TRESORS a BARCELONA

divendres, 17 de juny del 2022

Relleu d'Ariadna i Teseu Parc del Laberint

"Aquest relleu està situat a l'entrada del laberint i al·ludeix al mite cretenc. Representa Ariadna, filla del rei de Creta Minos i germana de Fedra, donant el cabdell a Teseu. El cabdell va permetre la salvació a Teseu però, sense cap mena de dubte, pot simbolitzar en aquest conjunt la transmissió del coneixement, que era un fet molt grat per als il·lustrats. L'execució és de gran simplicitat. Completen el conjunt quatre caps caprins -animals associats en l'antiguitat pagana a la luxúria i al culte de Bacus, que portava un carro tirat per aquests animals i la relació del qual amb el mite cretenc és poc probable-, que podrien fer referència a sacrificis propiciatoris perquè l'heroi reeixís en l'empresa, i la consegüent inscripció."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Inmaculada Julián

Materials:Terracota

ENTRA, SALDRAS SIN RODEO / EL LABERINTO ES SENCILLO / NO ES MENESTER EL OVILLO / QUE DIO ARIADNA A TESEO

Més informació:Viquipèdia Teseo

Ariadna i Teseo, font:samaelgnosis.net

Autor

Escultor:Desconegut

Més informació:Viquipèdia Parc del Laberint

Laberint, font:Viquipèdia

Veure més Art Públic Horta Guinardó

Font d'Eco Parc del Laberint

"A la sortida del laberint trobem la gruta d'Eco feta amb pedra porosa i falgueres a manera d'estalactites, amb la figura de la nimfa en l'interior. La figura és de poca qualitat estilística i segueix l'estatuària clàssica. Davant de la gruta hi ha un petit estany que podria fer al·lusió a Narcís, qui, en contemplar el reflex del seu rostre a l'aigua, es va enamorar d'ell mateix. Es tracta sens dubte de la rememoració dels antics nimfeus romans. Una inscripció malmesa completa el conjunt.

El tema de Narcís i Eco va ser molt popular al segle XVIII en escultura, pintura i en els tapissos coneguts amb el nom de millefleurs."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Inmaculada Julián

Materials:Pedra

DE UN ARDIENTE FRENESÍ / ECO Y NARCISO ABRAZADOS / FALLECEN ENAMORADOS / ELLA DE ÉL Y / ÉL DE SÍ

Més informació:Viquipèdia Nimfa Eco

Nimfa Eco per Alexandre Cabanel, font:Viquipèdia

Autor

Escultor:Desconegut

Més informació:Viquipèdia Parc del Laberint

Laberint, font:Viquipèdia

Veure més Art Públic Horta Guinardó

dijous, 16 de juny del 2022

Escultures Les Quatre Estacions Parc del Laberint

"El tema de les quatre estacions va ser molt representat en la pintura de l'època i en tenim bons exemples en l'obra d'Antonio Rafael Mengs, Josep Vildadomat, Francisco de Goya, etc. És un tema que cal relacionar amb la vida, la seva renovació i la mort. La primavera (Flora, Venus) és una dona jove amb flors; l'estiu (Demèter, Ceres) es representa mitjançant gavelles de blat; la tardor (Dionís, Bacus), amb raïm; i l'hivern (Boreas), amb un vell tapat amb vestidures gruixudes. En el Calaix de sastre del baró de Maldà trobem referències a aquests bustos: ...junt hem seguit les delícies del marques de Llúpia en los jardins horts. Escalinates, temples, camins rectes, amb alegres lontananzas y Planuras. Laberinto, Balustrada, et reliqua anyadit de uns bustos de mármol blanch representatius a 4 estacions del any, agasajantnos despues de tornats de aquells com deliciosos Campos Eliseos, dalt de la casa... Les quatre estacions es troben disperses pel parc. La primavera és al laberint petit; l'estiu i la tardor, a sobre d'unes pilastres a l'inici de l'escala que porta al pavelló; i l'hivern, en un dels passeigs principals."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Inmaculada Julián

Materials:Marbre blanc

HIVERN BOREAS

PRIMAVERA FLORA, VENUS

TARDOR BACUS, DIONÍS

ESTIU DEMÈTER, CERES

Més informació:Viquipèdia Parc del Laberint

Laberint, font:Viquipèdia

Autor

Escultor:Desconocido

Veure més Art Públic Horta Guinardó

Escultura Silé ballant Escalinates de Montjuïc

"Amb motiu de la restauració de les escales mecàniques que ajuden a fer la pujada al Palau Nacional, els anys 90 van ser posades de nou, convenientment restaurades, quatre figures que, en el seu origen, provenien dels tallers Lena i que formaven part del lot d'escultures industrials del 1929. Són: una Amazona, un Guerrer, Silè ballant i un Dorífor."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

"Aquestes figures que flanquegen les escales i els salts d'aigua de la plaça de la Cascada són al meu entendre, i ho han estat sempre, elements ornamentals necessaris per complementar el conjunt: entre les dues imponents escultures de Llimona que representen noies joves i nues amb flors a les mans, inclinades cap endavant en gest d'acollida i aproximació als espectadors en l'inici de l'ascensió cap el Palau Nacional, i les figures sedents de l'escultor Marès que, ja gairebé davant de l'edifici, evoquen els dos principis fonamentals, la Terra i l'Aigua.

