dimarts, 19 d’abril del 2022

Escultura Quadriga de l'Aurora Parc de la Ciutadella

 

"El grup que corona la cascada és una al·legoria de l'Aurora amb els seus atributs, el carro i la torxa que porta a la seva mà dreta. L'escultura de ferro estava inicialment daurada amb una capa d'or fi que s'ha perdut amb el temps i que posteriors restauracions no han conservat.

En el concurs fallat el 1876 es va concedir la realització de l'escultura a Andreu Aleu, però aquest acabà per renunciar a l'encàrrec de l'Ajuntament i fou Rossend Nobas qui realitzà el projecte que, tot i que s'havia posat d'acord amb Fontseré entorn del 1877, no se li comunicà oficialment l'encàrrec fins al 1883. Dos anys més tard va comunicar a l'alcalde que, al·legant motius estètics i compositius, havia realitzat quatre cavalls per comptes dels dos que figuraven en el dibuix preparatori, per la qual cosa es va revisar la seva escultura i es va acceptar el nou disseny. Aquest canvi ha ocasionat al llarg del temps que s'identifiqués de forma errònia el conjunt, ja que el carruatge tirat per quatre cavalls -la quadriga- s'associa normalment al carro d'Helios o al d'Apol·lo, mentre que l'Aurora es representa sempre només amb dos cavalls, per la qual cosa en alguns textos s'identifica aquesta escultura amb la divinitat de Delfos. La fosa en ferro, a partir de l'original de guix de Nobas, es realitzà a la foneria d'Alexandre Wohlguemuth el 1888, que calculà el pes final del conjunt en trenta tones, per la qual cosa Elías Rogent, director de les obres del parc des de 1886, va haver de reforçar l'estructura de la cascada per suportar l'escultura.

La presència del grup de l'Aurora com a coronament d'un conjunt d'escultures que tenen com a comú denominador el tema aquàtic no deixa de ser estranya, tant per la diferència temàtica com perquè tampoc hi ha cap nexe mitològic entre la figura de l'Aurora i Venus. Però el tema del conjunt central és el naixement de la deessa, i aquesta idea de naixement és el vincle amb l'escultura de l'Aurora, que de fet és l'al·legoria del començament d'un nou dia, de la nova llum que porta a la seva mà dreta. Tenint en compte la filiació política de Fontseré, republicà militant, no és d'estranyar que fos ell mateix qui triés aquest tema, ja que l'aurora era un símbol de llibertat i progrés, i aquest simbolisme s'escau molt més a l'ideari progressista de Fontseré que no pas el naixement de Venus o els altres grups escultòrics, més o menys encertats però sense cap significat per al ciutadà de l'època. Aquesta figura que porta la llum de la llibertat és un símbol de la fi de la dominació militar de la ciutat, alhora que és una figura que pot passar desapercebuda amb el seu nom i forma clàssics, cosa que facilita que sigui acceptada sense massa rebombori per mentalitats més conservadores. No deixa de ser indicatiu d'aquest doble joc de significats el fet que, en la documentació que es conserva, s'anomena a aquest conjunt Carroussel, emfasitzant la seva semblança amb el Carroussel del Louvre -i, per tant, la seva filiació amb el bon gust i la capital francesa- i no tant amb el nom d'Aurora, amb referències evidents a la idea de naixement, claredat i nou món.

Per tenir presents els ideals polítics de Fontseré només cal recordar que en el seu dibuix del primer projecte per a la Ciutadella (3 d'octubre de 1868) un monument celebrava el canvi polític de la revolució de 1868; o com, anys més tard, Fontseré projectà l'escultura d'un atleta nu portant una torxa (símbol un cop més del progrés i de la llibertat) per presidir el brollador central de la Ciutadella, tot i que en el moment de la seva construcció (1884-1885) va haver de canviar-lo a causa de les pressions polítiques i, d'acord amb l'escultor Joan Roig i Soler, bastiren la famosa Dama del paraigua.

Amb la Quadriga de l'Aurora, doncs, tota la cascada pot prendre una doble lectura: per un costat, tenim un repertori iconogràfic apolític i poc representatiu de la realitat de la ciutat, centrat en temes aquàtics escaients per una font en una ciutat costanera, mentre que per un altre la figura de l'Aurora té una simbologia molt més forta, celebrant l'arribada d'un nou dia en el lloc en què s'aixecava l'odiada ciutadella borbònica. Però tot i això, i potser perquè des de l'inici de les obres es va intentar amagar la seva simbologia, ni l'escultura ni el conjunt de la cascada varen ser mai un símbol de la ciutat.

