Pati de les Dones

"El Pati Vidal o de les Dones és una edificació de la primera meitat del segle XIX localitzada al llarg del Carrer Motalegre, avui ocupada pel CCCB, que formava part de La Casa de la Caritat.

Entre 1926 i 1929 l'arquitecte Josep Goday i Casals s'encarregà de remodelar part del conjunt, donant lloc a l'aparença noucentista actual.

El portal principal, consistent en un ampli arc pla, presenta grans carreus encoixinats i és coronat per un escut de la casa reial espanyola parcialment destruït. Dues mènsules de traç neoclàssic recullen el pes visual de les dues grans pilastres que recórren verticalment la façana. Els elements decoratius de la façana es concentren al voltant de les obertures a base d'esgrafiats en forma de rams de fulles d'acant, volutes, sanefes gregues i garlandes florals. Sobre el portal principal, l'esgrafiat representa a la Caritat entronitzada, flanquejada per dos infants i homenatjada per dues noies desvalgudes, un ancià i un malalt.

Creuant aquesta porta i la crugia que la comprèn s'accedeix a un gran pati estructurat en tres ales de cinc pisos d'alçada disposades en forma de U. Les façanes d'aquestes galeries estan profusament ornamentades amb esgrafiats realitzats per Josep Goday i Casals a base de canelobres, rams de fulles d'acant, volutes i garlandes florals.Damunt el portal que mena vers la Plaça de Joan Coromines hi ha una fornícula revestida en ceràmica de colors i coronada per un pinacle també ceràmic que acull una delicada imatge en bronze daurat de l'arcàngel Sant Miquel."

Veure informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_de_la_Caritat_de_Barcelona

Entrada Pati de les Dones font:http://www.cccb.org

Més informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Goday_i_Casals

Josep Goday i Casals

El Pati Manning

"El Pati Manning o Antic Seminari Conciliar és una edificació del segle XVIII localitzada a la confluència entre els carrers Montalegre i Valldonzella que formava part de la Casa de la Caritat.

Les monges de l'orde de Sant Agustí, que s'havien instal·lat a la Conreria (Tiana) el 1265, es traslladaren a Barcelona el 1362 en un convent ubicat a la confluència dels actuals carrers de Montalegre i de Valldonzella. L'any 1593 el Papa Climent VIII va suprimir aquesta comunitat per tal d'erigir el Seminari Conciliar de Montalegre o "Colegio Tridentino", que obriria les seves portes el 1598. Entre 1736 i 1749 l'edifici del seminari fou totalment reedificat al voltant d'una església i un claustre, conegut com Pati Manning en honor a Robert Manning, un dels benefactors.

L'any 1772 aquest seminari seria traslladat a la veïna Església de Betlem, passant l'edifici a mans públiques com a seu d'un hospici depenent de la veïna Casa de la Misericòrdia. Fundada el 1583 al Carrer d'Elisabets, la Casa de la Misericòrdia havia quedat petita i l'any 1772 es decidí traslladar la seva població masculina a l'antic seminari.

Pel que fa a l'edificació, hi ha una austera façana, revestida de morters i amb les finestres ben alineades en eixos verticals, acull el portal principal, acabat en pedra i consistent en un arc de mig punt emmarcat per dues pilastres toscanes que sostenen un entaulament i un frontó triangular amb un escut.

Creuant aquesta porta i la crugia que la comprèn s'accedeix a un doble claustre barroc definit per quatre galeries que l'envolten. El claustre inferior presenta arcs de gran llum que reposen sobre potents columnes toscanes, mentre el superior està configurat per una delicada galeria d'arcs de mig punt sobre columnelles toscanes. Els dos claustres es comuniquen per mitjà d'una gran escala de pedra.

Els murs de totes les galeries es presenten revestits amb arrimadors ceràmics de plàstica neobarroca i amb rics esgrafiats a base de gerros, volutes i fulles d'acant. També cal destacar el treball decoratiu que recullen els forjats de cadascuna de les galeries.

En termes generals, la decoració de l'església es troba a mig camí del modernisme i l'historicisme, revisitant l'art bizantí i el romànic."

Veure informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_de_la_Caritat_de_Barcelona 

Estàtua de La Caritat - Escultor: Joan Serra, signada 1880

L'escola impremta, el 1913 obtingué la concessió de l'edició del Butlletí Oficial de la Província

Al fons l'entrada a l'església de Santa Maria de Montalegre

La Casa de la Caritat

"L'edifici original de La Casa de la Caritat va ser construït el 1749 i restaurat el 1929 en plena expansió del modernisme català.

