TRESORS a BARCELONA

dilluns, 19 de juliol del 2021

Fanals del Pla de Palau

"Els dos fanals que ara trobem davant de l’edifici de la Duana Vella responen a una versió simplificada dels fanals de sis braços que Gaudí va dissenyar per a la plaça Reial. Inicialment n’hi havia dos més a la part baixa de la plaça, aproximadament on ara hi ha la Facultat de Nàutica, i marcaven l'entrada” al barri de la Barceloneta, creant un nou “portal” que substituïa l’enderrocat del Portal de Mar de la muralla.

En la “memòria” que acompanya el projecte dels fanals de la plaça Reial, Gaudí ja fa constar la seva intenció que aquests s’ubiquin també davant d’edificis significatius de la ciutat, entre els quals cita precisament, el Govern Civil, ús que va tenir fins fa no gaire la Duana Vella. Amb això es volia singularitzar les construccions més notables de la ciutat, però, a més a més, en el cas que ens ocupa, els fanals gaudinians contribueixen a solucionar la manca de simetria de la part baixa del pla del Palau; la Duana Vella, construïda quan aquesta part encara estava ocupada per un tram de la muralla de mar, quedant uns metres endarrerida respecte a l'alineació dels altres edificis. Els fanals contribueixen a omplir aquest buit que hi ha davant de la Duana, organitzant un espai que s’escapa de l’ordenació general de la plaça, i ennoblint el que havia estat construït com a façana lateral d’aquell edifici.

Els fanals responen al mateix model que els instal.lats a la plaça Reial, però amb la meitat de braços, tres en lloc de sis, i sense els atributs, casc alat i caduceu, del déu Mercuri. La decisió de l'Ajuntament d'eliminar aquests ornaments, que eren els que culminaven els fanals originals, va obligar a Gaudí a introduir un nou element de remat, que consisteix en una mena de corona capgirada d'on sorgeixen dos caps de serp. Així, d'alguna manera s'intenta mantenir l'esquema compositiu originari, i els caps de rèptil, són un record de les dues serps enroscades que formen el caduceu del déu del comerç. Tot i els esforços de l'arquitecte, el resultat d'aquestes simplificacions és més aviat pobre."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Joan Molet

Materials:Ferro forjat

Més informació:Viquipèdia Fanals Gaudí

Fanal de Gaudí a Pla de Palau, font:Viquipèdia

Autor

Arquitecte:Antoni Gaudí

Més informació:Viquipèdia Antoni Gaudí i Cornet

Més informació:Portalgaudi.cat

Antoní Gaudí, font:Viquipèdia

Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

Monument al General Moragues

"El monument al general Moragues, situat entre l'Escola de Nàutica i el Museu d'Història de Catalunya, és un dels d'història més accidentada dels que hi ha a la ciutat. La idea de retre homenatge al militar Josep Moragues prové dels primers anys de la fi del franquisme. Aquest militar, que va fer la seva carrera en l'exèrcit austriacista que va lluitar contra Felip V, fou executat quan la ciutat de Barcelona va caure en poder dels Borbons i el seu cap va ser exposat al Portal de Mar, que era aproximadament al lloc on ara s'alça el monument. La història donava tota mena de motius als patriotes per recordar-ne el simbolisme. Un primer projecte, obra de Rosa Martínez Brau, representava un cap dintre d'una gàbia, tal com va estar el del general Moragues al Portal de Mar, però no va arribar a portar-se a la pràctica perquè l'obra resultava antiestètica i desagradable. A més, no hi ha documentació gràfica de com era el General. La idea era impulsada per l'associació Memorial 1714, creada per recordar els fets succeïts a Barcelona aquell any.