Per això, potser, els xiprers que segueixen el mateix trajecte gairebé les han ocultades; per això també, i a causa del material pobre amb què van ser fetes, van patir una notable destrucció que va obligar a una restauració recent, per tal que no desentonessin amb el conjunt del jardí i mostressin l'estat d'abandonament d'aquest parc durant uns quants anys.
La finalitat decorativa i, alhora, el desig cultural d'ambientar el parc amb estatuària de to clàssic, personalitzada o sense nom propi, en justifiquen l'existència i la presència en un lloc secundari. És identificable una parella dempeus situada en el tram mig de les escales, a banda i banda de la cascada: la figura femenina representa una amazona, mítica dona guerrera i caçadora amb arc, caracteritzada per la indumentària i l'aire desafiant; a l'altre costat, el seu company, que és un guerrer del tot clàssic: figura masculina nua i anatòmicament ben formada respon a l'arquetip idealitzat d'escultura masculina forjat en el període millor de l'art clàssic grec; es cobreix amb un casc i protegeix el seu cos amb en escut rodó. Al començament del tram de les escales, una altra parella circumstancialment aparellada, ja que no sembla establir altra relació que la de la ubicació, proximitat i referència clàssica que comparteixen les dues figures. La formen dues figures masculines dempeus. Una d'elles permet aventurar que invoca la representació de Silè dançant. L'altra figura, un Dorífor, sembla una còpia correcta d'un dels models arquetípics de la millor forma de "kuroi", o figura masculina nua i perfectament proporcionada creada pels escultors clàssics grecs. La seva presència, per tant, resta en l'esmentada funció complementària, tant pel que fa a l'ornament, com per a l'il·lustre model de què procedeix."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Teresa Camps

Materials:Resina amb fibre de vidre

Més informació:Viquipèdia Silé

Silé en estat ebri - Museu Louvre, font:Viquipèdia

Més informació:Viquipèdia Eix de l'Exposició de 1929 a Montjuïc
Palau Nacional, font:Wikipedia

Autor
Escultures originals de sèrie dels Tallers Lena, còpies actuals Salvador Mañosa

Tallers Lena. Empresa dedicada a la reproducció d'estàtues de l'antiguitat. La va crear l'italià Alberto Lena, que va instal·lar la seva primera seu al carrer Nou de la Rambla, i la va continuar el seu fill Òscar, nascut a Barcelona el 1900. Foren els encarregats de fornir d'escultures bona part dels jardins de Montjuïc amb vista a l'Exposició Internacional de 1929. Una germana d'Òscar Lena, Emília, es va casar amb l'escultor Josep Viladomat. Amb el temps, els tallers es van traslladar a Cerdanyola.

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Més informació:Remarcat.cat/Salvadormañosa
Salvador Mañosa, font:Remarcat.cat

Veure més Art Públic Sants Montjuïc

dilluns, 13 de juny del 2022

Escultura Les Quatre barres de la senyera catalana

"L’any 2009 la cadena hotelera Starwood Hotels and Resorts va inaugurar un imponent hotel de luxe a primera línia de mar, al sud del port de Barcelona, dissenyat pel Taller d’Arquitectura de Ricardo Bofill. Es tracta d’un edifici de 105 metres d’alçada de línies racionalistes que dibuixa la silueta d’una vela i que busca les transparències amb el seu entorn: d’una banda la ciutat i de l’altra el mar, que ja forma part del skyline de Barcelona. El conegut com a Hotel W, també denominat popularment “hotel vela”, ocupa 46.000 m² , disposa de té tot tipus d’equipaments (piscines, zones esportives, miradors, restaurants, bars, etc.) i també de diversos peces ornamentals que volen integrar-se a l’edifici i donar-li identitat.

Un element destacat d’aquest conjunt és l’escultura Les quatre barres de la senyera catalana, dissenyada pel mateix Ricardo Bofill, que va voler emplaçar-la arran de mar, a la plaça de la Rosa dels Vents, a la que s’obre l’edifici. Són quatre columnes de 6 metres d’alçada formades per 6 peces de marbre de Carrara de 50 x 50 cm d’amplada i suportades per una estructura d’acer. Els quatre blocs al·ludeixen a les quatre barres de la senyera catalana --com queda explícit en el seu nom-- amb la voluntat de relacionar aquest indret amb el seu país. Per a trencar la rigidesa dels pilars de marbre, Bofill guerxa helicoïdalment i en un punt diferent cadascuna de les columnes, de manera que la figura geomètrica de la base i de la part superior (el quadrat) coincideixi. Amb aquesta imatge, Bofill, gran admirador de Gaudí, referència les columnes que aquest arquitecte va dissenyar per a la nau central del temple de la Sagrada Família.

La incidència del sol sobre Les quatre barres de la senyera catalana i el permanent oneig del mar que s’entreveu entre les quatres peces verticals que componen aquesta obra, creen un contrast visual dinàmic, que dóna una gran rellevància a l’escultura."