Les monges de l'orde de Sant Agustí, que s'havien instal·lat a la Conreria (Tiana) el 1265, es traslladaren a Barcelona el 1362 en un convent ubicat a la confluència dels actuals carrers de Montalegre i de Valldonzella. L'any 1593 el Papa Climent VIII va suprimir aquesta comunitat per tal d'erigir el Seminari Conciliar de Montalegre o "Colegio Tridentino", que obriria les seves portes el 1598. Entre 1736 i 1749 l'edifici del seminari fou totalment reedificat al voltant d'una església i un claustre, conegut com Pati Manning.

L'any 1772 aquest seminari seria traslladat a la veïna Església de Betlem, passant l'edifici a mans públiques com a seu d'un hospici depenent de la veïna Casa de la Misericòrdia. Fundada el 1583 al Carrer d'Elisabets, la Casa de la Misericòrdia havia quedat petita i l'any 1772 es decidí traslladar la seva població masculina a l'antic seminari.

L'any 1802 el Rei Carles IV aprovà la independència d'aquell establiment masculí respecte la Casa de la Misericòrdia, erigint-se en una nova institució anomenada Reial Casa de Caritat, que començà les seves tasques assistencials i de beneficència a partir de 1803 per a poder hostatjar captaires, fatus, decrèpits, vagabunds, anormals..., amb l'objectiu de reduir una mica la misèria de la zona.

El centre de beneficència va funcionar entre 1802 i 1956, quan les instal·lacions es van traslladar a les Llars Mundet. L'edifici va quedar abandonat fins que el 1980 se'l va incloure en el pla de reforma previst per al barri del Raval. 

Actualment alberga un complex cultural format diverses institucions, com el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, el Centre d'Estudis i Recursos Culturals de la diputació de Barcelona, el Museu d'Art Contemporani de Barcelona i la Universitat Ramon Llull. Forma part del conjunt l'església de Santa Maria de Montalegre, de factura neogòtica i amb planta de creu llatina.

Ubicat al districte de Ciutat Vella, el conjunt de la Casa de la Caritat es troba en una gran parcel·la de forma irregular a l'angle septentrional de l'illa de cases delimitada pels carrers de Montalegre, de Valldonzella, de Joaquín Costa i la Plaça dels Àngels. Es tracta d'un conjunt d'edificacions entre mitgeres amb façanes afrontades a les dues primeres vies, encara que l'accés principal es produeix des del Carrer de Montalegre."

Veure informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_de_la_Caritat_de_Barcelona

Veure informació https://www.barcelona.cat

Antic gravat de la Casa de la Caritat font:montalegre.org

Façana del CCCb

Entrada al Pati de les Dones, actual CCCB

Entrada al Pati Maning

Mare de Déu de Montalegre

Església de Santa María de Montalegre

Façana de l'Església al carrer Valdonzella

Plaça Joan Coromines

Museu d'Art Contemporani de Barcelona

Fuente del Trinxa

"Durante los años 1910 y 1920 se instalaron numerosas fuentes en el distrito del Ensanche, fomentadas por la Comisión de Ensanche, que realizó varios concursos para colocar diversas fuentes ornamentales. El primero se realizó el 18 de diciembre de 1911, en el que se encargó su elaboración a Josep Campeny, del que se colocaron tres fuentes:

• Fuente del joven de los cántaros: se encuentra en la plaza de Urquinaona

• Fuente de la Rana: ubicada en Córcega con Diagonal

• Fuente del Trinxa: situada en la ronda de la Universidad con Pelayo, consta de una base de piedra sobre la que se sitúa la figura en bronce del trinxa («pilluelo»), un mozalbete descalzo y mal vestido pero de expresión simpática, que se encuentra encaramado al cuerpo de la fuente y sujetando el grifo con una mano. El estilo empleado es realista, y entronca con la tradición artística española de representación de personajes picarescos que va desde Murillo hasta Goya o, en escultura, Mariano Benlliure."

Ver información https://es.wikipedia.org/wiki/Fuentes_de_Barcelona

Ver información https://es.wikipedia.org/wiki/Josep_Campeny

Fuente del Trinxa en la Ronda Universidad

Josep Campeny i Santamaria