dilluns, 25 de març del 2019

Escultura Als obrers del Metro

"L’artista Pedro Delso, autor de la decoració de les estacions de Diagonal i Sagrada Família amb murals ceràmics monumentals, va proporcionar també a l’Ajuntament de Barcelona tres escultures de ferro que representen figures humanes de mida real i estan fetes amb peces de maquinària vella. Dues, que representen Don Quijote i un guerrer, es van quedar a l’estació de Diagonal, al costat dels murals ceràmics, i l’altra va anar a parar a l’estació del Camp de l’Arpa. Aquesta última representa un obrer dels que van treballar en les obres de construcció de la línia 5, a la que pertanyen les tres estacions esmentades i en les que es van posar aquestes obres abans de que Franco vingués a Barcelona i fes, el juny del 1970, la inauguració oficial de la línia, la primera nova de metro que es feia a Barcelona des de la guerra civil.
Franco va agafar el metro inaugural a l’estació de Diagonal i va baixar a la del Camp de l’Arpa, on precisament s’hi havia posat l’escultura de l’obrer per tal de que el vestíbul que dóna al passeig de Maragall, per on va sortir Franco a l’exterior, no quedés tan despullat. 
La figura d’un obrer va ser traslladada de l’estació del Camp de l’Arpa al vestíbul de la parada Universitat de la línia I, tocant a la sortida de plaça Universitat.   Amb una mà aguanta una màquina perforadora de l’època i sobre l’espatlla hi té un pic, també autèntic. El cos de la figura està fet amb cargols, engranatges, rodetes, tubs, molles, reixes... de maquinària vella. Va ser elaborat als tallers dels germans Vicente y Antonio Lloret Iborra, a les drassanes de la Vila Joiosa alacantina."
Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Materials: Ferro
Escultura de Pedro Delso a l'estació Universitat





Més informació Real Academia de la Historia - Pedro Delso
Pedro Delso, font:dinreportasje.es

 Veure més Art Públic Eixample


divendres, 22 de març del 2019

Festes de Sant Josep Oriol

"Sant Josep Oriol (Barcelona, 23 de novembre de 1650—23 de març de 1702) va ésser un religiós barceloní. És venerat com a sant per l'Església Catòlica i té una particular devoció a Barcelona. Es diu que tenia poders profètics i miraculosos. Se li atribuïren curacions de cecs, sords, coixos i paralítics i la resurrecció de morts. És anomenat "Taumaturg de Barcelona".
Talla de Ramon Amadeu a l'església del Pi, font:wikipedia
En una època en què la sanitat pública era inexistent i només els rics podien accedir als professionals de la salut, ell es donava als malalts i els atenia amb els mitjans que eren al seu abast: els rentava les ferides, els posava ungüents, els donava remeis casolans, els atenia i pregava amb ells. El juny de 1687 comença a exercir com a beneficiat de l'església del Pi i, des del primer moment, cada final de mes quan cobrava el que li corresponia del benefici, els pobres ja l'esperaven a la porta i ell els ho repartia gairebé tot. Aquesta benèfica tasca i la seva austeritat, el portaria a ésser conegut com el doctor Pa i Aigua.
Va ser beatificat per Pius VII el 5 de setembre de 1806 i canonitzat per Pius X el 20 de maig de 1909. La seva festivitat és el 23 de març, en l'aniversari de la seva mort. Està enterrat a la basilica de Santa Maria del Pi.
Veure informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Oriol
Basílica de Sant Josep Oriol
La festa major del barri del Pi, també coneguda per festa de Sant Josep Oriol, se celebra cada any pels volts del 23 de març a les places i carrers que envolten la basílica de Santa Maria del Pi.

Molts actes són protagonitzats pels Gegants del Pi, uns dels més antics de Catalunya: la primera referència d’en Mustafà i l’Elisenda data del 1601, i la de l’Oriol i la Laia, del 1780.


La festa comença amb el Pregó i la remembrança del Miracle de les Monedes atribuit al sant, segons el cual anava tallant trossos de rave, que es convertien en monedes. L'acte es porta a terme a la plaça del Pi i s'acaba amb el repartiment de monedes de xocolata al públic.
Pregó a càrrec de Manel Barceló i recordatori del Miracle de les monedes 2019
Després el baladrer anuncia el retaule que se celebrarà a la tarda a la basílica del Pi, on s'explica des del naixement de Sant Josep Oriol, passant pels episodis més significatius, fins a arribar a la seva mort.

Anunci del retaule pel baladrer


A continuació es fa el ball de gegants originals del Pi i tot seguit la cercavila anunciadora de les festes. En Josep Oriol i l’Eulàlia seran acompanyats pels Músics del Pi en un any molt especial per ells, ja que celebrem els 350 anys de la seva primera referència escrita, l’any 1669.




