Monólit inauguració Passeig Joan de Borbó

 

"Fita posada per significar la dedicació del fins aleshores passeig Nacional de la Barceloneta a la memòria de Joan de Borbó, comte de Barcelona i pare del rei Joan Carles (La Granja de San Ildefonso, 1914 - Pamplona, 1993). El canvi de nom va ser aprovat el 3 d'abril de 1993, el mateix dia que se celebraven els funerals de Joan a Barcelona, i cinc mesos després els reis s'hi van desplaçar per inaugurar el passeig, que fa frontera amb el mar, concretament el 24 de setembre, diada gran de la Festa Major de Barcelona. La fita, amb el nom del comte de Barcelona, es troba a la banda que dóna a l'aigua i va ser encarregada pels arquitectes municipals Olga Tarrasó i Jordi Henrich, autors de la reforma del passeig."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

 

"Aquest monòlit de granit fosc i mida molt humil destaca curiosament d'entre tot el mobiliari urbà, les palmeres i els vaixells, així com de l'edifici de Palau de Mar, que ocupen tot el recorregut visual de la plaça Pau Vila i el passeig Joan de Borbó. S'ubica en un petit i suau turó de lloses des d'on es pot contemplar part del Port Vell i del Maremagnum i, tot i que aquesta competència visual és certament molt potent, la peça se situa lleugera en un emplaçament adequat per a la seva visió -tot caminant o anant en autobús des del Pla de Palau en direcció cap als molls se la distingeix autònomament i clarament. És un exemple clar de la concepció contemporània de monòlit, senzill, compacte, diàfan i plenament incorporat a l'entorn sense interrompre la quotidianitat de l'espai, i ens apropa a un tipus de monument molt humà que no vol sobrepassar ni impressionar l'espectador. És un gràcies planer i sobri.

El pare de l'actual rei va morir quan el carrer encara s'estava construint, de manera que el monòlit no és posterior a la creació d'aquesta via; la seva perfecta ubicació ens ho corrobora. Tampoc no és casual que aquest carrer i el monòlit portin el nom d'aquest personatge si pensem en la vinculació que la família reial manté amb les activitats marítimes i esportives."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Carles Poy i Clara Renau

Materials:Granit 

 

Passeig de Joan de Borbó Comte de Barcelona

 

Autor

Disseny:Olga Tarrasó i Jordi Henrich

Més informació:Wikipedia Olga Tarrasó

        Més informació:Arquitecturacatalana.cat Olga Tarrasó

Olga Tarrasó, font:arquitecturacatalana.cat

Més informació:Jordihenrich.com

Més informació:Arquitecturacatalana.cat/ Jordi Henrich i Monràs

Jordi Henrich i Monràs, font:ucr.ac.cr

 

Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

Rosa dels Vents

Vent Gregal

 

"L'alemany Lothar Baumgarten va optar per clavar a terra les lletres dels vuit vents de la rosa tradicional a la plaça de Pau Vila, en una obra una mica dispersa. La millor manera de veure l'obra és des d'algun lloc alt. Les lletres es mostren disperses per tota la plaça, incloent-hi els vials."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

 

"El qüestionament dels discursos ideològics occidentals assenyala la crisi cultural que vivim aquests últims anys i, allò que és més important, redefineix quin és l'espai polític que l'art pot i s'ha d'apropiar. L'envergadura d'aquesta redefinició és enorme i profunda, ja que té cura de la reordenació de les nostres sensacions i pensaments, o dit d'una altra manera, del redescobriment de la relació actualment, i per segles, pervertida entre la nostra cultura i la naturalesa.

L'obra de Lothar Baumbarten té a veure, des dels seus començaments, amb aquest gran drama, i més concretament, amb l'agressiva relació entre cultures dominants i colonitzadores, d'una banda, i aquelles altres perifèriques i sotmeses, de l'altra. Precisament, és en les imatges i en la seva intricada relació amb el llenguatge on aquella agressivitat es fa més subtil i eficaç. Baumgarten fa ressaltar aquest fet des de dins, tot distribuint imatges, objectes i noms en espais específics mitjançant una poètica subversiva, però, de cap manera pamfletària.

