dissabte, 9 de juliol del 2022

Escultura La Terra Escalinates de Montjuïc

 

"L'escultura La Terra pren, naturalment, la figura d'una dona. Fita el seu company, L'Aigua, del qual depèn per a la vida de tot allò que la terra cobeja. Obres del mateix escultor i per lògica, situades gairebé de costat, les dues escultures s'han de relacionar perquè representen els dos principis bàsics de la vida a la natura: la matèria i l'aigua que la fecunda. La relació no és solament de proximitat i d'ubicació lògica, al capdamunt de les escales aquàtiques que semblen iniciar-se als peus del Palau Nacional per arribar a l'esplanada de la font monumental, sinó també formal: tant la grandària com la posició de les figures, el tractament textural, i la disposició dels membres de seu cos semblen pensats conjuntament. Comparteixen també el mateix aire, o to expressiu, que desprèn seguretat, experiència consolidada per la repetició eficaç i la calma que dóna el compliment etern dels mateixos gestos.

La representació de la terra, element sòlid que és fecundat per l'aigua i d'on prové la matèria orgànica capaç d'engendrar la vida, és a dir, de realitzar el cercle de formació i transformació de tots els elements naturals, no pot ser una altra en la seva representació que una dona. En aquest cas és una figura femenina sòlida, madura carregada de l'experiència que la natura fecundada coneix. És per això, potser, que no mira amb temor o desig el seu company, sinó amb una certa complicitat avalada per tot el temps transcorregut que es repeteix el procés de la creació de la vida. Present i distant alhora, desprèn la seguretat del coneixement i de la repetició de l'acte vital. No li cal la seducció ni la gràcia de la joventut al seu cos. Seu reposada i confiada.

I si la figura és genèrica, un detall, les espigues de blat que observem al seu darrere, la identifica com a mediterrània. Aquí perd el seu caràcter universal per esdevenir local, terra de la terra mediterrània, productora generosa de cereal i de la vinya, o allò que n'és el resultat, el pa i el vi, fonaments de la nostra cultura més tradicional.

Al capdamunt de les escales que duen al Palau Nacional, la visió d'ambdues figures és precària; el seu emplaçament n'evita la visió frontal i pròxima, i per tant l'apreciació del seu significat. Penso que aquesta ubicació és un fet deliberat, ja que aquesta parella d'escultures estan concebudes com un fet ornamental atès que a partir d'aquí s'inicia el tram descendent de les cascades d'aigua, veritable i nou element ornamental en aquell moment protagonista absolut, juntament amb la moderna llum elèctrica, l'espectacularitat del conjunt monumental de l'Exposició. Davant la novetat i grandiositat de les fonts projectades per Carles Buigas, il·luminades elèctricament, acolorides i de formes canviants, les escultures, fins aleshores únics ornaments dels parcs i el jardins, necessàries tanmateix en nom de la tradició com a portadores de símbols, sobretot aquelles desplaçades o més ocultes a les mirades immediates, van perdre el seu protagonisme significatiu."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Teresa Camps

Materials:Pedra de Montjuïc

 










Més informació:Viquipèdia Eix de l'Exposició de 1929 a Montjuïc

Palau Nacional, font:Wikipedia

 

Autor

Escultor:Frederic Marés i Deulovol

Més informació:Viquipèdia Frederic Marès i Deulovol

Frederic Marès, font:Viquipèdia

 
Veure més
Art Públic Sants Montjuïc

 

 


divendres, 8 de juliol del 2022

Memorial de la SIDA

 

"El Projecte dels Noms, organisme que lluita conta la malaltia de la sida des del 1993, va proposar a Parcs i Jardins col·locar un memorial en record de tots aquells que l'haguessin patida. L'arquitecta Patrizia Falcone i l'expert en jardins Lluís Abad van dissenyar un racó del Jardí d'aclimatació, dins de Montjuïc, per a que acollís la idea. Una olivera, símbol de pau i d'eternitat, i unes lloses de pedra amb el text d'un poema de Miquel Martí i Pol conformen el memorial proposat per Projecte dels Noms. La inauguració va tenir lloc el dissabte 11 d'abril del 2003 en un acte conduït per l'actor Jordi Boixaderas, en presència de la regidora Imma Mayol, aleshores presidenta de Parcs i Jardins."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

 

"Durant el darrer terç del segle passat l'art públic es va qüestionar intensament com commemorar personatges i esdeveniments en les societats democràtiques: Qui està legitimat per a commemorar? Quins valors i fets se celebren en una democràcia? Amb quines formes i símbols respresenta-los...? La lògica del monument convencional, això és, l'escultura pública monumental, va entrar en crisi. L' expresió pública del record va començar a associar-se a noves fòrmules, llur manifestació més emblemàtica pot xifrar-se a The Vietnam Veterans Memorial, construït per Maya Lin a Washington, el 1981. Modes, en general, vinculats al concepte d'“escultura en el campo expandido” que categoritzara Rosalind Krauss, en el que es fonen arquitectura, paisatge i escultura. Les pràctiques col·laboracionistes van començar a extendre's progressivament i la commemoració es democratitza, fent-se més horitzontal que jeràrquica, a més de diversificar-se els valors susceptibles d'homenatge, compatible amb societats cada cop més plurals i complexes.

El Memorial de la SIDA, projectat per l'arquitecta Patrizia Falcone amb la col·laboració de Lluís Abad, respon a aquest comportament en l'espai públic, a la vegada que pren com a referència un drama social sensible del nostre temps. En els anys 80 la SIDA va polititzar el mon de l'art tant como havia succeït en els 70 amb el feminisme. Les pràctiques d'art públic activista, que van incorporar al seu discurs funcions crítiques i socials, van tenir en aquest tema un centre d'interés abordat amb recurrència, tal i com ho acrediten les investigacions de Douglas Crimp i Adam Rolston. Però, també, l'art en l'espai públic ha prestat atenció a la malaltia com ho atestigüen memorials ubicats a San Francisco i Vancouver, entre d'altres.

Inaugurat el 2003 i ubicat al Jardí d’aclimatació del Parc de Montjuïc, per tant en ple cor d'una zona verde, el Memorial de la SIDA ocupa un petit tros de sòl dintre d'un entorn enjardinat, un tant recollit. Sobre una franja del parc en forma de piràmide truncada, es combinen tres elements constructivo-commemoratius, que deixen la seva personalitat al micro-jardí públic: una olivera que s'hi ha plantat, una roca emplaçada en les rodalies de l'arbre, i un camí que creua la peça enjardinada, formada per 23 lloses de pedra. Damunt d'elles s'han inscrit versos elegíacs del poeta Miquel Martí i Pol -extrets del seu Llibre d’absències-, el poeta del poble, de manifest compromís cívic i social, ell mateix malalt, des de 1973 fins la seva mort el 2003, d'esclerosi múltiple.

El pathos del lloc está dominat per l'austeritat i la serena emoció. Es fa honor a la memòria dels desapareguts per la SIDA, una de les pandèmies de la nostra època, mitjançant un espai públic que convoca la participació dels ciutadans, convidats a viure-ho i, per tant, a reviure el record de les víctimes. Un paisatge públic que tradueix una emoció col·lectiva, sense imposicions, sense monumentalitat, a través d'un lloc i una experiència en els que resona la tensió entre la funció cívica-urbana -el jardí- i el simbólico-literari: el poema de Martí y Pol, intensament próper al sufriment i la memòria dels recordats; l'olivera, al·lusió universal a la pau; i la roca, trop de l'eternitat. Una sucinta iconografia, en fí, que dota d'identitat simbòlica al lloc, en el context d'un espai de relació, en el que caben la trobada i la rememoració; però que, per damunt de tot, projecta personalitat simbòlica a la pròpia reivindicació de dignitat per a les víctimes de la malaltia, a través d'una geografia afectiva, lírica i íntima, d'abast social."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Fernando Gómez Aguilera

Materials:Pedra i paisatge





















Més informació:Viquipèdia Infecció pel VIH i sida

AIDS MEMORIAL GROVE, Golden Gate Park San Francisco

 

 Veure més Art Públic Sants Montjuïc  

Escultura Tors de l'Estiu

 

"Barcelona no disposava de cap escultura de l'artista rossellonès Aristides Maillol, encara que li va dedicar una avinguda a Les Corts el 1979, tot canviant el nom de División Azul que tenía. El mateix any, la Caixa havia inaugurat el seu nou espai d'exposicions, la Casa Macaya, amb una exposició retrospectiva sobre l'obra de Maillol en presència de la darrera de les seves models, Dina Vierny, i ja s'havia tractat el tema de l'absència d'escultures del famós artista als carrers barcelonins. Se'n va parlar de nou en un dels molts moments en què no s'acabava de veure clar com fer un monument en memòria del president de la Generalitat de 1931-1933, Francesc Macià, però la idea no va prosperar. Finalment, l'associació olímpica empresarial Barcelona'92 va decidir deixar constància del seu interès en els Jocs Olímpics i reparar la mancança donant a la ciutat una escultura de Maillol de 1911, Tors de l'estiu, de la qual només existeixen cinc còpies. Va ser inaugurada davant els reis d'Espanya el 8 d'agost de 1992, penúltim dia dels Jocs Olímpics. Hi figura una placa amb el nom de les 93 empreses que hi van contribuir. Entre els visitants il·lustres de l'escultura va figurar l'exprimera ministra anglesa, Margaret Thatcher, el Nadal de 1994, en companyia de l'alcalde Pasqual Maragall i de l'empresari i advocat Ramon Guardans."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M. Huertas

 

"Maillol va fer l'any 1911 quatre escultures dedicades a les estacions. De l'anomenada Tors de l'estiu es va fer una edició en bronze de 1,63 m d'alçària, patinada en verd, expressament per a la Barcelona del 1992, que porta el número cinc d'un total permès de 6 exemplars. Segons les normes internacionals, cal considerar aquesta escultura una peça única. Aquest exemplar el va donar l'associació Barcelona Olímpica, que agrupava 93 empreses, com a testimoni de la seva contribució al projecte olímpic. És a Montjuïc, a l'escalinata d'accés al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC)."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - M. Lluïsa Borràs

Materials: Bronze






 


 

ELS EMPRESARIS DE L'ASSOCIACIÓ / BARCELONA OLÍMPICA 1992 / COL·LABORADORS DES DELS SEUS / INICIS AMB LA CANDIDATURA DE / BARCELONA COM A SEU OLÍMPICA / OFEREIXEN A LA CIUTAT AQUESTA / ESCULTURA EN COMMEMORACIÓ DELS / JJ.OO DE 1992

ABB ASEA BROWN BOBERI / ABENGOA / AGROMAN / ANTONIO PUIG / ARTHUR ANDERSEN & CO / ASEPEYO / ASLAND / AUTOPISTA C.E.S.A. / BANCO DE SABADELL / BANCA CATALANA / BANCO BILBAO VIZCAYA / BANCO CENTRAL / BANCO DE EUROPA / BANCO EXTERIOR DE ESPAÑA / BANCO HISPANO AMERICANO / BANCO DE PROGRESO / BANCO SANTANDER / BARNICES VALENTINE / BASI / CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS DE BARCELONA "LA CAIXA" / CAIXA DE CATALUNYA / CAMBRA OFICIAL DE COMERÇ, INDÚSTRIA I NAVEGACIÓ DE BARCELONA / CAMPSA / CATALANA DE GAS / CATALANA OCCIDENTE / CEPSA COMPAÑÍ ESPAÑOLA DE PETRÓLEOS / COBEGA / COMPAÑÍA ROCA RADIADORES / COMPAÑÍA TELEFÓNICA DE ESPAÑA / COMSA / CONTROL Y APLICACIONES / CUBIERTAS Y MZOV / DAMM / DANONE / DRAGADOS Y CONSTRUCCIONES / EDS-BEDAUX / EL PAÍS / EL CORTE INGLÉS / ENHER / EMPRESAS CASTILLO DE PERELADA / EMTE / ENTRECANALES Y TAVORA / FAMILIA GASPART / FERRER INTERNACIONAL / FERROVIAL / FICHET / FIRA DE BARCELONA / FMC-FORET / FOMENTO DE OBRAS Y CONSTRUCCIONES / FRANCISCO QUINTANA YLZARBE / FREIXENET / FUERZAS ELÉCTRICAS DE CATALUÑA / GALERÍAS / GRUPO CAMUNSA / GRUPO TORRAS / GRUPO "Z" / GRUPO RAMEL / HENRY COLOMER / HIDROELÉCTRICA DE CATALUÑA / HOOSA-HISPANO OLIVETTI / HUARTE / IBERIA, L.A.E. / I.B.M. / I.N.D.I.C.E.S.A. / INDUSTRIAS BURÉS / ISOLUX / J. BELLOCH ESCUTE / J. URIACH & CIA. / JOAQUIM BOIXAREU GIMO / LA VANGUARDIA / LABORATORIOS DR. ESTEVE / LECHE PASCUAL / MAQUIMPRES / MAQUINISTA TERRESTRE Y MARÍTIMA / MATERIAL CONSTRUCCIONES (MACOSA) / MED PLAYA HOTELS / MEYBA MESTRE & BALLBÉ / MIGUEL TORRES / NISSAN MOTOR IBÉRICA / NÚÑEZ Y NAVARRO / NUTREXPA / OCISA / PEGASO / PHILIPS / RANK XEROX / SANYO / SIEMENS / SINTEL / NESTLÉ / TORRES HERRERIA Y CONSTRUCCIONES / TRANSPORTES DE BARCELONA Y FF. METROPOLITÀ DE BARCELONA / UNILAND

 

Autor

Escultor:Arístide Maillol

Foneria:E. Godard París

Arquitectes:Enric Steegmann i Beth Galí

Més informació:Viquipèdia Aristides Maillol

Aristides Maillol, font:Viquipèdia

Més informació:Viquipèdia Enric Steegman i Garcia

Enric Steegman i Garcia, font:Arquitecturacatalana.cat
 

Més informacío:Viquipèdia Elisabeth Galí i Camprubí

Més informació http://www.bethgali.com/

Beth Galí, font:scalae.net

 

 

 Veure més Art Públic Sants Montjuïc