Sembla lògic pensar que la idea de coronar el conjunt amb la Quadriga de l'Aurora provingui directament de Fontseré, ja que entre les persones que varen treballar en el parc era l'únic afiliat al partit republicà, i per tant, l'únic que podria tenir interès a dissenyar una figura així. En aquest context, cal esmentar que la iconografia de la figura femenina portant una torxa va ser un símbol republicà molt viu durant tot el segle XIX, sobretot a França. Entre les diferents utilitzacions d'aquesta iconografia destaca per la seva popularitat l'escultura de Bartholdi, La llibertat il·luminant el món, començada el 1876 però ideada i promocionada una dècada abans per membres del partit republicà francès i que, actualment, presideix l'entrada a la badia de Nova York."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Antoni José Pitarch i Llorenç Benet

Materials: Fosa de ferro colat, originalment daurat




 

 








Frontal de Venus fontmusiquesvoyages.m.u.pic.centerblog.net

 

Quadriga Arc de Triomphe du Carrousel, Paris, font:Wikimedia

La llibertat il·luminant el món, font:pixelstalk
 

Autor

Escultor:Rossend Nobas i Ballbé

Disseny:Josep Fontseré i Mestre

Més informació:Viquipèdia Rossend Nobas i Ballbé

Rossend Nobas, font:Viquipèdia
 

Més informació:Viquipèdia Josep Fontseré i Mestre

Josep Fontseré, font:Viquipèdia

 

Veure més Art Públic Ciutat Vella Est


dimecres, 13 d’abril del 2022

Escultura Naixament de Venus Parc de la Ciutadella

 

"El grup central de la cascada representa el naixement de Venus i consta de la figura de la deessa dreta amb els braços alçats i dues nàiades ajagudes als peus, alhora que una gran petxina, el conegut atribut del naixement de la deessa, tanca la composició darrere del conjunt.

Aquest grup reposa sobre un grup de roques irregular d'on neix el primer brollador de la cascada. En el següent salt d'aigua hi ha quatre cavalls de mar, amb les potes del davant rampants i amb mig cos de peix, i dóna per fet que el conjunt principal recolza sobre un carruatge imaginari. L'aparició dels cavalls és estranya en el tema del naixement de Venus, ja que va ser portada cap a la costa pels vents sobre una gran petxina, que és la imatge més usual.

Es pot explicar l'existència d'aquestes quatre figures i de l'inexistent carruatge a partir de la Cascada projectada per Henri Espérandieu a Marsella (realitzada entre 1862 i 1869), que inspirà Fontseré (aquest havia visitat la ciutat francesa) i que té una composició molt similar. El tema central del conjunt escultòric és una al·legoria del riu Durance realitzada per Jules Cavelier (París, 1814-1894), acompanyada de les al·legories de la vinya i del blat, que reposen sobre un carro estirat per quatre braus en una posició idèntica a la dels cavalls de la Ciutadella, amb les potes rampants com si saltessin la plataforma de la cascada. L'aparició dels cavalls en el naixement de Venus, doncs, es pot explicar com una transposició formal des del conjunt marsellès a la cascada de Barcelona i, per tant, perd el significat iconològic, tot i que el recurs resulta molt efectiu en el cas de Barcelona, ja que la cascada és més vertical.

El programa de Marsella celebrava l'arribada a la ciutat de les aigües del riu Durance l'any 1847, després de molts treballs -més de 300 quilòmetres de canals- per regar una regió molt seca, amb la prosperitat que va implicar (representada per les al·legories de la vinya i el blat). El Durance és un riu de la Camarga, coneguda pels seus braus, cosa que fa el conjunt iconològicament coherent i narratiu.

La composició de les tres figures demostra la gran frontalitat amb què els germans Vallmitjana van dissenyar el conjunt, pensat per ser visible des de la base de la cascada, a gran distància, i van buscar realçar la figura de Venus: la figura es retalla contra el cel, ja que no té res al darrere, i emmarcada perfectament per l'arc de triomf de l'arquitectura, exagerant el moviment dels braços, molt dinàmic i contraposat respecte del grup compacte que formen les dues nàiades amb la petxina.

Aquest conjunt s'atribueix normalment a Venanci Vallmitjana, per la comparació amb altres obres individuals dels dos germans. La Venus, molt elegant, transmet la sensació que comença a despertar-se, amb el cap poc alçat i la mirada baixa, alhora que el vigorós gest dels braços -amb certa consonància amb la figura central de la dansa de Carpeaux realitzada el 1869- li donen una tensió remarcable, subratllada pel moviment del la llarga cabellera moguda pel vent.

La realització material del conjunt la va portar a terme l'escultor Eduard B. Alentorn, seguint el model dels Vallmitjana. Amb la conformitat de Fontseré, hi va afegir una sèrie d'elements vegetals a la part posterior de la base, ja que el conjunt es podia veure també des del darrere. També hi afegí dues grans hèlixs, que tant podrien al·ludir a la modernització dels vaixells, tenint en compte la importància marítima de Barcelona i el significat de naixement i renovació que té tot el conjunt, com també al carro -inexistent- de Venus, tant per la disposició als costats, com si fossin rodes, com per la força motora que tots dos elements representen. Cal recordar també que la idea de fer a la Ciutadella un palau de les arts i la indústria era molt comuna a l'època, com ho demostra el primer projecte del mateix Fontseré de 1868 i, per tant, potser no és estrany trobar aquest element en una escultura de temàtica clàssica que, per altra banda, ja hem vist que no era gaire estricta en la seva iconografia."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Antoni José Pitarch i Llorenç Bonet

