dimarts, 30 d’abril del 2019

Monestir de Sant Pau del Camp

"Sant Pau del Camp és un antic monestir benedictí que es troba en ple barri del Raval, al carrer de Sant Pau; la seva església és la més antiga de la ciutat de Barcelona.
Monestir de Sant Pau del Camp
No hi ha dades exactes sobre la data de construcció. Hom creu que va ser abans de l'any 911, que és la data que figura a la làpida trobada al monestir i corresponent a la tomba de Guifré II, a qui se li atribueix la seva fundació. Es creu també que el comte va iniciar la construcció d'una església sobre les restes d'un antic edifici religiós i en ell hi va establir una comunitat de monjos benedictins. El monestir era fora de la protecció de les muralles de la ciutat, d'aquí el seu nom, ja que es trobava al mig del camp. 
Al segle XIV es va construir una nova muralla de la ciutat i Sant Pau del Camp va quedar finalment englobada dintre del nou recinte emmurallat.

La comunitat va abandonar definitivament Sant Pau del Camp el 1835, amb la llei de desamortització de Mendizábal, que va comportar l'exclaustració. El darrer abat va ser Joan de Safont i de Ferrer. El 1879 fou declarat Monument Nacional gràcies a la intervenció de diversos ciutadans, entre els quals Víctor Balaguer. El recinte fou novament devastat el 1936. Des d'aleshores s'hi han fet diverses restauracions.
L'església és d'una única nau amb planta de creu grega.
Planta del edifici, font:wikipedia

font:monestirs.cat

Mare de Déu Sant Pau del Camp segle XII XIII rèplica





Vista de l'interior del creuer, la cúpula i els absis


La portalada de l'església està emmarcada per dues columnes acabades en dos antics capitells visigòtics fets de marbre on es repenja l'arquivolta de mig punt. Al timpà hi ha una imatge de Jesús voltat pels apòstols Pere i Pau. La decoració d'aquest frontal és de l'època visigòtica, amb representacions tetramòrfiques dels evangelistes. Sant Marc està representat per un lleó i sant Lluc per un brau, i Sant Mateu i Sant Joan per l'home alat i l'àguila.

façana del monestir, font:wikipedia




La portalada, amb el timpà i les representacions tetramòrfiques al seu voltant





Tot l'exterior de l'edifici està decorat amb llombardes decorades amb cares humanes, animals fantàstics i vegetals. L'edifici està envoltat d'un jardí on hi ha l'antiga casa abacial, construïda a començaments del segle xviii, damunt de la sala noble dels segles XIV-XV.  










Casa abacial

Sant Galdric, patró històric de la pagesia catalana


El claustre és la part del monestir més important des del punt de vista monumental per la singularitat dels seus arcs, únics a tota Europa. La seva construcció, malgrat ser del segle XIII i posterior a la de l'església, mostra clarament influències musulmanes.  De capitells n'hi ha de l'època de transició derivats del corinti, però també en trobem d'altres clarament romànics amb representacions zoomòrfiques, d'animals fantàstics, i motius vegetals.






Arcs de tres i cinc lòbuls


Detall dels arcs






Campanar des del claustre
Al voltant del claustre hi ha tombes, dues d'elles pertanyen a la família dels comtes de Bell-lloc.  





A l'antiga sala capitular es conserva la llosa sepulcral del comte Guifré II, mort el 911, a qui se li atribueix la fundació del monestir. "
Làpida de la tomba de Guifré II, a la sala capitular.

Llosa sepulcral Guifré II (Guifré Borrell I) Comte de Barcelona alr 874-911


Sant Pau apòstol a la sala capitular, espai on sovint es van celebrar els capítols de la congregació claustral tarragonina que reunia els representants de l'ordre de sant benito dels monestirs de Catalunya, Aragó, Navarra i la Rioja

