dimecres, 14 de juliol del 2021

Bust del General Moragues

 

"Un bust del general Moragues ha tornat l'octubre del 2013 al Pla de Palau, prop d'on hi hagué el Portal de Mar, on el cap del general fou exposat durant dotze anys dintre d'una gàbia de ferro, des de la seva execució el març del 1715 fins al març del 1727. El general Moragues va ser mort, esquarterat i decapitat després de la rendició de Barcelona per haver lluitat contra les tropes borbòniques defensant la fortalesa de Cardona i les terres del Pallars. Aquest bust fa companyia a un altre monument ben proper dedicat al mateix personatge que s'hi havia posat el 1999.

La història dels monuments barcelonins al general Moragues comença el 1984. Un primer projecte, impulsat per una comissió cívica, proposava una obra de Rosa Martínez Brau que representava un cap dintre d'una gàbia, tal com va estar el del general al Portal de Mar, però no va arribar a portar-se a la pràctica. Finalment va optar-se per una reproducció del bust del general fet en bronze, que s'havia posat sobre un pedestal prop de la plaça major de Sort, el 1981, per iniciativa de la mateixa comissió cívica que proposava el monument de Barcelona. Es va triar Sort com a primer lloc on posar un monument al general perquè, encara que no hi va néixer, se'l considera fill adoptiu de la vila a causa del seu casament, en segones noces, el 1707, amb Magdalena Giralt, nascuda a Sort, on tenia propietats, i on el general va residir des d'aleshores sempre que no tenia que actuar en altres llocs per raó del seu càrrec. Davant del monument de Sort se celebra cada any, l'Onze de Setembre, un homenatge a la seva memòria.

El bust de Sort, i la seva reproducció de Barcelona, eren obra de l'escultora Rosa Martínez a partir del que l'historiador Lluís Pujal havia lliurat anteriorment a l’Ajuntament de Sort i que es conserva a la biblioteca municipal d'aquella vila. La còpia d'aquest bust es va posar el diumenge 8 de juliol de 1984 al matí al Pla de Palau, davant l'Escola de Nàutica, al final d'un acte cívic d'exaltació nacionalista que havia començat amb una desfilada des de la plaça de Sant Jaume amb la bandera de santa Eulàlia. La Comissió cívica pro Homenatge al General Moragues va editar aleshores un DVD de la inauguració i un parell d'anys més tard una biografia del personatge. Aquest monument va durar quinze anys. L'Ajuntament, tot i haver donat suport el 1984 a la idea de la comissió promotora, sempre s'havia declarat partidari d'una obra original. Per això, finalment, es va optar per substituir el bust per un monument de disseny més actual. Fou triada una obra de l'artista terrassenc Francesc Abad, formada per uns blocs de marbre amb unes inscripcions i un pal de bandera. L'alcalde Joan Clos el va inaugurar l'abril de 1999.

Però la comissió cívica mai va estar satisfeta amb aquesta solució. Per això, davant la proximitat de les celebracions del tricentenari del 1714, es va proposar la recuperació del bust posat el 1984. Es considerava que el monument de 1999 era molt poc visible, en quedar tapat en part pels arbres, perquè les inscripcions no es veuen gaire bé en quedar situades en una zona obaga, i perquè les seves característiques no fan fàcil que el vianant n'identifiqui la dedicació. Creien, en canvi que el bust el feia més fàcilment identificable. A la comissió, nascuda d'Òmnium Cultural, s'hi van adherir posteriorment el Centre Comarcal. L'Ajuntament de Barcelona va donar suport a la iniciativa.

Inicialment es proposava un pedestal de pedra semblant al de l’estàtua de Rafael Casanova a la ronda de Sant Pere, però finalment es va optar per una fórmula més senzilla i semblant a la del monument de Sort. Sobre d'ell hi ha un bon pedestal sobre el que hi ha el bust realitzat per l'escultora Rosa Martínez Brau... A Sort, a part del monument, també hi ha dues plaques commemoratives de ceràmica a la façana de la casa del carrer Major on residí.

El general Moragues té des del 1991 un altre monument de grans dimensions a la plaça que porta el seu nom a Sant Hilari Sacalm, la vila on va néixer el 1672. Aquest últim és obra de l'escultor gironí Domènec Fita i representa, aquest sí, el cap del general dintre una gàbia de vidre penjada d'unes muralles que al·ludeixen al Portal de Mar barceloní..."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre

Materials:Bronze






Més informació:Viquipèdia Josep Moragues i Mas

General Moragues, font:Sàpiens
  

Autor

Disseny:Rosa Martínez Brau

Més informació:Fundaciovilacasas.com Rosa Martinez Brau

Rosa Martínez Brau, font:Historiaiestat.cat

 

Veure més Art Públic Ciutat Vella Est 


Escultura Quatre falques

 

"El artista alemany, Ulrich Rückriem, va posar quatre falques, fetes amb granit finlandès, al bell mig del Pla de Palau. L'obra, que no tenia títol, està situada davant de la Font del Geni Català, i hi ha qui la interpreta com una versió molt lliure de les quatre barres catalanes."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M. Huertas

 

"De simplicitat contundent i radical, l'obra de Rückreim evoca sovint un serè classicisme. Aquesta associació no té a veure amb les imatges o la composició, sinó que el seu origen rau en la puresa dels materials petris, en l'acurada economia de les seves subtils manipulacions, les quals gairebé no sobrepassen el gest o el concepte, i finalment, en la delicada dialèctica entre, d'una banda, els elements inorgànics naturals i, de l'altra, els talls lineals o les superfícies polides. Configuració formal, processos constructius i qualitats materials es reuneixen en "signes" escultòrics que posseeixen tant la immediatesa de la creació primigènia, com el gruix de la tradició secular.

Al Pla de Palau, quatre trossos tallats d'una roca en forma natural de falca s'han col·locat en dos grups de dos, separats a la seva vegada per un espai de setanta centímetres. Llevat del fet de ser tallades, les masses de pedres no han sofert altra manipulació. Les seves dimensions i la seva col·locació han estat acuradament decidides en relació a l'arquitectura circumdant, a l'escala humana i als arbres de la plaça. Les quatre falques són límit però no un impediment entre la plaça arborada i el passeig amb el monument central. Els quatre elements no causen lectures superposades de tipus narratiu o commemoratiu, senzillament s'articulen per la seva forma, escala, material i posició, amb un espai urbà complex, i reforcen així el caràcter unitari d'aquest mateix espai."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Gloria Moure

Materials:Granit finlandès












 

Autor

Escultor:Ulrich Rückriem

Mes informació:Wikipedia Ulrich Rückriem

 

Ulrich Rückriem, font:wikipedia

 

 

Veure més Art Públic Ciutat Vella Est


dimecres, 7 de juliol del 2021

Banyistas Marina

 

"Joan Rebull va fer el relleu que hi ha a la façana d'aquest edifici, fent cantonada, l’any 1923, poc abans d’anar a viure a París, quan era més fortament influït pels evolucionistes. Està format per quatre plaques iguals i es pot observar que no s'ajusten exactament a la mida de l'espai que hi era reservat i va caldre deixar un passepartout una mica més ample al costat de sota. Representa un parell de banyistes força tapats, com correspon a l'època, i ben equipats amb parasol, tendal i gandula. L'home, amb gorra, és assegut a terra, i la dona recolzada. Al fons, a la dreta, dos vaixells completen l'escena.

Li va encarregar l'arquitecte de l'edifici, Antoni Puig Gairalt, dotze anys més gran que ell, a qui havia conegut Rebull durant la seva etapa de formació a Barcelona. Rebull va passar tota la dècada dels anys vint a França.

Tant per a Puig com per a Rebull, aquestes obres representen fites molt significatives de la seva carrera. L’edifici, aixecat el 1927 a la Via Laietana oberta pocs anys abans, marca el inici de les influències art decó i el pas cap al formalisme. Puig volia que la façana de l'edifici fos de color verd poma, el que, vist avui, sembla un clar encert, però els tècnics municipals no li van donar l'autorització, el que va crear un cert escàndol en els mitjans intel·lectuals progressistes de la ciutat. Rebull va voler-hi fer també la seva aportació amb aquesta relleu, que marca un clar trencament amb el noucentisme d'arrel més clàssica per iniciar una via de noucentisme més realista en la que Rebull arribaria a ser una figura clau. Puig va construir aquest edifici just abans que la fàbrica Myrurgia."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre

Materials:Pedra


 

 


Edifici CESE Via Laietana 6, font:bcnroc.ajuntament.barcelona.cat

 

Autor

Escultor:Joan Rebull Torroja

Arquitecte:Antoni Puig Gairalt

Més informació:Viquipèdia Joan Rebull i Torroja

Joan Rebull i Torroja, font:labellesa.cat

Més informació:Viquipèdia Antoni Puig i Gairalt

Més informació:Arquitecturacatalana.cat Antoni Puig i Gairalt

Antoni Puig i Gairalt, font:arquitecturacatalana.cat

 

 Veure més Art Públic Ciutat Vella Est


dijous, 1 de juliol del 2021

Born

 

"Jaume Plensa és l'aportació catalana a les "Configuracions urbanes" amb aquesta obra conformada per boles, lletres i un bagul, que vénen a recordar el passat del Born com a terreny de justes medievals i mercat. Una de les boles es troba a les escales de l'església de Santa Maria del Mar. La idea del bagul és present en una frase de Plensa: "Omple el teu pit com un bagul i respira."

"L'aproximació creativa de Jaume Plensa acostuma a tenir un intens contingut existencial, tanmateix, les obres assoleixen un elevadíssim grau d'objectivitat, gràcies als materials emprats, ferro o alumini habitualment, a la seva configuració en objectes d'enginyeria poètica senzilla i sense efectismes, així com a l'ús de categories plàstiques senzilles en cru com ara la compressió, el impediment o la tensió. Tanmateix, a tots dos costats de la conclusió figurativa de les obres, és a dir, quan són creades i quan són percebudes, l'energia subjectiva s'hi exhaureix, i torna després a brotllar respectivament. Però aquest procés de transferència no és una comunicació autobiogràfica ja que Plensa es buida i dilueix en el que és creat fins l'absolut, mentre que el perceptor té el convenciment d'aconseguir una apropiació particular a partir d'un objecte diferenciat.

