"El grup que corona la cascada és una al·legoria de
l'Aurora amb els seus atributs, el carro i la torxa que porta a la seva
mà dreta. L'escultura de ferro estava inicialment daurada amb una capa
d'or fi que s'ha perdut amb el temps i que posteriors restauracions no
han conservat.
En el concurs fallat el 1876 es va concedir la
realització de l'escultura a Andreu Aleu, però aquest acabà per
renunciar a l'encàrrec de l'Ajuntament i fou Rossend Nobas qui realitzà
el projecte que, tot i que s'havia posat d'acord amb Fontseré entorn del
1877, no se li comunicà oficialment l'encàrrec fins al 1883. Dos anys
més tard va comunicar a l'alcalde que, al·legant motius estètics i
compositius, havia realitzat quatre cavalls per comptes dels dos que
figuraven en el dibuix preparatori, per la qual cosa es va revisar la
seva escultura i es va acceptar el nou disseny. Aquest canvi ha
ocasionat al llarg del temps que s'identifiqués de forma errònia el
conjunt, ja que el carruatge tirat per quatre cavalls -la quadriga-
s'associa normalment al carro d'Helios o al d'Apol·lo, mentre que
l'Aurora es representa sempre només amb dos cavalls, per la qual cosa en
alguns textos s'identifica aquesta escultura amb la divinitat de
Delfos. La fosa en ferro, a partir de l'original de guix de Nobas, es
realitzà a la foneria d'Alexandre Wohlguemuth el 1888, que calculà el
pes final del conjunt en trenta tones, per la qual cosa Elías Rogent,
director de les obres del parc des de 1886, va haver de reforçar
l'estructura de la cascada per suportar l'escultura.
La presència del grup de l'Aurora com a coronament
d'un conjunt d'escultures que tenen com a comú denominador el tema
aquàtic no deixa de ser estranya, tant per la diferència temàtica com
perquè tampoc hi ha cap nexe mitològic entre la figura de l'Aurora i
Venus. Però el tema del conjunt central és el naixement de la deessa, i
aquesta idea de naixement és el vincle amb l'escultura de l'Aurora, que
de fet és l'al·legoria del començament d'un nou dia, de la nova llum que
porta a la seva mà dreta. Tenint en compte la filiació política de
Fontseré, republicà militant, no és d'estranyar que fos ell mateix qui
triés aquest tema, ja que l'aurora era un símbol de llibertat i progrés,
i aquest simbolisme s'escau molt més a l'ideari progressista de
Fontseré que no pas el naixement de Venus o els altres grups
escultòrics, més o menys encertats però sense cap significat per al
ciutadà de l'època. Aquesta figura que porta la llum de la llibertat és
un símbol de la fi de la dominació militar de la ciutat, alhora que és
una figura que pot passar desapercebuda amb el seu nom i forma clàssics,
cosa que facilita que sigui acceptada sense massa rebombori per
mentalitats més conservadores. No deixa de ser indicatiu d'aquest doble
joc de significats el fet que, en la documentació que es conserva,
s'anomena a aquest conjunt Carroussel, emfasitzant la seva semblança amb el Carroussel del Louvre -i, per tant, la seva filiació amb el bon gust i la capital francesa- i no tant amb el nom d'Aurora, amb referències evidents a la idea de naixement, claredat i nou món.
Per tenir presents els ideals polítics de Fontseré
només cal recordar que en el seu dibuix del primer projecte per a la
Ciutadella (3 d'octubre de 1868) un monument celebrava el canvi polític
de la revolució de 1868; o com, anys més tard, Fontseré projectà
l'escultura d'un atleta nu portant una torxa (símbol un cop més del
progrés i de la llibertat) per presidir el brollador central de la
Ciutadella, tot i que en el moment de la seva construcció (1884-1885) va
haver de canviar-lo a causa de les pressions polítiques i, d'acord amb
l'escultor Joan Roig i Soler, bastiren la famosa Dama del paraigua.
Amb la Quadriga de l'Aurora, doncs, tota la
cascada pot prendre una doble lectura: per un costat, tenim un repertori
iconogràfic apolític i poc representatiu de la realitat de la ciutat,
centrat en temes aquàtics escaients per una font en una ciutat
costanera, mentre que per un altre la figura de l'Aurora té una
simbologia molt més forta, celebrant l'arribada d'un nou dia en el lloc
en què s'aixecava l'odiada ciutadella borbònica. Però tot i això, i
potser perquè des de l'inici de les obres es va intentar amagar la seva
simbologia, ni l'escultura ni el conjunt de la cascada varen ser mai un
símbol de la ciutat.
Sembla lògic pensar que la idea de coronar el conjunt amb la Quadriga de l'Aurora
provingui directament de Fontseré, ja que entre les persones que varen
treballar en el parc era l'únic afiliat al partit republicà, i per tant,
l'únic que podria tenir interès a dissenyar una figura així. En aquest
context, cal esmentar que la iconografia de la figura femenina portant
una torxa va ser un símbol republicà molt viu durant tot el segle XIX,
sobretot a França. Entre les diferents utilitzacions d'aquesta
iconografia destaca per la seva popularitat l'escultura de Bartholdi, La llibertat il·luminant el món,
començada el 1876 però ideada i promocionada una dècada abans per
membres del partit republicà francès i que, actualment, presideix
l'entrada a la badia de Nova York."
 |
| Frontal de Venus fontmusiquesvoyages.m.u.pic.centerblog.net |
 |
Quadriga Arc de Triomphe du Carrousel, Paris, font:Wikimedia
|
 |
La llibertat il·luminant el món, font:pixelstalk
|
Autor
Escultor:Rossend Nobas i Ballbé
Disseny:Josep Fontseré i Mestre
Més informació:Viquipèdia Rossend Nobas i Ballbé
.jpg) |
Rossend Nobas, font:Viquipèdia
|
Més informació:Viquipèdia Josep Fontseré i Mestre
 |
| Josep Fontseré, font:Viquipèdia |
Veure més Art Públic Ciutat Vella Est
.jpg)
