Estàtua Figura femenina

 

"L’escultor modernista Josep Llimona participa també amb importants encàrrecs en la reordenació de la plaça de Catalunya. De fet són encàrrecs residuals, un jove Frederic Marès, per exemple, els te més importants, Llimona projecta dues de les setze estàtues que havien de decorar el templet de la part superior, de les que, finalment, se’n hi va posar només una, el Forjador, una rèplica d’una obra presentada a l’Exposició Internacional d’Art de Brussel·les del 1914, l’altra es va traslladar a Pedralbes. L’altre encàrrec és el que comentem, Figura femenina, en bronze, en una de les fornícules de les pilastres que volten la plaça.

Situada en el pilar superior entre el passeig de Gràcia i el Portal de l’Àngel, està orientada cap el cantó de mar. Al cantó oposat es troba Montserrat d’Eusebi Arnau. Es troba sobre l’escut de Lleida.

L’escultura representa una figura femenina sense cap atribut especial. De trets molts convencionals, es repenja sobre el peu dret al mateix temps que doblega la cama esquerra, recordant la sensació de moviment que donava el contraposto dels escultors del quatrocento italià. Va coberta amb túnica i mantell amb abundosos i correctes plecs que sosté amb el doble joc del braç esquerra que l’aferma sobre l’espatlla mentre que el dret l’aguanta sobre el pit. El visatge de trets clàssics està emmarcat per un pentinat trenat.

Es tracta d’una obra que revela la destresa tècnica del seu autor però hem de coincidir amb la hipòtesi formulada per Fabre i Huertas, segons la qual molts dels artistes convidats al concurs es limitaren a crear noves escultures a partir d’elaborar síntesis derivades d’obres anteriors, com podria ser la Bellesa de la que es van fer vàries versions, una d’elles, de 1925, a la plaça Dante, el model de la qual es va exposar a les Galeries Laietanes l’any 1924 i que Joaquim Folch i Torres va reproduir a la Gaseta de les Arts. L’obra és molt desconeguda dins dels estudis que s’han fet sobre Josep Llimona i no ha estat catalogada per Manuela Monedero en cap dels treballs que ha dedicat a l’artista. Va ser fosa per Esteban Barberí d’Olot, ciutat amb la que Llimona hi mantenia molts contactes gràcies a la seva relació com a dissenyador de prototipus per el Taller El Arte Cristiano."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Mireia Freixa

Materials:Bronze

 

 

Autor

Escultor:Josep Llimona

Més informació:Viquipèdia Josep Llimona i Bruguera

Josep Llimona, font:biografiasyvidas.com

 

  Veure més Art Públic Eixample 

 

Escultura Vela del Racó de l'Olivera

 

"On s'uneixen els carrers de la Font de la Mulassa i Montserrat de Casanovas s'hi va urbanitzar l'any 1988 una petita plaça de forma triangular que queda al mateix nivell que el segon d'aquests carrers i elevat de manera decreixent respecte al primer. Això fa que s'hi hagi d'accedir, a la part inferior, mitjançant unes escales, mentre que en el punt en què s'uneixen els dos carrers l'accés és a peu pla.

La plaça, un racó molt tranquil i assolellat, compta amb un banc perimetral de pedra i un mur de separació en dues parts, al costat del qual es va plantar una olivera que ha crescut molt ufanosa. L'autor del disseny de la plaça, Jordi Farrando, arquitecte també de la plaça Salvador Allende, va voler donar al mur de separació una categoria escultòrica, per tal d'aportar un element de referència a un barri que aleshores no en tenia cap. Per fer-ho, va donar al mur, recobert de marbre blanc, forma de vela, amb el vèrtex superior que penja sobre el carrer de la Font de la Mulassa. Aquesta vela marmòria no es recolza sobre la base en tota la seva longitud, sinó només pels extrems.

No cal dir que la blancor d'aquesta obra ha estat una temptació permanent per als qui fan grafits des del dia de la seva inauguració, el 7 d'octubre del 1988."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

Materials:Marbre

 

Autor

Disseny:Jordi Farrando Sicília

Més informació:farrando.com

Jordi Farrando, font:interempresas.net

 

Veure més Art Públic Horta Guinardó

Escultura Tarragona

 

"Jaume Otero és un escultor que segueix estrictament i convençudament la línia clàssica que predominava en aquells temps. Crea unes formes molt depurades, concretes i harmonioses que s'acosten a la perfecció grega clàssica. Vol ressaltar sobretot la feminitat de les seves figures a través d'una estilització i d'una subtilitat que fa que sovint perdin força. La seva obra també es caracteritza per un important decorativisme, com veiem en el grup escultòric que és un homenatge a Tarragona, en el qual destaca la brillant representació de les teles, els relleus i les diverses formes.