Materials:Marbre












 

Foto antiga del Naixament de Venus, font:Ajuntament de Bcn
 

 Més informació:Viquipèdia Cascada del Parc de la Ciutadella

Cascada del Parc de la Ciutadella, font:Viquipèdia

Més informació:Viquipèdia Venus

Escultura de Venus d'Arles, font:Viquipèdia

Autor

Escultor:Venanci i Agapit Vallmitjana i Barbany (model), Eduard B. Alentorn (realització)

Disseny:Josep Fontseré i Mestre

Més informació:Viquipèdia Venanci Vallmitjana i Barbany

Venanci Vallmitajana i Barbany, font:Viquipèdia

 Més informació: Viquipèdia Agapit Vallmitjana i Barbany

Agapit Vallmitjana i Barbany, font:Viquipèdia

 

Més informació:Viquipèdia Eduard B. Alentorn

Eduard Batiste Alentorn, font:Viquipèdia

 

Més informació:Viquipèdia Josep Fontseré i Mestre

Josep Fontseré, font:Viquipèdia

 

Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

 


dimarts, 12 d’abril del 2022

Escultura Faunes Parc de la Ciutadella

 

"Rossend Nobas, per un preu de 9.000 pessetes segons el contracte, signa aquests dos faunes encarregats de tancar compositivament el grup central de la font. Són segurament la qüestió formal i la seva relació amb el concepte de fecunditat el que ens porta a trobar aquest dos fidels seguidors de les comitives de Bacus, gens habituals en les representacions del naixement de Venus. A l'esquerra de la deessa apareix el déu Pan tocant la siringa, la flauta que va inventar mentre perseguia la nimfa del mateix nom que, per fugir d'ell, es va convertir en un grup de canyes. Porta els seus atributs com a déu dels ramats: una cabra en el seu si i una vara de pastor; també ens mostra les banyes mentre sembla recordar, anhelat, la desapareguda bellesa de Siringa que ara agafa amb la seva mà en forma d'instrument musical. A la dreta de Venus, fent pendant, Nobas realitza un faune, cobert amb una pell de lleó i guarnit amb fulles de vinya, en referència al culte bàquic. Amb les seves mans agafa dos cròtals que abandona, bocabadat, davant la visió de les belles nàiades que habiten la font. El domini tècnic de l'escultor és ben notable en aquesta parella: només cal fixar-se en l'aconseguida expressió de les cares dels faunes i l'equilibri compositiu que estableixen entre elles i amb la resta del conjunt."










Més informació:Viquipèdia Faunes

Faune tocant la flauta, font:Viquipèdia

Més informació:Viquipèdia Cascada del Parc de la Ciutadella

Cascada del Parc de la Ciutadella, font:Viquipèdia

Autor

Escultor:Rossend Nobas i Ballbé

Disseny:Josep Fontseré i Mestre

Més informació:Viquipèdia Rossend Nobas i Ballbé

Rossend Nobas, font:Viquipèdia
 

Més informació:Viquipèdia Josep Fontseré i Mestre

Josep Fontseré, font:Viquipèdia

 

Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

 

dilluns, 11 d’abril del 2022

Escultura Venus Parc de la Ciutadella

 

"En el frontó arrodonit es representa, en un alt relleu, la figura de Venus repenjada indolentment sobre un peix grotesc, acompanyada de cinc putti amb diferents petxines i cargols marins.

L'escena representada és un tema decoratiu molt comú, la representació de la deessa de l'amor acompanyada d'un grup indeterminat de putti. Els elements marins, molt poc corrents en una representació de Venus, s'expliquen per la laxitud iconològica de tot el conjunt, ja que el nexe d'unió entre totes les figures és l'element líquid -menys l'Aurora-, per la qual cosa no és estranya aquesta reinterpretació en clau "marina" del tema decoratiu de Venus. A més, els dos putti situats sobre les portes laterals també porten elements marins -un cargol de mar i un dofí- en un intent de relacionar les diferents parts del conjunt.

En el Palau de Longchamp de Marsella, que inspirà a Fontseré, també hi trobem la figura de Venus seguida d'un grup de putti, en una posició molt semblant a la realitzada per Francesc Pagés, i en el mateix emplaçament que a Barcelona, sobre el conjunt central. Encara que el fris de Marsella sigui un baix relleu i que no hi aparegui cap element marí, la filiació del disseny de Fontseré del timpà de la cascada sembla evident trobar-la, un cop més, en el conjunt de Henri Espérandieu."




Frontal de Venus, font:musiquesvoyages.m.u.pic.centerblog.net

Palau de Longchamp de Marsella, font:renfe-sncf.com



Més informació:Viquipèdia Cascada Parc de la Ciutadella

Cascada del Parc de la Ciutadella, font:Viquipèdia

Autor

Escultor:Frances Pagès i Serratosa

Disseny:Josep Fontseré i Mestre

Més informació:Viquipèdia Francesc Pagès i Serratosa

 

 

Més informació:Viquipèdia Josep Fontseré i Mestre

Josep Fontseré, font:Viquipèdia


Veure més Art Públic Ciutat Vella Est