 |
| Els Gegants de la Ciutat de Barcelona Jaume I i Violant d'Hongria, font:Barcelona.cat |
"A Barcelona els gegants són una tradició arrelada i en tenim notícia des del segle XV. Hi ha constància documental que l’any 1424, entre la munió d’entremesos que participaven en la processó de Corpus, hi havia una representació amb el «rei David ab lo Jiguant». Aquest gegant, el primer documentat a Europa, representava un Goliat i havia estat pagat pel municipi. És el que considerem com el primer gegant de la Ciutat. Aquest Goliat, amb el temps, es deslliga de la representació parateatral i el trobem desfilant sol pels carrers de Barcelona fins l’any 1568, en què la documentació acredita l’existència de la geganta.
No sabem amb exactitud quantes parelles i figures diferents han passejat pels carrers de Barcelona com a gegant i geganta de la Ciutat. Tanmateix, sí que se sap que a final del segle XVI aquest entremès es troba en decadència, fins i tot desaparegut, però que a partir del 1601, a conseqüència de les festes amb motiu de la canonització de sant Ramon de Penyafort, torna als carrers amb una nova embranzida que ja no s'interromp.
L’any 1929 l’ajuntament va decidir de renovar totalment la parella de Gegants de la Ciutat. La darrera, tot i que només tenia quatre anys, era força matussera. La poca vàlua artística de les figures i el fet que la ciutat es disposava a celebrar l’Exposició Internacional, van propiciar aquesta renovació. Francesc Labarta va rebre l’encàrrec de dirigir la construcció d’una parella de gegants que representés els Reis Catòlics. Aquestes figures són les que, en diverses còpies i reinterpretacions, podem considerar que han arribat fins als nostres dies.
Parella de gegants estrenada per Corpus del 1929, representant els Reis Catòlics. Col·lecció Josep Lluís Badal, font:vilaweb.cat/noticies/gegants-ciutat-barcelona-90-anys/
Gegants de la Ciutat el dimecres de Corpus de 1944 Autor Brangulí, font:vilaweb.cat/noticies/gegants-ciutat-barcelona-90-anys/
Amb la recuperació dels gegants del Pi l’any 1960 es va veure la necessitat de renovar la parella dels Gegants de la Ciutat. En principi, l’estrena era prevista per Corpus, però no va ser possible fins a les festes de la Mercè. La direcció de la nova còpia va ser encarregada a Evarist Mora, que va fer el disseny dels figurins. Les carcasses, els caps i les mans van ser encarregats al solsoní Manel Casserras i Boix, que hi va treballar prenent per referent el model anterior, però fent-hi canvis importants, com ara la substitució de les corones de cartró per unes de llautó daurat amb pedreria; els cabells que abans eren de la mateixa escultura van ser substituïts per perruques que els donaven més realisme; i, com a detall destacat, es van estilitzar les figures, que van perdre l’aspecte robust que tenien.
A la dècada dels setanta, el mestre artesà Domènec Umbert va encarregar-se de la renovació de la parella. Els gegants van arribar a les mans d’en Mingu –nom amb què era conegut aquest artesà en l’àmbit geganter–, en un estat deplorable. Aquesta parella, de la qual es conserven els caps en molt mal estat, encara és recordada per alguns dels geganters en actiu, actualment en colles de la Coordinadora de Geganters de Barcelona.
Els Gegants de la Ciutat en primer terme tal com van sortir arran de la intervenció de Manel Casserras i Boix el 1961. Processó del Corpus any 1962 Arxiu: Colla de Geganters del Pi. Col·lecció: Josep Lluís Badal, font:vilaweb.cat/noticies/gegants-ciutat-barcelona-90-anys/
Caps, cossos, braços, cavallets… de la parella de gegants del 1970 que van ser utilitzats per Domènec Umbert per treure les còpies del 1984. Autor: Josep Lluís Badal, font:vilaweb.cat/noticies/gegants-ciutat-barcelona-90-anys/
Parella de gegants de la Ciutat amb els vestits del 1970 reconstruïda per Domènec Umbert l’any 1984. Autor: Josep Lluís Badal, font:vilaweb.cat/noticies/gegants-ciutat-barcelona-90-anys/
L’any 1985 els Gegants de la Ciutat ja són gestionats per la Coordinadora de Geganters de Barcelona, que decideix de donar-los la identitat de Jaume I i Violant d’Hongria i fer-ne una nova còpia. L’encarregat de fer la feina va ser, novament, l’artesà Domènec Umbert, que hi va posar tot el seu mestratge i l’any 1986 pogueren estrenar el vestuari seguint el model de l’any 1962. D’aquesta parella se’n conserva tota la part d’escultura.
Per Corpus de l'any 1992, s’estrenà una nova parella de Gegants de la Ciutat. L’objectiu de construir aquesta còpia era que fossin de més bon portar, perquè les figures construïdes per Domènec Umbert en cartró pedra encara eren força feixugues. La construcció va anar a càrrec del desaparegut artesà Manel Casserras i Boix, de Solsona.
