BARCELONA / AL TENOR / FRANCISCO VIÑAS / PRIMER CENTENARIO DE SU NACIMIENTO MDCCCLXIII-MCMLXIII
"Amb motiu del centenari del naixement del tenor Francesc Viñas i Dordal
(Moià, 1863 - Barcelona, 1933), es va inaugurar aquest monument en el
Turó Parc, a tocar del carrer que des del 1942 portava el nom d'aquest
cantant d'òpera català. Per al monument va utilitzar-se un bust que
Josep Clarà havia fet en vida a Francesc Viñas i que era conservat per
la família. Fou inaugurat en presència de l'alcalde Josep Maria de
Porcioles el novembre de 1963."
"El bust de bronze dedicat a la memòria del tenor
Francesc Viñas presenta algunes característiques específiques com a
conseqüència de la pròpia trajectòria estètica i artística de l'autor,
Josep Clarà i Ayats. Certament, la composició del bust ens anticipen
algunes fórmules utilitzades sovint per Josep Clarà: una certa
reminiscència èpica i també un deix romàntic que perviu en les
expressions que l'escultor atribueix a l'expressió del rostre de
Francesc Viñas.
El somriure i la mirada confiada del rostre del bust
transmet seguretat, i fins i tot una ironia de què no estan exemptes la
resta d'obres de Josep Clarà. Importa, en aquest cas, la resolució del
desplaçament del cap amb el pit, lleugerament accentuada però sense que
mai no s'acabi de trencar l'equilibri entre el volum superior i
l'inferior, és a dir, el cap es projecta endavant mentre que la part del
cos representada en el bust fa de contrapès. Les formes estan, doncs,
en consonància amb la voluntat expressiva que es desprèn del bust. No hi
ha un excés de treball inacabat -ditades o marques d'estris i atuells-
en la superfície de l'escultura sinó que, al contrari, les formes estan
perfectament polides i acabades amb l'objectiu d'aconseguir més
versemblança amb el model encarregat. Això no obstant, tal com hem dit
anteriorment, perquè no s'aconsegueixi l'expressió confiada i decidida
del rostre.
Pel que fa a la resolució del rostre, interessa la
deMAscripció de les línies resolutives dins de la composició dels trets
facials, no tant per l'estructura de les formes com per l'articulació
que podem veure que existeix amb l'objectiu representatiu del bust. De
la mateixa manera, el conjunt dels trets expressa la recerca clàssica
del mateix Clarà. Les arrugues dels ulls i de les galtes són recursos
que acaben d'arrodonir el conjunt de petits volums de què està format el
rostre i fan del resultat global una il·lustració d'un ànim obert i
confiat."
Placa
circular a la avinguda Sarrià amb el nom de Ricardo Zamora (Barcelona, 14 de febrer de 1901 - 15 de setembre de 1978), un dels grans futbolistes de la història del futbol català; és considerat un dels millors porters de la història del futbol mundial. Porter de grans reflexos, seguretat i personalitat, va rebre el sobrenom de El diví. Fou l'inventor de la zamorana, que consistia a rebutjar la pilota amb l'avantbraç.
La placa té una mesura de 6 metres de diàmetre i és de
formigó i acer. Consta del seu nom i cognom amb lletres grans sobre el paviment.
"La neula és un dels dolços més típics de la cuina catalana que es menja tradicionalment per Nadal. Sovint se suquen en cava i sembla que de fet sempre s'han sucat en alguna mena de vi.
La idea d'enrotllar una hòstia, qui sap si ja amb la idea de sucar-la,
la va tenir una monja i posteriorment monges i pastissers van anar
perfeccionant la recepta. Segurament existeix abans que el torró.
Tradicionalment, la neula consisteix en un full prim de pasta de farina amb forma de canó, de vegades amb sucre. Actualment existeixen neules farcides de torró de Xixona o cobertes de xocolata, i també versions funcionals, per exemple sense sucre (amb lactitol, per exemple) per a diabètics o sense gluten per a celíacs.
