Placa
circular a la avinguda Sarrià amb el nom de Ricardo Zamora (Barcelona, 14 de febrer de 1901 - 15 de setembre de 1978), un dels grans futbolistes de la història del futbol català; és considerat un dels millors porters de la història del futbol mundial. Porter de grans reflexos, seguretat i personalitat, va rebre el sobrenom de El diví. Fou l'inventor de la zamorana, que consistia a rebutjar la pilota amb l'avantbraç.
La placa té una mesura de 6 metres de diàmetre i és de
formigó i acer. Consta del seu nom i cognom amb lletres grans sobre el paviment.
"La neula és un dels dolços més típics de la cuina catalana que es menja tradicionalment per Nadal. Sovint se suquen en cava i sembla que de fet sempre s'han sucat en alguna mena de vi.
La idea d'enrotllar una hòstia, qui sap si ja amb la idea de sucar-la,
la va tenir una monja i posteriorment monges i pastissers van anar
perfeccionant la recepta. Segurament existeix abans que el torró.
Tradicionalment, la neula consisteix en un full prim de pasta de farina amb forma de canó, de vegades amb sucre. Actualment existeixen neules farcides de torró de Xixona o cobertes de xocolata, i també versions funcionals, per exemple sense sucre (amb lactitol, per exemple) per a diabètics o sense gluten per a celíacs.
Com es fan les neules, font:Elnacional.cat
El seu nom prové de la paraula llatina nebula, que és un tipus de "boira" molt poc densa, degut a la seva textura fina. La paraula catalana actual neula conserva a més el significat que ja tenia en llatí, i que és un tipus de calitja espessa que no arriba a ser boira baixa.
Origen
Les neules van ser creades per una monja, que potser va començar enrotllant una hòstia,
cal tenir en compte que antigament eren de quinze centímetres.
Posteriorment es van anar millorant a poc a poc per a fer-les més
cruixents. No coneixem amb exactitud quan va ocórrer, però se sap que existien a Catalunya almenys des de l'any 1168. Al començament, com les hòsties, les neules tenien gravats senyals i emblemes.
Les neules es descriuen per escrit en 1267, al convit de Nadal d'aquell any el rei Jaume I
va ofrir als seus més de cent comensals neules, pinyons i ametlles com a
postres. En aquell moment segurament les neules encara eren planes.També són pressents en nadales medievals que han arribat als nostres temps per tradició oral.
En unes Ordinacions de Pere el Gran (“Açò és ordonament de moneda com
se deu fer", 1285) s’estableixen els detalls de l’àpat que els
treballadors novells a la seca de Barcelona havien d’oferir als companys
veterans. Les postres prioritàries eren les neules. Si no n’hi havia es
podien substituir per fruita fresca i seca. Ramon Llull les referencià explícitament a la seva obra El llibre de les meravelles (1289). i a Santes Creus es conserven avui dia uns neulers, utilitzats per a fer neules, amb les insígnies de l'abat que tenien al segle xiv. En aquesta època, abans de coure-les i d'enrotllar-les, era costum estampar-hi en relleu escuts, emblemes o fins i tot textos curts, com per exemple una pregària. A l'època medieval eren molt apreciades sucades en piment, un vi ranci condimentat amb mel i pebre, una combinació citada a nadales i al Com usar bé de beure e menjar de Francesc Eiximenis, on el "golafre eclesiàstic" les beu després d'un copiós àpat.
Existeixen referències escrites del 1778 en les quals es descriu que la gent menjava neules sucades amb vi blanc o amb malvasia per Nadal. Sembla que a finals del segle xviii i començaments del xix també es podrien menjar per Carnestoltes, però sempre sucades en alguna mena de vi.
Descripció
Les neules són dolços lleugers i cruixents de forma cilíndrica i
allargada com un llapis de fusta, que s'aconsegueix gràcies al fet que
la massa aplanada, recent cuita, es cargola amb un bastó prim. Per a la
seva elaboració les neules requereixen a més d'un estri específic per a elles que es diu neuler i que és una mena de tenalla amb dues planxes rodones, al qual s'aboca la pasta per tal que prengui forma de cercle. La pasta queda premuda entre les dues planxes, que es posen una estona per cada banda sobre el foc o un fogó.
