dimarts, 19 de novembre del 2019

Escultura El Petit Princep

"A Nou Barris es troben els jardins del Petit Príncep, un triangle format pels carrers Alella, Santanyí i Alloza. Són l'homenatge més explícit de Barcelona. Ocupen els més de 2.300 m 2 d'un antic solar abandonat que l'ajuntament va restaurar. Actualment serveixen de fòrum de reunió i trobada per als veïns de la zona, especialment per als pares i nens de les properes escoles Aloma, Palma de Mallorca i Timbaler del Bruc. És més, van ser els seus alumnes els que van triar el nom després de llegir el llibre a classe.
La remodelació de l'espai va culminar el juny de 2012 amb la dignificació de dues parets mitgeres que enlletgien la plaça i que ara llueixen una decoració coherent amb el leitmotiv: 3 gegantines roses metàl·liques sobre un fons del mateix color sorra que el desert del llibre. A la base de les mitgeres, un jardí de roses vermelles -que amb els anys haurien d'aprendre a enfilar-se per les tiges de les metàl·liques- recorda al protagonista que la seva flor, única per a ell, no és però l'única del món. Presideix l'espai una poètica escultura d'acer, d'uns tres metres de diàmetre, que representa el Petit Príncep passejant amb una regadora per la seva asteroide, envoltat per la famosa frase "l'essencial és invisible als ulls". El disseny - de Judit Masana i Padrós - s'inspira justament en el dibuix que va fer un alumne d'Aloma."
Veure més informació: La Vanguardia.com
Materials: Acer corten







Més informació:
Judit Masana i Padrós (Barcelona, 1962-2016). Arquitecte per l'ETSAB des de l'any 1990. Després d'haver col·laborat professionalment en despatxos d'arquitectura, d'ençà del 1991 fou arquitecte del Servei d'Arquitectura de l'Ajuntament de Barcelona, realitzant junt amb Josep Lluís Delgado els projectes de la Deixalleria de Collcerola, l'Escola Graciel·la Arrel, la Biblioteca Sofía Barat i la rehabilitació del Palau del Baró de Quadras com a seu de la Casa Àsia de Barcelona. 
Veure més Art Públic Nou Barris

Escultura Núvol i Cadira

"L'any 1986, quan feia just cent anys que s'havia acabat la construcció de la seu de l'editorial Montaner y Simón, al carrer d'Aragó, es va començar la seva remodelació per adaptar-la com a seu de la Fundació Antoni Tàpies. L'edifici original, d'arquitectura modernista, obra de Lluís Domènech i Montaner, va ser projectat el 1879 i construït entre els anys 1881 i 1886. La remodelació interior va ser dirigida entre els anys 1986 i 1990 pels arquitectes Roser Amadó i Lluís Domènech i Girbau, aquest últim besnét de Domènech i Montaner. Hi havia, però, un problema estètic de difícil resolució: els dos edificis veïns eren molt més alts i quedaven separats per unes parets mitgeres molt lletges. Per resoldre aquest inconvenient, Antoni Tàpies va crear amb filferro la maqueta de l'obra Núvol i cadira, un entortolligament coronat per una cadira, que hauria d'omplir l'espai buit sobre l'edifici fins a l'alçada dels veïns.
La maqueta va ser realitzada en mida real, en cinc mesos, pels cinc operaris del taller mataroní de Pere Casanovas, amb tres quilòmetres de tub d'alumini anoditzat amb plata i tela metàl·lica. Els dissenyadors Salvador Saura i Ramon Torrente van convertir la cadira en logotip de la Fundació. El 5 de juny de 1990 es va inaugurar la Fundació Tàpies, un museu que recull de manera permanent part de l'obra de l'artista i que ofereix exposicions temporals d'art d'avantguarda."
Veure més informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Materials:acer inoxidable, malla metàl·lica, alumini



Més informació:Wikipedia Antoni Tàpies i Puig
Antoni Tàpies i Puig, font:ara.cat


Grafitti Miss Van calle Lepanto

"Intervención de Miss Van en Barcelona en el año 2016, invitada por Openwalls, en el marco del proyecto FemRimes FemGraff. Una de las artistas más icónicas y relevantes del street art barcelonés, de la mano de uno de los proyectos que más está haciendo para honrar y promover las intervenciones artísticas en el espacio público.
De esta colaboración entre Miss Van, Openwalls y Bocanord ha resultado un espectacular mural de 8x7m, ubicado en una pared lateral de una preciosa casa de dos alturas de la calle Lepanto, a la altura del metro Alfons X.
La intervención ha sido documentada por Caitlin O’Rorke -ganadora de varios premios internacionales por sus vídeos de cultura urbana- en vídeo y Julie Morize -fotógrafa francesa afincada en Barcelona.
El FemRimes FemGraff és un proyecto de micropoesía y arte mural organizado por Bocanord. Tiene como objetivo fomentar la creatividad literaria y artística alrededor de la condición femenina basada en la igualdad de género. Los micropoemas seleccionados han sido interpretados visualmente por 12 artistas plásticas en diferentes espacios públicos del distrito de Horta-Guinardó."
Ver más información:https://missvan.com/barcelona-wall-video/




