TRESORS a BARCELONA

dijous, 21 de febrer del 2019

Casa Ramos

"Las Casas Ramos o Casa Ramos, es un edificio de viviendas modernista, obra del arquitecto de Jaume Torres i Grau.

La edificación se sitúa en en la plaza Lesseps de Barcelona, en el Distrito de Sarrià-Sant Gervasi. Su realización en 1906, coincide con el año en que se programa y se difunde el nuevo concepto estético que pretende combatir el modernismo, bautizado como novecentista por Eugeni d'Ors desde el Glosario de La Veu de Catalunya. A pesar de eso, la casa Ramos, obra temprana de Torres Grau, parece haber recibido influencias de Domènech i Muntaner y Puig i Cadafalch, aunque dentro del movimiento modernista. Nueve años antes, el pueblo de Gracia había sido anexado a la ciudad de Barcelona. Las edificaciones de la zona eran construcciones de dos o tres plantas sin ningún tipo de ornamentación. Por el contrario, la casa Ramos de cinco plantas con tres cuerpos de escalera, que se proyectó en su origen como vivienda de Ricardo Ramos Cordero, consejero-fundador de Fomento de Obras y Construcciones, alcanzó una notable singularidad respecto al resto."

Ver información https://es.wikipedia.org/wiki/Casas_Ramos

Más información http://loveisspeed.blogspot.com

Casa Ramos en la plaza Lesseps

Más información https://es.wikipedia.org/wiki/Jaume_Torres_i_Grau

Jaume Torres i Grau

dimecres, 20 de febrer del 2019

Ceràmica La Xarranca Festa Major

"L'estiu que la Festa Major de Gràcia va ser declarada d'interès nacional per la Generalitat es va tenir la idea de dedicar un tros del terra de la plaça de la Revolució de 1868 a posar-hi una ceràmica que representés el popular joc de la xarranca, una idea que van executar tres artistes: Manuel Diestre, Mercè Coma i Esther Ramos. La Federació de Carrers va tenir la iniciativa i el mosaic en qüestió va ser inaugurat el dilluns, 18 d'agost de 1997, en plena Festa Major.

Inscripció

La Xarranca de la Festa Major

Joc consistent en saltar a peu coix d'any en any unes figures geomètriques dibuixades a terra / dividides en els apartaments, uns carrers geomètricament rectangulars llargs i curts dividits / per travesseres i amb nom propi.

Fent córrer a cops de peu: construint amb la força de les mans i l'enginy del cervell: amb un / palet o un tros de teula, amb paper, cartó, pintura i també alguna totxana que altre. / Cal fer-la passar d'una casella a l'altre segons un ordre determinat, s'ha de gaudir els dies de / balls, castells, dracs, focs, sopars, jocs, etc.

A la fi tot allò que és o comporta il·lusió, noblesa, participació, tradició popular i de vegades / inocència...

La Gent de Gràcia a la seva Festa Major

Obra realitzada i cedida per l'Associació de Ceramistes de Catalunya
Inaugurada per la Regidora i el President del Consell Municipal del Districte
Gràcia, 18 d'agost de 1997"

Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Placa La Xarranca de la Festa Major

"Xarranca és el nom donat a diversos jocs en què es dibuixen una sèrie de caselles numerades a terra per on han de saltar els jugadors per ordre després de tirar-hi un tros de teula o una pedra plana que caldrà arrossegar mentre se salta a peu coix."

Veure informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Xarranca

Recorregut típic de la xarranca

Veure més Art Públic Gràcia

Parròquia Sant Antoni de Pàdua

"Abans dels anys vint del segle passat, amb l'empenta dels periodistes que es van instal·lar al barri i d'altres veïns, es va crear l'Asociación de Propietarios de Fargas, Mulassa y sus entornos, per poder resoldre col·lectivament problemàtiques del barri (urbanització dels carrers, subministrament d'aigua, enllumenat, etc.) i alhora organitzar-se en l'aspecte social i lúdic.

Pel mateix afany de dotar de serveis el barri, els veïns van voler tenir una parròquia més a prop, ja que els feligresos havien d'anar a l'església del Carmel o d'Horta. Montserrat de Casanovas els va cedir un terreny al carrer Verdi i Adolf Florensa es va encarregar també del projecte i la construcció d'una església.

Es va inaugurar el 1927. Tenia l'aspecte d'església marinera, segons deien aquells veïns. Els primers dies de la guerra civil va resultar cremada i quasi totalment destruïda i posteriorment va ser reconstruïda pel mateix Florensa. Mossèn Josep Bundó va ser el primer rector de la parròquia durant molts anys."