L'associació va aconseguir que la vila de Sort, on el general havia viscut, li dediqués el monument de Rosa Martínez Brau el desembre de 1981. Una còpia d'aquest mateix monument, un bust de l'homenatjat, es va posar el diumenge 8 de juliol de 1984 al matí al Pla de Palau, davant de l'Escola de Nàutica, al final d'un acte cívic d'exaltació nacionalista que havia començat amb una desfilada des de la plaça Sant Jaume amb la bandera de santa Eulàlia. Però aquest monument no durà gaire, ja que l'Ajuntament, que donava suport a la comissió promotora, va preferir una obra original. Des de l'Ajuntament es va apostar per una versió més contemporània i es va optar per una obra de l'artista terrassenc Francesc Abad, formada per sis blocs de marbre de Carrara que agafen com una falca una bardissa de llorer. Sobre el marbre, hi figura un fragment d'un poema de Paul Celan titulat Sols de fil. Com que als promotors de l'associació Memorial 1714 no els va convèncer massa el monument amb els versos de Celan, es va afegir un pal de bandera amb uns altres versos, aquests d'Àngel Guimerà, dedicats a la figura de Moragues. Tot plegat va ser inaugurat com a monument al general Moragues el dijous 22 d'abril de 1999 al migdia, en presència de l'alcalde Joan Clos."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M. Huertas

Materials:marbre blanc de Carrara, fusta amb bronze

"La peça escultòrica que Francesc Abad va realitzar en record del general Moragues reuneix tres conceptes clau en la seva trajectòria artística: la memòria, la natura i la paraula. La seva insistència a recórrer a pensadors i poetes, que amb les seves paraules han estat instigadors de consciències adormides, l'ha portat en aquesta ocasió a escollir un vers del poeta d'origen romanès Paul Celan (1920-1970), l'obra poètica del qual esdevé, com diu el mateix artista, un mitjà idoni i renovat per recordar-nos les injustícies sorgides quan el poder dels vencedors s'imposa sobre els vençuts. Regirar en la memòria històrica per tal que la societat no oblidi aquells passatges més foscos de la seva història ha estat una constant del seu treball, i per aquest motiu li agrada treballar amb el que anomena les "runes del saber". Pensaments provinents de tot tipus d'intel·lectuals, però bàsicament d'aquells que foren perseguits per les seves idees, han estat el suport intel·lectual dels seus projectes artístics, com en aquest cas ho ha estat el poema de Paul Celan. El pes de la memòria representat pels blocs de marbre amb el poema gravat en català i alemany, que esdevé alhora símbol del poder opressor, la repressió i l'abús, contrasta amb un altre aspecte recurrent en el seu treball: la presència de la natura. Abad observa la natura, és conscient de la seva fragilitat i de la constant degradació que pateix i, des d'una posició respectuosa, ens ve a dir que el llorer, situat entre els blocs de marbre i el cerclis plantat al costat, s'anirà imposant sobre la presència aclaparadora del marbre amb el seu progressiu creixement. Les lletres grogues del poema en català són una al·lusió al groc del llorer, mentre que les vermelles del text en alemany ho són a l'arbre de l'amor o de Judas florit. Més enllà de la figura aquí homenatjada, Abad ens recorda que cal defensar-se de l'opressió que el poder exerceix sobre els pobles, i en aquest sentit, instigar la memòria històrica és per a ell la millor manera d'estar sempre alerta."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Glòria Picazo

SOLS DE FIL / DAMUNT L'ERM GRIS NEGRÓS / ARBRANT- / SE AMUNT, UN PENSAMENT / POLSA EL SO DE LA LLUM: ENCARA / QUEDEN CANTS PER A SER CANTATS MÉS ENLLÀ / DELS HOMES PAUL CELAN

FADENSONNEN / ÜBER DER GRAUSCHWARZEN ÖDNIS. / EIN BAUM- / HOHER GEDANKE / GREIFT SICH DEN LICHTTON: ES SIND / NOCH LIEDER ZU SINEN JENSEITS / DER MENSCHEN PAUL CELAN

Més informació:Viquipèdia Josep Moragues i Mas

General Moragues, font:Sàpiens

Monument al General Moragues a Sant Hilari Sacalm

Autor

Escultor:Francesc Abad

Més informació:Viquipèdia Francesc Abad i Gómez

Més informació:https://francescabad.com/

Francesc Abad, font:Viquipèdia

Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

dimecres, 14 de juliol del 2021

Bust del General Moragues

"Un bust del general Moragues ha tornat l'octubre del 2013 al Pla de Palau, prop d'on hi hagué el Portal de Mar, on el cap del general fou exposat durant dotze anys dintre d'una gàbia de ferro, des de la seva execució el març del 1715 fins al març del 1727. El general Moragues va ser mort, esquarterat i decapitat després de la rendició de Barcelona per haver lluitat contra les tropes borbòniques defensant la fortalesa de Cardona i les terres del Pallars. Aquest bust fa companyia a un altre monument ben proper dedicat al mateix personatge que s'hi havia posat el 1999.

