Gerro amb nens

"Una de les escultures més populars del parc és un gerro amb nens, obra de Josep Reynés (1893), situat a la vora del Museu de Zoologia. Representa un grup de vailets nus que s'enfilen a un gerro de considerables proporcions, enmig d'un estany.

El gerro era gairebé acabat el juliol de 1892, però no es va inaugurar fins un any més tard. És una obra informal, decorativa, que trenca amb la seriositat de la major part d'escultures del parc d'aquella època."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials:Marbre blanc

Autor

Escultor:Josep Reynés i Gurguí

Més informació:Viquipèdia Josep Reynés i Gurguí

Josep Reynés i Gurguí, font:viquipèdia

Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

Monument a Pere Vila i Codina

"Pere Vila i Codina (Les Oluges, Segarra, 1860 - Rosario, Argentina, 1916) era un noi que va emigrar a l'Argentina a la recerca de la fortuna. Va tenir sort i en va fer. Anys després, sentint-se malalt, va fer testament i va deixar diners per construir escoles al seu poble i a Barcelona. Una clàusula establia que "s'entén que seran afavorits amb aquesta institució els fills de pares pobres que estiguin mancats de mitjans per a donar-los educació." A Barcelona es va fer una escola que porta el seu nom al saló de Sant Joan, actual passeig de Lluís Companys. L'Ajuntament de Barcelona va creure adient posar al pati un bust de bronze sobre una columna en senyal d'agraïment. El monument, obra de Josep Dunyach, fou inaugurat el novembre de 1932 per l'alcalde del moment, Jaume Aiguader.

El conjunt escultòric de bronze està format per un nen alçat que aguanta una placa amb la llegenda "a / Pere Vila / Codina", flanquejat per dues nenes assegudes i que porten petites flors agafades amb una mà, en el que pot ser interpretat com un gest d'ofrena. Darrere seu, una bossa escolar amb diferents llibres fa una clara referència a l'escolarització dels infants. En el pedestal i sota la llegenda hi ha un baix relleu també de bronze de petites dimensions que representa a Pere Vila, i sota d'aquest les dates de naixement i mort del filantrop gravades a la pedra: 1860-1916. L'escultura està signada per l'escultor als peus d'una de les nenes ("Dunyach"), i apareix també la firma del fonedor a la part posterior del conjunt: "G. Bechini / Fundidor"."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials:Bronze sobre base de pedra calcària.

 

Més informació sobre Pere Vila i Codina:Retallshistoria.blogspot.com

Pere Vila i Codina, font:Retallshistoria.blogspot.com

Autor

Escultor:Josep Dunyach i Sala

Més informació:Wikipedia.org Josep Dunyach i Sala

Josep Dunyach i Sala, font:nuvol.com

Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

Monument Homenatge a Picasso

"Quan Oriol Bohigas era delegat d'Urbanisme (1980-1983) va encarregar a Antoni Tàpies un monument que honorés la memòria de Pablo Picasso (Màlaga, 1881 - Mougins, França, 1973), artista format a Barcelona, on va viure intermitentment els anys del canvi de segle. Només li va indicar el lloc on s'instal·laria, el passeig que duia el nom del pintor des del desembre de 1979, al costat del Parc de la Ciutadella.

El lloc triat estava marcat per la presència propera de l'umbracle i les reixes del parc. Tàpies va treballar conjuntament amb els arquitectes Lluís Domènech i Roser Amadó, que després farien la rehabilitació de l'editorial Montaner i Simón a la Fundació Tàpies. L'artista va decidir que posaria un objecte i que l'embolcallaria amb un cub de vidre de quatre metres de costat. Un sofà atrotinat i travessat per unes llances va ser l'objecte triat "per expressar plàsticament que l'obra de Picasso va ser sempre antidecorativa i anticonformista" segons va escriure Lluís Permanyer. Un llençol blanc fa com de banda, amb tres frases del pintor: "Quan no tinc blau, hi poso vermell"; "El que em salva és fer-ho cada dia pitjor", i "No, la pintura no és feta per decorar pisos, sinó que és un arma de guerra, ofensiva i defensiva, contra l'enemic".

Les llances que s'estavellen contra el moble serveixen també per sostenir el sostre i amagar els tubs que porten l'aigua fins als vidres, per donar la sensació de relació amb l'estany on el monument està situat."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials:Vidre laminat, Estructura metàl.lica i objectes

font:google maps

Més informació:Viquipèdia Pablo Picasso

Pablo Ruiz Picasso, font:wikipedia

Autor

Escultor:Antoni Tàpies

Més informació:Viquipèdia Antoni Tàpies i Puig

Antoni Tàpies, font:ciclo1lagarena.blogspot.com

Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

El Bou

El Bou de Barcelona, font:jrp

"El Bou de Barcelona és una figura que representa un personatge dòcil i tranquil, a diferència del paper que fa en algunes altres poblacions catalanes. Té un doble vessant: tant el podem trobar en actes protocol·laris amb el Seguici barceloní, on passeja ornat amb una corona de flors boscanes, com en correfocs, traient foc per les banyes.

