divendres, 23 d’abril del 2021

Ratafia

Ratafia artesanal, font:lrp.cat
 

La ratafia és una beguda alcohòlica dolça que es pren generalment com a aperitiu. Hi ha essencialment dos tipus de ratafies, les ratafies fetes amb misteles i les ratafies fetes amb sucs de fruits.

La ratafia catalana és feta d'aiguardent adobat amb un tros de pell de llimona, quatre o cinc clavells, una nou moscada, una pell de nou verda partida a tallets i un bocí de canyella d'Holanda, a què alguns afegeixen un brot de menta i de marialluïsa, etc. Tot això es posa uns quants dies a sol i serena, habitualment quaranta. Molta gent la fa amb una cinquantena d'herbes a més de les esmentades abans. Tradicionalment la ratafia es fa cap a Sant Joan, que és quan les herbes estan en el seu millor moment (tot i que de vegades es fan per Tots Sants) i es consumeix a partir de Nadal.

Nous verdes en l'arbre, font:viquipèdia

 

A la Vall d'Aran es fa una mena de ratafia que s'anomena aigua de nodes (aigua de nous) amb nous verdes (quatre per a cada litre d'aiguardent) i diverses herbes, espècies i escorces de fruita com farigola, romaní, espígol, sàlvia, melissa, escorça de llimona, clavell, nou moscada, etcètera. Les herbes es deixen assecar una mica i es tallen amb tisores, s'afegeixen les nous aixafades i es deixen dins de l'aiguardent, en un recipient tapat durant trenta dies, a l'exterior; després, com a les altres ratafies, s'hi afegeix un xarop de sucre i aigua i es deixa reposar de nou. Per a elaborar aquest licor calen trenta dies, i és millor emmagatzemar-lo en un lloc fosc i fresc.

Aigua de Nodes, font:ratafies.cat
 

La ratafia catalana té el distintiu reconegut Denominació d'Origen (DO) en el marc de la Unió Europea.

 

Història

La recepta més antiga que es coneix a Catalunya data de 1842 i prové de la comarca de La Selva. Tot i això la ratafia a Catalunya té uns orígens de temps anteriors. Els alcohols utilitzats tradicionalment s'obtenen per destil·lació de brisa de raïm. El nom és originari del crioll de les Antilles franceses, prové probablement d'un brindis al concloure un acord amb la locució llatina rata fiat [res] (la cosa, el pacte es ratifiqui) i per metonímia la fórmula llatina va donar el seu nom a la beguda que acompanyava l'esdeveniment.

Font de la informació:Viquipèdia Ratafia Catalana  

 

Llegenda d'on ve el nom de Ratafia

Mossen Cinto Verdaguer, gran coneixedor dels temes de la terra, explicava la següent llegenda sobre l’origen de la paraula “ratafia”. 

Diu que una vegada, en una masia de la nostra terra, es trobaren tres dels seus bisbes: el de Vic, el de Barcelona i l’arquebisbe de Tarragona, els quals esbrinaven i escatien algun assumpte en petit concili territorial.

Quan, després d’enraonar-ho bé, estigueren entesos i hagueren signat el tractat, demanaren al masover alguna cosa per fer-se passar la set. Ell, com a gran requisit, els tragué una ampla ampolla de ratafia, que els serví en tres gots de cristall, els quals presentà en una sola safata.

La beguda era nova per a ells, i els agradà, com sol agradar a tos els qui la tasten.
—Quina beguda és aqueixa tan bona? —li preguntaren—. Com se’n diu?
—És una beguda que nosaltres ens fem —respongué el masover.
—I no té nom? —replicà un dels bisbes.
—Jo no n’hi sé cap —respongué el pagès.
—Doncs, ja que ningú no li ha donat nom encara, donem-l’hi nosaltres —digué el bisbe—. Quin li posarem? Si en trobéssim un que fos com el segell del tractat que acabem de fer, aquest verament seria el millor.

Els tres senyors bisbes pensaren una mica, fins que un d’ells es donà un cop de mà al front i digué:
—Rata fiat! [Queda firmat.

Amb l’aprovació dels altres bisbes, els quals celebraren l’acudit, aqueix licor català, que és el més català de tots, quedà batejat amb un nom llatí, i amb aquest nom és conegut a tot arreu. 

Font de la informació:Ratafiabosch.cat història

 

Fires i festes de la Ratafia

En tot el territori català es fan diverses fires per degustar i conèixer aquesta beguda, de les quals cal destacar la Festa de la Ratafia que es fa des de fa 30 anys a Santa Coloma de Farners durant el mes de novembre, la Fira de Besalú que es fa durant el Pont de la Puríssima al desembre i la Festa de la Ratafia de Centelles  que se sol fer el primer o segon cap de setmana de juny. Durant la fira de Centelles es fan diferents tallers (recollida d'herbes, elaboració de la ratafia, tastets culinaris) i es presenten les bases del Concurs de Ratafia Embruixada de Centelles, que té com a finalitat promoure l'elaboració tradicional de ratafies. Les ratafies casolanes es presenten a l'ajuntament per a la fi de novembre i el premi es lliura en el marc de la Fira de la Tòfona, normalment la setmana abans de Nadal.

