Paviment del peix

 

"La plaça del Poeta Boscà està situada al darrera del mercat - de la Barceloneta -.  Va ser remodelada juntament amb el mercat per l’arquitecte Josep Miàs.

En ella podem trobar una gran varietat de mobiliari urbà i també art públic. Ubicat a l’entrada de l’aparcament subterrani  veiem un monument dedicat a Juan Boscán.

La biblioteca La Fraternitat ens ha facilitat un escrit de l’arquitecte Josep Miàs on diu:

“Aquesta actuació pretén mostrar que darrera del fred nom de la plaça hi ha una persona i un poeta i donar-lo a conèixer als veïns. Que la gent s’apropi als seus escrits, a la seva manera de pensar, etc.

La proposta és molt senzilla, recollir dos texts (poemes) del poeta Boscán, amb la tipografia adient per situar-nos a l’època de l’autor (s. XVI).

La forma de presentar-los aprofita la peanya de formigó en forma de tronc de piràmide existent per sustentar un dels bàculs d’enllumenat de la plaça.

Es tracta com si fos un llibret d’apunts obert, situant en les dues cares més planes i enfrontades els poemes. Les altres dues cares laterals visualment actuen com el gruix de fulls de la llibreta que encara resten per omplir.”

Si mirem al terra veiem el Paviment del Peix. I les paraules de l’arquitecte Josep Miàs són:

” Ja en el concurs per al mercat vam fer un collage amb uns peixos fantàstics de César Manrique, uns dibuixos per a nens que podien contenir i explicar l’alegria d’aquesta gent, la seva vitalitat, la seva energia, la seva il·lusió, malgrat les moltes dificultats.

En realitat el mercat sempre ha estat un element de cohesió social del barri, un referent, de vegades secret i solament visible per als seus habitants.

Aquesta havia de ser una condició del projecte, de manera que l’edifici i el seu entorn més immediat realment  esdevingueren punt de referència clar d’aquesta part de la ciutat de Barcelona.”

Font de la informació:Blocs.xtec.cat/passejantperbarcelona/la-placa-del-poeta-bosca/ per Carme Bazán

Materials:Aglomerat i formigó

 

 

 

Més informació:Viquipèdia Joan Boscà i Almogàver

Més informació:Enciclopedia.cat

Joan Boscà i Almogàver, font:ersilias.com

Autor

Disseny:Josep Miàs

Més informació:Arquitecturacatalana.cat/ca/autors/josep-mias-i-gifre

Més informació:Miasarquitectes.com/josep-mias/

Josep Miàs, font:elcorreodeburgos.elmundo.es

 

     Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

Escultura Una habitació on sempre hi plou

 

"La idea de les “Configuracions urbanes” ha ajudat Barcelona a disposar d'una obra del gran escultor madrileny Juan Muñoz, mort prematurament el 2001. A la plaça del Mar, situada al final del passeig de Joan de Borbó, s'aixeca, en una glorieta sense vidres, aquesta obra plena de melangia on hi ha els saltamartins tan habituals en l'obra de Muñoz. La glorieta s'inspira en l'umbracle del Parc de la Ciutadella. La idea de l'artista, d'acord amb el títol que va donar a l'obra -Una habitación donde siempre llueve-, era que en aquell espai sempre hi plogués. Dificultats tècniques, que implicaven un sistema de recirculació d'aigua i filtres per tal d'evitar les fulles dels arbres que normalment omplen aquell espai, van fer que s'ajornés aquesta part de la instal·lació. En converses posteriors es van proposar altres alternatives, perquè l'autor trobava que l'obra era incompleta. De tota manera, Muñoz reconeixia les dificultats de posar en pràctica la idea que tenia. La seva mort va tallar aquest procés i a la glorieta només hi plou quan la meteorologia ho fa possible. El 2004, en fer-se un aparcament, va caldre desmuntar-lo i tornar-lo a instal·lar amb un nou paviment de marbre. Ara queda mig metre més aixecat del que era quan es va posar per primer cop."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

 

