep Maria Ubiergo, font:vilaweb.cat/noticies/gegants-ciutat-barcelona-90-anys/

Amb motiu de la celebració dels vint anys de la Coordinadora de Geganters de Barcelona, l’any 2005, els gegants del 1999 són retirats i es recuperen els del 1992, que tornen a la vida pública. Aquestes figures van ser remodelades a fons el 2006, en aquest cas per Manel Casserras i Soler, que va treballar damunt l’obra que el 1992 havia fet el seu pare, Manel Casserras i Boix. La proposta de la Coordinadora de Geganters de Barcelona per a aquesta nova imatge dels Gegants de la Ciutat era el retorn a uns gegants de tall clàssic i preciosista. Es van presentar en societat el dia 22 d’abril, vigília de Sant Jordi del 2006.

Parella de Gegants de la Ciutat estrenada per Sant Jordi de l'any 2006 obra de Manel Casserras i Soler que treballa sobre la parella de 1992 obra de Manel Casserras i Boix. Autor:Josep María Ubiergo, font:vilaweb.cat/noticies/gegants-ciutat-barcelona-90-anys/

Per la Mercè del 2018, després de 12 anys amb el mateix vestuari (el que més ha durat en el darrer segle) es renova la imatge dels gegants. Gràcies a un treball de recerca amb l'assessorament del Museu del Disseny, es crea una nova vestimenta que segueix els patrons i línies del vestuari anterior, però fa un salt qualitatiu. Destaquen el vestuari de la geganta, amb més colors que el seu predecessor, i la capa del gegant. El nou model (fet altre cop al Taller Casserras de Solsona, dirigit per Sessa Casserras i Moreno, néta de qui va fer la rèplica actual) manté les joies i complements de l'any 2006, amb una forta càrrega simbòlica."

Gegants de la Ciutat de Barcelona amb els vestits estrenats per la Mercè de 2018, font:vilaweb.cat/noticies/gegants-ciutat-barcelona-90-anys/

El ball és una de les expressions pròpies dels Gegants de la Ciutat quan la litúrgia festiva és més acurada i intensa. No tenim coneixement que els gegants de Barcelona haguessin tingut un ball propi coreografiat fins el 1994, l’any de l'estrena. La melodia és de Xavier Muixench, i va ser coreografiada per Jordi Vallverdú Lop, membre de la colla dels Gegants de la Ciutat.

El ball s’executa protocol·làriament a les festes de la Mercè, en tres ocasions: durant el toc d’inici després del pregó a la plaça de Sant Jaume; durant el matí de festa major al seguici d’autoritats, també a la plaça de Sant Jaume; i com a tancament de la cavalcada de la Mercè, el 24 de setembre mateix a la tarda. Per les festes de Santa Eulàlia es balla a la plaça de Sant Jaume el diumenge, quan es fa el seguici de Santa Eulàlia. Aquest ball també pot ser executat en ocasions extraordinàries.

Seguici de la Mercè - Ball dels Gegants de la Ciutat de Barcelona, font:elsgegantsdelpi

Si bé l’acompanyament tradicional dels Gegants de la Ciutat ha estat durant segles el flabiol i el tamborí, per les festes de la Mercè del 2009 es va presentar una formació oficial que avui dia acompanya els Gegants de la Ciutat. Els Perdigots, el nom d’aquesta formació, és una cobla de flabiols i fiscorn que aporta una nova i acurada sonoritat a les processons i seguicis en què participen."