Veure informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Pau_del_Camp

Murals estació Sagrera

"Seguint la política adoptada en totes les estacions de metro realitzades des que va començar el segle XXI, van ser encarregades obres d’art públic per a decorar-les. A les estacions d’Onze de Setembre i Bon Pastor el treball artístic va ser realitzat per Àlex Ollé i Alfons Torres, amb l’arquitecte Tomàs Morató, mentre que a la de La Sagrera l’artista va ser Pere Bellès i els arquitectes Gabriel Mora i Carmina Sanvicens.
L’estació La Sagrera de les línies 9 i 10, està formada per un pou de set plantes de profunditat. En cadascuna de les sis plantes primeres hi ha un ampli vestíbul amb els accessos als ascensors i escales mecàniques que permeten anar des del carrer fins a l’accés a l’andana en direcció al riu Besòs, que es fa per la planta -6. Un dels costats d’aquest vestíbul està ocupat, en cadascuna d’aquestes sis plantes, per un mural de l’artista terrassenc, fincat a Cadaqués, Pere Bellès. En principi s’havien projectat només els 6 murals dels vestíbuls, però al final es va decidir posar també un mural a cadascun dels extrems de les dues andanes. En total, en són deu.
Com explica el mateix autor, per aquest projecte va prendre com a punt de partida els plànols parcel·laris del barri on hi ha l’estació. A partir de la trama urbana, i per tant de tipologies urbanístiques reals, Bellès fragmenta i descontextualitza aquestes formes i les converteix en abstraccions geomètriques minimalistes on el color esdevé element essencial.
Pere Bellés titula sempre les seves obres amb lletres d’un codi personal. En aquest cas, al conjunt d’obres de l’estació de Sagrera l’hi ha donat el codi de referència CM1 URB I BCN. El primer grup de lletres indica la tècnica i el número d’ordre corresponent. M, mural. CM, conjunt mural. D, gravat. P, pintura, etc. El segon grup de dígits fa referència al origen de la forma i la numeració romana a la tipologia emprada. Per exemple URB correspon a urbanisme, PLE a plantes d’edificació, NA a nuclis antics, etc. I el tercer grup indica el lloc analitzat, en aquest cas BCN, Barcelona.
En els deu plafons, Bellès ha utilitzat onze colors que combina de manera diferent en cada mural."
Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Materials:pintura, ceràmica, vidre i llum
Vestíbul planta -1


Vestíbul planta -2


Vestíbul planta -3


Vestíbul planta -4


Vestíbul planta -5


Vestíbul planta -6



Andana, costat dret

Andana, costat esquerre
Veure informació http://bolit.cat/edicions/solatge/es/pere-belles/
Pere Bellès, font:acpv.cat
Veure més Art Públic Sant Andreu

dilluns, 29 d’abril del 2019

Jardins d'Hiroshima

"A aquests jardins, de fet una extensió del Parc de les Aigües, se’ls va donar el nom de Jardins d’Hiroshima el 20 d’octubre de 1999, i en la mateixa cerimònia es van inaugurar les 22 columnes de formigó que voregen un pas de vianants just per sobre la boca del túnel del Turó de la Rovira. Aquestes columnes volen ser un memorial a les víctimes d’Hiroshima, la ciutat japonesa destruïda el 6 d’agost del 1945 per una bomba atòmica llançada per l’aviació dels Estats Units.
L’acte inaugural va tenir un emotiu to popular. Hi van assistir l’alcalde Joan Clos, la regidora del districte, Imma Moraleda, i la regidora de Drets Civils, Roger Veciana, el president de la Fundació per la Cultura de la Pau, l'ex alcalde d’Hiroshima, Takashi Hiraoka, i un delegat de l’alcalde d’Hiroshima. Es va fer coincidir amb la inauguració d’una exposició sobre Hiroshima a la biblioteca Mercè Rodoreda, situada allà mateix, exposició que després es va portar a la Pia Almoina. Nens de l’escola japonesa de Sant Cugat i de l’escola barcelonina Sadako, que porta el nom d’una nena morta com a conseqüència del bombardeig d’Hiroshima, van fer un taller d’ocells de paper, símbol pacifista."
Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Materials:Formigó
Record d'Hiroshima als jardins del mateix nom