Els neulers poden tenir dibuixos en relleu, que després apareixeran a
la neula. Després es couen al forn, s'enrotllen i es deixen refredar.
Neuler de Rupit, font:rupitpruit.cat
En fan amb una massa molt líquida feta amb farina, sucre, clara d'ou a temperatura ambient, raspadura de llimona, vainilla i mantega.
Se sap que les primeres neules eren planes. Actualment alguns
pastissers les han recuperat, com a alternativa diferent de les
clàssiques cilindriques, i poden decorar una part amb xocolata. Tampoc s'han fet amb mantega fins fa molt poc, fa només dues generacions que el llard de la recepta s'ha substituït per mantega.
Neula plana, font:CadenaSer.com- sesantiguesneules.com
També hi ha pastissers que han recuperat l'anomenada flor de Sant Jordi una variant medieval de les neules que consisteix a una neula amb pètals de rosa, rodona, amb vores irregulars i plana.
Neules de Sant Jordi, font:graupera.com
Altres variants molt conegudes són les neules cilíndriques cobertes de xocolata blanca, que de vegades tenen la pasta feta amb cacau, que substitueix part de la farina, i les cobertes de xocolata negra o amb llet. Les cobertes amb xocolata no se solen sucar.
Una altra variant habitual son les neules farcides, de torró tou o
de xocolata, per exemple. En alguns restaurants a l'aperitiu serveixen
neules farcides de productes salats, com sobrassada o formatge.
Diferències entre les neules artesanes i les industrials
Les neules artesanes es comercialitzen envasades i en capsetes a
diverses pastisseries i botigues especialitazades. En alguns llocs es
venen d'artesanes i d'industrials, com per exemple a alguns
supermercats. Les industrials són sovint de menor qualitat però de preu més assequible.
Capsa de Neules Artesanes Vicens, font:Vicens.com
La composició de la massa per a l'elaboració de neules industrials s'ha hagut de modificar de la tradicional, per tal que es pugui adaptar a la maquinària utilitzada. La manera de diferenciar unes de les altres, abans de tastar-les i fins i tot comprar-les, és a vista.
Les neules industrials tenen sempre el mateix diàmetre, que a més
es manté regular al llarg de tota la neula, mentre que les artesanes
poden presentar variabilitat.
La manera més fàcil, però, és fixar-se en la forma de la secció: si és
rodona, està feta a mà, ja que les varetes que s'usen per fer-les són
llises i cilíndriques; en canvi, per a fer-les de manera industrial, cal
que les varetes tinguin arestes, per tal que no llisqui la neula, i per
a això se n'usen unes de poligonals, habitualment hexagonals.
Neules artesanes Sant Tirs, font:neulessanttirs.com
Gastronomia
Les neules es mengen a la sobretaula, al Nadal acompanyant els torrons o
després d'ells. En aquesta festa solen acompanyar-se de cava, tot i que després hi ha persones que el remplacen per un vi dolç, moscatell, o garnatxa. En qualsevol època de l'any es mengen, per exemple, per acompanyar gelats, sorbets o crema catalana.També es poden menjar com a postres.
Torrons i Neules per Nadal, font:twitter
Tradicions
Abans que cagués joguines, o en algunes famílies encara ara, les neules, torrons, fruita seca i altres llaminadures eren cagades pel tió la nit de Nadal o el dia de Nadal mateix. Es té constància que a tota Catalunya s'han repartit neules durant les festes de Nadal i en algunes localitats catalanes durant tot l'any, amb les hòsties, a la missa.
En alguns pobles de l'Empordà era costum deixar anar ocells amb neules lligades a les potes durant el transcurs de la missa.
El dia de Nadal, el monjo que s'encarregava de la dispensa a Sant Pere de Rodes regalava a cada membre de la seva comunitat tretze neules i una gerra de vi.
