"El mes de juny del 2008 es va posar una gegantesca
estructura de ferros de colors a l’entrada de l’Institut Universitari
Dexeus per la Ronda del Mig, davant per davant de les Torres Trade.
L’autor, l’arquitecte especialitzat en disseny de mobiliari urbà Antoni
Rosselló Til, la va batejar amb el nom del Boogie-Woogie, l’estil de
blues que va dominar el panorama de la música negra americana en el
període d’entreguerres i va tenir una notable influència en la música
ballable posterior. L’escultura, de més de 15 quinze metres d’alçada,
dibuixa en l’espai les lletres entrellaçades B (Barcelona) i D (Dexeus),
d’una manera intencionadament inestable. Els tres arcs i la barra recta
que el formen estan pintats de blanc, amb franges de colors grogues,
blaves, vermelles, grises i negres. Estan ancorades al terra sobre una
filera de grans rajoles blanques que es distingeixen de les grises de
l’entorn.
L’escultura es va posar al pati d’entrada quan aquell
centre hospitalari portava ja un any de funcionament. El 2007, després
de més de trenta anys a la Bonanova, la Clínica Dexeus, inicialment
dedicada només a ginecologia i que havia anat ampliant poc a poc els
seus serveis, es va traslladar a Les Corts, en un nou edifici de 50.000
metres quadrats que ha conservat part de les antigues construccions de
l’Institut Frenopàtic: el pavelló d’entrada i els que estan retolats
encara com “departamento de caballeros” i “departamento de señoras”. En
traslladar-se, l’hospital va ampliar encara més els seus serveis,
afegint els d’oncologia i cardiologia, i convertint-se així en un centre
d’assistència mèdica amb totes les especialitats.
L’entrada oficial és pel carrer de Sabino Arana, però
la més utilitzada és aquesta de la Ronda del Mig on hi ha l’escultura,
corresponent a l’antiga entrada de l’Institut Frenopàtic."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas
"Antoni Roselló ha reinterpretat l’obra d’autors com
Wassily Kandinsky, Paul Klee, Henri Matisse o Piet Mondrian a través de
nombrosos dissenys urbans on podem apreciar la seva
interdisciplinarietat com a pintor, escultor, dissenyador i arquitecte.
Aquests tipus de creacions són homenatges als artistes avantguardistes
que han canviat la nostra percepció de la imatge, tot traslladant el seu
llenguatge i els seus símbols a unes obres que integren l’art als
espais no especialitzats de la vida urbana mentre aporten un valor
iconogràfic al paisatge.
Boogie-Woogie s’inspira en la famosa obra de Piet Mondrian Broadway Boogie-Woogie
(oli sobre tela, MoMA, Nova York), realitzada entre els anys 1942 i
1943 durant la seva etapa nord-americana i un any abans de la seva mort.
L’holandès va quedar fascinat tant per l’arquitectura com pel jazz de
Nova York, particularment pel boogie-woogie, ja que el ritme sincopat
d’aquesta modalitat musical trencava amb la melodia tradicional tal i
com els seus quadres s’allunyaven de la representació clàssica. En el
que fou la seva penúltima obra, Piet Mondrian substituí la línia negra
que fins llavors havia caracteritzat els seus llenços per segments
multicolors, creant un ritme discontinu que al·ludia al sincopat del
boogie-woogie però també a la pulsió vital i a l’estructura urbana de
Nova York.
L’escultura de Roselló, situada entre dos grans eixos
viaris de Barcelona – la gran via de Carles III i la Ronda del Mig –,
al·ludeix també al ritme veloç de la metròpolis. La iconografia de Piet
Mondrian està reinterpretada a través de l’ús dels colors primaris
característics del neoplasticisme, els quals es disposen de forma
discontínua sobre una estructura de ferro tot provocant una vibració
òptica, efecte recurrent en la producció dels membres del grup holandès
De Stijl. Les línies de l’escultura dibuixen cal·ligràficament sobre
l’espai les lletres B (de Barcelona) i una D (de Dexeus), convertint-se
en un element referencial del remodelat paisatge urbà de la zona que
envolta el nou centre clínic tot indicant al mateix temps l’entrada a
l’Institut Universitari Dexeus.
Boogie-Woogie és, doncs, el resultat d’una
transposició de la pintura a la escultura en un mestissatge de
disciplines característic del disseny urbà del seu autor, Antoni
Roselló, erigint-se com un homenatge a la mirada de l’art, la qual i en
clau de John Berger, permet la seva adaptació als llenguatges i
tècniques de la disciplina escultòrica, així com la seva transposició al
món publicitari que suposen els rètols indicadors. De no tenir un
logotip ja definit, de bon segur que l’Institut Universitari Dexeus
podria adoptar la imatge d’aquesta obra."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Anna Pou van den Bossche
Materials:Ferro policromat
Autor
Escultor:Antoni Roselló
Més informació:Estudirosello.com
Mes informació:Esculturas.pamplona.es
 |
| Antoni Roselló Til, font:revistaluminica.es |
Veure més Art Públic Les Corts