"Amb motiu del Dia Internacional de la Pau el 21 de setembre (2017), el Districte d’Horta-Guinardó de la ciutat de Barcelona va organitzar una activitat cultural de defensa de la pau i rebuig a totes les formes de violència. L’acte, va consistir en la presentació del Memorial de la Pau als Jardins d’Hiroshima, al barri del Baix Guinardó.
L’espai es va inundar amb ocells de paper en homenatge a totes les víctimes de les guerres i es va recordar a totes aquelles persones que van perdre la vida en els bombardejos d’Hiroshima i Nagasaki durant els dies 6 i 9 d’agost de 1945, amb el desig que un fet com aquest no es torni a repetir a cap altra part del món.
Durant l’acte es van organitzar tallers infantils perquè els més petits aprenguessin a fer aquests ocells de paper i coneguessin el simbolisme que tenen. Un acte que també va comptar amb el parlaments de les autoritats assistents, la presentació d’un mural i una actuació de dansa i poesia en moviment.
Amb les grues de paper es recull una tradició japonesa amb la que es recorda a tots els nens i nenes víctimes de la guerra i especialment a Sadako Sasaki, que va morir de leucèmia a conseqüència de les radiacions provocada per les bombes. Diu la llegenda que si s’aconsegueix aplegar 1.000 grues de paper, l’ocell sagrat del Japó, els déus curen les malalties. Els seus amics i veïns ho van fer per ella i van aixecar un monument en el seu honor a la ciutat."
Veure informació xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau de Catalunya





Sadako Sasaki 佐々木 禎子 Sasaki Sadako



Més informació https://es.wikipedia.org/wiki/Sadako_Sasaki

Sadako Sasaki, font:insh.world
Monument a Sadako Sasaki, font:origamiexpressions.com

Més informació Bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki
Veure més Art Públic Horta Guinardó

Hiroshima Peace Memorial Park, font:fivestarvagabond.com


Font de l'Avinguda Gaudí

"En aquest eix urbà tan representatiu, que pertany a un fragment del traçat que León Jaussely va imaginar per transformar i enriquir l'homogènia trama de l'Eixample, es va inaugurar al 1985 una nova urbanització i moblament que creava un passeig central i convertia l'avinguda de Gaudí en un qualificat espai per a vianants, una autèntica rambla cívica.
La intervenció va estar relacionada amb la recuperació de sis fanals de Pere Falqués, els que havien donat el nom popular al Cinc d'Oros, i la inclusió d'una escultura d'Apel·les Fenosa: El Bon Temps perseguint la Tempesta.
El mateix temps, Màrius Quintana, l'arquitecte que va dirigir les obres de remodelació urbana, amb la col·laboració dels enginyers Amorós i Camps, al capdamunt del passeig va projectar una font, de pedra arenosa i acer inoxidable, de formes abstractes i neutres que contrasten amb les formes figuratives del mobiliari urbà recuperat i amb els dos monuments modernistes situats a cada extrem de l'avinguda, la Sagrada Família d'Antoni Gaudí i l'Hospital de Sant Pau de Lluís Domènech i Montaner.
La peça urbana pensada per Màrius Quintana, tot i ser força discreta, té un enorme valor urbà: serveix com a culminació i límit nord del recorregut i, sobretot, pujant per l'avinguda de Gaudí es converteix en la base que emmarca la visió monumental de la façana de l'Hospital i en el sòcol que amaga els cotxes que circulen i que estan aparcats."
Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Més informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Fonts_de_Barcelona
Materials:pedra arenisca, acer inoxidable, aigua
Font a l'avinguda Gaudí. Al fons l'Hospital de Sant Pau






Veure informació Wikipedia Màrius Quintana i Creus
Màrius Quintana i Creus, font:arquitectes.cat
  

Obelisc del Bon Pastor

"En el pati interior d'unes cases del carrer de Sant Adrià, al barri del Bon Pastor, s'aixeca en un jardinet un monòlit dissenyat per Alberto Fraile Escobar, amb l'ajut del paleta Antonio Moreno, que va substituir el 1992 una font amb una farola que ja no funcionava. La placeta és coneguda per alguns veïns com de la Concòrdia pel bon tracte entre gent de diferent pensament ideològic durant el franquisme. El monòlit no llueix cap llegenda que recordi les raons de la seva instal·lació.
El cinquè obelisc de la ciutat. Un símbol de ciutadania i de republicanisme ocupant el centre d'un agradable espai públic allunyat de les mirades impertinents dels transeünts i de la programació oficial de l'Art Públic per a la ciutat dels Jocs Olímpics."
Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic
L'Obelisc del Bon Pastor



Veure més Art Públic Sant Andreu