Com es fan les neules, font:Elnacional.cat
El seu nom prové de la paraula llatina nebula, que és un tipus de "boira" molt poc densa, degut a la seva textura fina. La paraula catalana actual neula conserva a més el significat que ja tenia en llatí, i que és un tipus de calitja espessa que no arriba a ser boira baixa.
Origen
Les neules van ser creades per una monja, que potser va començar enrotllant una hòstia,
cal tenir en compte que antigament eren de quinze centímetres.
Posteriorment es van anar millorant a poc a poc per a fer-les més
cruixents. No coneixem amb exactitud quan va ocórrer, però se sap que existien a Catalunya almenys des de l'any 1168. Al començament, com les hòsties, les neules tenien gravats senyals i emblemes.
Les neules es descriuen per escrit en 1267, al convit de Nadal d'aquell any el rei Jaume I
va ofrir als seus més de cent comensals neules, pinyons i ametlles com a
postres. En aquell moment segurament les neules encara eren planes.També són pressents en nadales medievals que han arribat als nostres temps per tradició oral.
En unes Ordinacions de Pere el Gran (“Açò és ordonament de moneda com
se deu fer", 1285) s’estableixen els detalls de l’àpat que els
treballadors novells a la seca de Barcelona havien d’oferir als companys
veterans. Les postres prioritàries eren les neules. Si no n’hi havia es
podien substituir per fruita fresca i seca. Ramon Llull les referencià explícitament a la seva obra El llibre de les meravelles (1289). i a Santes Creus es conserven avui dia uns neulers, utilitzats per a fer neules, amb les insígnies de l'abat que tenien al segle xiv. En aquesta època, abans de coure-les i d'enrotllar-les, era costum estampar-hi en relleu escuts, emblemes o fins i tot textos curts, com per exemple una pregària. A l'època medieval eren molt apreciades sucades en piment, un vi ranci condimentat amb mel i pebre, una combinació citada a nadales i al Com usar bé de beure e menjar de Francesc Eiximenis, on el "golafre eclesiàstic" les beu després d'un copiós àpat.
Existeixen referències escrites del 1778 en les quals es descriu que la gent menjava neules sucades amb vi blanc o amb malvasia per Nadal. Sembla que a finals del segle xviii i començaments del xix també es podrien menjar per Carnestoltes, però sempre sucades en alguna mena de vi.
Descripció
Les neules són dolços lleugers i cruixents de forma cilíndrica i
allargada com un llapis de fusta, que s'aconsegueix gràcies al fet que
la massa aplanada, recent cuita, es cargola amb un bastó prim. Per a la
seva elaboració les neules requereixen a més d'un estri específic per a elles que es diu neuler i que és una mena de tenalla amb dues planxes rodones, al qual s'aboca la pasta per tal que prengui forma de cercle. La pasta queda premuda entre les dues planxes, que es posen una estona per cada banda sobre el foc o un fogó.
Els neulers poden tenir dibuixos en relleu, que després apareixeran a
la neula. Després es couen al forn, s'enrotllen i es deixen refredar.
Neuler de Rupit, font:rupitpruit.cat
En fan amb una massa molt líquida feta amb farina, sucre, clara d'ou a temperatura ambient, raspadura de llimona, vainilla i mantega.
Se sap que les primeres neules eren planes. Actualment alguns
pastissers les han recuperat, com a alternativa diferent de les
clàssiques cilindriques, i poden decorar una part amb xocolata. Tampoc s'han fet amb mantega fins fa molt poc, fa només dues generacions que el llard de la recepta s'ha substituït per mantega.
Neula plana, font:CadenaSer.com- sesantiguesneules.com
També hi ha pastissers que han recuperat l'anomenada flor de Sant Jordi una variant medieval de les neules que consisteix a una neula amb pètals de rosa, rodona, amb vores irregulars i plana.
Neules de Sant Jordi, font:graupera.com
Altres variants molt conegudes són les neules cilíndriques cobertes de xocolata blanca, que de vegades tenen la pasta feta amb cacau, que substitueix part de la farina, i les cobertes de xocolata negra o amb llet. Les cobertes amb xocolata no se solen sucar.
Una altra variant habitual son les neules farcides, de torró tou o
de xocolata, per exemple. En alguns restaurants a l'aperitiu serveixen
neules farcides de productes salats, com sobrassada o formatge.