A la Plaça de Pau Vila, al voltant dels antics dipòsits, Baumgarten ha distribuït al terra la rosa dels vents catalana. Les cultures socialment cohesionades, però sense Estat, i amb un marcat caràcter pre-renaixentista, com ho és la catalana, tenen un particular sentit per ell i per al seu tarannà regenerador, d'aquí que subratlli plàsticament la mediterraneïtat històrica com a valor fonamental."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Gloria Moure

Materials:Ferro colat

Vent Llevant

Vent Migjorn

Vent Tramuntana

 

Vent Ponent

 

Autor

Escultor:Lothar Baumgarten

Més informació:Viquipèdia Lothar Baumgarten

 

Lothar Baumgarten, font:villamassimo.de

 

Més informació:Viquipèdia Rosa dels Vents

Rosa dels Vents

  

Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

 

Mural Barceloneta

 

"L’any 1954 es va acabar de construir un edifici de planta i sis pisos més àtic al número 43 del passeig de la Barceloneta, que aleshores s’anomenava oficialment paseo Nacional i tenia tapada la vista al mar per uns grans magatzems que van ser enderrocats poc abans dels Jocs Olímpics de 1992. Era el primer edifici d’habitatges que projectava l’arquitecte José Antonio Coderch de Sentmenat i va fer-ho amb la col·laboració de Manuel Valls Vergés per encàrrec del promotor, el Montepío de la Caja de Previsión de la Marina Mercante Nacional.

Va ser una obra absolutament revolucionària per a l’època en que es va començar a construir, corresponent a l’any del Congrés Eucarístic Internacional, quan dominava encara la rigidesa de línies de postguerra. La façana, que fa cantonada amb els carrers del Mar i Almirall Cervera, es caracteritza per les persianes de lames fixes que la recobreixen completament i dos baixants verticals de ceràmica vidriada color siena que es prolonguen més amunt del terrat per cobrir les sortides de fums.

Acabada la construcció, els arquitectes van encarregar a Josep Guinovart, que aleshores tenia 26 anys i acabava de tornar d’una estada de mig any a París becat pel Institut Francès, la decoració de la paret de l’escala d’entrada amb una pintura mural. Guinovart va triar un tema que guarda una estreta relació amb el barri on es troba i amb les finalitats del promotor, ja que malgrat el caràcter abstracte de l’obra s’hi distingeix clarament un far al mig i un vaixell que sembla en situació de naufragi en l’extrem més proper a la porta d’entrada, separats per diverses formes de tons blavosos que representen l’aigua del mar en moviment. És una de les seves primeres pintures murals no figuratives, corresponent a la mateixa època i estil de les que va fer a l’interior del teatre de les Llars Mundet.

L’edifici és inclòs al catàleg de patrimoni arquitectònic de Barcelona amb l’identificador número 18 i el màxim nivell de protecció (BCIN o A). En la descripció de l’edifici, el catàleg assenyala que es tracta d’una “peça espectacular de gran innovació que va merèixer un gran reconeixement internacional i que inclús avui continua essent un exemple poques vegades igualat”. En les limitacions posades a intervencions posteriors es fa l’advertiment que “en els elements comuns –vestíbul i escala— s’hauran de respectar tots els trets compositius originals i les peces originals”.

Amb el pas dels anys, el mural de Guinovart es va anar deteriorant progressivament, sobretot en la part més baixa, ja que no va ser protegit de cap manera ni s’ha va fer cap feina de conservació o restauració. S’ha anat apagant el cromatisme original i les humitats, els esquitxos de la neteja dels graons i el fregament dels qui pugen i baixen per l’escala han fet la resta. El despropòsit màxim va arribar quan l’estiu de l’any 2011 la comunitat de veïns va fer posar un passamà i un interruptor per obrir la porta mitjançant regates i forats realitzats directament sobre la pintura mural. La intervenció municipal instant els veïns a eliminar els elements afegits i a restituir la pintura al seu estat original, portant-hi a terme una restauració, no ha donat encara, en el moment de redactar aquestes ratlles, cap resultat."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre

Materials: Pintura

 

Autor

Disseny:Josep Guinovart

Arquitecte:José Antonio Coderch de Sentmenat

Més informació:Viquipèdia Josep Guinovart i Bertran

Josep Guinovart, font:Viquipèdia

 Més informació:Viquipèdia Josep Antoni Coderch i de Sentmenat

 Més informació:joseantoniocoderch.org

 

Josep Antoni Coderch de Sentmenat, font:cat.elpais.com

 

Més informació:Viquipèdia Habitatges Barceloneta o Casa de la Marina

Casa de la Marina, font:viquipèdia

  

Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

Escultura Dona amb àngel

 

"Antoni Parera tenia una predilecció pels àngels i els incloïa molt sovint en la seva producció escultòrica com fa en aquest exemple.

Els àngels són sinònims d'ideal, de perfecció absoluta. Com al resta de les figures que es van realitzar per a l'Exposició Internacional, la Dona amb àngel segueix un estil clàssic tant pel que fa a la forma com al contingut. Formalment l'escultura consta d'una figura d'una dona de trets clàssics amb un àngel a l'espatlla, un element molt propi també d'aquesta tradició clàssica."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Xavier Barral i Altet

Materials:Bronze

 

Autor

Escultor:Antoni Parera

Més informació:Viquipèdia Antoni Parera i Saurina

Antoni Parera i Saurina, font:racocatala.cat

 

 Veure més Art Públic Eixample 

 

Estàtua Figura femenina

 

"L’escultor modernista Josep Llimona participa també amb importants encàrrecs en la reordenació de la plaça de Catalunya. De fet són encàrrecs residuals, un jove Frederic Marès, per exemple, els te més importants, Llimona projecta dues de les setze estàtues que havien de decorar el templet de la part superior, de les que, finalment, se’n hi va posar només una, el Forjador, una rèplica d’una obra presentada a l’Exposició Internacional d’Art de Brussel·les del 1914, l’altra es va traslladar a Pedralbes. L’altre encàrrec és el que comentem, Figura femenina, en bronze, en una de les fornícules de les pilastres que volten la plaça.

Situada en el pilar superior entre el passeig de Gràcia i el Portal de l’Àngel, està orientada cap el cantó de mar. Al cantó oposat es troba Montserrat d’Eusebi Arnau. Es troba sobre l’escut de Lleida.

L’escultura representa una figura femenina sense cap atribut especial. De trets molts convencionals, es repenja sobre el peu dret al mateix temps que doblega la cama esquerra, recordant la sensació de moviment que donava el contraposto dels escultors del quatrocento italià. Va coberta amb túnica i mantell amb abundosos i correctes plecs que sosté amb el doble joc del braç esquerra que l’aferma sobre l’espatlla mentre que el dret l’aguanta sobre el pit. El visatge de trets clàssics està emmarcat per un pentinat trenat.

Es tracta d’una obra que revela la destresa tècnica del seu autor però hem de coincidir amb la hipòtesi formulada per Fabre i Huertas, segons la qual molts dels artistes convidats al concurs es limitaren a crear noves escultures a partir d’elaborar síntesis derivades d’obres anteriors, com podria ser la Bellesa de la que es van fer vàries versions, una d’elles, de 1925, a la plaça Dante, el model de la qual es va exposar a les Galeries Laietanes l’any 1924 i que Joaquim Folch i Torres va reproduir a la Gaseta de les Arts. L’obra és molt desconeguda dins dels estudis que s’han fet sobre Josep Llimona i no ha estat catalogada per Manuela Monedero en cap dels treballs que ha dedicat a l’artista. Va ser fosa per Esteban Barberí d’Olot, ciutat amb la que Llimona hi mantenia molts contactes gràcies a la seva relació com a dissenyador de prototipus per el Taller El Arte Cristiano."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Mireia Freixa

Materials:Bronze

 

 

Autor

Escultor:Josep Llimona

Més informació:Viquipèdia Josep Llimona i Bruguera

Josep Llimona, font:biografiasyvidas.com

 

  Veure més Art Públic Eixample