La història dels monuments barcelonins al general Moragues comença el 1984. Un primer projecte, impulsat per una comissió cívica, proposava una obra de Rosa Martínez Brau que representava un cap dintre d'una gàbia, tal com va estar el del general al Portal de Mar, però no va arribar a portar-se a la pràctica. Finalment va optar-se per una reproducció del bust del general fet en bronze, que s'havia posat sobre un pedestal prop de la plaça major de Sort, el 1981, per iniciativa de la mateixa comissió cívica que proposava el monument de Barcelona. Es va triar Sort com a primer lloc on posar un monument al general perquè, encara que no hi va néixer, se'l considera fill adoptiu de la vila a causa del seu casament, en segones noces, el 1707, amb Magdalena Giralt, nascuda a Sort, on tenia propietats, i on el general va residir des d'aleshores sempre que no tenia que actuar en altres llocs per raó del seu càrrec. Davant del monument de Sort se celebra cada any, l'Onze de Setembre, un homenatge a la seva memòria.

El bust de Sort, i la seva reproducció de Barcelona, eren obra de l'escultora Rosa Martínez a partir del que l'historiador Lluís Pujal havia lliurat anteriorment a l’Ajuntament de Sort i que es conserva a la biblioteca municipal d'aquella vila. La còpia d'aquest bust es va posar el diumenge 8 de juliol de 1984 al matí al Pla de Palau, davant l'Escola de Nàutica, al final d'un acte cívic d'exaltació nacionalista que havia començat amb una desfilada des de la plaça de Sant Jaume amb la bandera de santa Eulàlia. La Comissió cívica pro Homenatge al General Moragues va editar aleshores un DVD de la inauguració i un parell d'anys més tard una biografia del personatge. Aquest monument va durar quinze anys. L'Ajuntament, tot i haver donat suport el 1984 a la idea de la comissió promotora, sempre s'havia declarat partidari d'una obra original. Per això, finalment, es va optar per substituir el bust per un monument de disseny més actual. Fou triada una obra de l'artista terrassenc Francesc Abad, formada per uns blocs de marbre amb unes inscripcions i un pal de bandera. L'alcalde Joan Clos el va inaugurar l'abril de 1999.

Però la comissió cívica mai va estar satisfeta amb aquesta solució. Per això, davant la proximitat de les celebracions del tricentenari del 1714, es va proposar la recuperació del bust posat el 1984. Es considerava que el monument de 1999 era molt poc visible, en quedar tapat en part pels arbres, perquè les inscripcions no es veuen gaire bé en quedar situades en una zona obaga, i perquè les seves característiques no fan fàcil que el vianant n'identifiqui la dedicació. Creien, en canvi que el bust el feia més fàcilment identificable. A la comissió, nascuda d'Òmnium Cultural, s'hi van adherir posteriorment el Centre Comarcal. L'Ajuntament de Barcelona va donar suport a la iniciativa.

Inicialment es proposava un pedestal de pedra semblant al de l’estàtua de Rafael Casanova a la ronda de Sant Pere, però finalment es va optar per una fórmula més senzilla i semblant a la del monument de Sort. Sobre d'ell hi ha un bon pedestal sobre el que hi ha el bust realitzat per l'escultora Rosa Martínez Brau... A Sort, a part del monument, també hi ha dues plaques commemoratives de ceràmica a la façana de la casa del carrer Major on residí.

