TRESORS a BARCELONA

dijous, 22 de setembre del 2022

Escultura El Drac

"De bon començament es va tenir present la idea d'una escultura lúdica per al parc de l'Espanya Industrial, que havia de dur a terme el basc Andrés Nagel, però que no va arribar a temps per a la inauguració de l'octubre de 1985. Es va retardar força i no va obrir portes aquest tobogan gegant fins el dia de Sant Jordi -quin millor dia per a un drac?- de l'any 1987. L'escultura pesa 150 tones i té unes dimensions notables. Maltractada per brètols i rodamóns, va caldre tancar part dels seus accessos i restaurar-la, l'any 2001 d'acord amb l'autor."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

"A l'antiga toponímia Nagel venia a significar lloc ric en aigua i amb el seu drac amb les ales ben obertes i una gran cua que arriba sobre una plataforma de pedra, l'escultor aconsegueix que la figura mítica que habitualment produeix sigui, emergint del llac, un tobogan en què puguin jugar els nens que van al Parc de l'Espanya Industrial. L'artista donostiarra, coneixedor de primera mà del que és l'esperit fabril, aconseguí transformar les cent cinquanta tones que pesa aquesta singular obra en un monument útil, aeri i permanentment imaginatiu.

El manteniment del Drac de Nagel no sempre ha estat el correcte. Les grans ciutats són molt complexes i tant hi viuen com hi passen persones de tota mena. Algunes no disposen de prou sensibilitat per respectar el mobiliari urbà i tampoc, consegüentment, l'art que troben a la via pública. Però les obres emblemàtiques -aquest Drac ho és- aconsegueixen imposar-se per elles mateixes i trobar l'ajut necessari per a la seva conservació. El Drac, doncs, instal·lat l'any 1987, s'aferma més i més amb el temps com un símbol de la barriada de Sants. Nagel ha aconseguit amb la seva irònica creativitat i amb el vital inconformisme que el mouen, una escultura que, malgrat les grans dimensions, s'ha fet entranyable per a la majoria de ciutadans."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Josep M.Cadena

Materials:Planxes d'acer pintat

Més informació:Viquipèdia El Drac

El Drac de la Casa Bruno Cuadros, font:cjms1942.blogspot.com

Autor

Escultor:Andrés Nagel

Més informació:Viquipèdia Andrés Nagel Tejada

Andrés Nagel, font:Viquipèdia
Veure més Art Públic Sants Montjuïc

Escultura Landa V

"Un altra aportació moderna al parc de l'Espanya Industrial va ser l'escultura Landa V, de Pablo Palazuelo, un autor habitual de la galeria Maeght, amb la qual es van fer els tractes per a la seva adquisició. L'escultura conviu amb altres recuperades dels magatzems municipals, molt més antigues, i amb la Rapsòdia en alto, de l'anglès Anthony Caro."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

"Landa V és una escultura típica del llenguatge de Pablo Palazuelo. Geomètrica, serena, equilibrada, sortida d'un món propi i personal, format per elements filosòfics, científics i místics. L'obra de Palazuelo és en el seu conjunt d'una simplicitat aparent, perquè al darrere s'hi amaga una complexitat procedent de les reflexions creadores de l'escultor que es mostra ben aviat interessat per la filosofia de Bachelar i Mircea Eliade, així com també per l'esoterisme i les religions orientals. La seva obra té un profund fons teòric i conceptual que el mateix artista s'interessa per divulgar a través d'escrits.

Landa V és un exemple de síntesi, concisió i claredat, típica de l'obra de Palazuelo que desenvolupa unes mateixes premisses ja sigui a la seva obra pictòrica, bidimensional, o escultòrica, tridimensional. La geometria és una de les preocupacions de l'autor, la considera origen i generadora de la natura, de la vida, esquelet i estructura d'aquesta. La geometria configura l'eix del seu discurs teòric i també emocional.

Landa V esta constituïda per una sèrie de planxes d'acer, acoblades en un equilibri serè i harmònic, no només amb ella mateixa sinó també amb l'espai on s'ubica, produint jocs de llum i transmetent una serenor sens dubte cercada per l'autor."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Anna Maria Guasch

Materials:Acer corten polit

Autor

Escultor:Pablo Palazuelo

Més informació:Viquipèdia Pablo Palazuelo

Més informació:Fundacionpablopalazuelo.es/pablo-palazuelo/

Pablo Palazuelo, font:blogs.hoy.es

Veure més Art Públic Sants Montjuïc

dimecres, 21 de setembre del 2022

Escultura Alto Rhapsody

"Alto Rapsody, que es pot veure des del 1985 al Parc de l' Espanya Industrial, fou adquirida per l'Ajuntament de Barcelona a l'exposició que al 1984 l'Arts Council va organitzar en commemoració del seixanta aniversari de l'escultor i que va viatjar per diverses ciutats europees, entre elles Barcelona (Fundació Miró).

