"Sant Pau del Camp és un antic monestir benedictí que es troba en ple barri del Raval, al carrer de Sant Pau; la seva església és la més antiga de la ciutat de Barcelona.
 |
| Monestir de Sant Pau del Camp |
No hi ha dades exactes sobre la data de construcció. Hom creu que va ser abans de l'any 911, que és la data que figura a la làpida trobada al monestir i corresponent a la tomba de Guifré II, a qui se li atribueix la seva fundació. Es creu també que el comte va iniciar la construcció d'una església sobre les restes d'un antic edifici religiós i en ell hi va establir una comunitat de monjos benedictins. El monestir era fora de la protecció de les muralles de la ciutat, d'aquí el seu nom, ja que es trobava al mig del camp.
Al segle XIV es va construir una nova muralla de la ciutat i Sant Pau del Camp va quedar finalment englobada dintre del nou recinte emmurallat.
La comunitat va abandonar definitivament Sant Pau del Camp el 1835, amb la llei de desamortització de Mendizábal, que va comportar l'exclaustració. El darrer abat va ser Joan de Safont i de Ferrer. El 1879 fou declarat Monument Nacional gràcies a la intervenció de diversos ciutadans, entre els quals Víctor Balaguer. El recinte fou novament devastat el 1936. Des d'aleshores s'hi han fet diverses restauracions.
L'església és d'una única nau amb planta de creu grega.
 |
| Planta del edifici, font:wikipedia |
 |
| font:monestirs.cat |
 |
 |
| Mare de Déu Sant Pau del Camp segle XII XIII rèplica |
 |
| Vista de l'interior del creuer, la cúpula i els absis |
La portalada de l'església està emmarcada per dues columnes acabades en dos antics capitells visigòtics fets de marbre on es repenja l'arquivolta de mig punt. Al timpà hi ha una imatge de Jesús voltat pels apòstols Pere i Pau. La decoració d'aquest frontal és de l'època visigòtica, amb representacions tetramòrfiques dels evangelistes. Sant Marc està representat per un lleó i sant Lluc per un brau, i Sant Mateu i Sant Joan per l'home alat i l'àguila.
 |
| façana del monestir, font:wikipedia |
 |
| La portalada, amb el timpà i les representacions tetramòrfiques al seu voltant |
Tot l'exterior de l'edifici està decorat amb llombardes decorades amb cares humanes, animals fantàstics i vegetals. L'edifici està envoltat d'un jardí on hi ha l'antiga casa abacial, construïda a començaments del segle xviii, damunt de la sala noble dels segles XIV-XV.
 |
| Casa abacial |
 |
| Sant Galdric, patró històric de la pagesia catalana |
El claustre és la part del monestir més important des del punt de vista monumental per la singularitat dels seus arcs, únics a tota Europa. La seva construcció, malgrat ser del segle XIII i posterior a la de l'església, mostra clarament influències musulmanes. De capitells n'hi ha de l'època de transició derivats del corinti, però també en trobem d'altres clarament romànics amb representacions zoomòrfiques, d'animals fantàstics, i motius vegetals.
 |
| Arcs de tres i cinc lòbuls |
 |
| Detall dels arcs |
 |
| Campanar des del claustre |
Al voltant del claustre hi ha tombes, dues d'elles pertanyen a la família dels comtes de Bell-lloc.
A l'antiga sala capitular es conserva la llosa sepulcral del comte Guifré II, mort el 911, a qui se li atribueix la fundació del monestir. "
 |
| Làpida de la tomba de Guifré II, a la sala capitular. |
 |
| Llosa sepulcral Guifré II (Guifré Borrell I) Comte de Barcelona alr 874-911 |
 |
| Sant Pau apòstol a la sala capitular, espai on sovint es van celebrar els capítols de la congregació claustral tarragonina que reunia els representants de l'ordre de sant benito dels monestirs de Catalunya, Aragó, Navarra i la Rioja |
Veure informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Pau_del_Camp