Les persones que s'ho podien permetre tenien el costum de menjar
neules i torrons tots els diumenges des del dia de la Concepció, el 8 de desembre, fins al de la Candelera, el 2 de febrer. Estava mal vist menjar-ne més tard d'aquest dia..."
"Recepta tradicional número 607 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català. No us vull enganyar, amics meus però tot i ser una recepta molt fàcil de fer, aquesta, requereix d'una certa habilitat, sobretot de velocitat
i eficiència per tal d'evitar cremar-vos i que se us trenquin les
neules amb una manipulació inapropiada. Us confessaré que fins i tot a
mi em costa fer-les."
Neules, font:Catalunyacuina.com
INGREDIENTS:
240 g de clara d'ou
180 g de farina
180 g de sucre
180 g de mantega
pell de llimona ratllada
aigua
VARIANTS:
- En lloc de mantega es pot fer amb llard
- Podeu utilitzar essència de llimona en lloc de la pell ratllada
"La Copa Nadal es una tradicional competición de natación, que se disputa en Barcelona cada 25 de diciembre, día de Navidad, consistente en atravesar a nado 200 metros de aguas abiertas en el Port Vell de Barcelona. Se creó en 1907, lo que la convierte la primera competición de natación disputada en España y una de las pruebas deportivas más antiguas de Barcelona y de Europa.
La particularidad de la prueba es que tiene lugar en pleno invierno, y cuando las temperaturas son más bajas en Barcelona.
En múltiples ocasiones la prueba se ha llevado a cabo bajo la lluvia e
incluso bajo la nieve. Es habitual ver a muchos nadadores hacer la
prueba disfrazados con motivos navideños. La prueba, organizada por el Club Natació Barcelona,
es popular y de inscripción gratuita, y está abierta a personas de
todas las edades, que compiten en diferentes categorías en función de la
edad.
font:mundodeportivo.com
font:mundodeportivo.com
Historia
La primera edición de la Copa Nadal debía haberse disputado el 26 de diciembre de 1907, pero debido al mal tiempo la prueba se aplazó hasta el 19 de enero de 1908. Se celebró en La Barceloneta, frente a los desaparecidos Baños Orientales —hoy Playa de San Sebastián— donde estaba inicialmente ubicado el CN Barcelona.
Resultó ganador Edwald Poescheke, nadador alemán del club organizador,
con un tiempo de 3'17"02. Desde entonces la prueba se ha realizado todos
los años, con excepción del período de la Guerra Civil española, de 1936 a 1938, aunque en distintos puntos del puerto barcelonés. A partir de 1914, cuando el CN Barcelona
se trasladó al Muelle Nuevo, pasó a disputarse en la dársena de la
Indústria, frente a las instalaciones del club. Actualmente tiene salida
en una pasarela junto al centro comercial Maremàgnum, y recorre 200
metros en paralelo a la Rambla de Mar, con llegada al Muelle de
Drasanas, en el Portal de la Pau, frente al Monumento a Cristóbal Colón.
COPA NADAL 2019
La primera edición con participación femenina tuvo lugar en 1928, resultando vencedora María Luisa Vigo con un crono de 3'27"00. En 1994 un invidente, Josep Labró, superó por primera vez la prueba. En 2009, coincidiendo con la edición número 100, se alcanzó el récord de participantes en la prueba, con 552 nadadores.
Cartell Copa Nadal 107è, font:mundodeportivo.com
Palmarés
Daniel Serra es el nadador que en más ocasiones ha ganado la prueba, con un total de diez victorias. En categoría femenina la más laureada ha sido Carmen Soriano, con seis victorias.
El récord de la prueba está en manos de Carlos Ventosa desde el año 1994, con 1.51.05. Bárbara Bernús estableció en 1992 la mejor marca femenina, con 2.03.89."
"Una subscripció popular va permetre aixecar un senzill monòlit, amb un
relleu de metall, obra de Josep Ricart, en record de mossèn Pere Relats
Arimon (Lliçà de Munt, 1934 - Els Encantats, 1973), capellà del Poblenou
que havia mort en accident de muntanya. La pedra del monòlit va ser
portada expressament des dels pics dels Encantats, de 2.700 metres, al
costat de l'estany de Sant Maurici (Pallars), on havia trobat la mort
mossèn Relats. El monument va ser inaugurat el 21 d'abril de 1979, a la
Rambla del Poblenou. Com molt bé deia Oriol Garreta en un article
titulat "Pere Relats, un recor viu", que va sortir publicat el novembre
de 1998 al número 10 de la revista Poblenou, de l'Associació de
Veïns, "encara molts dies, al peu del monòlit, s'hi troben flors que
algú ha deixat". El record de Pere Relats perdura en les set residències
d'avis que porten el seu nom."
"És aquesta una típica peça que reflecteix el gust estètic dels anys
seixanta, tot incorporant diferents nivells o estrats compositius i
també barrejant materials. Aquesta placeta perfectament rodona és un
dels eixos de vida del barri del Poblenou. El monòlit es troba en un
dels laterals del parterre donant l'esquena a la Rambla i mirant la vida
de l'interior de la plaça. Es tracta d'un cos de pedra molt irregular
damunt un parterre que té un medalló de bronze amb el rostre de perfil
del personatge, tot en segon terme, i davant d'aquest cos visual podem
veure unes grans lletres de bronze, exemptes i ancorades al terra, que
conformen un primer pla narratiu. La frase és senzillament "A Pere
Relats". A la banda dreta del cos massís s'ha incorporat un motiu
vegetal molt abstracte i de caire geomètric. També aquest element és
exempt i té entitat pròpia. Així que ens trobem amb un monòlit on s'ha
invertit l'interès formal pel material noble i la presència pesant de la
peça per una forma més lleugera, fragmentada i ritmada que prioritza
l'element escrit i el simbòlic."
"El quinto, també anomenat segons la zona quina, plena, rifla o loteria vella, és un joc típic de les dates nadalenques que es juga a diversos llocs del Vallès, del Baix Llobregat, de l'Empordà, de la Cerdanya, del Garraf, del Ripollès, la Safor i d'altres comarques catalanes i valencianes. També és popular a França i a la regió belga de la Valònia.
Cartell del Quinto de Nadal, font:cerclesabadelles.cat
És el joc precursor del Bingo, i sembla que va néixer de la mà de Lluís IV de França, que va demanar a dos aventurers italians un joc que li permetés captar més recursos per a l'Estat.
Lluís IV de França, font:Viquipèdia
Cada jugador té una carta amb tots els números de l'1 fins al 90, amb
una distribució diferent dels números per cadascuna, i consisteix a
marcar els nombres que el lloro, persona que extreu les boles numerades,
va cantant. Els números estan distribuïts en files de cinc que a la
vegada formen sis requadres de tres files. El primer jugador que marca
una fila de nombres fa quinto i guanya; després es juga per la plena i guanya el primer jugador que omple un dels requadres de tres files.
Carta amb els números, font:vacarisses.cat
Allò que diferencia aquest joc del bingo és que la persona que canta els números, anomenada lloro,
ho fa amb dites i acudits ja siguin tradicionals o adaptats al temps en
què es juga i així, dóna un toc d'humor i converteix el joc en una
festa. També es caracteritza pel fet que els jugadors marquen els
nombres cantats amb llavors de plantes (blat de moro, guixes...) i els premis, a més de diners, solen ser lots de nadal o d'altres premis materials.
El lloro d'un joc del Quinto, font:naciodigital.cat
La figura del lloro és molt important. Ha de treure els números
de la cistella, cantar-los i col·locar-los, de manera que mentre canta
l'anterior, ja està traient el següent. No es pot equivocar i en cas de
quinto o plena ha de ser ell o ella qui el validi. S'ha d'aprendre totes
les dites populars i sants del santoral.
Últimament els lloros han incorporat nous mots per als números. Com més
sants i mots canti el lloro, i menys números digui, més entretingut i
divertit serà el quinto.