Más información:Miss Van Barcelona 2016 (Grafitti Artist Intervention)
Más información:Wikipedia Miss Van
Más información:Barcelona.lecool.com Entrevista Miss Van
Miss Van, fuente:barcelona.lecool.com

dilluns, 7 d’octubre del 2019

Escultura Elcano a Casa Olano

"Entre els diversos edificis del passeig de Gràcia crida l’atenció la casa Olano (navilier d’origen basc, el qual també fou col·leccionista d’obres d’art), coneguda popularment com la “Casa del Pirata” per l’escultura que presideix la façana, la qual segons la inscripció de la base representa Elcano, l’il·lustre navegant que donà la volta al món.
El mestre d’obres vilanoví Tiberi Sabater i Carner va dirigir les obres d’aquest edifici, d’arquitectura molt acadèmica, acabades el 1886. Sabater és autor també a Barcelona del palau Marcet, reconvertit en el cinema Comèdia, i del Borsí del carrer d’Avinyó.
No s’ha pogut saber què li va portar a deixar en la façana, a l’alçada del pis principal, una fornícula on es va posar una escultura que representa Juan Sebastián Elcano, obra de l’escultor barceloní Francesc Font, nascut el 1848. Just l’any que es va acabar l’edifici l'any 1886 s’acomplien quatre-cents anys del naixement de Juan Sebastián Elcano a Guetaria i podria ser que alguna mena de celebracions inspiressin Sabater o el promotor de l’edifici.
Una altra possibilitat és que Font tingués ja l’escultura feta, per encàrrec d’algun organisme oficial que al final no se la quedés i aleshores l’oferís a Sabater a bon preu. El 1886, per exemple, el ministeri d’Ultramar va convocar un concurs per una estàtua de Juan Sebastián Elcano, que va guanyar Ramon Bellver. Potser Font, que havia marxat de Barcelona a la dècada dels vuitanta per obrir taller a Madrid, també s’hi va presentar i va veure rebutjat el seu projecte, que mirà aleshores de col·locar a algú altre.
Des del 2 de novembre de 1937 fins a l’ocupació de Barcelona per les tropes franquistes el 26 de gener de 1939, en aquest edifici s’estatjà el govern basc, un cop ocupat Bilbao per les tropes franquistes. Sens dubte l’estàtua del basc Elcano a la façana va ser decisiu en la tria del lloc. Una placa en català i en basc, posada el 25 de novembre de 1983, ho recorda." 
Veure més informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Materials:pedra
Escultura Elcano al Passeig de Gràcia











 Més informació Wikipedia Francesc Font i Pons
Escultura de Zumalacárregui. Obra de Francesc Font al Panteó de la sepultura a l'Església Parroquial de Cegama (Guipúscoa)
Més informació Wikipedia Tiberi Sabater i Carné
Tiberi Sabater i Carné

divendres, 4 d’octubre del 2019

Mènsules Casa Garriga Nogués

"Aquest edifici es va construir entre 1900 i 1901 com la típica casa de l’Eixample en la que el promotor es reservava el pis principal i llogava els altres.
El promotor fou el banquer Rupert Garriga-Nogués Miranda (Saragossa, 1854 - Barcelona, 1928) que havia fundat el banc Garriga Nogués juntament amb el seu pare Manuel Garriga Nogués i el seu oncle Pere Garriga Nogués. L’edifici és conegut avui amb el nom de Casa Rupert Garriga-Nogués.
L’arquitecte, Enric Sagnier, a la mateixa època dirigia molt a prop, a Diputació – Rambla de Catalunya, la construcció del palauet d’un altre banquer, Emili Juncadella, i un edifici de pisos del germà d’aquest, Rudolf Juncadella. La decoració escultòrica de la planta baixa es va encarregar a Eusebi Arnau.
El treball d’Eusebi Arnau es va plasmar en les quatre mènsules o cartel·les que semblen aguantar el balcó principal. Són peces d’una gran qualitat que mereixen figurar entre les obres clau de l’escultura modernista.  Les dues cartel·les de la dreta semblen prendre com a tema precisament alguna llegenda, amb un home i un falcó que segueixen una noia amb un infant als braços, en una, i una noia que besa un rei coronat, en l’altra. Les altres dues són menys complexes. En una, una adolescent mira amb ulls romàntics una rosa que té a les mans i en l’altra, la de més a l’esquerra, una nena aguanta un infant amb un palmó a la mà. Aquest últim relleu és força diferent dels altres tres. Possiblement el primer sigui un retrat de la filla del propietari, Pilar, i el segon el d’altres fills més petits en una escena de pràctica religiosa, ja que, com altres grans burgesos de l’època, Garriga fou un devot catòlic."
Veure més informació: Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Materials: pedra
Més informació: Wikipedia Casa Garriga Nogués

Casa Garriga Nogués actual Casa Elizalde














Més informació: Viquipèdia Eusebi Arnau i Mascort
Eusebi Arnau i Mascort, font:Viquipédia

Veure més Art Públic Eixample