TRESORS a BARCELONA

dijous, 18 d’abril del 2019

Casa de l'Ardiaca

"La casa de l'Ardiaca es troba al mig del barri Gòtic de Barcelona, a tocar de la catedral de Santa Eulàlia. L'estructura, globalment, és de caràcter gòtic flamíger, encara que els detalls esculturals continguin motius del Renaixement italià. S'hi entra pel carrer de Santa Llúcia, núm. 1. Al llarg dels anys, ha sofert diverses remodelacions i ara es troba integrada amb la casa del Degà, un palau renaixentista que toca al pla de la Catedral. Originària del segle XII, va ser reformada per Lluís Desplà i d'Oms (1444-1524), ardiaca major de Barcelona i president de la Generalitat, a l'estil dels palaus contemporanis (1510).

La casa de l'Ardiaca presenta tres cossos disposats entorn d'un pati, en una atípica estructura en U motivada per la irregularitat del solar, i respon encara a una concepció típicament gòtica. Els trets renaixentistes es redueixen a alguns elements decoratius, en particular el portal d'entrada, fet "a la romana" (1510-c. 1514).

La casa del Degà, annexa a l'anterior, fou modificada el 1420. La façana que dóna al pla de la Seu fou remodelada a partir del 1548 per disposició del degà Jaume Estela. Poc després, el 1559, es va fer una façana nova al carrer de Santa Llúcia, així com el pati i l'escala actuals.

El 1895 s'hi instal·là el Col·legi d'Advocats de Barcelona, època en la qual Domènech i Montaner dissenyà la bústia de marbre que hi ha al costat del portal.

L'any 1919 l'Ajuntament de Barcelona comprà tot el conjunt per instal·lar-hi l'Arxiu Històric de la Ciutat, i n'encarregà la restauració a l'arquitecte Josep Goday, que modificà els interiors, aixecà la casa del Degà fins a anivellar-la amb la resta de l'edifici, i estengué la galeria d'arcs rebaixats de la casa de l'Ardiaca a tot el conjunt. També hi incorporà un nou repertori de finestres i d'altres materials del segle XVI, procedents d'edificis enderrocats. Les últimes reformes les va fer l'arquitecte Florensa a la façana de la casa del Degà que dóna al pla de la Seu (1955) i a la façana posterior (1962), que dóna a l'avinguda de la Catedral."

Veure informació Wikipedia Casa de l'Ardiaca

Més informació https://www.elperiodico.com

Casa de l'Ardiaca al carrer Santa Llúcia

Més informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Goday_i_Casals

Josep Goday i Casals restaurador de la Casa de l'Ardiaca a l'any 1919, font:wikipedia

dimarts, 16 d’abril del 2019

Font de la Plaça Islàndia

"El guèiser que forma part de la font de la plaça d'Islàndia, al barri de Navas, va ser pensat per dues raons: perquè lligava amb el nom que se li donava al nou espai recuperat i perquè sota les pedres del carrer de Bofarull, que hi dóna, passa encara, desviat, l'històric Rec Comtal. Plaça i font van ser pensades pels arquitectes Andreu Arriola i Carme Fiol. L'estany fa 33 per 15 metres i compta amb cinc cascades. El guèiser, quan funciona, arriba als 18 metres d'alçada. El dia de la primera pedra s'hi van posar a més els diaris de Barcelona, un exemplar del diari de Rejkiavik Morgunbladid i la bandera islandesa. A la inauguració, que va tenir lloc el dia 1 d'abril de 1995, van assistir la presidenta d'Islàndia, Vigdís Finnbogadóttir; l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, i el regidor Antoni Santiburcio.

Podem dividir aquesta obra en tres estructures ben diferenciades. La primera, una làmina d’aigua d’unes dimensions força grans en relació al lloc on està instal·lada. La segona, els jocs d’aigua que succeeixen des de l’interior de la làmina. La tercera, la representació figurada d’un moviment tectònic que aixeca peces senceres del sòl.

Estem davant d’una metàfora d’un guèiser islandès i les estructures de l’obra intenten reproduir, al bell mig de la ciutat, la percepció estetitzada d’un fenomen de la natura i les sensacions que li associem."

Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials: acer corten i aigua

Font a la plaça Islandia

Guèiser de la font, font:wikipedia

EL PROJECTE D'AQUEST GUÈISER HA ESTAT PATROCINAT PER COPESCO-SIF BACALLÀ D'ISLÀNDIA Abril, 1995

Cascada Dettifoss

Cascada de Godafoss

Inauguració de la font de la plaça Islàndia, font:Ajuntament de Barcelona

Cascada Fjallfoss

Cascada de Skogafoss

Cascada de Gullfoss

Vista aèria Font de la plaça Islandia, font:google earth

Més informació Viquipèdia Andreu Arriola i Madorell

Més informació:Viquipèdia Carme Fiol i Costa

Carme Fiol i Andreu Arriola Madorell, font:interempresas.net

Veure més Art Públic Sant Andreu

Edifici de l'Institut Nacional de Previsió

L'edifici de l'Institut Nacional de Previsió (1949) que es troba al carrer Balmes amb Gran Via, es considera l'obra més representativa de l'arquitecte Lluís Bonet i Garí (Argentona 1929) dins de l'anomenat Monumentalisme. Actualment l'edifici és la seu de l'Institut Català de la Salut de la Generalitat de Catalunya.

L'edifici consta de tres façanes: a la Gran Via, al xamfrà i al carrer Balmes. L'arquitectura clàssica és la que ordena la idea general de l'immoble. Els elements de la façana, en pedra natural, amb els seus sòcols, pilars i cornises de sentit clàssic es repeteixen a l'interior.