Match Cover
"Una de les escultures olímpiques més populars, tot i
la seva col·locació en un paratge desolat de la Vall d'Hebron, al davant
de la reconstrucció del Pavelló de la República Espanyola a l'Exposició
de París del 1937, que és la seu del Centre d'Estudis Històrics
Internacionals de la Universitat de Barcelona i acull, des de l'any 2000
una reproducció del Gernika de Picasso en el mateix lloc on estigué l'original.
És una obra molt característica de l'estil de
l'autor, el nord-americà d'origen nòrdic Claes Oldenburg, que signa
aquesta obra conjuntament amb la seva esposa, Coosje van Bruggen.
L'estil de l'autor es basa en el sobredimensionament d'objectes
quotidians i en aquesta ocasió es tracta d'una cartereta de mistos, el
més alt dels quals, de 20 metres d'alçada, representa estar encès,
mentre que els altres quatre es troben doblegats.
Forma part del lot d'encàrrecs municipals a escultors
de prestigi internacional. En aquests encàrrecs realitzats en vigílies
dels Jocs Olímpics van tenir un paper important el català Xavier Corberó
i el galerista de Nova York Joseph Helman. L'escultura d'Oldenburg i
van Bruggen és una de les tres que van anar a parar a l'àrea olímpica de
la Vall d'Hebron, juntament amb les de Susana Solano i Eudald Serra. Va
costar 57 milions de pessetes. La seva popularitat ha arribat a
l'extrem que ja figura, fins i tot en guies i fulletons impresos, com a
"Monument al misto".
El matrimoni Oldenburg va enviar una maqueta del
projecte per participar en un simposi sobre projectes de Barcelona que
va tenir lloc a l'Institut Espanyol de Nova York l'abril de 1987, i dos
mesos després arribaven a un acord per a la seva realització. Van triar
els colors groc i vermell perquè lligaven amb els mistos i també perquè,
com expliquen ells mateixos, "són els colors que es troben a la bandera
catalana". Amb l'arquitecte Xavier Nieto, que treballava per a Corberó,
van pensar a posar un restaurant sota el monument, però després la idea
va ser desestimada. L'escultura es va començar a fer el 1991 al taller
Tamansa, situat fora de Barcelona. Va ser inaugurada, conjuntament amb
altres dues de la zona olímpica de la Vall d'Hebron, les de Susana
Solano i Eudald Serra, el 2 d'abril de 1992."
"Les escultures Mistos s'han convertit en un
símbol del districte d'Horta-Guinardó. Són obra de Claes Oldenburg i de
Coosje van Bruggen, col·laboradora seva des de 1976. Els seus materials
preferits són la fibra de vidre, l'epoxi, el plàstic, el poliuretà i
l'alumini.
L'any 1956, Oldenburg, després d'haver estudiat a
Yale, s'instal·là a Nova York i entrà en contacte amb Jim Dine i Allan
Kaprow, uns dels pares dels happennings i les performances,
i en aquest moment comença a interessar-se per objectes trobats
iniciant una sèrie d'objectes en cartró, guix i paper maixé. A aquests
objectes els seguiran les escultures toves, per realitzar posteriorment
objectes durs (aliments, cigarrets, llapis de llavis, etc.) de grans
dimensions, fets a escala gegantina, als quals presenta com els nous
herois de la civilització contemporània.
Es poden admirar obres monumentals al Morese College de la Universitat de Yale (Lipsctick, 1969-1974), als jardins de la PepsiCo a Purchase, Nova York (Trowel I, 1971-1976), al centre Square de Filadelfia (Clothespin, 1976), i des del 1982 podem citar entre d'altres les situades als Central Gardens de Middlesbrough, Anglaterra (Bottle of Notes, 1993), a la Bethlehemkirch-Platz, Berlín (Houseball, 1996), a la plaça Cadorna de Milà, (Needle, thread and Knot, 2000), sense mencionar les realitzades per a la Fundació Solomon R. Guggenheim i altres institucions privades.
Les cinc peces que formen la sèrie Mistos són un clar
exponent de les seves idees sobre la renovació del concepte d'escultura
pública. Hem de posar en relleu que Oldenburg i Van Bruggen es basen en
la inèrcia de la institució in situ, en els seus referents
culturals i socials i que l'adherència de les seves peces a l'ambient no
és mimètica sinó que estimula la lliure interpretació. Què ens volen
dir amb aquests mistos? Un d'ells està encès i al seu davant es troba el
Pavelló de la República. Ens vol dir que hem de mantenir la flama?, o
senzillament fa una crítica a les prohibicions de fumar que s'estén com
el foc per tot arreu?. També, tenint present la seva adscripció al Pop
Art podríem fer referència a una crítica a la societat de consum, ja que
no hi ha res més efímer que un llumí. Podem ser més benvolents i pensar
senzillament en la flama olímpica.
És evident que el discurs de la parella gira entorn
dels binomis escultura/arquitectura, tradició/innovació, i la relació de
les obres amb la ciutat i el seu entorn urbà. És evident la intenció de
transformar el paisatge urbà per mitjà d'objectes d'ús quotidià que
formen part de la cultura popular. Oldenburg és un dels grans
representants del Pop Art i segons les seves pròpies paraules és
partidari d'un art lligat directament a la vida; un art que pot ser
pesat, tosc, dolç, agre, i estúpid com ho és la vida mateixa."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Inmaculada Julián
Materials:acer, alumini, resina amb fibre de vidre pintada amb esmalt de poliuretà
Autor
Escultor:Claes Oldenburg, Coosje Van Bruggen
Més informació:Viquipèdia Claes Oldenburg
 |
Claes Oldenburg, font:Viquipèdia
|
Més informació:Viquipèdia Coosje van Bruggen
 |
Cooje Van Bruggen, font:dsmpublicartfoundation.org
|
Veure més Art Públic Horta Guinardó
