"Mossèn Cinto Verdaguer (Folgueroles, 1845) va morir el dia 10 de juny de 1902 a Vil·la Joana de Vallvidrera. Tres dies després, fou enterrat al cementiri de Montjuïc. El seu enterrament, amb una multitudinària participació popular, ha quedat com un dels més impressionants de la història de Catalunya. Cinc mesos després, el 20 de novembre, es va prendre la decisió d'aixecar-li un monument a Barcelona però fins a l'any 1912 no es va convocar el concurs i es va decidir l'emplaçament: seria el primer monument aixecat a la nova Diagonal. Cal tenir en compte que, a l'any de la mort de Verdaguer, l'avinguda Diagonal només estava urbanitzada des de la via del tren de Sarrià, que passava en superfície per l'actual carrer de Balmes, fins al carrer del Bruc. La Casa de les Punxes, entre Roger de Llúria i Bruc, es va fer entre 1903 i 1905. Faltaven encara uns anys perquè es continués la urbanització fins al passeig de Sant Joan, on es posaria el monument.
Pel que fa al concurs, en van quedar finalistes quatre projectes. Es va fer una segona convocatòria entre els finalistes, Borrell i Nicolau, que aleshores era tot just un noi de 25 anys que començava a destacar com a escultor, va acceptar, a proposta del jurat, un pacte amb els ja consagrats germans Oslé, de manera que es refonien els respectius projectes i es repartirien la feina, sobre la base del disseny proposat per l'arquitecte Pericas.
D'aquesta manera, Borrell va fer la figura del poeta, fosa en bronze, que culmina la columna de vint metres i les al·legories de pedra de Montjuïc situades a la base sobre tres panys de balustrada, al·lusives a la poesia èpica, la poesia mística i la poesia popular. Llucià i Miquel Oslé van fer els relleus del fris de la balustrada circular, de temàtica al·lusiva a poemes del poeta, que el jurat del concurs preferia als temes proposats per Borrell.
La primera pedra es va posar el 29 de maig de 1914, però les cent tones de pes del monument van obligar a una fonamentació complexa i les obres es van anar allargant. Quan va arribar l'hora de la inauguració ja s'havia produït el cop d'estat del general Primo de Rivera, i el dia fixat, 14 de maig del 1924, el clima no era gens propici a un acte popular. A la cerimònia oficial van assistir el rei Alfons XIII, el dictador Primo de Rivera i Alfons Sala, president de la Mancomunitat desproveïda d'atribucions que va mantenir la Dictadura. També van ser-hi l'alcalde de Barcelona i un nebot de mossèn Cinto, Jacint Llusà i Verdaguer. Els intel·lectuals catalans, disconformes per la manipulació política de la figura de Verdaguer que feia un règim que alhora prohibia les manifestacions de catalanitat, van anar el mateix dia a retre homenatge a la tomba de mossèn Cinto, encapçalats per Àngel Guimerà.
El franquisme va respectar el monument (alhora que desmuntava el del doctor Robert) per les mateixes possibilitats de manipulació que li oferia el poeta, i que va saber explotar a fons.
El monument va ser restaurat l'any 1987 per l'arquitecte municipal Josep Miquel Casanovas, ja que el gres de Folgueroles de la balustrada presentava una gran degradació. "
Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Materials:bronze sobre columna de pedra arenisca de Folguerolas; al·legories de pedra de Montjuïc
 |
| Aquest monument també és conegut com el Cuervo o la Palmatòria |
 |
 |
 |
| Sobre la balustrada s'alcen tres figures al·legòriques, al·lusives a la poesia mística, popular i èpica |
 |
| Relleus, obra dels germans Oslé, que representen escenes del poema L'Atlàntida l'autor català |
Més informació Wikipedia Jacint Verdaguer i Santaló
 |
| Jacint Verdaguer i Santaló, font:wikipedia |
Més informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Borrell_i_Nicolau
 |
| Joan Borrell i Nicolau, font:font:borrellnicolau.cat |
Més informació Wikipedia Llucià Oslé i Sáenz de Medrano
Llucià Oslé, font:Viquipèdia
Més informació Wikipedia Miquel Oslé i Sáenz de Medrano
Miquel Oslé, font:ddd.uab.cat
Més informació Wikipedia Josep Maria Pericas i Morros
Veure més Art Públic Eixample
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada