dimarts, 29 de març del 2022

Font dels Sis Putti

 

"La Font dels Sis Putti es la primera obra d’art públic realitzada en l’entorn de la plaça de Cataluña.

La monumentalitat de la peça i la seva temàtica mitològica responen al gust d’una època marcada per les dictadures tant a Espanya amb Primo de Rivera com a Itàlia, Rússia i posteriorment, Alemanya.

La font es va concloure el juny del 1926, s’orienta cap el Portal de l’Àngel, eix principal de la ciutat i torna l’esquena a la plaça, ocupant l’espai central d’una escala doble que convida al passejant a descobrir el gran buit de la plaça, de forma que entre l’arquitectura pètria i l’escultura de bronze s’intueix el jardí.

La composició representa el naixement de Venus. El fons de l’escena és un mur de pedra i llurs formes geomètriques recorden les portes d’accés de les fortificacions militars il·lustrades, amb un arc central amb la clau ressaltada que se submergeix en l’aigua i dos arcs menors laterals a manera de finestres. El pas central es veu ocupat per una fornícula cega que allotja la figura de Venus, representada com una venera esculpida en la pedra amb dos peixos entrellaçats que reforcen el significat aquàtic de la font. A ambdós costats, flanquejant-la, es troben dos amorets de bronze ocupant les dues fornícules cegues, representacions del nen Eros portadores de cistells de fruites carnoses.

La font, en cascada, es composa de tres estanys dels quals els dos més alts tenen el borde ornat per a provocar el moviment de l’aigua que cau, representant l’escuma del mar fecundat per la sang d’Urà, origen del naixement de Venus. L’estany inferior tanca el conjunt amb una reminiscència de corbes i contra corbes barroques mentre que el motllurat recupera l’equilibri neoclàssic.

La font es completa amb dues parelles d’amorets de bronze envoltats per garlandes de flors, fuites carnoses i verdures en les bases de dos gerros. Ambdues parelles s’orienten frontal i lateralment cap els dos trams d’escala. Completen la decoració del conjunt garlandes, de nou amb fruites carnoses, flors i verdures que simbolitzen, al costat de l’aigua, la regeneració de la Naturalesa aconseguida per Venus, deessa dels jardins davant Zeus, quan aquest permet el retorn d’Adonis, el seu amor, des del món dels morts alguns mesos a l’any."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Maíta Fernández-Armesto

Materials:Bronze











 











Més informació:Viquipèdia Escultures de la Plaça de Catalunya

Font dels Sis Putti, font:Wikimedia

Autor

Escultor:Jaume Otero. Col.laboració de Miquel Paredes

Més informació:Viquipèdia Jaume Otero i Camps

Jaume Otero, font:luisagranero.com

  

 Veure més Art Públic Eixample

 

dilluns, 28 de març del 2022

Escultura Hèrcules

 

"L'escultura d'Antoni Parera remet al món clàssic en tots els aspectes. El protagonista és l'heroi clàssic Hèrcules.

L'obra té també un fort component català ja que Hèrcules es pot relacionar amb l'escriptor Jacint Verdaguer, segons el qual Hèrcules va fundar la ciutat de Barcelona; Verdaguer inclou aquesta llegenda a L'Atlàntida."






 

Autor

Escultor:Antoni Parera i Saurina

Més informació:Viquipèdia Antoni Parera i Saurina


Antoni Parera, font:racocatala.cat
 

 Veure més Art Públic Eixample


Escultura Montseny

 

"Montseny és una altra de les figures que fan referència a indrets de Catalunya, com és el cas de Tarragona de Jaume Otero, Montserrat d'Eusebi Arnau o Lleida de Manuel Fuxà. En un principi aquestes obres havien de ser un homenatge a cada zona i per tant havien d'integrar-ne algun element característic, però finalment la majoria d'aquestes escultures acaben no fent cap referència al seu nom. En el cas de Montseny també és així, potser però podríem trobar una reminiscència al Montseny en el fet que la figura femenina porta una branca al braç que es podria identificar amb l'entorn natural de la zona, molt boscós, No es pot però assegurar que aquest element faci intencionalment referència al Montseny ja que d'altres escultures de la plaça Catalunya també integren personatges que porten una branca a la mà.

Jaume Duran és un escultor que se situa plenament dins la primera meitat del segle XX, deixeble del seu oncle Miquel Castellanos i d'Esteve Monegal. Va ser professor a l'Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat de Catalunya i becat a Itàlia abans de que viatgés a París i a Brussel·les. El seu estil es va adaptar des de bon començament a la monumentalitat de l'escultura pública aplicant caràcters classicitzants a tota mena de monuments, a personatges o a temes més abstractes com les personificacions i al·legories, entre les que se situa la de la plaça Catalunya."






