TRESORS a BARCELONA

dijous, 14 de març del 2019

Geolocalizacion de monumentos

Escultura Don Quixot

"Un dels motius més repetits per l’artista Pedro Delso (1924–1994) en la seva obra va ser el personatge del Quixot i en l’encàrrec que li varen fer per a decorar l’estació de Diagonal, no va deixar escapar l’ocasió d’incloure’l, dedicant-li un mural i la present escultura. Certament, el que va fer Delso amb aquesta obra, va ser apuntar-se a la llarga tradició iconogràfica que va desencadenar l’aparició de la novel·la: des del 1614 (any de la primera representació gràfica que es coneix), el Quixot ha aparegut en milers de gravats, quadres, tapissos i escultures com aquesta (o la que va fer el gran Juli González).

Per a la realització d’aquesta obra, Delso es va decantar per l’ús de la ferralla i s’ha de reconèixer –igual que en la seva altra escultura dedicada al Quixot col·locada a la Plaza España de Benidorm (Alacant)- l’habilitat que va tenir a l’hora de concretar l’escardalenca silueta del “caballero de la triste figura”, per dir-ho en paraules del mateix Sancho Panza (I, 19)."

Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials: ferro sobre base aplacada de marbre negre

Escultura de Pedro Delso a l'estació Diagonal

Més informació https://ca.wikipedia.org/wiki/El_Quixot

Més informació Real Academia de la Historia - Pedro Delso Rupérez

Pedro Delso, font:dinreportasje.es
Veure més Art Públic Eixample

Monument a Goya

"En un petit triangle enjardinat que formen la bifurcació del carrer d'Aragó i l'avinguda de Roma, a la cruïlla amb el carrer de Casanova, s'hi va col·locar el 1984 un monument al pintor aragonès Francisco de Goya (Fuendetodos, 1746 - Bordeus, 1828), obra de l'escultor també aragonès José Gonzalvo. Una de les dedicatòries que porta -"Los aragoneses a Goya"- indica clarament que no es tractava d'una iniciativa sorgida d'institucions artístiques, sinó del Centre Aragonès de Barcelona, que té la seu al carrer de Joaquim Costa, o, més ben dit, de la Institución Fernando el Católico, que té la seu en el mateix local i està estretament lligada a la casa regional aragonesa de Barcelona. Mitjançant subhastes d'art, festivals artístics i aportacions d'entitats, la institució esmentada obtingué els fons necessaris per al finançament de l'obra, que un cop feta i, abans d'instal·lar-la al seu emplaçament definitiu, va ser exhibida uns dies a les Drassanes. La inauguració es va fer el 9 de juny de 1984 i hi va assistir l'alcalde Pasqual Maragall. Grups folklòrics hi van ballar jotes i sardanes."

Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Més informació http://www.centroaragonesdebarcelona.es/

Monument a Goya al carrrer Aragó

LOS ARAGONESES / A F. GOYA / 1984

A GOYA UNIVERSAL I ARAGONÈS HOMENATGE A L'HOME QUE VA ESTIMAR LA LLIBERTAT I LA DIGNITAT HUMANES BARCELONA, JUNY 1984

Més informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Francisco_de_Goya_y_Lucientes

Més informació Wikipedia José Gonzalvo Vives

Més informació xiloca.org/xilocapedia

José Gonzalvo Vives, font:xiloca.org

Veure més Art Públic Eixample

Monòlit a Joan Junceda

"El Gremi d'Editors i Llibreters va finançar, l'any 1964, un senzill monòlit a la memòria del popular dibuixant Joan Junceda (Barcelona, 1881 - Blanes, 1948). El monòlit sosté un medalló amb un relleu de la cara de Junceda que és l'única obra pública obra d'Alfons Pérez Fàbregas que hi ha a Barcelona.

Es va posar al passeig central de la Rambla de Catalunya, entre els carrers de València i Mallorca, davant del número 80, on Junceda havia viscut de petit. La idea va partir de Vicenç Coma Soley, escriptor i periodista promotor de nombroses iniciatives ciutadanes i assidu de les tertúlies culturals.

La idea de Coma Soley d'homenatjar el seu amic Junceda va ser recollida pel Gremi d'Editors i Llibreters i portada a la pràctica amb el consentiment municipal. La inauguració es va fer el dia de Sant Jordi de 1964. El nom de Junceda es va gravar en el monòlit només amb la inicial, per evitar el risc d'haver-lo de posar en castellà en uns anys en què encara no eren permesos en públic els noms escrits en català. Hi va assistir la vídua, Rosa Portas, i l'escriptor Javier Coma, fill del promotor."

Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Monòlit a Joan Junceda a la Rambla de Catalunya

Més informació Wikipedia Joan Junceda

Joan Garcia Junceda i Supervia

Veure més Art Públic Eixample

dimarts, 12 de març del 2019

Estela Huntington

"Estela, amb un medalló obra d'Enric Monjo, dedicada a Archer Milton Huntington (Nova York, 1870-1955) i la seva muller Anna Hyatt (Cambridge, 1876 - Califòrnia, 1973), dos hispanistes que crearen el 1904 la Hispanic Society of America, de Nova York, a la qual llegaren el tresor artístic i bibliogràfic acumulat al llarg de la seva vida. Ell era fill d'un milionari i no va voler-se dedicar als negocis del seu pare, sinó a aplegar tota mena de coneixements, llibres valuosos i obres d'art d'Espanya. Ella fou una escultora que exercí sobretot als Estats Units, dedicada a fer monuments de la història d'Espanya que són escampats arreu del món. Un dels més notables és una estàtua d'el Cid situada a la placeta d'accés a la seu de la Hispanic Society.

El Cid de Anna Hyatt Huntington se encuentra a la derecha de la Biblioteca de la Hispanic Society of America en la plaza Audubon Terrace

Els acords amb els Estats Units, signats el 1953, que havien permès al franquisme la sortida de l'aïllament diplomàtic i comercial, van propiciar que el 22 de març de 1954 s'inaugurés aquest monument, quan els homenatjats encara eren vius, en el marc d'una Setmana Cultural Nord-Americana. Un monument a dos nord-americans interessats pels mites històrics i literaris més tòpics encaixava perfectament amb l'ambient que es vivia en aquells moments al país. Va ajudar-hi també el fet que Miquel Mateu fos el president de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, la Reial Acadèmia de Bones Lletres i l'Instituto de Estudios Hispánicos, de les quals els Huntington, amics personals de Mateu, eren membres corresponents.