dijous, 22 de desembre del 2022

Escultura Diàleg entre cultures

 

Museu Futbol Club Barcelona President Nuñez

"El febrer de 1999 va ser un mes pròdig per al Barça, artísticament parlant. Si va començar amb Olímpica, de Juan Beltrán, va continuar amb Diàleg entre cultures, de l'escultora Elvira Fustero, el dia 24. Els bons oficis de Pujol Grau encara inaugurarien una tercera escultura una setmana més tard."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas


"Elvira Fustero, pintora i escultora alhora, es mou dins de l'expressionisme abstracte. El seu principal mòbil artístic és esbrinar com la llum interior dels humans venç la foscor ambiental de la societat. Des de la cova o l'esvoranc que es perd en la immensitat dels fets físics, desitja posar de relleu que les diverses maneres que hi ha per arribar a l'ataràxia que el coneixement dóna a les persones sàvies tenen molt en comú si es practica el diàleg. Per aquest motiu l'escultura de què tractem, de ferro, té formes tallants entrades i un reixat que indiquen els camins i les diverses situacions que porten a l'enriquiment del pensament si arriben a la fecunda comunicació. L'obra és oberta en l'estructura per rebre tot el que sigui de positiu, però sempre conflueix cap el centre."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Josep M.Cadena

Materials:Ferro

 

Més informació:Viquipèdia Museu del F.C.Barcelona

Museu del F.C.Barcelona, font:Viquipèdia

Autor

Escultora:Elvira Fustero

Més informació:Viquipèdia Elvira Fustero.blogspot.com

Elvira Fustero, font:arteinformado.com

Veure més Art Públic Les Corts

 


Escultura El primer gest

 

Museu Futbol Club Barcelona President Nuñez

"El 6 de juny del 2000 era inaugurada aquesta escultura de Maïs (Marisa Jorba), que constituïa la número 13 de la col·lecció del Barça. La seva forma de papallona la fa francament popular."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

 

"Marisa Jorba utilitza el nom Maïs amb què la coneixien familiars i amics d'infantesa per a l'activitat artística. Es donà a conèixer com a esmaltadora i, després de diverses exposicions en què posà de manifest el seu afany per renovar la temàtica i trobar més projecció per a unes tècniques que es podien confondre amb les artesanes, avançà cap a l'escultura pel seu sentit tridimensional. El seu interès creatiu se centra, després d'haver explorat el món del llibre i de les activitats culturals, en la representació del primer humà i, més encara, en la formació dels cossos en el natural procés del néixer. L'escultura de referència, de ferro i esmalts al foc, recull en la seva abstracció de les formes, el primer gest dels éssers vius, autònoms en potència fins que els arriba l'hora de la concepció."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Josep M.Cadena

Materials:Ferro i esmalts al foc

 

Més informació:Viquipèdia Museu del F.C.Barcelona

Museu del F.C.Barcelona, font:Viquipèdia

Autor

Escultora:Maïs (Marisa Jorba)

Més informació:Mais.cat/

Maïs, font:twitter

 
Veure més Art Públic Les Corts

 


dimecres, 21 de desembre del 2022

Escultura Chiaro di luna

 

Museu Futbol Club Barcelona President Nuñez

"El 3 de desembre del 2002 va ser el dia triat per posar a la gespa que envolta el camp del Barça la setzena escultura que conforma un peculiar parc artístic, impulsat per l'artista polifacètic Miquel Pujol Grau. Es tracta de Chiaro di luna, escultura de l'italià Clodoveo Masciarelli, situada a la zona del gol sud. L'autor va realitzar aquesta obra de ferro, coure forjat i travertí el 1997."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

 

 

"L'escultor italià combina al ferro, el coure forjat i el travertí per establir una situació nocturna, quan en un cel clar lluu el disc d'argent que fa la lluna plena. Representa el moment dolç de la culminació de tots els somnis, però també porta a l'interior les angoixes passades i la preocupació perquè aquestes tornin. L'artista vol celebrar l'instant especial i s'hi lliura amb plena satisfacció creativa, però deixa constància que la realitat de l'angoixa és més tossuda que la de la plena satisfacció. És el que en general passa a la vida i que en el camp de l'esport neguiteja constantment aquells que el practiquen i als seus seguidors. És aquesta una lectura subliminar que cal tenir en compte respecte a les obres d'aquest artista, encara que mai no s'ha de desaprofitar l'alegria que també posa de relleu."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Josep M.Cadena

Materials:Ferro, coure forjat i travertí

 