Aquesta obra es pot considerar també un homenatge a la Mediterrània, concretament es centra en la ciutat de Tarragona que ens transporta a la Tarraco clàssica, punt clau de la zona Mediterrània. Apareixen també elements propis d'aquest món marítim, com un peix o una xarxa de pescadors. Jaume Otero es va formar a Barcelona amb Manuel Fuxà, amb qui va treballar fins a la mort d'aquest. Format també a França i a Bèlgica, Otero va ser premiat a les Exposicions de Barcelona de 1907 i 1911, i també per la Mancomunitat de Catalunya el 1920 i 1922. Amb l'obra de la plaça de Catalunya cal recordar el grup Al·legoria, situat a la Diagonal, que representa també molt clarament l'obra d'aquest escultor eclèctic que va saber barrejar totes les herències més clares de l'escultura catalana del primer terç del segle XX, que es resumeixen a les herències modernistes, les influències de l'escultor francès Rodin i de la seva escola i el mediterranisme noucentista que va desembocar en casos com el d'Otero a un gust pel naturalisme i per un decorativisme molt puntillós."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Xavier Barral i Altet

Materials:Bronze

 

Autor

Escultor:Jaume Otero i Camps

Més informació:Viquipèdia Jaume Otero i Camps

Jaume Otero, font:luisagranero.com

 

 Veure més Art Públic Eixample 

Escultura Pomona

 

"La Pomona d’Enric Monjo és una de les escultures en bronze que ornamenten els pilars de la plaça de Catalunya, al cantó Llobregat al mateix pilar que es troba el Pastor de l’àliga de Pau Gargallo

La protagonista va vestida amb una roba que deixa entreveure la robusta anatomia del seu cos però que tampoc podem identificar amb una túnica clàssica, hi mancarien els cinyells sota el pit o els plecs refinats. Mostra els atributs de Pomona, la divinitat romana de la terra que normalment se la representa amb un cistell ple de fruits – pomona deriva de la paraula llatina pomar que significa verger-. Moltes vegades en la iconografia el cistell es converteix en una branca curulla de fruits que és l’opció adoptada per Monjo en l’obra que comentem. En el nostre cas, la noia sosté el ram amb la ma dreta per sobre de l’esquena que cau formant un semicercle sobre el maluc esquerre. Felíu Elías a la seva Escultura catalana moderna, publica a la làmina IX del segon volum l’esbós que Monjo va fer per aquesta obra a la que dóna el títol de El Pla del Llobregat. Si s’hagués mantingut la denominació originària tindria molt més sentit dins del conjunt de la plaça. Monjo, juntament amb Frederic Marès, nascut el 1893, era un dels escultors més joves que va participar en el projecte de la plaça de Catalunya. Va fer dos projectes, en bronze per les pilastres, la que comentem i la Dona amb la Mare de Deu, en ambdues domina el sentit decoratiu per damunt del monumental i aquest fet, que el vincula ja més amb el gust modern de l’Art Déco, creiem que és una opció cercada per l’escultor. La Pomona no porta un pentinat clàssic, sinó unes simples trenes que li emmarquen la cara, ni presenta una fisonomia clàssica, tampoc, ni tampoc el posat solemne de la gran estatuària monumental. Però el tret més significatiu i amb la ma esquerra s’agafa amb posat desimbolt l’extrem de la trena. Sembla més aviat extreta d’un dels retrats de Sunyer o Mercader que tenen com objectiu presentar la bonança –econòmica i mediambiental, podríem dir amb un toc d’ironia- de la Catalunya somniada per la Mancomunitat."

Font  de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Mireia Freixa

Materials:Bronze

 

Autor

Escultor:Enric Monjo i Garriga

Més informació:Viquipèdia Enric Monjo i Garriga

Enric Monjo i Garriga, font:amf2010blog.blogspot.com

 

  Veure més Art Públic Eixample

 

Escultura Girona

 

"Aquesta escultura és potser la que remet més clarament a l'indret al qual representa al·legòricament. Girona ha anat sempre tradicionalment lligada a l'agricultura i a la ramaderia, les principals activitats econòmiques de la comarca; és una terra fèrtil i per tant molt indicada per al conreu.

Parera doncs és cenyeix en bona mesura a l'encàrrec oficial que preveia que cada província catalana quedés ben representada a la plaça Catalunya. Molts artistes als quals se'ls va encarregar una obra per a l'Exposició Internacional de 1929 van passar per alt les bases de l'encàrrec i van fer una escultura que no tenia res a veure amb el títol o amb el tema a què havien de referir-se.

El bou carregat amb la collita i envoltat per quatre personatges, retrata una escena que era fàcil veure a les comarques gironines. És un homenatge a les activitats del camp, com la figura d'El Pescador de Josep Tenas, situada també en la plaça Catalunya, ho és a les activitats marítimes, totes elles principals fonts econòmiques de Catalunya."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Xavier Barral i Altet

Materials:Bronze

 

Autor

Escultor:Antoni Parera i Saurina

Més informació:Viquipèdia Antoni Parera i Saurina

Antoni Parera i Saurina, font:racocatala.cat

 

   Veure més Art Públic Eixample