L'estètica industrial de la peça sembla anar molt bé amb els orígens industrials del parc. Realitzada en acer, resultat de l'acoblament mitjançant cargols de diferents elements que es recolzen directament sobre el terra, sense pedestal, produeix un conjunt de gran harmonia que recorda un gran artefacte industrial, una màquina fora de servei i rovellada pel temps. A l'obra de Caro és freqüent l'ús d'elements procedents de màquines antigues o velles, peces rescatades de l'oblit que l'autor engalza amb unes altres sortides de la seva imaginació, aconseguint obres que moltes vegades resulten monumentals, pesades i grandioses. A final dels anys setanta, Caro va introduir altres materials com l'argent, el plom, el fang, el paper, la fusta o el bronze, que no fan si no enriquir el conjunt de l'obra.

És important destacar que a partir de l'exposició de l'any 1984 la vinculació de Caro amb la ciutat de Barcelona es farà més intensa. L'autor descobrirà una ciutat plena de formes propiciades per la seva llum i les ombres que aquesta forma als edificis. Fascinat per la linealitat dels ferros forjats dels balcons de la Barcelona modernista portarà a terme les sèries Barcelona i Catalan. També desenvolupa l'anomenat Triangle Workshop (1987), projecte en què participaran alguns dels més interessants escultors joves catalans. Caro ha exposat a la ciutat en nombroses ocasions, la darrera mostra, l'any 2002 a la Pedrera, encara és fresca a la nostra retina."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Ana Maria Guasch

Materials:Ferro forjat

Autor

Escultor:Anthony Caro

Més informació:Viquipèdia Anthony Caro

Anthony Caro, font:hamhigh.co.uk

Veure més Art Públic Sants Montjuïc

Escultura L'ull de ferro

"Aquest ull fet amb peces de ferro i penjat en una paret del nivell intermedi de l’accés des de l'avinguda Josep Tarradellas forma part de la torna d’obres que Pedro Delso va facilitar a l’Ajuntament un cop el Ministeri d’Obres Públiques li va haver retribuït amb esplendidesa les obres principals que li havien estat encarregades inicialment per a les estacions de Diagonal, Sagrada Família i Camp de l’Arpa de la línia 5, amb tal de fer lluir aquestes estacions en el moment de la inauguració per Franco, el 1970.

L’ull de ferro, en canvi, està vinculat a la línia 3, inaugurada, en aquest tram, el 20 de gener de 1975, igual que una altra obra de Pedro Delso que hi ha a la mateixa estació, en el vestíbul superior, i que la que hi ha a l’estació de Les Corts. L’ull, que tot ho veu, pot vincular-se al triangle com a símbol de la divinitat, característic en una etapa de l’obra de Delso."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

Materials:Ferro

Autor

Escultor:Pedro Delso

Més informació: Real Academia de la Historia - Pedro Delso Ruperez

Pedro Delso, font:dinreportasje.es

Veure més Art Públic Sants Montjuïc

dimarts, 6 de setembre del 2022

Monument a la Sardana

"El mateix dia que l'alcalde Porcioles inaugurava el seu mirador, el "Mirador de l'Alcalde", va inaugurar el Parc d'Atraccions de Montjuïc, amb tres monuments, un d'ells a l'entrada, La Sardana, obra de Josep Cañas, que va utilitzar pedra d'Ulldecona per esculpir els seus hieràtics dansaires. Cañas era també l'autor de l'escultura de Carmen Amaya, inaugurada el mateix dia. L'altra figura era la del gimnasta Joaquim Blume, realitzada per Nicolau Ortiz. La Sardana ja no serveix de pòrtic a un Parc d'Atraccions que hi va haver des del 1966 al 1998. El 1984, l'autor va haver de portar-hi a terme feines de restauració, a causa del mal estat en què es trobava. L'agost del 2002 va desaparèixer una de les figures, que va ser reposada el novembre següent."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

"Josep Cañas era un escultor de diversos registres. Els indígenes mexicans són figures de forta personalitat al costat dels quals podem trobar aquesta curiosa sardana, amb vuit figures, voltada d'una rodona de plantes ufanes. L'obra, de 1966, és un típic encàrrec de l'alcalde Josep Maria de Porcioles, a qui plaïa molt exterioritzar el folklore com a mostra d'un suposat catalanisme. L'obra dels vuit balladors és situada a la plaça de la Sardana, pujant al castell de Montjuïc, en ple parc i vora el mirador de l'alcalde. El conjunt és massa hieràtic i li manca calidesa."