dijous, 24 de març del 2022

Monòlit a L'Escola del Treball

 

"L'Associació de Mestres Industrials va voler honorar l'escola on tots ells s'havien format regalant-li un monòlit que recordés que complia mig segle de vida, des de la seva creació el 1913 en el si de l'Escola Industrial. L'acte va tenir lloc el 19 d'abril de 1964 en presència del president de la Diputació de Barcelona, Joaquim Buxó, marquès de Castellflorite, ja que l'escola depenia d'aquella institució."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

 

"El monòlit dedicat al 50è aniversari de l'"Escuela de Trabajo", tal com posa la dedicatòria -tothom la coneix per l'Escola Industrial avui en dia-, està situat al jardí principal d'aquest complex educatiu que trobem a la confluència dels carrers Comte d'Urgell amb París. Si volem trobar aquesta peça amb facilitat haurem d'entrar per la porta que dóna a París-Comte d'Urgell, i la veurem ubicada en un dels parterres adossats al pavelló principal.

Contemplarem la peça després d'entrar en una plaça dura d'alts i cuidats arbres que distribueix els diferents accessos i els pavellons de l'escola.

El monòlit està realitzat en pedra natural gris clar, repicada i més plana en la part frontal i amb un aspecte més natural i accidentat en els altres tres costats. És rectangular i bastant gran, de manera que el muret que té davant i que també es converteix en un banc per seure no arriba a tapar-ne més que la base, la qual està ancorada directament a terra i reverdeix i humiteja. La forma de la peça queda retallada pel formigó groc de l'edifici i amb una textura molt semblant a la seva pròpia. El text amb la dedicatòria està gravat directament sobre la peça en la part frontal. És una peça sòbria, sencera i massissa, de color molt bonic, que representa a la perfecció la idea del monòlit tradicional, dedicatori, exempt i diferent del seu entorn. En cap cas la peça no podrà ser confosa amb el mobiliari urbà, per cert molt nou en aquesta plaça."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Carles Poy i Clara Renau

Materials:Pedra artificial

1913-1963 / EN EL / 50 / ANIVERSARIO / DE LA / ESCUELA / DE / TRABAJO / SUS / EX ALUMNOS / A.M.I.






Més informació:Escoladeltreball.org

Més informació:Viquipèdia Escola del Treball de Barcelona

Més informació:Lavanguardia.com/ ... Cien años Escola Treball de Barcelona

Façana de la Escola del Treball, font:LaVanguardia

Autor

Promotor:Associació de Mestres Industrials

Associació de Mestres Industrials i Técnics Superiors, font:AMITS

 

 Veure més Art Públic Eixample


dilluns, 21 de març del 2022

Monument a Rius i Taulet

 

"L'any 1896 es va decidir fer un monument en record de l'alcalde Francesc de Paula Rius i Taulet, sota el mandat del qual havia tingut lloc l'Exposició de 1888. Es va convocar un concurs que va guanyar el tàndem format per l'arquitecte Pere Falqués i l'escultor Manuel Fuxà. La primera pedra es va col·locar el 26 de setembre de 1897 davant les portes del Parc de la Ciutadella, al final del Saló de Sant Joan, actual passeig de Lluís Companys. Quatre anys després, el 27 de setembre de 1901, el monument va ser inaugurat en presència d'algunes autoritats que havien intervingut en el famós esdeveniment, com Carles Pirozzini. Va respondre en nom de la ciutat l'alcalde Joan Amat i Sormaní. Per alguna raó, Eusebi Arnau va participar en l'obra, modelant la matrona que representa la ciutat de Barcelona."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art públic - Jaume M.Huertas

Materials:Bronze amb pedestal i obelisc de pedra Montju











 


 




 


Més informació: Viquipèdia Francesc de Paula Rius i Taulet

Francesc Rius i Taulet, font:Viquipèdia

Autor

Escultor:Manuel Fuxà

Més informació:Viquipèdia Manuel Fuxà i Leal

Manuel Fuxà per Ramon Cases, font:Viquipèdia

 

 Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

 

Deuce Coop Compartiment igualat

 

"James Turrell, artista que treballa l'escultura lumínica, va visitar diversos indrets de Barcelona abans de decidir-se pel que quedava del convent gòtic de sant Agustí, aleshores poc més que un edifici mig enrunat, després que perdés l'ús militar que havia tingut durant anys. Dues portes i els passadissos que segueixen dins el convent, il·luminats amb neons, van ser l'aportació del californià James Turrell a les "Configuracions urbanes". El 1994 va haver de ser desmuntada per les obres de reforma a l'edifici que anava a transformar-se en centre cívic. Michael Bond, assistent de l'artista, va restaurar l'obra de Turrell el 1998 i les portes il·luminades van passar a ser tres."

"Aconseguir que l'obra d'art sigui una constatació d'ella mateixa, una tautologia pura, ha estat una de les ambicions més radicals i esforçades de la segona meitat del segle en l'art contemporani. Aquesta aproximació va trobar el seu ferment més adequat en la idiosincràsia empirista nord-americana, tot i que es va diferenciar netament segons es tractava de creadors que procedien de la Costa Est o de la Costa del Pacífic. En el primer cas, l'enfocament es va centrar en l'inevitable contingut conceptual de tota percepció, demostrant, d'aquesta manera, una clara influència europea. A la Costa Oest, en canvi, la qüestió rellevant no fou destil·lar el que és purament plàstic del procés perceptiu, sinó concentrar-se en la percepció mateixa, i James Turrell n'és un dels exponents més clars.

Turrell entén l'art com a coneixement i experiència i, així doncs, afectat per la fenomenologia psicològica, per bé que en la mesura del possible separat d'intel·lectualitzacions innecessàries. Complexes tecnològicament, però senzilles en la seva factura, les obres de Turrell es configuren a base de projeccions lumíniques difoses, o d'una elevada resolució, les quals accentuen, alteren o subdivideixen espais interiors, o també mitjançant absorcions arquitectòniques de llum exterior. En tots dos casos, es vitalitza la immaterialitat dels corpuscles lumínics, i el buit es transforma en atribut, fent tota objectualitat inconvenient. A l'Antiga Caserna de Sant Agustí, Turrell subratlla una acurada distribució de llum cromàtica, el trajecte en forma de "T" que condueix al claustre ocult del convent. El seu "passadís perceptiu" afegeix una inesperada dimensió artística a l'extraordinari recorregut conformat per la història."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Gloria Moure

Materials:Neons de colors i plafons de guix pintats de blanc, acer corten i llautó



Autor

Escultor:James Turrell

Més informació:Viquipèdia James Turrell

Més informació:Jamesturrell.com

James Turrell, font:kut.org/life-arts
 

 Veure més Art Públic Ciutat Vella Est


dimarts, 15 de març del 2022

Monument a Antonio López y López

 

"El Monument a Antonio López y López va ser un monument commemoratiu dedicat a Antonio López y López de Lamadrid (1817-1883), primer marquès de Comillas, màxim representant de l'alta burgesia barcelonina del segle xix. Es trobava a Barcelona, a la plaça que també porta el seu nom. Va ser inaugurat l'any 1884. En la seva realització hi van intervenir l'arquitecte Josep Oriol Mestres i els escultors Venanci Vallmitjana, Lluís Puigggener, Joan Roig i Solé, Rossend Nobas i Francesc Pagès i Serratosa. Posteriorment també hi va intervenir Frederic Marès. A causa del passat esclavista d'A. López, aquest monument s'ha situat al centre del debat sobre polítiques de memòria en l'espai públic. Finalment, l'estàtua va ser retirada el 2018.

- A dia d'avui romana - el pedestal de pedra projectat per l'arquitecte Josep Oriol Mestre.

A la part inferior hi ha posades diverses inscripcions que constitueixen la dedicatòria del monument. Llegides correlativament diuenː A López y López, gran naviero, senador vitalicio y primer marqués de Comillas. Segueixen les dates de naixement i de mort i unes paraules elogioses del rei Alfons XII.