Diferències entre les neules artesanes i les industrials
Les neules artesanes es comercialitzen envasades i en capsetes a
diverses pastisseries i botigues especialitazades. En alguns llocs es
venen d'artesanes i d'industrials, com per exemple a alguns
supermercats. Les industrials són sovint de menor qualitat però de preu més assequible.
Capsa de Neules Artesanes Vicens, font:Vicens.com
La composició de la massa per a l'elaboració de neules industrials s'ha hagut de modificar de la tradicional, per tal que es pugui adaptar a la maquinària utilitzada. La manera de diferenciar unes de les altres, abans de tastar-les i fins i tot comprar-les, és a vista.
Les neules industrials tenen sempre el mateix diàmetre, que a més
es manté regular al llarg de tota la neula, mentre que les artesanes
poden presentar variabilitat.
La manera més fàcil, però, és fixar-se en la forma de la secció: si és
rodona, està feta a mà, ja que les varetes que s'usen per fer-les són
llises i cilíndriques; en canvi, per a fer-les de manera industrial, cal
que les varetes tinguin arestes, per tal que no llisqui la neula, i per
a això se n'usen unes de poligonals, habitualment hexagonals.
Neules artesanes Sant Tirs, font:neulessanttirs.com
Gastronomia
Les neules es mengen a la sobretaula, al Nadal acompanyant els torrons o
després d'ells. En aquesta festa solen acompanyar-se de cava, tot i que després hi ha persones que el remplacen per un vi dolç, moscatell, o garnatxa. En qualsevol època de l'any es mengen, per exemple, per acompanyar gelats, sorbets o crema catalana.També es poden menjar com a postres.
Torrons i Neules per Nadal, font:twitter
Tradicions
Abans que cagués joguines, o en algunes famílies encara ara, les neules, torrons, fruita seca i altres llaminadures eren cagades pel tió la nit de Nadal o el dia de Nadal mateix. Es té constància que a tota Catalunya s'han repartit neules durant les festes de Nadal i en algunes localitats catalanes durant tot l'any, amb les hòsties, a la missa.
En alguns pobles de l'Empordà era costum deixar anar ocells amb neules lligades a les potes durant el transcurs de la missa.
El dia de Nadal, el monjo que s'encarregava de la dispensa a Sant Pere de Rodes regalava a cada membre de la seva comunitat tretze neules i una gerra de vi.
Les persones que s'ho podien permetre tenien el costum de menjar
neules i torrons tots els diumenges des del dia de la Concepció, el 8 de desembre, fins al de la Candelera, el 2 de febrer. Estava mal vist menjar-ne més tard d'aquest dia..."
"Recepta tradicional número 607 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català. No us vull enganyar, amics meus però tot i ser una recepta molt fàcil de fer, aquesta, requereix d'una certa habilitat, sobretot de velocitat
i eficiència per tal d'evitar cremar-vos i que se us trenquin les
neules amb una manipulació inapropiada. Us confessaré que fins i tot a
mi em costa fer-les."
Neules, font:Catalunyacuina.com
INGREDIENTS:
240 g de clara d'ou
180 g de farina
180 g de sucre
180 g de mantega
pell de llimona ratllada
aigua
VARIANTS:
- En lloc de mantega es pot fer amb llard
- Podeu utilitzar essència de llimona en lloc de la pell ratllada
"La Copa Nadal es una tradicional competición de natación, que se disputa en Barcelona cada 25 de diciembre, día de Navidad, consistente en atravesar a nado 200 metros de aguas abiertas en el Port Vell de Barcelona. Se creó en 1907, lo que la convierte la primera competición de natación disputada en España y una de las pruebas deportivas más antiguas de Barcelona y de Europa.
La particularidad de la prueba es que tiene lugar en pleno invierno, y cuando las temperaturas son más bajas en Barcelona.