"El retaule s'escenifica amb una peça teatral, que comença amb una processó per alguns carrers del barri Gòtic. En l'obra participen els Gegants del Pi, Mustafà i Elisenda, a més de les figures del bestiari, el Lleó i la Mulassa, i un llegat o missatger a cavall que porta la notícia de la santificació de mossèn Oriol, acompanyat d'actors vestits d'època amb ciris i torxes.
L'obra s'estructura en tres parts. En la primera, un baladrer s'encarrega d'explicar la infància del sant i, en la segona, un actor que representa el baró de Maldà narra els fets de la seva vida i miracles. A la part final, un grup d'escolans canta l'agonia i la mort de sant Josep Oriol. El retaule es representa sense interrupció des de l'any 1997, amb un acompanyament musical de l'època a partir de la documentació de l'arxiu de Santa Maria del Pi, interpretat amb instruments antics."
Veure informació http://lameva.barcelona.cat/culturapopular/es/ambitos-festivos/teatro/teatro-religioso/retablo-de-sant-josep-oriol
Veure més Festes Populars

Mitgera del Mercat de la Concepció

"Hi ha mitgeres que passen a ser façanes d'una manera tan natural que amb el pas dels anys és quasi impossible adonar-se que abans hi havia una altra cosa. La realitat és que les mitgeres han nascut per estar enmig, per tant, si queden exposades a l'exterior necessiten una aplicació d'aïllant tèrmic i sovint, determinades estructures a fi de compensar l'empenta de la casa que falta. Obrir finestres i balcons comporta, a més, un treball de reforçament, un temps d'obres dilatat i estudiar els habitatges per tal que les obertures quedin en els llocs necessaris, però a la vegada que el resultat exterior sigui harmònic amb la façana principal, especialment si aquesta és clàssica.
La mitgera del carrer Aragó, 313, podia portar a la vista tant o més temps que el Mercat de la Concepció. El projecte el va portar l'arquitecte Josep Corretja amb la col·laboració d'Esperanza Velasco, que van fer veure al propietari les virtuts i la lògica de l'opció d'obrir balcons. El resultat és que l'escala i els pisos han guanyat en llum i el carrer Aragó ha guanyat una façana que podria semblar tan antiga com la principal, com si no hagués passat res."
Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Mitgera del Mercat de la Concepció al carrer Aragó






Escultura Cosmos

En el año 2015 el escultor Mariano Andres Vilella donó al Hospital de la Santa Creu i Sant Pau la obra Cosmos.
"Mariano Andrés Vilella ha sabido llegar a través del oficio escultórico, del trabajo del tallista al servicio de las grandes obras, a dar su propia dimensión como artista. En sus esculturas se descubre como, la consistencia y la rotundidad de la materia, provienen siempre de la dinámica del espíritu. La esfera, el vacío, el movimiento y el cosmos como gran espacio en que todo se produce, son motivaciones muy importantes en su escultura. Así como la naturaleza, de la que arrancan sus símbolos a lo natural y a lo femenino.
Toda esta concentración de fuerzas naturales, de movimientos a veces violentos y otros sutiles, queda reflejada simbólicamente en los móviles que incorporan sus creaciones y que han sido tallados en el mismo bloque del cual no pueden salir."
Ver información http://www.marianoandresvilella.com
Materiales: Mármol
Escultura Cosmos en el vestíbulo del Hospital



Mariano Andrés Vilella, font:reusdigital.cat

Monòlit aniversari UE Sant Andreu

"L’aparellador Vicente Hidalgo, de l'empresa Huarte, constructora del nou camp de futbol del Sant Andreu, es va oferir a aixecar un monòlit rectangular que recordés l'esdeveniment. El va signar amb el pseudònim Dino. Números, siluetes de jugadors, una pilota i els símbols de Sant Andreu del Palomar van conformar l'obra, que es va inaugurar conjuntament amb el camp el 18 de març de 1970, el dia abans de sant Josep, en presència de l'alcalde Josep Maria de Porcioles; el governador civil, Tomás Pelayo Ros; el president de la Federació Catalana de Futbol, Pablo Porta, i el president del Sant Andreu, Narcís Sala. Es va inaugurar el 18 perquè l'endemà l'equip andreuenc jugava amb el Barça un partit que va perdre per 1 a 0."
Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Materials: formigó
Monòlit aniversari Unió Esportiva Sant Andreu



AQUEST CAMP MUNICIPAL DE FUTBOL C.D. SANT ANDREU HA ESTAT INAUGURAT ESSENT BATLLE DE BARCELONA L'EXCM SR. EN JOSEP MARIA DE PORCIOLES COLOMER I PRESIDENT DEL C.D.SANT ANDREU EN NARCIS SALA 19 DE MARÇ 1970



Més informació Wikipedia Unió Esportiva Sant Andreu
Més informació http://uesantandreu.cat/

camp Narcis Sala, font:stadiumdb.com
Veure més Art Públic Sant Andreu