Autor

Escultor:Jaume Duran i Castellanos

Més informació:Viquipèdia Jaume Duran i Castellanos

 

 Veure més Art Públic Eixample

 


divendres, 25 de març del 2022

Escultura Pescador

 

"En aquesta escultura Josep Tenas integra elements que són comuns a d'altres obres de la plaça Catalunya, com per exemple la temàtica marítima. En aquest cas és molt clar ja que la figura esculpida és un pescador, una persona que viu al mar i del mar, el qual mostra el resultat de la seva feina en un recipient ple de peixos que ha pescat; el dofí que el pescador té als peus representa un altre element marí. El conjunt doncs és una al·legoria a la pesca, una activitat bàsica per a l'economia de Catalunya. Es parla doncs de Catalunya, d'una terra que progressa a través de les seves activitats econòmiques pròpies i que havia d'arribar a ser un país ideal de primera línia, tal com es proposaven els noucentistes. La Catalunya marítima va directament lligada amb el tema del mediterranisme que apareix tan sovint; veiem una figura d'una pescador, un home tan autènticament mediterrani que hi viu totalment immers. Els personatges de mar són protagonistes a la plaça Catalunya ja que els trobem en molts dels conjunts que hi ha.

Resumint, veiem que en aquest grup escultòric trobem novament el tema de Catalunya i el del mar.

Josep Tenas és un escultor molt marcat per l'obra parisenca de Bourdelle, una sobrietat i una rotunditat en les seves obres que es tradueix durant tota la seva vida. Format a l'Escola de Llotja amb Pere Carbonell i Antoni Alsina, va ser-hi professor de modelat i buidat des de 1916. Amb participacions a diverses exposicions nacionals i internacionals va obtenir un diploma d'honor precisament el 1929 a l'Exposició Internacional de Barcelona. L'escultura de la plaça de Catalunya és per ara un dels seus monuments públics més coneguts."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Xavier Barral i Altet

Materials:Bronze





Autor

Escultor:Josep Tenas i Alivés

Més informació:Viquipèdia Josep Tenas i Alivés

  

  

Veure més Art Públic Eixample

 

El Ninot

 

"El mercat de l'Esquerra de l'Eixample s'ha conegut sempre com el mercat del Ninot, tot i que el seu nom oficial fos el del Porvenir durant un llarg temps. La raó d'un nom tan curiós com popular prové del fet que existís una taverna propera el reclam de la qual era un antic mascaró de proa que mostrava un grumet amb una gorra en una mà i un rotlle de papers en l'altra. Coincidint amb una reforma a fons que es va fer al mercat, el 1983, quan feia ben bé mig segle de la inauguració, es va decidir fer una còpia del Ninot, l'original del qual havia anat a raure al Museu Marítim, per posar-la a la façana que dóna al carrer de Mallorca. Conta la tradició que l'origen d'aquest ninot està en el festeig de la filla del taverner amb un xicot de la Barceloneta. Un dia que la noia va visitar els seus futurs sogres va veure que a prop estaven desballestant un vell bergantí i es disposaven a llençar al foc el mascaró de proa, que no era cap altre que el grumet esmentat. Va demanar al seu promès que els digués que no el cremessin, que el duria com a guarniment de la taverna del pare, i així va passar. Tant va pesar la presència del mascaró indultat que tot aquell sector aleshores fronterer entre l'Eixample de Barcelona i Les Corts, població independent fins al 1897, va acabar sent conegut com el Ninot, nom que, de manera oficial, es va estendre al mercat de ferro que s'hi va fer el 1935 i que substituïa un escampall de parades existent ja a les acaballes del segle XIX. El 1939, amb la victòria franquista, el mercat va passar a dir-se oficialment del Porvenir, però tothom el va seguir coneixent com a mercat del Ninot, que ara és, a més, el nom oficial."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

Materials:Còpia actual en bronze


 


 

Més informació:Viquipèdia El Mercat del Ninot

Més informació:mmb.cat ... Mascarons-escultures/Mascaró de proa El Ninot

Mercat del Ninot, font:thecornerhotel-barcelona.com

 

Mascaró de Proa El Ninot original, font:Mmb.cat

 

Autor

Escultor:Walter Cots Figuerola

Més informació:Viquipèdia Walter Cots Figuerola

Walter Cots, font:Viquipèdia
 

Veure més Art Públic Eixample