Sopar de la Ratafia, Santa Coloma de Farners, font:redcostabrava.com
 

Font de la informació:Viquipèdia Ratafia

 

Món Ratafiaire

Si voleu estar informats del món ratafiarie podeu seguir notícies a la pàgina https://www.ratafies.cat/mon-ratafiaire/


Ratafia Russet, font:ratafies.cat

Ratafia dels Raiers, font:ratafies.cat
Ratafia Bosch Reserva, font:ratafies.cat

Ratafia de l'avi, font:ratafies.cat

Veure més TRADICIONS I COSTUMS CATALANES

 

 

 

 

 

dimarts, 23 de març del 2021

Parc Diagonal Mar

 

"Poques vegades un parc s'ha inaugurat amb tanta presència humana. Diuen que unes 85.000 persones van visitar Diagonal Mar els dies de les Festes de la Mercè de 2002, que es van fer coincidir amb la inauguració de Diagonal Mar, el parc ideat pels arquitectes Enric Miralles i Benedetta Tagliabue. El primer dia que aquests dos arquitectes van anar als terrenys que havien d'acollir el nou parc van trobar que havia plogut, i van pensar en la importància de l'aigua per donar-li un protagonisme cabdal. En un principi, el parc era una extensió lliure d'edificis i es deia Maresme. Tanmateix, les pressions del promotor, Gerald Hines, van determinar que els edificis estiguessin incrustats dins del parc, tot i les protestes d'alguns arquitectes municipals del moment, i la promoció privada i el parc van estrenar el nom de Diagonal Mar.

Miralles i Tagliabue van procurar que l'aigua arribés a la Diagonal perquè fes honor al nom de Diagonal Mar. El parc, que en un principi havia de ser una peça pròpia, sense contacte amb els blocs de pisos, ha acabat desenvolupant el seu recorregut entre ells i forma un conjunt amb l'operació urbanística realitzada en el sector. El parc té 14,3 hectàrees d'extensió i 1.005 arbres, entre els quals destaca un drago canari de 150 anys de vida. L'aigua, en forma de llacs, ocupa 12.118 m² . Estructures de metall molt més lúdiques que la pèrgola de l'avinguda d'Icària són presents en diferents parts de Diagonal Mar. Tot i que les festes van durar tres dies, la inauguració pròpiament dita, presidida per l'alcalde de Barcelona, Joan Clos, va tenir lloc el 21 de setembre del 2002. Hi van assistir la vídua de Miralles, Benedetta Tabliague -l'arquitecte havia mort dos anys abans- i el regidor del districte, Francesc Narváez, a més d'una gernació de poblenovins. Tabliague ha reivindicat que arribi a fer-se el pont que ha de permetre unir el parc amb el mar, tal com figura al projecte."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

Materials:Acer i Trencadís  ceràmic












 


























 

Més informació:Viquipèdia Parc Diagonal Mar


Parc Diagonal Mar, font:viquipèdia

 

Autor

Arquitectes:Enric Miralles, Benedetta Tagliabue

Ceramista: Antoni Cumella Vendrell

Més informació:Viquipèdia Enric Miralles i Moya

Més informació:Fundacioenricmiralles.com

Enric Miralles i Moya, font:homenajeaenricmiralles.wordpress.com

 

Més informació:Viquipèdia Benedetta Tagliabue

Més informació:Mirallestagliabue.com

Benedetta Tagliabue, font:myhilorojo.blogspot.com
 

 

Veure més Art Públic Sant Martí

dilluns, 22 de març del 2021

Escultura a les víctimes republicanes de la Guerra Civil

 

"El lloc on comença la rambla de Prim coincideix amb l'indret on hi havia hagut el Camp de la Bota, ara ocupat per l'àrea del Fòrum 2004. Es va demanar a l'escultor valencià Miquel Navarro un monument commemoratiu que recordés la gent que havia estat executada en aquest indret. Va fer com una mena de creu de terme de color vermell de 28 metres d'alçada, que va costar una mica més de 18 milions de pessetes. En una carta tramesa a Rosa Grisó, directora del Gabinet de Drets Humans de la Creu Roja el 8 de maig de 1991 pel Gabinet de l'Alcaldia, es precisa que el monument seria un homenatge a "les víctimes de la guerra a la zona del Camp de la Bota", quan la major part d'afusellaments va tenir lloc a la postguerra, entre el 1939 i el 1952. Aquest error d'enfocament va influir en el fet que la placa no situés amb concreció aquesta realitat i l'Associació d'Ex Presos Polítics mai no ha volgut fer cap homenatge als seus morts al peu d'un monument la dedicatòria del qual veu confusa. A més de la dedicatòria, hi ha uns versos del poeta Màrius Torres.

D'altra banda, el 21 de juny de 1992, en ser inaugurada la columna de Navarro, s'hi va instal·lar, a més, un raig làser que l'il·luminava, però poc temps després va deixar de funcionar.

Els primers dies de maig del 2004, poc abans d'inaugurar el Fòrum de les Cultures, en el territori del qual es troba ara el monument, es va modificar la placa. On deia només "a les víctimes de la guerra civil" s'hi va afegir "i de la postguerra 1936-52". Antics represaliats van lamentar que s'incloguessin implícitament els militars sublevats afusellats els primers dies de la guerra i també que s'hagués suprimit el petit jardí que hi havia inicialment."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M. Huertas

Materials:Acer pintat de vermell



EN MEMÒRIA A LES VÍCTIMES / REPUBLICANES AFUSELLADES EN / AQUEST INDRET PER LA DICTADURA / FRANQUISTA ENTRE ELS ANYS / 1939 I 1952

Que en els meus anys la joia recomenci / sense esborrar cap cicatriu de l'esperit. / O Pare de la nit, del mar i del silenci, / jo vull la pau-però no vull l'oblit / Màrius Torres (1942)

CAMP DE LA BOTA / 1992

 

Més informació:Memoria.cat Repressions Els morts al Camp de la Bota 1939-1953

font:Memoria.cat

 

Autor

Escultor:Miquel Navarro

Més informació:Viquipèdia Miquel Navarro

Miquel Navarro i Navarro, font:elmundo.es

Veure més Art Públic Sant Martí