El general Moragues té des del 1991 un altre monument de grans dimensions a la plaça que porta el seu nom a Sant Hilari Sacalm, la vila on va néixer el 1672. Aquest últim és obra de l'escultor gironí Domènec Fita i representa, aquest sí, el cap del general dintre una gàbia de vidre penjada d'unes muralles que al·ludeixen al Portal de Mar barceloní..."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre

Materials:Bronze

Més informació:Viquipèdia Josep Moragues i Mas

General Moragues, font:Sàpiens

Autor

Disseny:Rosa Martínez Brau

Més informació:Fundaciovilacasas.com Rosa Martinez Brau

Rosa Martínez Brau, font:Historiaiestat.cat

Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

Escultura Quatre falques

"El artista alemany, Ulrich Rückriem, va posar quatre falques, fetes amb granit finlandès, al bell mig del Pla de Palau. L'obra, que no tenia títol, està situada davant de la Font del Geni Català, i hi ha qui la interpreta com una versió molt lliure de les quatre barres catalanes."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M. Huertas

"De simplicitat contundent i radical, l'obra de Rückreim evoca sovint un serè classicisme. Aquesta associació no té a veure amb les imatges o la composició, sinó que el seu origen rau en la puresa dels materials petris, en l'acurada economia de les seves subtils manipulacions, les quals gairebé no sobrepassen el gest o el concepte, i finalment, en la delicada dialèctica entre, d'una banda, els elements inorgànics naturals i, de l'altra, els talls lineals o les superfícies polides. Configuració formal, processos constructius i qualitats materials es reuneixen en "signes" escultòrics que posseeixen tant la immediatesa de la creació primigènia, com el gruix de la tradició secular.

Al Pla de Palau, quatre trossos tallats d'una roca en forma natural de falca s'han col·locat en dos grups de dos, separats a la seva vegada per un espai de setanta centímetres. Llevat del fet de ser tallades, les masses de pedres no han sofert altra manipulació. Les seves dimensions i la seva col·locació han estat acuradament decidides en relació a l'arquitectura circumdant, a l'escala humana i als arbres de la plaça. Les quatre falques són límit però no un impediment entre la plaça arborada i el passeig amb el monument central. Els quatre elements no causen lectures superposades de tipus narratiu o commemoratiu, senzillament s'articulen per la seva forma, escala, material i posició, amb un espai urbà complex, i reforcen així el caràcter unitari d'aquest mateix espai."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Gloria Moure

Materials:Granit finlandès

Autor

Escultor:Ulrich Rückriem

Mes informació:Wikipedia Ulrich Rückriem

Ulrich Rückriem, font:wikipedia

Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

dimecres, 7 de juliol del 2021

Banyistas Marina

"Joan Rebull va fer el relleu que hi ha a la façana d'aquest edifici, fent cantonada, l’any 1923, poc abans d’anar a viure a París, quan era més fortament influït pels evolucionistes. Està format per quatre plaques iguals i es pot observar que no s'ajusten exactament a la mida de l'espai que hi era reservat i va caldre deixar un passepartout una mica més ample al costat de sota. Representa un parell de banyistes força tapats, com correspon a l'època, i ben equipats amb parasol, tendal i gandula. L'home, amb gorra, és assegut a terra, i la dona recolzada. Al fons, a la dreta, dos vaixells completen l'escena.

Li va encarregar l'arquitecte de l'edifici, Antoni Puig Gairalt, dotze anys més gran que ell, a qui havia conegut Rebull durant la seva etapa de formació a Barcelona. Rebull va passar tota la dècada dels anys vint a França.

Tant per a Puig com per a Rebull, aquestes obres representen fites molt significatives de la seva carrera. L’edifici, aixecat el 1927 a la Via Laietana oberta pocs anys abans, marca el inici de les influències art decó i el pas cap al formalisme. Puig volia que la façana de l'edifici fos de color verd poma, el que, vist avui, sembla un clar encert, però els tècnics municipals no li van donar l'autorització, el que va crear un cert escàndol en els mitjans intel·lectuals progressistes de la ciutat. Rebull va voler-hi fer també la seva aportació amb aquesta relleu, que marca un clar trencament amb el noucentisme d'arrel més clàssica per iniciar una via de noucentisme més realista en la que Rebull arribaria a ser una figura clau. Puig va construir aquest edifici just abans que la fàbrica Myrurgia."