En qualsevol partida un jugador pot demanar jugar la carta, si
està lliure, que consisteix en el tauler on el lloro col·loca les boles,
on els 90 números se situen consecutius.
De vegades, i de manera simultània amb un quinto habitual, es fa
l'Antiquinto o Quina del desgraciat, que consta en fer guanyar a qui
marqui l'últim la bola.
Dites i noms típics dels números
1
el més menut (el teu canut)
el més petit (del Reial Madrid)
un que fa por
el més petit de tots (tocava la trompeta)
Cap d'Any
el pepet
el primer de mil
la més petita (la teva)
és tot sol
2
un dos (tres quatre)
un aneguet
el segon que és...
com els collons, com les meues boles
una gallineta (Rosselló)
a casa pobra no hi cal gos (Rosselló)
3
un tricicle
el tercer (cirerer)
orella de gat (miau)
l'amor hi és (Rosselló)
el greixelló (Rosselló)
una colla (Rosselló)
4
una cadireta
quadrat
la cadira baixa (Rosselló)
5
er cinco (imitant el xarnego)
petit músic
l'esquellerinc
ja te la tinc
ja t'hi tinc (Rosselló)
quinto
6
el sis (cu)
el sis (alci's vostè)
el dia de Reis
mitja dotzena
trenet
l'embarassada
la ten enlaire (Rosselló)
7
el set (alça't tu)
un estripat
petit i traïdor
la bandereta
un que té set (que es foti!)
el de la bona sort
un falçó
8
un que és buit (el teu cap)
un que és buit (el teu llit)
un de mamellut
la carabassa (Rosselló)
9
un que és nou (el meu cotxe)
davanter centre
toca'm un ou (el nou)
10
pelat el més petit
pelat el jove
- soroll d'inspirar amb el nas - el Maradona
el que et va parir (el Déu)
11
les cametes de la Montse
les cametes del Fermí (i la mare que el va parir)
cames de filosa (Rosselló)
la Diada
parelleta de iuns (iuhUUUU!)
12
una dotzena (de pals a l'esquena)
una dotzena (de polvos a la nena)
dotzena (d'ous per la nena)
els mesos
13
tare-rare retze (tarugu!!)
el de la mala sort
una dotzena de frares
el malastruc
Teresa, ma germana (Rosselló)
el pont de les dones (Rosselló)
14
nyam, nyam
agafa'l
ca, ca, ca, ca, ca, catorze
agafa un cagarro i... (tots) esmorza!
15
la nena maca
la ninya bunita
Santa Maria
(fiu fiu)
16
16 (moca't)
(sexe!)
l'edat del "pavo"
17
el que sempre surt
Sant Antoni
xarnego
- cantant - 17 (que dise?)
18
la majoria d'edat
la meva edat
19
Sant Josep (i la mare de Déu de Togores!) [Sabadell]
20
pelat la nena
21
Sant Lluís Gonzaga
L'aneguet coix
El més elegant
22
parelleta d'ànecs
els dos tirons (ànecs) (Rosselló)
parella de dosos (bruts i fastigosos)
les dues "cocottes" (Rosselló)
23
Sant Jordi
el tejero
todo el mundo al suelo
24
Sant Joan
dues dotzenes
la vigília
25
- cantant - 25 (nadal!)
26
Sant Esteve
Sant Joaquim i Santa Anna
27
la verge de Montserrat
28
els sants innocents
29
el tramvia
30
el trempat
31
Sant Silvestre
l'últim dia de l'any
33
els anys de Jesucrist 33 (i una gamba!)
parella de tresos (els collons dels pagesos!)
les dues panxes de grut (Rosselló)
els geperuts (Rosselló)
36
tres dotzenes
l'any de la guerra
les garrotades
l'any que el meu avi va fer la mili
39
l'any que es va acabar la guerra (encara no s'ha acabat!)
la pau relativa
43
el licor
licorero!