Probablement l’origen del Bou de Barcelona està en el bestiari que representava els quatre evangelistes en la processó de Corpus —amb el Lleó i l’Àliga— i feia referència a sant Lluc. Algunes altres fonts apunten que l’origen del bou podria ser un entremès que representava la nativitat. Amb tot, les figures tenen l'origen a l'edat mitjana, quan sobretot participaven en la processó de Corpus per explicar les Sagrades Escriptures a la gent del carrer, generalment analfabeta.

Sant Lluc amb el Bou - Pintura del s. XVII a Ahus (Suècia), font:Viquipèdia

La figura és a bastament documentada als segles XV, XVI i XVII, portada pel gremi de carnissers, que la feia participar en cerimònies, actes o festes diverses en representació de la ciutat. Al segle XVII els carnissers se'n van desvincular i el Bou va quedar en mans de la parròquia del Pi, a la qual pertanyia el gremi.

El Bou va gaudir d’una gran popularitat durant els primers segles d’activitat, però va entrar en decadència durant el segle XVIII, a causa de les restriccions que en limitaren els privilegis i els àmbits d’actuació. La reial cèdula de Carles III del 1780 va afectar també la participació dels entremesos festius en les processons. Amb el pas del temps, la figura va anar perdent simbolisme i anomenada i l’última referència que se'n té és del 1839, per les festes de celebració de la fi de la guerra dels Set Anys.

El Bou, Auca del segle XVIII, font:.festamajor.biz

El Bou de Barcelona que tenim avui és del 1993 i fou construït en el procés de recuperació de la imatgeria festiva de la ciutat. Els Amics dels Gegants Ramon i Lola del Raval se’n responsabilitzaren i l'encarregaren al mestre imatger Manel Casserras i Boix. El 1993 mateix s’estrenà i de seguida s’incorporà al Seguici Popular de Barcelona.

El Bou té dansa pròpia, el «Ball del Bou», una peça d’Isidre Peláez i Dulcet que s’estrenà al Toc d’Inici de les festes de la Mercè el 1994.

La figura es pot visitar durant tot l’any –sempre que no surti– a la Casa dels Entremesos, amb gran part del Seguici Popular."

Font de la informació:Barcelona.cat Cultura Popular Imatgeria festiva El Bou

Creador:

Manel Casserras i Boix (Solsona, 1929 – 1996), sastre de professió fou un dels més grans creadors d'imatgeria festiva de Catalunya.

Wikipedia Manel Casserras i Boix

Més informació:Talleres Cultura Casserras.com

Veure més Imatgeria Festiva

Font Manuel de Falla

"Un dels trets distintius de la creació dins d'allò que s'ha denominat la postmodernitat és el gust o el culte per la diversitat, per l'eclecticisme. En aquesta obra podem copsar algunes característiques pròpies d'aquesta heterogeneïtat postmoderna. En primer lloc, ens trobem davant de les ampul·loses dimensions del projecte: un brollador situat enmig d'un espai urbà públic que, en unes altres èpoques, s'hagués resolt amb un minimalisme formal i un funcionalisme estructural mentre que aquí, en canvi, s'aposta per una certa grandiloqüència. En segon lloc, també la barreja de materials és pròpia del moment: l'acer del paral·lelepípede i de les columnes que el sostenen contrasta amb la naturalitat de les roques que es troben en un angle del petit llac.

També és interessant el diàleg que aquests dos materials plantegen amb l'aigua, la substància més important de tot el conjunt, quan emergeix dels brolladors del receptacle elevat o quan cau al llac de sota. I, posats a entaular diàlegs, no menys rellevant és el que es produeix entre les línies que conformen els diversos cossos del conjunt: l'horitzontalitat del bloc d'acer, les columnes esbiaixades de sota, la circularitat de les roques... Més encara, l'horitzontalitat del gran volum d'acer (i del rectangle d'aigua en el qual s'insereix) proposa una lectura de contrast molt intel·ligent amb la verticalitat de tots els edificis que envolten el parc.

Em sembla una obra esplèndida en la concepció inicial i en la seva consecució definitiva. Compleix perfectament amb la funció convencional i històrica de les fonts o brolladors públics. Però, alhora, contribueix a marcar la contemporaneïtat del moment en la qual va ser dissenyada a través de les formes, dels materials emprats, dels jocs de percepció que propicia des de diversos punts de la plaça o dels edificis que la circumden... I del diàleg que tots aquests elements entaulen entre ells mateixos, bo i provocant un cúmul de sensacions molt dispars en el públic que s'acosta a la font."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials:Acer, pedra i aigua

font:lumiartecnia.com

font:lumiartecnia.com

font:divisare.com

Més informació:Lumiartecnia.com Ballet acuático en Parc Josep María Serra Martí

Més informació:Viquipèdia Manuel de Falla y Matheu

Manuel de Falla, font:biografieonline.it

Autor

Escultor:Pedro Barragán

Pedro Barragán (Beni Euzar, Marroc, 1943). Arquitecte que ha dut a terme una sèrie d'obres municipals, com són la Via Júlia i la plaça de Can Robacols, habitualment en col·laboració amb Bernardo de Sola. També va ser l'autor del Volcà del Paral·lel i de la font dedicada a Manuel de Falla, al barri de Canyelles.

Veure més Art Públic Nou Barris