Més informació:Viquipèdia Museu del F.C.Barcelona

Museu del F.C.Barcelona, font:Viquipèdia

 

Autor

Escultor:Clodoveo Masciarelli

Clodoveo Masciarelli (Atri, Itàlia, 1955). Escultor, viu i treballa a Pescara. El seu primer mestre fou el pare Livio, escultor italià de tema religiós. Amb ell aprengué la forja de ferro, l'ús de l'acer i la talla en fusta. A les seves obres ha anat incorporant la pedra, el marbre i altres materials amb voluntat d'experimentació. Començà a exposar l'any 1995 i té obres a la Universitat d'Urbino, així com a diversos museus de Roma i d'altres ciutats d'Itàlia. La que figura a l'estadi del Futbol Club Barcelona és la primera que té a Barcelona.

Més  informació:Franciscablazquez.net/clodoveo_masciarelli

Clodoveo Masciarelli, font:guardiagreleweb.net

 
Veure més Art Públic Les Corts

   


Font dels Jardins dels Doctors Dolsa

 

"Hi ha ocasions que les necessitats poden esdevenir també una ocasió per crear més espais destinats al lleure. Un cas ben concret va ser la creació d'un nou dipòsit pluvial a Les Corts. Tot aprofitant la llera de la Riera Blanca, es va crear al costat del carrer La Pobla de Lillet i de la Ronda del Mig, ja coberta, un nou dipòsit per retenir l'aigua de la pluja que consta de dos cossos, un de 5.500 metres cúbics, més superficial, que desguassa totalment per gravetat, i un altre, de més pregon, amb capacitat per 47.000 metres cúbics. A sobre l'arquitecte Agustí Puñonosa va dissenyar un jardí amb un estany força original, dedicat als doctors Dolsa, creadors de l'Institut Frenopàtic, els terrenys del qual es troben uns metres més amunt, i sobre els que es va construir la nova clínica Dexeus. Els Dolsa van ser dos: Tomàs, el fundador (La Canonja, Tarragonès, 1819 - Barcelona, 1909) i el seu fill i continuador, Lluís (Vila-seca de Solcina, Tarragonès, 1850 - Barcelona, 1908). Els jardins i el dipòsit pluvial van ser inaugurats el 23 de febrer del 2003."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

 

"Quan valorem un projecte realitzat i no hem investigat la relació entre allò que està materialitzat i les intencions projectuals, difícilment podem assegurar el lligam entre les solucions formals i els problemes tècnics.

Això ens passa a l'analitzar la font dels Jardins dels Doctors Dolsa. Podríem pensar que el fet de disposar d’una gran quantitat d’aigua en el subsòl de la plaça, permetria avançar en un projecte basat en el dinamisme i la coreografia del material base, l’aigua. En aquest cas els plans d’aigua a dos nivells de cota haurien d’estar plens de sortidors en moviment constant.

No és el cas. Agustí Pruñonosa opta pels brolls d’aigua i per aquesta raó ha de construir unes estructures de formigó blanc –potser substituint les clàssiques escultures en forma de peix, d’animal que treu l’aigua per la boca o d’aiguadera que gràcies els seus càntirs, escup els brolls d’aigua dins de la làmina?- que permeten crear uns brolls relativament grans i potents.

L’efecte de l’aigua en moviment és relativament pobre i el pes de les estructures blanques de formigó, excessivament pesant i rígid. La font en el seu conjunt denota un excés de construcció, d’arquitectura."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Antoni Remasar

Material:Formigó armat i aigüa





 

 

Font dels Jardins dels doctors Dolsa, font:Wikimedia
 

 

Més informació:Viquipèdia Tomàs Dolsa i Ricart

Tomàs Dolsa, font:galeriametges.cat

Més informació:Viquipèdia Lluís Dolsa i Ramon 

Lluís Dolsa, font:ramc.cat
 

Autor

Disseny:Agustí Pruñonosa

 

 Veure més Art Públic Les Corts




dimarts, 20 de desembre del 2022

Escultura Boogie-Woogie

 

"El mes de juny del 2008 es va posar una gegantesca estructura de ferros de colors a l’entrada de l’Institut Universitari Dexeus per la Ronda del Mig, davant per davant de les Torres Trade. L’autor, l’arquitecte especialitzat en disseny de mobiliari urbà Antoni Rosselló Til, la va batejar amb el nom del Boogie-Woogie, l’estil de blues que va dominar el panorama de la música negra americana en el període d’entreguerres i va tenir una notable influència en la música ballable posterior. L’escultura, de més de 15 quinze metres d’alçada, dibuixa en l’espai les lletres entrellaçades B (Barcelona) i D (Dexeus), d’una manera intencionadament inestable. Els tres arcs i la barra recta que el formen estan pintats de blanc, amb franges de colors grogues, blaves, vermelles, grises i negres. Estan ancorades al terra sobre una filera de grans rajoles blanques que es distingeixen de les grises de l’entorn.

