dissabte, 30 d’octubre de 2021

Rosa dels Vents

Vent Gregal
 

"L'alemany Lothar Baumgarten va optar per clavar a terra les lletres dels vuit vents de la rosa tradicional a la plaça de Pau Vila, en una obra una mica dispersa. La millor manera de veure l'obra és des d'algun lloc alt. Les lletres es mostren disperses per tota la plaça, incloent-hi els vials."

 

"El qüestionament dels discursos ideològics occidentals assenyala la crisi cultural que vivim aquests últims anys i, allò que és més important, redefineix quin és l'espai polític que l'art pot i s'ha d'apropiar. L'envergadura d'aquesta redefinició és enorme i profunda, ja que té cura de la reordenació de les nostres sensacions i pensaments, o dit d'una altra manera, del redescobriment de la relació actualment, i per segles, pervertida entre la nostra cultura i la naturalesa.

L'obra de Lothar Baumbarten té a veure, des dels seus començaments, amb aquest gran drama, i més concretament, amb l'agressiva relació entre cultures dominants i colonitzadores, d'una banda, i aquelles altres perifèriques i sotmeses, de l'altra. Precisament, és en les imatges i en la seva intricada relació amb el llenguatge on aquella agressivitat es fa més subtil i eficaç. Baumgarten fa ressaltar aquest fet des de dins, tot distribuint imatges, objectes i noms en espais específics mitjançant una poètica subversiva, però, de cap manera pamfletària.

A la Plaça de Pau Vila, al voltant dels antics dipòsits, Baumgarten ha distribuït al terra la rosa dels vents catalana. Les cultures socialment cohesionades, però sense Estat, i amb un marcat caràcter pre-renaixentista, com ho és la catalana, tenen un particular sentit per ell i per al seu tarannà regenerador, d'aquí que subratlli plàsticament la mediterraneïtat històrica com a valor fonamental."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Gloria Moure

Materials:Ferro colat

Vent Llevant

Vent Migjorn

Vent Tramuntana
 

Autor

Escultor:Lothar Baumgarten

Més informació:Viquipèdia Lothar Baumgarten

 

Lothar Baumgarten, font:villamassimo.de

 

Més informació:Viquipèdia Rosa dels Vents

Rosa dels Vents
  

Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

 

Mural Barceloneta

 

"L’any 1954 es va acabar de construir un edifici de planta i sis pisos més àtic al número 43 del passeig de la Barceloneta, que aleshores s’anomenava oficialment paseo Nacional i tenia tapada la vista al mar per uns grans magatzems que van ser enderrocats poc abans dels Jocs Olímpics de 1992. Era el primer edifici d’habitatges que projectava l’arquitecte José Antonio Coderch de Sentmenat i va fer-ho amb la col·laboració de Manuel Valls Vergés per encàrrec del promotor, el Montepío de la Caja de Previsión de la Marina Mercante Nacional.

Va ser una obra absolutament revolucionària per a l’època en que es va començar a construir, corresponent a l’any del Congrés Eucarístic Internacional, quan dominava encara la rigidesa de línies de postguerra. La façana, que fa cantonada amb els carrers del Mar i Almirall Cervera, es caracteritza per les persianes de lames fixes que la recobreixen completament i dos baixants verticals de ceràmica vidriada color siena que es prolonguen més amunt del terrat per cobrir les sortides de fums.

Acabada la construcció, els arquitectes van encarregar a Josep Guinovart, que aleshores tenia 26 anys i acabava de tornar d’una estada de mig any a París becat pel Institut Francès, la decoració de la paret de l’escala d’entrada amb una pintura mural. Guinovart va triar un tema que guarda una estreta relació amb el barri on es troba i amb les finalitats del promotor, ja que malgrat el caràcter abstracte de l’obra s’hi distingeix clarament un far al mig i un vaixell que sembla en situació de naufragi en l’extrem més proper a la porta d’entrada, separats per diverses formes de tons blavosos que representen l’aigua del mar en moviment. És una de les seves primeres pintures murals no figuratives, corresponent a la mateixa època i estil de les que va fer a l’interior del teatre de les Llars Mundet.

L’edifici és inclòs al catàleg de patrimoni arquitectònic de Barcelona amb l’identificador número 18 i el màxim nivell de protecció (BCIN o A). En la descripció de l’edifici, el catàleg assenyala que es tracta d’una “peça espectacular de gran innovació que va merèixer un gran reconeixement internacional i que inclús avui continua essent un exemple poques vegades igualat”. En les limitacions posades a intervencions posteriors es fa l’advertiment que “en els elements comuns –vestíbul i escala— s’hauran de respectar tots els trets compositius originals i les peces originals”.

Amb el pas dels anys, el mural de Guinovart es va anar deteriorant progressivament, sobretot en la part més baixa, ja que no va ser protegit de cap manera ni s’ha va fer cap feina de conservació o restauració. S’ha anat apagant el cromatisme original i les humitats, els esquitxos de la neteja dels graons i el fregament dels qui pugen i baixen per l’escala han fet la resta. El despropòsit màxim va arribar quan l’estiu de l’any 2011 la comunitat de veïns va fer posar un passamà i un interruptor per obrir la porta mitjançant regates i forats realitzats directament sobre la pintura mural. La intervenció municipal instant els veïns a eliminar els elements afegits i a restituir la pintura al seu estat original, portant-hi a terme una restauració, no ha donat encara, en el moment de redactar aquestes ratlles, cap resultat."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre

Materials: Pintura






 

Autor

Disseny:Josep Guinovart

Arquitecte:José Antonio Coderch de Sentmenat

Més informació:Viquipèdia Josep Guinovart i Bertran

Josep Guinovart, font:Viquipèdia

 Més informació:Viquipèdia Josep Antoni Coderch i de Sentmenat

 Més informació:joseantoniocoderch.org

 

Josep Antoni Coderch de Sentmenat, font:cat.elpais.com

 

Més informació:Viquipèdia Habitatges Barceloneta o Casa de la Marina

Casa de la Marina, font:viquipèdia
  

Veure més Art Públic Ciutat Vella Est


divendres, 29 d’octubre de 2021

Escultura Dona amb àngel

 

"Antoni Parera tenia una predilecció pels àngels i els incloïa molt sovint en la seva producció escultòrica com fa en aquest exemple.