"Les obres de Juan Muñoz privilegien per un igual les figures que les componen i els espais que les contenen. Sens dubte, es relacionen amb el realisme atmosfèric del barroc espanyol però d'altra banda, aquesta qualitat atmosfèrica subratlla una ponderació privada i imaginària del temps, que perllonga l'instant i subverteix qualsevol necessitat de seqüència a la manera surrealista. Es tracta gairebé sempre de personatges anònims de sobri expressionisme, fossilitzats en actituds relacionades amb elements arquitectònics o decoratius, o senzillament convertits en pesats i imbolcables saltamartins. A les composicions hi ha sempre una reminiscència escenogràfica, però en realitat no es tracta d'una reminiscència sinó d'una possibilitat dramàtica o còmica. Muñoz recrea un cert “situacionisme pre-dramàtic” de naturalesa estrictament plàstica i espacial, en què la trama pot sorgir en qualsevol moment, però l'objectiu del qual és establir la possibilitat i, potser, la desesperant necessitat que això esdevingui.

Com passa amb la vida mateixa, els personatges semblen incapacitats per a la comunicació, si no és mitjançant l'ús d'estereotips lingüístics de múltiple significat, òptims per a la teràpia dels neuròtics, i barreres perfectes per amagar la intimitat vulgar, ja que la seva vida no val ni un guió.

L'obra que Juan Muñoz ha creat a la plaça del Mar estableix un espai inquietant que connecta volitivament amb l'Umbracle del Parc de la Ciutadella. En aquest cas, però, no hi ha plantes a l'interior, sinó a l'exterior, on els arbres conformen un entorn superposat. Només els personatges romanen sota l'enreixat, disposats per a la trama, com a actors pirandel·lians a la recerca d'un autor."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Gloria Moure

Materials:Ferro i bronze, marbre al terra

Més informació:Portvellbcn.cat Una habitació on sempre hi plou

Una habitació on sempre hi plou, font:Portvellbcn.cat

 

Autor

Escultor:Juan Muñoz Torregrosa

Més informació:Viquipèdia Juan Muñoz

Més informació:Abcblogs.abc.es Juan Muñoz

Juan Muñoz, font:abcblogs.abc.es

  

  Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

Escultura L'Estel ferit

 

"Situada al costat de la platja de la Barceloneta, l'escultura de l'alemanya Rebecca Horn vol ser un homenatge als restaurants i als banys que van existir a la Barceloneta durant bona part del segle XX. El conjunt de blocs que conformen l'escultura, posats l'un sobre l'altre com si estiguessin voluntàriament desordenats, es veu des de molts llocs del barri, com una part de l'horitzó de la platja. Horn va obtenir el Premi Ciutat de Barcelona de les Arts Plàstiques l'any 1993 per una instal·lació duta a terme a la Fonda Europa, del carrer Sant Pau, i per una exposició al desaparegut Espai Poblenou, una sala d'exposicions d'avantguarda que dirigia Glòria Moure, la mentora de les "Configuracions urbanes". En la seva versió inicial, hi havia una cinta en què es recitaven els noms dels antics chiringuitos que estaven en procés d'enderroc per donar lloc al nou passeig. L'obra i els darrers chiringuitos van conviure durant un cert temps. Precisament per això, l'obra va quedar molt ensorrada respecte del nou nivell de la platja i fou aixecada sobre l'actual base segons el desig de l'artista. La instal·lació elèctrica es va refer amb la seva col·laboració (1999)."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

Materials:Ferro, vidre i llum, sobre base de formigó armat

Més informació:Barcelonaturisme.com L'Estel ferit La Estrella herida Rebecca Horn

L'Estel ferit, font:Barcelonaturisme.com

 

Antic "Chiringuito" de la Barceloneta, font:La Vanguardia

 

Autor

Escultora:Rebecca Horn

Més informació:Viquipèdia Rebecca Horn

Més informació:Rebecca-Horn.de

Rebecca Horn, font:dictionnaire-creatrices.com

 

    Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

Obra Crescendo appare

 

