dimecres, 7 d’octubre del 2020

Bust a Víctor Balaguer


 

"Entre 1908 i 1913, el Parc de la Ciutadella va ser l'escenari escollit per posar bustos de persones destacades de la cultura catalana, sempre a la sortida de la festa dels Jocs Florals que tenia lloc el primer diumenge de maig. La idea, promoguda per Francesc Matheu, director del setmanari Ilustració Catalana, va animar altres iniciatives semblants.

El 1910, l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch en va projectar el pedestal, que sostenia un bust dedicat a l'escriptor i ministre Víctor Balaguer (Barcelona, 1824 - Madrid, 1901) i d'autoria de l'escultor Manuel Fuxà. Seguint el costum d'incorporar una frase de l'homenatjat, aquesta vegada es va repetir "Morta diuen que's més jo la crech viva", que era la sentència que perviu, escrita en català anterior a les normes de Pompeu Fabra. No cal dir que feia referència a la llengua catalana, en la recuperació de la qual com a vehicle literari havia participat Balaguer. La inauguració va tenir lloc el diumenge 1 de maig del 1910 i l'ofrena va anar a càrrec del promotor de la idea, l'editor Francesc Matheu."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M. Huertas

Materials:Marbre blanc sobre pedestal de pedra de Montjuïc




Més informació:Viquipèdia Víctor Balaguer i Cirera

Víctor Balaguer i Cirera, font:Viquipèdia

Autor

Escultor:Manuel Fuxà

Arquitecte:Josep Puig i Cadafalch

Més informació:Viquipèdia Manuel Fuxà i Leal

Manuel Fuxà per Ramon Casas, font:Viquipèdia

Més informació:Viquipèdia Josep Puig i Cadafalch

Josep Puig i Cadafalch per Pau Audouard, font:Viquipèdia

 


Bust Teodor Llorente


"El 1911 no hi va haver inauguració de bust del conjunt del Jocs Florals. Va caldre esperar al diumenge 5 de maig del 1912 perquè es posés en un altre racó del Parc de la Ciutadella un de dedicat a la memòria del poeta, polític i periodista valencià Teodor Llorente (València, 1836-1911). De nou va ser Francesc Matheu qui va fer l'ofrena de donació a la ciutat. La iniciativa volia deixar constància de la unitat de la llengua catalana a Catalunya, el País Valencià i les Illes amb l'homenatge a un valencià que escrivia en el seu idioma. Feia només un any de la mort de Llorente quan se li dedicà l'escultura."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M. Huertas

Materials:Marbre blanc sobre pedestal de pedra de Montjuïc



 

font:Viquipèdia

 

Més informació:Viquipèdia Teodor Llorente Olivares

Teodor Llorente Olivares, font:blocs.xtec.cat

Autor

Escultor:Eusebi Arnau

Més informació:Viquipèdia Eusebi Arnau i Mascort

Eusebi Arnau i Mascort, font:Escultores Españoles
 

dilluns, 5 d’octubre del 2020

Escultura Als Voluntaris Catalans morts a França

 

"Durant la Primera Guerra Mundial, al voltant de 14.000 catalans van lluitar al costat de França. Després de l'acabament de la contesa, va sortir la idea d'aixecar un monument a aquells voluntaris i, fins i tot, es va parlar de posar-lo a la plaça de Catalunya, una vegada estigués urbanitzada definitivament. La comissió creada perquè es fes el monument va encarregar-lo a Josep Clarà, que residia a França. El 1922 ja estava enllestit, però l'any següent va arribar la Dictadura que era poc amant d'entusiasmes amb accent catalanista, i la iniciativa va quedar suspesa. Mentrestant, Clarà guanyà el gran premi de l'Exposició d'Arts Decoratives de París l'any 1925 amb la seva escultura, que mostrava un home nu amb els braços aixecats i una branca de llorer en una mà, com a símbol de la llibertat. El 1930 l'escultor va fer arribar el model en guix a l'Ajuntament de Barcelona, i es va oferir a realitzar-ne una còpia en bronze per 60.000 pessetes. Tres anys després, l'Ajuntament acordava que es fes, però no es va inaugurar l'estàtua fins al 14 de juliol de 1936, dia nacional de França, amb una inscripció ben senzilla: “Als voluntaris catalans morts durant la Gran Guerra 1914-1918”. La banda municipal va interpretar La marsellesa, Els segadors i el Himno de Riego. A la postguerra, la placa va desaparèixer. El maig de 1952 uns falangistes que van acampar al Parc de la Ciutadella amb motiu del Congrés Eucarístic de Barcelona van cobrir el monument amb una mena de capsa gegant per no ofendre els nois amb la figura nua. Sis mesos més tard, ja descoberta de nou l'escultura, algú li va serrar els braços. Clarà va protestar a l'alcalde Simarro -en aquell temps estava esculpint el monument a Los Caídos- i el febrer de 1954 l'havien restaurat, però van aprofitar per cobrir la nuesa pertorbadora amb una fulla de parra. El 8 de maig de 1986, ja retornada la democràcia, s'hi va col·locar la placa actual, que dedica l'escultura als catalans que havien mort en defensa de la llibertat a les dues guerres mundials, per iniciativa de l'Amicale des Anciens Guerrilleros Espagnols en France, i en presència de l'expresident de la Generalitat, Josep Tarradellas.