Els àngels són sinònims d'ideal, de perfecció absoluta. Com al resta de les figures que es van realitzar per a l'Exposició Internacional, la Dona amb àngel segueix un estil clàssic tant pel que fa a la forma com al contingut. Formalment l'escultura consta d'una figura d'una dona de trets clàssics amb un àngel a l'espatlla, un element molt propi també d'aquesta tradició clàssica."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Xavier Barral i Altet

Materials:Bronze









 

Autor

Escultor:Antoni Parera

Més informació:Viquipèdia Antoni Parera i Saurina

Antoni Parera i Saurina, font:racocatala.cat

 

 Veure més Art Públic Eixample 

 

Estàtua Figura femenina

 

"L’escultor modernista Josep Llimona participa també amb importants encàrrecs en la reordenació de la plaça de Catalunya. De fet són encàrrecs residuals, un jove Frederic Marès, per exemple, els te més importants, Llimona projecta dues de les setze estàtues que havien de decorar el templet de la part superior, de les que, finalment, se’n hi va posar només una, el Forjador, una rèplica d’una obra presentada a l’Exposició Internacional d’Art de Brussel·les del 1914, l’altra es va traslladar a Pedralbes. L’altre encàrrec és el que comentem, Figura femenina, en bronze, en una de les fornícules de les pilastres que volten la plaça.

Situada en el pilar superior entre el passeig de Gràcia i el Portal de l’Àngel, està orientada cap el cantó de mar. Al cantó oposat es troba Montserrat d’Eusebi Arnau. Es troba sobre l’escut de Lleida.

L’escultura representa una figura femenina sense cap atribut especial. De trets molts convencionals, es repenja sobre el peu dret al mateix temps que doblega la cama esquerra, recordant la sensació de moviment que donava el contraposto dels escultors del quatrocento italià. Va coberta amb túnica i mantell amb abundosos i correctes plecs que sosté amb el doble joc del braç esquerra que l’aferma sobre l’espatlla mentre que el dret l’aguanta sobre el pit. El visatge de trets clàssics està emmarcat per un pentinat trenat.

Es tracta d’una obra que revela la destresa tècnica del seu autor però hem de coincidir amb la hipòtesi formulada per Fabre i Huertas, segons la qual molts dels artistes convidats al concurs es limitaren a crear noves escultures a partir d’elaborar síntesis derivades d’obres anteriors, com podria ser la Bellesa de la que es van fer vàries versions, una d’elles, de 1925, a la plaça Dante, el model de la qual es va exposar a les Galeries Laietanes l’any 1924 i que Joaquim Folch i Torres va reproduir a la Gaseta de les Arts. L’obra és molt desconeguda dins dels estudis que s’han fet sobre Josep Llimona i no ha estat catalogada per Manuela Monedero en cap dels treballs que ha dedicat a l’artista. Va ser fosa per Esteban Barberí d’Olot, ciutat amb la que Llimona hi mantenia molts contactes gràcies a la seva relació com a dissenyador de prototipus per el Taller El Arte Cristiano."

Materials:Bronze

 






 

Autor

Escultor:Josep Llimona

Més informació:Viquipèdia Josep Llimona i Bruguera

Josep Llimona, font:biografiasyvidas.com

 

  Veure més Art Públic Eixample 

 

dilluns, 25 d’octubre de 2021

Escultura Vela del Racó de l'Olivera

 

"On s'uneixen els carrers de la Font de la Mulassa i Montserrat de Casanovas s'hi va urbanitzar l'any 1988 una petita plaça de forma triangular que queda al mateix nivell que el segon d'aquests carrers i elevat de manera decreixent respecte al primer. Això fa que s'hi hagi d'accedir, a la part inferior, mitjançant unes escales, mentre que en el punt en què s'uneixen els dos carrers l'accés és a peu pla.

La plaça, un racó molt tranquil i assolellat, compta amb un banc perimetral de pedra i un mur de separació en dues parts, al costat del qual es va plantar una olivera que ha crescut molt ufanosa. L'autor del disseny de la plaça, Jordi Farrando, arquitecte també de la plaça Salvador Allende, va voler donar al mur de separació una categoria escultòrica, per tal d'aportar un element de referència a un barri que aleshores no en tenia cap. Per fer-ho, va donar al mur, recobert de marbre blanc, forma de vela, amb el vèrtex superior que penja sobre el carrer de la Font de la Mulassa. Aquesta vela marmòria no es recolza sobre la base en tota la seva longitud, sinó només pels extrems.

No cal dir que la blancor d'aquesta obra ha estat una temptació permanent per als qui fan grafits des del dia de la seva inauguració, el 7 d'octubre del 1988."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

Materials:Marbre





 

Autor

Disseny:Jordi Farrando Sicília

Més informació:farrando.com

Jordi Farrando, font:interempresas.net

 

Veure més Art Públic Horta Guinardó