Al passeig del Born, l'esfera de les escalinates de Santa Maria del Mar, aquella altra gairebé oculta en l'ombrívola arcada, o les agrupades sota algun dels bancs del passeig, i també l'imponent sarcòfag que descansa a sobre d'un d'aquests bancs són compressions de vivències interiors, empremtes d'existència preservades d'agressions, residus d'experiències vitals. Són accents de regeneració vital en un marc molt més imponent per la seva entitat immaterial com a nòdul de relacions ciutadanes que no pas per la seva extraordinària bellesa.

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Gloria Moure

Materials:Ferro colat incorporant un banc de pedra












 

Més informació:Viquipèdia El Born

Passeig del Born, font:Viquipédia

 

Autor

Escultor:Jaume Plensa i Suñé

Més informació:Viquipèdia Jaume Plensa i Suñé

Més informació:jaumeplensa.com/

 

Jaume Plensa i Suñé, font:Viquipèdia
 


Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

dimecres, 30 de juny del 2021

Jardí del Cambalache

 

 

"La Fundació Tàpies va acollir una curiosa mostra, Insideout: jardí del cambalache, de l'11 de maig al 29 de juliol del 2001. Va transformar la terrassa de la fundació en una barreja d'hort i de jardí, que "permetia la interacció entre els visitants, el mateix artista i els diferents objectes que aniran configurant la col·lecció mutant: plantes, llavors, herbes medicinals, textos, dibuixos, joguines, llibres, fotocòpies, estris domèstics...". L'artista era el sevillà Federico Guzmán i la comissària de l'exposició, la barcelonina Rosa Pera. El darrer dia, el diumenge 29 de juliol del 2001, es va traslladar al parc de la Ciutadella una mostra del Jardí del Cambalache, que va ser plantada davant del Museu de Geologia, molt a prop del pi marítim regalat per la vídua de l'arquitecte Nicolau Maria Rubió i Tudurí a Barcelona."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M. Huertas

 

"Situat al Parc de la Ciutadella, hi accedim en passar el Museu de Zoologia cap el de Geologia, entre l'Hivernacle i l'Umbracle. Rodejat de col·leccions de la natura, Jardí del Cambalache n'és una d'especial, fruit del treball específic i en procés que l'artista Federico Guzmán féu entre abril i agost de 2001 a la Fundació Tàpies.

A fi d'esbrinar mecanismes de relació entre el Museu i la Ciutat, Insideout: Jardí del Cambalache rescatà l'esperit popular que Ildefons Cerdà preveia pels patis de l'Eixample i convertí la terrassa de la Fundació en hort portàtil, lloc de trobada i intercanvi d'idees, serveis i experiències. A partir del cultiu de plantes econòmiques, culinàries i medicinals, el pati acollí tallers ( El Dibujo es una Matera , El Pati Comestible ) i activitats d'intercanvi no monetari: un espai per cultivar-se en gaudir de l'hort, llegir, reposar a l'hamaca, ballar (amb selecció fito-musical llatina), dibuixar, fotocopiar i amb tot, exercir el troc. A les sales, visitar l'exposició Viajes a la Semilla , amb obres de Guzmán, entrevistes a savis populars barcelonins i documentació d'associacions locals d'intercanvi.

A més de la col·lecció de plantes, a Insideout… Guzmán augmentà la del Museo de la Calle (iniciat amb el Colectivo Cambalache a Colòmbia el 1998 i exposada íntegra a Viajes a la Semilla ), fent troc de vegetals pel que la gent li donés, al pati recreatiu de la Fundació o mentre circulava per les fires de sant Jordi i de sant Ponç o pels Encants Vells. Finalment, algunes plantes del Jardí es trasplantaren al Parc: Gran Picnic Cambalache , trobada popular amb bescanvi d'objectes, cançons, llibres, massatges, fruites, pa... i el colofó, Rumba Tropi-Catalana : ball i rifa d'un viatge al Carib.

Des d'aleshores, la conversa roman oberta a la Ciutadella, on tots podem, com diria Guzmán, "practicar la metodologia del cambalache biològic entre les plantes i nosaltres, imaginant-les com símbols vius de les relacions humanes i socials", perquè, una planta és una porta oberta al coneixement, a la memòria, a la comunicació entre cultures, a la ciència, a la música..."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Rosa Pera

Materials:Paisatge

 



Autor

Escultor:Federico Guzmán

Més informació:Fundación VMO Federico Guzmán

Més informació:Colección Caixaforum Federico Guzmán

Més informació:Juanadeaizpuru.es Federico Guzman fiko

Federico Guzmán, font:propronews.es

 

Imatge exposició Inside, font:Fundaciotapies.org


 Veure més Art Públic Ciutat Vella Est