"La plaça de Pius XII -nom amb què va accedir al papat Eugeni Pacelli (Roma, 1876 - Castelgandolfo, 1958)- va crear-se de fet el 1951, quan es preparava la celebració del Congrés Eucarístic Internacional, trobada catòlica al màxim nivell, en decidir que seria l'indret on tindria lloc la cerimònia més important d'aquest esdeveniment religiós. El 29 d'octubre, l'Ajuntament acordava donar el nom de Pius XII a l'enclavament situat entre l'avinguda Diagonal i l'avinguda de la Victòria, avui de Pedralbes. La plaça va substituir un seguit de barraques aixecades a la postguerra pels qui arribaven a Barcelona buscant feina. S'hi va muntar un altar immens dissenyat per l'arquitecte Josep Soteras Mauri, i el diumenge de Pentecosta 1 de juny de 1952 s'hi va clausurar el Congrés Eucarístic. Ara se'l consideraria una important obra d'art efímer; però aleshores es va desmuntar, una vegada passat el congrés, i no s'hi va pensar més. Després de la mort del pontífex, esdevinguda el 1958, es va encarregar a Julià Riu i Serra una estela que va ser inaugurada l'1 de novembre de 1961, dia de Tots Sants, a la plaça que li havia estat dedicada, en presència de l'alcalde Josep Maria de Porcioles."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas
"Aquesta escultura consta de dos elements; un monòlit de pedra calcària blanca, que representa una sotana blanca i l’altre és un bàcul papal en forma de conus amb un travesser a tres quarts d’alçada, marcant una creu; el material emprat és bronze envellit. Una de les característiques d’aquest monument és que no hi ha representada cap persona, en canvi sí que hi trobem tot un seguit de símbols molt representatius.
El fet que no hi sigui representada cap persona es pot interpretar, des del punt de vista de l’autor de l’escultura, com que aquest papa no va prendre part, d’una manera visible i tangible, en les accions portades a terme pels elements nazis durant la segona guerra mundial, per raons diplomàtiques, ja que aquest Papa era el representant en aquella època de l’Estat del Vaticà.
Centrant-nos en el monument direm que dels quatre costats del monòlit, només dos tenen un interès descriptiu doncs són els que contenen informació simbòlica o descriptiva visible, als altres dos costats no hi ha res més que la pedra treballada i gairebé sense acabar.
La cara frontal del monòlit, que dona a l’avinguda Diagonal, hi té inscrita la frase en llatí: Tu est Petrus, es troba a la part superior dreta i fins per sota de la meitat de l’alçada del monòlit. La tipografia està feta exprés i el material que s’ha utilitzat és ceràmica imitant el metall. Aquesta tipografia està en format vertical. A la part inferior esquerra de la mateixa cara hi trobem tres símbols papals també en format vertical: el primer, el superior, és la tiara papal amb les tres corones que volen dir: la primera, la Glòria de ser elegit com a Servent dels Servents de Déu, la segona el poder donat per Crist a Pere de Fer i Desfer a la terra i així serà als Cels, i la tercera és la del Magisteri de ser el líder de l’Església Universal i del seu poder sobre ella. Coronant la tiara hi trobem una creu estilitzada.
El símbol que es troba al mig és una interpretació de l’escut papal de Pius XII. Es tracte d’una representació de tres dels elements primordials aire, terra i aigua, i per damunt d’aquests hi ha un colom amb les seves ales recollides i que porta una branca d’olivera, amb la seva interpretació simbòlica de la pau i de mantenir-la durant el seu papat.
I el darrer símbol, el tercer, són les claus de sant Pere que representen l’autoritat que rep el papa, i que formen part de l’escut papal del Vaticà.
Al costat dret del monòlit, també mirant des de la Diagonal, a la part inferior, s’hi llegeix la inscripció: Barcelona a Pío XII, que està treballada sobre la mateixa pedra. La tipografia emprada en aquestes lletres és també molt peculiar i única.
Les altres dues cares del monument no contenen informació, tal i com ha hem dit anteriorment.
L’altre part del monument és el bàcul papal que es troba separat del monòlit. Té uns detalls diferenciadors del que seria un bàcul real doncs no acaba amb una voluta, com hauria de ser, i l’asta té la forma de tronc de conus. La base de la teòrica voluta no és ni esfèrica ni prismàtica com indiquen les normes del símbols papals sinó que és directament un travesser que forma amb l’asta una creu.
Tot el monument és una interpretació molt personal realitzada per l’escultor i dibuixant Julià Riu i Serra. Aquest personatge feia unes interpretacions molt iròniques de la realitat, pel que podem sospitar que va aplicar el mateix criteri alhora de realitzar aquest monument."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jordi Gratacòs-Roig
Materials:Relleus ceràmics i creu de bronze, monòlit de pedra calcàrea
Més informació:Viquipèdia Pius XII
Autor
Pius XII, font:Viquipèdia
.jpg)
Escultor:Julià Riu i Serra
Julià Riu i Serra (Molins de Rei, 1921 - Barcelona, 2006). Participà en el III Saló d'Octubre (Barcelona, 1950) i a l'Exposició d'Art Religiós del FAD el 1951. Professor de l'Escola Massana.
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Veure més Art Públic Les Corts
_(cropped).jpg)