També a la part baixa de la cara frontal, una placa de marbre conté uns versos de Jacint Verdaguer dedicats al marquès de Comillas, el seu mecenes

Més amunt, a les quatre cares del pedestal, s'hi troben sengles relleus de marbre que fan referència, simbòlicament, a les principals iniciatives empresarials del marquès de Comillas. Són, possiblement, les parts escultòriques del monument que ofereixen major interès. Per la singularitat de les seves temàtiques i per la rellevància dels seus autors dintre de l'escultura catalana del segle xix.

El relleu de la cara frontal, obra de Lluís Puiggener, mostra una figura femenina amb el caduceu, símbol del Comerç, passant les pàgines d'un llibre (de comptabilitat?) que li ofereix una altra figura situada davant seu. Són al·legories de la Societat de Crèdit Mercantil i del Banc Hispano Colonial.

El de la cara posterior, obra de Rossend Nobas, representa una figura femenina amb una cartel·la on es llegeix "López" acompanyada d'un putto amb l'escut de Barcelona. Fa referència a la Companyia Transatlàntica.

El del lateral costat mar, obra de Joan Roig i Solé, mostra dues figures femenines amb els escuts d'Espanya i França cavalcant agermanades sobre unes rodes de tren. Simbolitza la connexió ferroviària entre Espanya i França gràcies als Ferrocarrils del Nord d'Espanya.

El del lateral costat muntanya, de Francesc Pagès i Serratosa, representa una figura femenina amb un escut (al camper, la criatura mitològica, meitat peix, meitat lleó, de l'escut de Manila) acompanyada d'un jove negre que porta la branca d'una planta, possiblement de tabac, ja que es tracta d'una al·legoria de la Companyia de Tabacs de Filipines.

Centrant cada una de les quatre cares de la cornisa s'hi troben els escuts de Barcelona, Santander, Cuba i les Filipines."

Font de la informació:Viquipèdia Antonio López y López

Materials: Marbre, pedra












Més informació:Viquipèdia Antonio López y López

Gravat d'Antonio López de Félix Badillo, font:Viquipèdia

Autor

Escultors dels relleus:Lluís Puiggener,Rossend Nobas,Joan Roig i Solé i Francesc Pagès i Serratosa

Més informació:Viquipèdia Lluís Puiggener i Fernández

Més informació:Viquipèdia Rossend Nobas i Ballbé

Rossend Nobas i Ballbé, font:Viquipèdia

Més informació:Viquipèdia Joan Roig i Solé

Joan Roig i Solé, font:Viquipèdia

Més informació:Viquipèdia Francesc Pagès i Serratosa

 

    Veure més Art Públic Ciutat Vella Est


dilluns, 14 de març del 2022

Font del Forat de la vergonya

 

La Font del Forat de la Vergonya és una font que es situa als Jardins del Pou de la Figuera al casc antic de Barcelona, ​​a prop del Mercat de Santa Caterina.

La font té als seus panells laterals mosaics de rajoles de múltiples colors. A la part superior té un gran test de ferro amb plantes. En un dels costats té la següent inscripció: Parc Autogestionat Forat de la Vergonya.

El nom de la font és el nom oficiós amb què els veïns van nomenar un parc autoconstruït per ells durant un conflicte amb l'Ajuntament de Barcelona entre el 1999 i el 2007. A principis dels anys 2000 l'empresa immobiliària encarregada de reestructurar diverses àrees de Ciutat vella va enderrocar diverses illes de pisos per a la requalificació del sòl per a apartaments i un pàrquing. Els veïns van batejar el nou espai buit sorgit on abans hi havia les seves cases com el Forat de la Vergonya i van reclamar un espai verd. Davant del malestar sorgit, un col·lectiu de veïns van posar en marxa un jardí, un hort, zones de joc per a nens, tarima per a espectacles, zona d'esports. Finalment, l'Ajuntament va remodelar la zona i va construir el parc.

Font de la informació:Elpais.com - Manuel Delgado

Materials:Ferro, formigó, trencadís i vegetació





Autor: Desconegut

 

 Veure més Art Públic Ciutat Vella Est