"Aquesta creació de l’italià Mario Merz, formada per 21 petits números de neó vermell encastats a terra i il·luminats, representa la llei estructural del matemàtic medieval Leonardo Fibonacci, segons explicava l’autor, i és una progressió aritmètica en la qual cada número té el seu origen en la suma dels dos anteriors. Es troba al moll de la Barceloneta i va ser inaugurada uns dies abans del començament dels Jocs Olímpics, el 21 de juliol de 1992. És una configuració que de dia passa desapercebuda i que es fa palesa de nit. Des del primer moment ha sofert problemes perquè es troba en una àrea de vianants per on passen més vehicles del compte i sobretot pel fet que al costat, i a vegades a sobre mateix, hi ha una àrea on s’ha permès que plantessin la seva carpa alguns dels circs que passaven per Barcelona. El deteriorament va esdevenir tan important que el 2004, com que havien desaparegut quasi tots els números i estava absolutament inoperant, s’hi va haver de portar a terme una restauració que va ser, de fet, una nova instal·lació. Es van fer nous els 21 números de neó, a partir de la plantilla original que conservava l’autor, i també es va fer nova la instal·lació elèctrica renovant alhora els transformadors. Es van crear desguassos per eliminar l’aigua procedent de condensacions que s’acumulaven a la caixa de cada número, i es va millorar la estanquitat d’aquestes caixes respecte a l’aigua de la superfície. Els vidres protectors dels neons es van posar nous, més gruixuts que en l’origen, i es van fer proves de càrrega amb camions per comprovar que resistirien en cas que n’hi hagués de passar algun per sobre. Tot i així, se’n segueixen trencant i han d’anar essent substituïts."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

Materials:Neon Vermells, acer inoxidable i vidre

 

Crescendo appare il.luminat, font:thewalkman.it

 

Més informació:Viquipèdia Successió de Fibonacci

Més informació:Viquipèdia Leonardo de Pisa

Leonardo de Pisa (Fibonacci), font:Viquipèdia

  

Autor

Escultor:Mario Merz

Més informació:Viquipèdia Mario Merz

Mario Merz, font:discogs.com

   Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

Monument Homenatge a la Natació

 

"La plaça del Mar, a la Barceloneta, que ja disposava del bonic monument Una habitació on sempre plou, de Juan Muñoz (1992), va veure com dotze anys després compartia l’obert espai que dóna a la Mediterrània amb un considerable monument d’acer cortén dedicat a honorar la natació, obra del madrileny Alfredo Lanz. Homenatge a la natació fa 8 per 11,4 metres i va ser instal·lat, que no inaugurat, el 4 de maig del 2004.

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

 

"L’obtenció de la forma a través del buit impulsada per escultors com Juli González o Pau Gargallo defineix la base d’aquesta escultura. Éssent alhora complementada per una altra estratègia formal: la silueta, que explica el volum (tridimensió) a través del pla (bidimensió).

D’aquesta manera s’expressen dues sinèrgies. L’una abstracta, explosiva, múltiple i complexa, objecte d’infinitud de punts de vista, potser síntesi del moviment de l’aigua. L’altra tancada, unívoca i figurativa, descriu les quatre modalitats de la natació esportiva; salts, waterpolo, natació sincronitzada i natació de velocitat.

Ambdues perfectament enllaçades i complementàries. Tant és així, que la primera actua com a peana, és l’estructura que subjecta i dóna força a la segona, la qual planteja el climax de l’obra, donant coherència formal i significat.

Un significat totalment controlat, -lluny de “l’obra oberta” que permet imaginar-, la llibertat del transeünt rau en les infinites visuals de l’obra; des de la visió llunyana dins el paisatge fins la seva total immersió, per sota l’estructura.

L’escala és adequada pel lloc que ocupa i l’entorn on s’enmarca, prop del Club Natació Barceloneta i a tocar de mar. Lligada en tots els sentits als inicis de la natació de competició a Catalunya.

La confluència d’interessos per part de promotors, artista i context urbà i històric han produit un artefacte artístic sintètic i ben adaptat a un entorn protagonitzat per la relació de l’ésser humà amb el mar.

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Núria Ricart Ulldemolins

Materials:Acer corten

Autor

Escultor:Alfredo Lanz

Més informació:Fundacionfiem.tripod.com Alfredo Lanz

Més informació:Lanzfaura.blogspot.com/

Alfredo Lanz, font:Fundacionfiem

 

  Veure més Art Públic Ciutat Vella Est