dimecres, 27 de novembre del 2019

Escultura Dona que es banya

"Per guarnir la boca sud del túnel de la Rovira el 1982 es pensava a col·locar uns brolladors que projectarien l'aigua fins a tres metres d'alçada per caure sobre les figures de tres noies i un home nus que figuraria com si s'estiguessin banyant-se, una idea del pintor i escultor Rafael Bartolozzi. La idea no va prosperar, però una d'aquestes noies, la que s'ajup, va anar a parar al nou parc de la Trinitat Vella, projectat per Enric Batlle i Joan Roig. Uns brolladors en forma de granotes situats a l'estany fan companyia a l'actualment banyista solitària. La inauguració va tenir lloc el dijous 8 de juliol de 1993."
Veure informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Materials:marbre blanc








Autor
Escultor:Rafael Bartolozzi
Més informació:Viquipèdia Rafael Bartolozzi Lozano

Rafael Bartolozzi Lozano, font:rutaesculturasreus.blogspot.com
Veure més Art Públic Sant Andreu

Fris Cavalls desbocats


"Davant l'entrada del Parc de la Trinitat, sobre un petit turó, s'eleven aquests Cavalls desbocats, un fris retallat per les figures d'aquests animals que corren unidireccionalment. Buscant l'expressivitat de les seves obres, l'escultor sempre s'ha sentit atret pels materials mal·leables, la qual cosa li ha permès fer propostes d'una gran llibertat formal. En aquesta ocasió, Ros-Sabaté va unir diferents peces d'alumini fos per construir un fris de grans dimensions, on també es posa en evidència el seu treball anterior amb el món animal, ja que juga amb la força corpòria i amb el dinamisme dels cavalls per donar vitalitat i ritme al conjunt que emergeix sobre la planícia. És, doncs, una peça imposant molt ben emplaçada perquè sap aprofitar aquest contrast.
El parc, obra de Joan Roig i Enric Batlle, té una extensió de set hectàrees."
Veure informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Materials:fosa d'alumini d'un model en poliestirè expandit

 










 

 

 

 

 

 

 

 

Autor
Escultor: Joaquim Ros-Sabaté
Més informació:Viquipèdia Joaquim Ros i Sabaté
Joaquim Ros i Sabaté, font:Viquipèdia
Veure més Art Públic Sant Andreu

Mosaics del Carrer Gran de Sant Andreu

"Aquí (Barcelona), l'enrajolat (tècnica d'origen àrab i desenvolupada en el barroc amb finalitat narrativa ) va oferir sempre un "luxe" possible a una arquitectura simple. De Barcelona retenim l'arquitectura més efusiva i expressionista del modernisme català, i la idea que un material de revestiment hauria d'oferir la possibilitat d'adaptar-se a totes les superfícies, a totes les geometries. Tendencialment, en arquitectura, la ceràmica és un element de protecció, sentit funcional, i element de revestiment, sentit decoratiu.
Però les ciutats canvien ràpidament perquè les pautes i ordenances urbanes s'ajusten a diversos models i projectes dels quals el temps ens llega senyals, de vegades en excés.
És així com la reculada de façanes assenyala una època en què s'apostava per l'eixamplament dels carrers per facilitar la circulació de l'automòbil i la "higiene" urbana. D'aquests canvis queden els murs cecs que envaeixen les voreres, generant moltes vegades racons foscos i sòrdids; una bona oportunitat per a la intervenció artística, sigui decorativa, sigui evocativa, que traduirà el canvi en la duració més breu del procés urbà."
Veure informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Materials:Ceràmica









 
Autor
- Disseny i execució: Antoni Gabarre González, signada
 Més informació:Gabarre.es
Antoni Gabarre González, font:Gabarre.es
Veure més Art Públic Sant Andreu

dilluns, 25 de novembre del 2019

Escultura Dona i Ocell

"L’any 1982 es va inaugurar a Barcelona un parc situat al terreny que ocupava l’antic escorxador de la ciutat. D’una superfície equivalent a quatre illes de l’Eixample, el nou espai disposa d’una biblioteca pública i d’un ampli jardí sectorialitzat. En una de les zones hi ha un estany artificial envoltat d’un terra de paviment.
Una escultura de gran format de Joan Miró, que fa 22 metres d’alt, domina el conjunt, mentre es reflecteix a l’aigua. És l’escultura Dona i ocell. Aquesta escultura, la darrera obra pública de Joan Miró, se’ns presenta com la síntesi de la iconografia mironiana i alhora com un homenatge de l’artista a Antoni Gaudí.
El títol, Dona i ocell, ens remet a dos conceptes estretament lligats a la creació mironiana. La dona, que per Miró no és un ésser sinó tot un univers, com diu ell mateix, queda representada per la marcada incisió en negre, clara al·lusió al sexe femení. Aquest, generador de vida, necessita el seu contrapunt masculí, evocat per la forma del volum principal, per acomplir el seu destí.
Al costat de les formes brutalistes, assentades a la terra i en estreta relació amb aquesta, apareix l’ocell, com a element poètic que ens apropa al cel i a les estrelles.
El material triat per donar forma a Dona i ocell va ser el ciment, capaç de resistir les variables de l’exterior. Com va fer Antoni Gaudí amb els bancs del Park Güell i amb altres construccions seves, el ciment va ser recobert, en aquest cas només en part, de trencadís de ceràmica, que aporta la coloració típica mironiana a l’obra."
Veure informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Materials:formigó revestit parcialment amb trencadís ceràmic












Autor

Escultor: Joan Miró, amb la col·laboració de Joan Gardy Artigas
Arquitectes: Antoni Solanas, Beth Galí, Màrius Quintana

Joan Miró i Ferrà, font:taag00.com
 Més informació:Viquipèdia Joan Gardy Artigas
Joan Gardy Artigas, font:gelonchviladegut.com
 Més informació:Viquipèdia Elisabeth Galí i Camprubí
Elisabeth Galí i Camprubí, font:urbipedia.com
 Més informació:Viquipèdia Márius Quintana i Creus
Màrius Quintana i Creus, font:arquitectes.cat
 Més informació:Vikipèdia Joan Antoni Solans Huguet
Joan Antoni Solans i Huguet, font:youtube.com
Veure més Art Públic Eixample

Escultura Accessibilitat al Transport

"El 19 de març de l’any 2002, a l’estació de metro i de Ferrocarrils de Plaça Catalunya es va inaugurar un ascensor que permet a minusvàlids i persones amb dificultats de mobilitat accedir al vestíbul i a les andanes des del final del carrer de Pelai. L’ascensor té a més un altre atractiu per a tothom, ja que en tenir les parets transparents, permet veure un tros de la muralla medieval. En la inauguració, al costat del president de FGC, Antoni Herce, i el conseller delegat de TMB, Emili López Bailón, hi havia dues persones en cadira de rodes: Pepa Lionell, de 80 anys, una lluitadora per la desaparició de les barreres arquitectòniques, i l’escultor Manuel Cusachs, autor d’un mural commemoratiu de la inauguració d’aquest ascensor, posat a la mateixa estació, a l’accés pel carrer de Pelai. Aquest mural està format per una escultura protegida per una gruixuda placa de metacrilat transparent, acompanya de la inscripció: “En favor de l'accessibilitat en el transport / 19-III-2002”."
Veure informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic



Més informació:Manuelcusachs.cat
Manuel Cusachs i Xivillé, font:manuelcusachs.cat