TRESORS a BARCELONA

dilluns, 4 de febrer del 2019

Seu del Districte del Eixample

"La Seu del Districte de l'Eixample és la seu local de l'Ajuntament de Barcelona corresponent al districte de l'Eixample de Barcelona. L'edifici és cantoner amb els cèntrics carrers d'Aragó i del Bruc i els passatges de Pla i de les Escoles; al barri de la Dreta de l'Eixample. Va ser dissenyat per l'arquitecte Pere Falqués i Urpí l'any 1893

Es tracta d'una construcció destinada a equipaments, com bona part dels que ocupen l'illa que presideix el Mercat de la Concepció, la Tinença d'Alcaldia n'ocupa una cantonada i és una construcció de dimensions considerables. La decoració de la façana respon a un historicisme medievalista, amb tres grans arcades apuntades que marquen l'accés al vestíbul des del carrer. Cal destacar les reixes de ferro que les tanquen, que són del mateix material que el desaparegut pinacle i que, per damunt de la cornisa, centrava la façana.

Aquest edifici és un testimoni ineludible del creixement extramurs de la Barcelona vuitcentista. L'any 1871 s'havia iniciat el trasllat de l'Església del convent de Jonqueres en el que avui es coneix com a Parròquia de la Concepció. Uns anys més tard, l'any 1884, l'ajuntament comprà a Joan Pla i Moreau i d'altres propietaris, els veïns terrenys que avui formen l'illa Aragó-Bruc-València-Girona per a la construcció d'un mercat per abastir el nou Eixample. Tanmateix, aquesta parcel·la també seria destinada a allotjar equipaments municipals i administratius, com la tinència d'alcaldia del nou barri de l'Eixample."

Veure informació Wikipedia Seu del Districte del Eixample

Més informació Wikipedia Pere Falqués i Urpí

Seu del Districte del Eixample al carrer Aragó

Sala de Plens font:ajuntament.barcelona.cat

Pere Falqués i Urpí - font:wiquipedia

Església Santa Maria de Montalegre

"Santa Maria de Montalegre de Barcelona és una església de factura bizantina i amb planta de creu llatina que forma part del conjunt arquitectònic de la Casa de la Caritat de Barcelona. Era la capella del conjunt, construïda a principis del s. XX dins els corrents de l'historicisme i un tímid modernisme. En termes generals, la decoració de l'església es troba a mig camí del modernisme i l'historicisme, revisitant l'art bizantí i el romànic.

El projecte de l'església va ser de l'arquitecte barceloní August Font i Carreras. Troba la inspiració en l'art romànic, en l'època de l'alta edat mitjana, moltes vegades designada, en aquest moment, com bizantina.

El 1362 les Canongesses de Santa Maria de Montalegre o de l'Alegria, que estaven establertes on ara hi ha La Conreria de Tiana, construeixen un monestir a la cantonada dels carrers Montalegre i Valldonzella de Barcelona. El 1593 l'orde d'aquestes monges desapareix i l'edifici passa a ser el Seminari Episcopal de Nostra Senyora de Montalegre de la Ciutat de Barcelona. El 1802 Carles IV hi establí la Casa de la Caritat. La construcció de l'església, sufragada amb donatius dels fidels, va començar el 1901 i es va poder obrir al culte un any després. La Capella de la Mare de Déu de la Medalla Miraculosa, també de Font, s'inaugurà el 1908. Es van utilitzar en la nova església tots aquells elements útils provinents de l’antiga."