L’escultura es va posar al pati d’entrada quan aquell centre hospitalari portava ja un any de funcionament. El 2007, després de més de trenta anys a la Bonanova, la Clínica Dexeus, inicialment dedicada només a ginecologia i que havia anat ampliant poc a poc els seus serveis, es va traslladar a Les Corts, en un nou edifici de 50.000 metres quadrats que ha conservat part de les antigues construccions de l’Institut Frenopàtic: el pavelló d’entrada i els que estan retolats encara com “departamento de caballeros” i “departamento de señoras”. En traslladar-se, l’hospital va ampliar encara més els seus serveis, afegint els d’oncologia i cardiologia, i convertint-se així en un centre d’assistència mèdica amb totes les especialitats.

L’entrada oficial és pel carrer de Sabino Arana, però la més utilitzada és aquesta de la Ronda del Mig on hi ha l’escultura, corresponent a l’antiga entrada de l’Institut Frenopàtic."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

 

"Antoni Roselló ha reinterpretat l’obra d’autors com Wassily Kandinsky, Paul Klee, Henri Matisse o Piet Mondrian a través de nombrosos dissenys urbans on podem apreciar la seva interdisciplinarietat com a pintor, escultor, dissenyador i arquitecte. Aquests tipus de creacions són homenatges als artistes avantguardistes que han canviat la nostra percepció de la imatge, tot traslladant el seu llenguatge i els seus símbols a unes obres que integren l’art als espais no especialitzats de la vida urbana mentre aporten un valor iconogràfic al paisatge.

Boogie-Woogie s’inspira en la famosa obra de Piet Mondrian Broadway Boogie-Woogie (oli sobre tela, MoMA, Nova York), realitzada entre els anys 1942 i 1943 durant la seva etapa nord-americana i un any abans de la seva mort. L’holandès va quedar fascinat tant per l’arquitectura com pel jazz de Nova York, particularment pel boogie-woogie, ja que el ritme sincopat d’aquesta modalitat musical trencava amb la melodia tradicional tal i com els seus quadres s’allunyaven de la representació clàssica. En el que fou la seva penúltima obra, Piet Mondrian substituí la línia negra que fins llavors havia caracteritzat els seus llenços per segments multicolors, creant un ritme discontinu que al·ludia al sincopat del boogie-woogie però també a la pulsió vital i a l’estructura urbana de Nova York.

L’escultura de Roselló, situada entre dos grans eixos viaris de Barcelona – la gran via de Carles III i la Ronda del Mig –, al·ludeix també al ritme veloç de la metròpolis. La iconografia de Piet Mondrian està reinterpretada a través de l’ús dels colors primaris característics del neoplasticisme, els quals es disposen de forma discontínua sobre una estructura de ferro tot provocant una vibració òptica, efecte recurrent en la producció dels membres del grup holandès De Stijl. Les línies de l’escultura dibuixen cal·ligràficament sobre l’espai les lletres B (de Barcelona) i una D (de Dexeus), convertint-se en un element referencial del remodelat paisatge urbà de la zona que envolta el nou centre clínic tot indicant al mateix temps l’entrada a l’Institut Universitari Dexeus.

Boogie-Woogie és, doncs, el resultat d’una transposició de la pintura a la escultura en un mestissatge de disciplines característic del disseny urbà del seu autor, Antoni Roselló, erigint-se com un homenatge a la mirada de l’art, la qual i en clau de John Berger, permet la seva adaptació als llenguatges i tècniques de la disciplina escultòrica, així com la seva transposició al món publicitari que suposen els rètols indicadors. De no tenir un logotip ja definit, de bon segur que l’Institut Universitari Dexeus podria adoptar la imatge d’aquesta obra."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Anna Pou van den Bossche

Materials:Ferro policromat







Autor

Escultor:Antoni Roselló

Més informació:Estudirosello.com

Mes informació:Esculturas.pamplona.es


Antoni Roselló Til, font:revistaluminica.es

 

 Veure més Art Públic Les Corts