44
quac-quac
les cadiretes
dues cadiretes
les dues cadires (Rosselló)
45
mitja part
meitat de la taula
tres quarts d'hora
46
temps afegit
48
quatre dotzenes
50
pelat el del mig
54
el Montilla cagant
Studio
55
parella de músics
58
anem a Sabadell per la C58
60
el cansat
pelat a can seixanta
61
la compresa
62
l'edició
64
quasi jubilat
65
la jubilació
66
parella de sisos o de grisos
parella de mossos d'esquadra
parella d'embarassades
67
em jubilaré
- cantant (l'avi Siset em parlava...) de bon matí
69
el més porc de tots
la vaca li va dir al porc (vols que et faci un seixanta-nou?)
arriba i abajo
el verro
(marra)
el tomba i tomba
70
pelat la tieta
71
el set-u
73
Carrero Blanco
75
tres ralets
l'any que va morir el Paquito
- cantant - 75 (nadal, nadal, nadal!)
77
les dues picasses (també al Rosselló)
les banderes d'Itàlia
parella d'estripats
80
pelat l'àvia/la iaia
82
el naranjito
mundial d'Ejpanya
els veïns fan el mundial
86
98 si no el trobes dóna-li la volta i el veuràs
88
la mamellassa
les mamelles de la Paula
parellassa
les dues carbasses (Rosselló)
els bóts de vi (Rosselló)
89
la padrina
90
pelat l'avi
pelat l'últim
el ventilador espatllat (no venta)
Altres
De l'1 al 9: són petits: per exemple, petit dos.
Les desenes són pelats: per exemple, pelat trenta o pelo trenta.
Quan la desena i la unitat és la mateixa xifra són parelles: per exemple, parella de sisos.
Quan a un jugador té dos números en una fila per fer quinto es diu
que ha fet o té segona, si en té tres, tercera, i si en té quatre,
quarta: Aquesta partida no he fet ni quarta.
Quan surten correlativament números amb la mateixa desena o unitat
els jugadora acostumen a respondre amb expressions del tipus: cinquanta
mil (en el cas que la desena que es repeteix sigui el número cinc) o mil
vuit (quan la unitat que es repeteix és el número vuit)
Quan surten 3 o més números seguits o acabats igual es demana que el lloro remeni. (Remena!) (Remena, remena nena!)
Quan a un jugador només li resta un número per fer quinto pot
demanar al lloro que l'hi cerqui. (Busca-me-la!; Una de petita!; Una de
gran!) El lloro respon: (I jo que la busco...; ) I el lloro remena.
Quan surten alguns múltiples de 10 seguits (pelats) se sol cridar: Pela, pela!
Segons la unitat de la xifra també hi ha algunes respostes dels jugadors:
1: yuhuuuuu
2: toca el 2
3: ets un pes
5: aquí la tinc
Expressions típiques
Quan comença el Quinto: La primera pel Quinto i per tothom ja ha sortit i és...
Quan comença la Plena: La primera per la Plena ja ha sortit i és...
Quan algú guanya el Quinto i es comprova que és vàlid: És ben bo, que se li pagui..
Quan algú guanya la Plena i es comprova que és vàlida: És ben bona, que se li pagui..
Quan a un jugador li falta omplir una casella per guanyar: Tira-me'l! / "Busca-me-la!"
Quan a un jugador no li són favorables els números que estan sortint: Remena!.
Quan el lloro ja fa molta estona que canta o com a broma: Canvi de lloro!
Recursos
Quan el lloro no sap què dir: La bola no vol sortir.
Quan es demana remenar: i remeno a petició.
Quan surten dos números correlatius: Germà gran/germà petit.
Quan surt el tercer número propinc als dos correlatius: un cosí.
Quan es demana un de petit: i un de petit... per donar-hi emoció però realment és un número gros.
Quan es demana un de pelat: i un de pelat... per donar-hi emoció però realment no ho és.
Quan la carta s'acosta a fer quinto: i la carta tremola.
El Quinto de Nadal al SLC de Polinyà, font:cpnl.cat