Els Gegants de la Ciutat el dia de l’estrena dels vestits per la Mercè de 1985, còpia de Domènec Umbert. Autor: foto Cuyàs, font:vilaweb.cat/noticies/gegants-ciutat-barcelona-90-anys/
Parella de Gegants de la Ciutat estrenada pel Corpus de 1992. Autor: Josep Lluís Badal, font:vilaweb.cat/noticies/gegants-ciutat-barcelona-90-anys/
L’any 1999 sí que se'n va fer una renovació total, agosarada, i el resultat foren uns gegants que no van deixar indiferents ningú. L’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona va convocar un concurs de vestuari per als Gegants de la Ciutat adreçat principalment a estudiants de disseny i dissenyadors joves. Els treballs finalistes van ser exposats públicament al Bulevard Rosa del passeig de Gràcia i es van sotmetre a votació popular. La proposta guanyadora va ser la de Yolanda Saura, que presentava un vestuari amb grans dosis de creativitat contemporània i amb clars referents a la Barcelona modernista. La vestimenta de la geganta oferia formes gaudinianes, colors i al·legories de les tècniques del trencadís. El gegant, en canvi, lluïa una indumentària austera i evocadorament urbana, i un coll alt de punt granatós en marcava la diferència. El disseny s’allunyava molt d'allò que fins en aquell moment es considerava l’arquetip de gegant tradicional.
A part els vestits, els gegants també es van fer totalment nous. El taller El Drac Petit de Terrassa, de Jordi Grau, va fer els caps, les mans i els cossos nous. Per fer les noves figures, va fer motlle i va treure còpia de les figures que l’any 1985 havia fet Domènec Umbert. Ramon Roig, de la casa Indumenta de Terrassa, va fer la confecció dels vestits a partir dels dissenys de Yolanda Saura. Les joies van ser dissenyades per la firma Tous. I el treball de perruqueria es va executar a la perruqueria Bascón de Badalona.
Amb motiu de la celebració dels vint anys de la Coordinadora de Geganters de Barcelona, l’any 2005, els gegants del 1999 són retirats i es recuperen els del 1992, que tornen a la vida pública. Aquestes figures van ser remodelades a fons el 2006, en aquest cas per Manel Casserras i Soler, que va treballar damunt l’obra que el 1992 havia fet el seu pare, Manel Casserras i Boix. La proposta de la Coordinadora de Geganters de Barcelona per a aquesta nova imatge dels Gegants de la Ciutat era el retorn a uns gegants de tall clàssic i preciosista. Es van presentar en societat el dia 22 d’abril, vigília de Sant Jordi del 2006.
Parella de Gegants de la Ciutat estrenada per la Mercè del 1999 realitzades per Jordi Grau del Taller el Drac Petit de Terrassa. Aquestes còpies les van fer a partir de la figura dels gegants de 1984 de Domènec Umbert. Autor: Josep Maria Ubiergo, font:vilaweb.cat/noticies/gegants-ciutat-barcelona-90-anys/
Per la Mercè del 2018, després de 12 anys amb el mateix vestuari (el que més ha durat en el darrer segle) es renova la imatge dels gegants. Gràcies a un treball de recerca amb l'assessorament del Museu del Disseny, es crea una nova vestimenta que segueix els patrons i línies del vestuari anterior, però fa un salt qualitatiu. Destaquen el vestuari de la geganta, amb més colors que el seu predecessor, i la capa del gegant. El nou model (fet altre cop al Taller Casserras de Solsona, dirigit per Sessa Casserras i Moreno, néta de qui va fer la rèplica actual) manté les joies i complements de l'any 2006, amb una forta càrrega simbòlica."
Parella de Gegants de la Ciutat estrenada per Sant Jordi de l'any 2006 obra de Manel Casserras i Soler que treballa sobre la parella de 1992 obra de Manel Casserras i Boix. Autor:Josep María Ubiergo, font:vilaweb.cat/noticies/gegants-ciutat-barcelona-90-anys/
Gegants de la Ciutat de Barcelona amb els vestits estrenats per la Mercè de 2018, font:vilaweb.cat/noticies/gegants-ciutat-barcelona-90-anys/
El ball és una de les expressions pròpies dels Gegants de la Ciutat quan la litúrgia festiva és més acurada i intensa. No tenim coneixement que els gegants de Barcelona haguessin tingut un ball propi coreografiat fins el 1994, l’any de l'estrena. La melodia és de Xavier Muixench, i va ser coreografiada per Jordi Vallverdú Lop, membre de la colla dels Gegants de la Ciutat.
El ball s’executa protocol·làriament a les festes de la Mercè, en tres ocasions: durant el toc d’inici després del pregó a la plaça de Sant Jaume; durant el matí de festa major al seguici d’autoritats, també a la plaça de Sant Jaume; i com a tancament de la cavalcada de la Mercè, el 24 de setembre mateix a la tarda. Per les festes de Santa Eulàlia es balla a la plaça de Sant Jaume el diumenge, quan es fa el seguici de Santa Eulàlia. Aquest ball també pot ser executat en ocasions extraordinàries.
Seguici de la Mercè - Ball dels Gegants de la Ciutat de Barcelona, font:elsgegantsdelpi
Si bé l’acompanyament tradicional dels Gegants de la Ciutat ha estat durant segles el flabiol i el tamborí, per les festes de la Mercè del 2009 es va presentar una formació oficial que avui dia acompanya els Gegants de la Ciutat. Els Perdigots, el nom d’aquesta formació, és una cobla de flabiols i fiscorn que aporta una nova i acurada sonoritat a les processons i seguicis en què participen."
Font de la informació:
Barcelona.cat Cultura popular Imatgeria festiva Gegants de la Ciutat
Vilaweb.cat Gegants Ciutat Barcelona 90 anys - Amadeu Carbó
Creador Figura actual
Manel Casserras i Boix (Solsona, 1929 – 1996), sastre de professió fou un dels més grans creadors d'imatgeria festiva de Catalunya.
Més informació:Viquipèdia Manel Casserras i Boix
Manel Casserras i Boix, font:Viquipèdia
Veure més Imatgeria Festiva