La primavera de l’any 2011, una petita ampliació del recinte del Zoo va obligar a canviar de lloc l’escultura, que va ser portada, simètricament, a l'altre costat de l'estany del Desconsol, al lloc on hi havia, a la vora del gran estany, la Deessa de Dunyach, igualment traslladada. Aprofitant aquest desplaçament, es va portar a terme una restauració a fons de l’obra, que va comportar retornar-la al seu estat original, en treure la fulla de parra que s’hi havia posat en vigílies del Congrés Eucarístic. Aquest procés de restauració va permetre descobrir que quan li havien posat la fulla de parra no li van destruir els genitals (com s’havia fet molts anys abans en una moralista operació castradora similar amb el Geni Català), sinó que els van deixar íntegres i van collar-li a sobre amb cargols el púdic tapall. Només va caldre descargolar, tapar els tres forats i tot ha quedat com ho va fer Clarà. Sembla, tot i que no s’ha pogut confirmar, que no hi va haver destrucció sinó només cobriment, perquè va ser Clarà en persona qui pressionat o col·laborant amb les autoritats va afegir la fulla de parra a la seva obra. Per si fos obra seva, ha estat guardada."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M. Huertas

Materials:Bronze sobre pedestal de pedra








ALS VOLUNTARIS CATALANS / MORTS A FRANÇA / I ARREU DEL MÓN EN / DEFENSA DE LA LLIBERTAT / 1914-1918 1939-1945




Autor

Escultor:Josep Clarà i Ayats

Més informació:Viquipèdia Josep Clarà i Ayats

Josep Clarà per Ramon Casas, font:Wikipedia

 

Bust a Emili Vilanova


 

"En una mateixa setmana del maig de 1908, van ser inaugurats al Parc de la Ciutadella dos bustos d'escriptors catalans: Manuel Milà i Fontanals i Emili Vilanova. La idea pretenia donar relleu al cinquantenari dels Jocs Florals de Barcelona, restaurats el 1859. El bust de l'autor costumista Emili Vilanova (Barcelona, 1840-1905) va ser obra de l'escultor Pere Carbonell i el pedestal que el sostenia era de l'arquitecte Bonaventura Bassegoda, autor de Las estatuas de Barcelona, un dels primers llibres sobre monuments barcelonins."

"L'escriptor costumista Emili Vilanova és el contrapunt, juntament amb l'actor Lleó Fontova, de la saga de poetes i erudits a qui es va homenatjar amb petits monuments al Parc de la Ciutadella. Autor de quadres de costums i sainets, va ser extraordinàriament popular a la Barcelona del vuit-cents. La seva presència entre poetes i autors floralistes es podria justificar pel fet que Ilustració Catalana, la revista dirigida per Francesc Matheu, el promotor dels monuments, va ser l'editorial que va emprendre la publicació de les seves obres completes quan va morir.

L'escultura és de Pere Carbonell i Huguet, escultor de Sarrià que era professor d'escultura de l'Escola de Llotja, i va fer diversos treballs a la ciutat com les escultures que representen Santa Isabel i Sant Francesc a la nova façana de la catedral. L'escultura, de marbre blanc, és de factura realista, però el personatge va embolcallat amb una àmplia capa que li dona un aire romàntic. Mereix destacar-se el pedestal del monument, que va ser projectat per l'arquitecte Bonaventura Bassegoda, coronat per un capitell amb volutes jòniques i que presenta, en el centre i en relleu, l'escut de Barcelona entre unes branques de llorer."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Mireia Freixa

Materials:Marbre blanc amb pedestal de pedra de Montjuïc



Més informació:Viquipèdia Emili Vilanova i March

Emili Vilanova, font:Viquipèdia

 

Autor

Escultor:Pere Carbonell i Huguet

Més informació:Viquipèdia Pere Carbonell i Huguet

Pere Carbonell i Huguet, font:dbe.rah.es

 

Bust a Manuel Milà i Fontanals


"No ens ha d'estranyar que el primer dels monuments erigits en memòria dels intel·lectuals catalans que havien restaurat els Jocs Florals estigués dedicat a Manuel Milà i Fontanals. Va ser una de les figures centrals del romanticisme català, catedràtic de literatura de la restaurada Universitat de Barcelona, també folklorista i poeta i, sobretot, president de la primera edició dels recuperats Jocs Florals, el 1859.

El bust, obra de Manuel Fuxà, és de marbre blanc i respon a l'estètica realista que practicava aquest artista amb el personatge abillat segons la moda de l'època. El pedestal actual, un simple paral·lelepípede de pedra rústica, és modern; el primer era provisional i, el 1917, Joan Rubió i Bellver va dissenyar el que va persistir fins al 1964, de pedra rústica a la part inferior i trencadís a la superior, de forta influència modernista, que ha estat reproduït per Judit Subirachs i Burgaya i que tenia molta més qualitat. El mateix escultor va fer una altra versió del bust, també en marbre, que es conserva integrat al monument que Manuel Milà i Fontanals té dedicat a Vilafranca del Penedès i que va realitzar Eusebi Arnau."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Mireia Freixa

Materials:Marbre blanc sobre pedestal de pedra




Més informació:Viquipèdia Manuel Milà i Fontanals

Manuel Milà i Fontanals, font:Viquipèdia

Autor

Escultor:Manuel Fuxà

Més informació:Viquipèdia Manuel Fuxà i Leal

Retrat de Manuel Fuxà per Ramon Casas, font:Viquipedia