"Davant del temple de Santa Maria del Mar s'aixeca una de les fonts més antigues de Barcelona, coneguda popularment com Font dels Senyors. El motiu li venia de ser utilitzada pels veïns del carrer de Montcada i del passeig del Born, l'aristocràcia de l'Edat Mitjana. Havia estat inaugurada el 5 de desembre de 1403, dins del cementiri parroquial. El 1526 un veí, Gaspar Ferrer, va demanar permís per plantar sobre la font tarongers, murtres i hortalisses diverses. La font de Santa Maria o dels Senyors va ser objecte fins i tot d'una quarteta l'any 1860: "Les coses que jo voldria / són aquestes: bona sort, / aigua de Santa Maria, / una tartana i un hort." A principis del segle XX era utilitzada habitualment com a mural on s'enganxaven els cartells de propaganda."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M. Huertas
"Emplaçada davant de Santa Maria del Mar, és la font gòtica més notable de les que s'han conservat a Barcelona. Algun cop s'ha cregut que, com altres, havia estat concebuda com un volum exempt, i que només posteriorment fou absorbida o adossada als edificis particulars als quals és encara unida. Però no afavoreixen aquesta presumpció ni la planta trapezoïdal irregular, no pas quadrada, de l'estructura de pedra, ni les notícies històriques que des de molt aviat es refereixen a la "illa de la font de Sancta Maria de la mar". De fet, ja el 1526 s'autoritza al morador de la casa immediata a tenir damunt la font un tancat amb "tarongers, murtreres i altres verdures", un jardí i una barana que, amb formes diferents i amb l'afegit d'algun cos edificat, han sobreviscut fins avui. El murs medievals, en canvi, ens han arribat sense modificacions importants. Al que s'encara a l'església hi ha la pica prominent de la font, dotada ara d'aixetes modernes, i, a la part alta, un petit rosetó circular amb traceria calada. A la banda que mira cap al carrer de l'Argenteria hi podem veure al capdamunt dues gàrgoles zoomòrfiques, amb un drac i un lleó ara decapitats, i més avall els escuts del rei i de la ciutat col·locats dins lloses caironades. El tercer mur és buit i completament llis.
La seva construcció s'ha de relacionar amb el fet que, per tal de resoldre problemes endèmics d'abastament d'aigua, a mitjan segle XIV es fes arribar a Barcelona aigua canalitzada procedent de Collserola. Això va donar peu a la construcció a les dècades següents de diverses fonts públiques més o menys monumentals. De les tres que es conserven, les fonts de Santa Anna, de Sant Just i de Santa Maria, la darrera és la que ens ha arribat amb menys alteracions del seu aspecte gòtic original. Es tracta de la font que el 1402 la ciutat "fahia fer prop lo cimitiri de la sgleya de nostra dona sancta Maria de la mar", l'autoria de la qual, a més, és prestigiosa. Ens referim a Arnau Bargués, l'arquitecte català més important pels volts de l'any 1400 que, a més d'obres per a l'església, la noblesa i el rei, havia rebut diversos encàrrecs de la municipalitat barcelonina, entre els quals ell mateix esmenta la construcció de la font del fossar de la Mar en una reclamació econòmica del 1402 adreçada als consellers de la ciutat. Els noms amb què tradicionalment es designa la font deixen clar el seu veïnatge respecte de l'església de Santa Maria i, especialment, del seu cementiri, que ocupava pràcticament tota la plaça que hi ha actualment davant la façana del temple. El nom Font dels Senyors, que sembla al·ludir als que vivien al proper carrer de Montcada, no ens consta fins dates molt recents."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Pere Beseran
Materials:Pedra de Montjüic
Autor
Escultor: Atrib. Arnau Bargués
Més informació:Viquipèdia Arnau Bargués
Façana gòtica de l'Ajuntament de Barcelona d'Arnau Bargués, font:passioperbarcelona.blogspot.com
Veure més Art Públic Ciutat Vella Est
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada