TRESORS a BARCELONA

dissabte, 18 de juny del 2022

Escultura Eros en el laberint

Parc del Laberint

"El nucli principal del jardí és el Laberint format per petits carrers d'atapeïts i retallats xiprers. Al centre se situa una petita plaça formada per xiprers retallats en forma d'arc, al mig del qual hi ha una estàtua d'Eros que substitueix el Minotaure i representa l'amor festiu i despreocupat a escala humana. Tant en l'art grec com en l'art romà és presentat com un preciós adolescent i, a partir del Renaixement, es comença a representar-lo com un nen, armat amb un arc i fletxes, que dispara tant contra deus com contra els homes.

La idea del centre és important, ja que en ell es troba la meta desitjada, que en el cas que ens ocupa és l'amor personificat per aquest Eros maltractat físicament donada la mutilació dels seus braços."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Inmaculada Julián

Materials:Marbre blanc

Més informació:Viquipèdia Eros

Eros - Museo Capitalini Roma, font:Viquipèdia

Més informació:Viquipèdia Parc del Laberint

Laberint, font:Viquipèdia

Autor

Escultor:Desconegut

Veure més Art Públic Horta Guinardó

divendres, 17 de juny del 2022

Gruta de la Nimfa Egèria Parc del Laberint

"El cicle iconogràfic i simbòlic acaba a la part més alta del jardí amb la figura de la nimfa Egèria, situada al fons del jardí, en el punt en què aquest es transforma de nou en natura verge. Aquesta peça és un dels elements ornamentals del jardí en què es pot comprovar amb més claredat la influència maçonica. Va ser realitzada pel propi Bagutti, segons Francesc d'A. Bofarull. El poeta Ovidi fa referència a aquesta nimfa a Les Metamorfosis tot escrivint: Però tanmateix no els mals d'un altre per alleujar el dol d'Egèria i, ajaguda al peu d'una muntanya, es fon en llàgrimes; a la fi, la germana de Febus, commoguda per l'amor conjugal de la mesquina, fa del seu cos gèlida font i dissipa els seus membres en forma d'unes ones inestroncables. A Roma hi havia dues fonts, una a Porta Capena, on segons la tradició Numa Pompili va trobar la nimfa. Com a cloenda dels jardins Egèria pot simbolitzar l'amor, la mort i la vida, ja que a Roma era la protectora dels parts."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Inmaculada Julián

Materials:Marbre blanc

Més informació:Viquipèdia Nimfa Egèria

Nimfa Egèria dictant a Numa, font:Viquipèdia

Autor

Escultor:Domenico Bagutti

Més informació:Viquipèdia Domenico Bagutti

Més informació:Viquipèdia Parc del Laberint

Laberint, font:Viquipèdia

Veure més Art Públic Horta Guinardó

Relleu d'Ariadna i Teseu Parc del Laberint

"Aquest relleu està situat a l'entrada del laberint i al·ludeix al mite cretenc. Representa Ariadna, filla del rei de Creta Minos i germana de Fedra, donant el cabdell a Teseu. El cabdell va permetre la salvació a Teseu però, sense cap mena de dubte, pot simbolitzar en aquest conjunt la transmissió del coneixement, que era un fet molt grat per als il·lustrats. L'execució és de gran simplicitat. Completen el conjunt quatre caps caprins -animals associats en l'antiguitat pagana a la luxúria i al culte de Bacus, que portava un carro tirat per aquests animals i la relació del qual amb el mite cretenc és poc probable-, que podrien fer referència a sacrificis propiciatoris perquè l'heroi reeixís en l'empresa, i la consegüent inscripció."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Inmaculada Julián

Materials:Terracota

ENTRA, SALDRAS SIN RODEO / EL LABERINTO ES SENCILLO / NO ES MENESTER EL OVILLO / QUE DIO ARIADNA A TESEO

Més informació:Viquipèdia Teseo

Ariadna i Teseo, font:samaelgnosis.net

Autor

Escultor:Desconegut

Més informació:Viquipèdia Parc del Laberint

Laberint, font:Viquipèdia

Veure més Art Públic Horta Guinardó

Font d'Eco Parc del Laberint

"A la sortida del laberint trobem la gruta d'Eco feta amb pedra porosa i falgueres a manera d'estalactites, amb la figura de la nimfa en l'interior. La figura és de poca qualitat estilística i segueix l'estatuària clàssica. Davant de la gruta hi ha un petit estany que podria fer al·lusió a Narcís, qui, en contemplar el reflex del seu rostre a l'aigua, es va enamorar d'ell mateix. Es tracta sens dubte de la rememoració dels antics nimfeus romans. Una inscripció malmesa completa el conjunt.

El tema de Narcís i Eco va ser molt popular al segle XVIII en escultura, pintura i en els tapissos coneguts amb el nom de millefleurs."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Inmaculada Julián

Materials:Pedra

DE UN ARDIENTE FRENESÍ / ECO Y NARCISO ABRAZADOS / FALLECEN ENAMORADOS / ELLA DE ÉL Y / ÉL DE SÍ

Més informació:Viquipèdia Nimfa Eco

Nimfa Eco per Alexandre Cabanel, font:Viquipèdia

Autor

Escultor:Desconegut

Més informació:Viquipèdia Parc del Laberint

Laberint, font:Viquipèdia

Veure més Art Públic Horta Guinardó

dijous, 16 de juny del 2022

Escultures Les Quatre Estacions Parc del Laberint

"El tema de les quatre estacions va ser molt representat en la pintura de l'època i en tenim bons exemples en l'obra d'Antonio Rafael Mengs, Josep Vildadomat, Francisco de Goya, etc. És un tema que cal relacionar amb la vida, la seva renovació i la mort. La primavera (Flora, Venus) és una dona jove amb flors; l'estiu (Demèter, Ceres) es representa mitjançant gavelles de blat; la tardor (Dionís, Bacus), amb raïm; i l'hivern (Boreas), amb un vell tapat amb vestidures gruixudes. En el Calaix de sastre del baró de Maldà trobem referències a aquests bustos: ...junt hem seguit les delícies del marques de Llúpia en los jardins horts. Escalinates, temples, camins rectes, amb alegres lontananzas y Planuras. Laberinto, Balustrada, et reliqua anyadit de uns bustos de mármol blanch representatius a 4 estacions del any, agasajantnos despues de tornats de aquells com deliciosos Campos Eliseos, dalt de la casa... Les quatre estacions es troben disperses pel parc. La primavera és al laberint petit; l'estiu i la tardor, a sobre d'unes pilastres a l'inici de l'escala que porta al pavelló; i l'hivern, en un dels passeigs principals."