"Durant la Primera Guerra Mundial, al voltant de
14.000 catalans van lluitar al costat de França. Després de l'acabament
de la contesa, va sortir la idea d'aixecar un monument a aquells
voluntaris i, fins i tot, es va parlar de posar-lo a la plaça de
Catalunya, una vegada estigués urbanitzada definitivament. La comissió
creada perquè es fes el monument va encarregar-lo a Josep Clarà, que
residia a França. El 1922 ja estava enllestit, però l'any següent va
arribar la Dictadura que era poc amant d'entusiasmes amb accent
catalanista, i la iniciativa va quedar suspesa. Mentrestant, Clarà
guanyà el gran premi de l'Exposició d'Arts Decoratives de París l'any
1925 amb la seva escultura, que mostrava un home nu amb els braços
aixecats i una branca de llorer en una mà, com a símbol de la llibertat.
El 1930 l'escultor va fer arribar el model en guix a l'Ajuntament de
Barcelona, i es va oferir a realitzar-ne una còpia en bronze per 60.000
pessetes. Tres anys després, l'Ajuntament acordava que es fes, però no
es va inaugurar l'estàtua fins al 14 de juliol de 1936, dia nacional de
França, amb una inscripció ben senzilla: “Als voluntaris catalans morts
durant la Gran Guerra 1914-1918”. La banda municipal va interpretar La marsellesa, Els segadors i el Himno de Riego.
A la postguerra, la placa va desaparèixer. El maig de 1952 uns
falangistes que van acampar al Parc de la Ciutadella amb motiu del
Congrés Eucarístic de Barcelona van cobrir el monument amb una mena de
capsa gegant per no ofendre els nois amb la figura nua. Sis mesos més
tard, ja descoberta de nou l'escultura, algú li va serrar els braços.
Clarà va protestar a l'alcalde Simarro -en aquell temps estava esculpint
el monument a Los Caídos- i el febrer de 1954 l'havien restaurat, però
van aprofitar per cobrir la nuesa pertorbadora amb una fulla de parra.
El 8 de maig de 1986, ja retornada la democràcia, s'hi va col·locar la
placa actual, que dedica l'escultura als catalans que havien mort en
defensa de la llibertat a les dues guerres mundials, per iniciativa de
l'Amicale des Anciens Guerrilleros Espagnols en France, i en presència
de l'expresident de la Generalitat, Josep Tarradellas.
La primavera de l’any 2011, una petita ampliació del
recinte del Zoo va obligar a canviar de lloc l’escultura, que va ser
portada, simètricament, a l'altre costat de l'estany del Desconsol, al
lloc on hi havia, a la vora del gran estany, la Deessa de
Dunyach, igualment traslladada. Aprofitant aquest desplaçament, es va
portar a terme una restauració a fons de l’obra, que va comportar
retornar-la al seu estat original, en treure la fulla de parra que s’hi
havia posat en vigílies del Congrés Eucarístic. Aquest procés de
restauració va permetre descobrir que quan li havien posat la fulla de
parra no li van destruir els genitals (com s’havia fet molts anys abans
en una moralista operació castradora similar amb el Geni Català), sinó
que els van deixar íntegres i van collar-li a sobre amb cargols el púdic
tapall. Només va caldre descargolar, tapar els tres forats i tot ha
quedat com ho va fer Clarà. Sembla, tot i que no s’ha pogut confirmar,
que no hi va haver destrucció sinó només cobriment, perquè va ser Clarà
en persona qui pressionat o col·laborant amb les autoritats va afegir la
fulla de parra a la seva obra. Per si fos obra seva, ha estat guardada."