En múltiples ocasiones la prueba se ha llevado a cabo bajo la lluvia e
incluso bajo la nieve. Es habitual ver a muchos nadadores hacer la
prueba disfrazados con motivos navideños. La prueba, organizada por el Club Natació Barcelona,
es popular y de inscripción gratuita, y está abierta a personas de
todas las edades, que compiten en diferentes categorías en función de la
edad.
font:mundodeportivo.com
font:mundodeportivo.com
Historia
La primera edición de la Copa Nadal debía haberse disputado el 26 de diciembre de 1907, pero debido al mal tiempo la prueba se aplazó hasta el 19 de enero de 1908. Se celebró en La Barceloneta, frente a los desaparecidos Baños Orientales —hoy Playa de San Sebastián— donde estaba inicialmente ubicado el CN Barcelona.
Resultó ganador Edwald Poescheke, nadador alemán del club organizador,
con un tiempo de 3'17"02. Desde entonces la prueba se ha realizado todos
los años, con excepción del período de la Guerra Civil española, de 1936 a 1938, aunque en distintos puntos del puerto barcelonés. A partir de 1914, cuando el CN Barcelona
se trasladó al Muelle Nuevo, pasó a disputarse en la dársena de la
Indústria, frente a las instalaciones del club. Actualmente tiene salida
en una pasarela junto al centro comercial Maremàgnum, y recorre 200
metros en paralelo a la Rambla de Mar, con llegada al Muelle de
Drasanas, en el Portal de la Pau, frente al Monumento a Cristóbal Colón.
COPA NADAL 2019
La primera edición con participación femenina tuvo lugar en 1928, resultando vencedora María Luisa Vigo con un crono de 3'27"00. En 1994 un invidente, Josep Labró, superó por primera vez la prueba. En 2009, coincidiendo con la edición número 100, se alcanzó el récord de participantes en la prueba, con 552 nadadores.
Cartell Copa Nadal 107è, font:mundodeportivo.com
Palmarés
Daniel Serra es el nadador que en más ocasiones ha ganado la prueba, con un total de diez victorias. En categoría femenina la más laureada ha sido Carmen Soriano, con seis victorias.
El récord de la prueba está en manos de Carlos Ventosa desde el año 1994, con 1.51.05. Bárbara Bernús estableció en 1992 la mejor marca femenina, con 2.03.89."
"Una subscripció popular va permetre aixecar un senzill monòlit, amb un
relleu de metall, obra de Josep Ricart, en record de mossèn Pere Relats
Arimon (Lliçà de Munt, 1934 - Els Encantats, 1973), capellà del Poblenou
que havia mort en accident de muntanya. La pedra del monòlit va ser
portada expressament des dels pics dels Encantats, de 2.700 metres, al
costat de l'estany de Sant Maurici (Pallars), on havia trobat la mort
mossèn Relats. El monument va ser inaugurat el 21 d'abril de 1979, a la
Rambla del Poblenou. Com molt bé deia Oriol Garreta en un article
titulat "Pere Relats, un recor viu", que va sortir publicat el novembre
de 1998 al número 10 de la revista Poblenou, de l'Associació de
Veïns, "encara molts dies, al peu del monòlit, s'hi troben flors que
algú ha deixat". El record de Pere Relats perdura en les set residències
d'avis que porten el seu nom."
"És aquesta una típica peça que reflecteix el gust estètic dels anys
seixanta, tot incorporant diferents nivells o estrats compositius i
també barrejant materials. Aquesta placeta perfectament rodona és un
dels eixos de vida del barri del Poblenou. El monòlit es troba en un
dels laterals del parterre donant l'esquena a la Rambla i mirant la vida
de l'interior de la plaça. Es tracta d'un cos de pedra molt irregular
damunt un parterre que té un medalló de bronze amb el rostre de perfil
del personatge, tot en segon terme, i davant d'aquest cos visual podem
veure unes grans lletres de bronze, exemptes i ancorades al terra, que
conformen un primer pla narratiu. La frase és senzillament "A Pere
Relats". A la banda dreta del cos massís s'ha incorporat un motiu
vegetal molt abstracte i de caire geomètric. També aquest element és
exempt i té entitat pròpia. Així que ens trobem amb un monòlit on s'ha
invertit l'interès formal pel material noble i la presència pesant de la
peça per una forma més lleugera, fragmentada i ritmada que prioritza
l'element escrit i el simbòlic."
