Escultura El Mur

"L'alcalde Narcís Serra va visitar Nova York i de la mà de l'escultor Xavier Corberó, que hi residia, va entrar en contacte amb el galerista Joseph Helman, que acostumava a estiuejar a Eivissa. Serra va demanar ajut per col·locar als carrers de Barcelona escultures d'artistes nord-americans que contribuïssin a embellir la ciutat que sortia d'una dictadura. Helman va trobar la idea entre "romàntica i idealista", i en un sopar a què van assistir Corberó i l'escultor Bryan Hunt es va comprometre a participar en el projecte, com una mena d'ajut a la incipient democràcia espanyola. Es va establir que cada artista que acceptés participar-hi cobraria 20.000 dòlars, un preu simbòlic ja que molts dels artistes que van acceptar es cotitzaven a preus molt més alts. Un dels primers en ser convençuts va ser Richard Serra, sense cap relació amb l'alcalde Serra tot i tenir un cognom idèntic. Diuen que a Serra li va fer gràcia la coincidència i el va decidir a acceptar l'oferiment.

Richard Serra va dur a terme la seva original escultura d'un doble mur ondulant i paral·lel a la nova plaça de La Palmera, al barri de la Verneda. La plaça havia estat aconseguida per l'Ajuntament tot i ser un terreny edificable perquè la va pagar la propietat d'un hotel com a compensació per una infracció urbanística. La plaça va ser dissenyada pels arquitectes municipals Pedro Barragán i Bernardo de Sola, i a més del monument de Richard Serra compta amb un fanal espectacular, una xemeneia que prové d'una antiga fàbrica i una glorieta. La inauguració va tenir lloc un 11 de novembre, dia de Sant Martí, patró del districte, de l'any 1984."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M. Huertas

Materials:Dues peces de formigó armat blanc

Autor:

Escultor:Richard Serra

Arquitectes:Pedro Barragán, Bernardo de Sola

Més informació:Viquipèdia Richard Serra

Richard Serra, font:Viquipèdia

Veure més Art Públic Sant Martí

 

Escultura Theolongo Bacchio

"El Besòs era un barri molt abandonat a la primeria dels anys 70. Alguns veïns van pensar que aixecar un monument a algun personatge del règim franquista els ajudaria a aconseguir els equipaments que no tenien... Joan Fontanillas, un tècnic de Can Girona (nom popular de la fàbrica Macosa), va pensar que calia fer alguna cosa perquè no els plantifiquessin un monument no desitjat. Com que un personatge modern no oficial difícilment seria acceptat, va començar a llegir llibres d'història fins que va ensopegar, en un d'Antoni Bori i Fontestà, amb Theolongo Bacchio, un suposat cabdill del poble dels laietans, poble que havia viscut al territori barceloní. Bori i Fontestà assegurava que Bacchio havia derrotat el cartaginès Amílcar Barca en la batalla de Baetulo en algun moment del segle III abans de Crist. Fontanillas va oferir el personatge com a protagonista del possible monument i va convèncer primer el regidor del districte, Josep Canalda, i després els dirigents del Patronat Municipal de l'Habitatge, que havia construït el barri.

Canalda li va donar 8.000 pessetes i l'Ajuntament de Blanes, d'on teòricament Bacchio era fill, va pagar la placa. Fontanillas va animar els aprenents de l'escola professional que tenia Macosa perquè l'ajudessin i van fer el monument amb l'ajut d'un oxígraf. D'acord amb el regidor, el monument havia de portar una placa en castellà en què es llegia: "Al legendario caudillo de los layetanos Theolongo Bacchio, vencedor de la batalla de Betulon. Siglo III A. de J. en estos campos provençales" (sic). Però la nit abans de la inauguració, Fontanillas va afegir-hi davant una altra placa, amb un text en català (i per cert amb una falta d'ortografia "realitzad" en lloc de realitzat), la qual cosa li va suposar problemes amb el regidor i amb l'Associació de Veïns del Besòs.  El 3 de desembre de 1993 la plaça on havia estat posat va passar a dir-se també de Theolongo Bacchio i es va aprofitar per restaurar també el monument."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M. Huertas

Materials:Pedra amb retalls de ferro

 

THEOLONGO BACCHIO- FILL DE BLANDA (BLANES) / ATACA A ANIBAL AL SEU PAS PER CATALUNYA / ELS GENERALS ROMANS ESCIPIONS LI / ERIGIREN UN MONUMENT A BLANES / A SA GRATA MEMORIA / LLEIALTAT, VALOR I SENY

THEOLONGO BACCHIO CABDILL DELS LAIETANS / VENCEDOR D'AMILCAR BARCA I / DELS CARTAGINESOS EN LA BATALLA DEL / BETULO SEGLE III ABANS DE J.C. / DE RESULTA DE LA DESFETA ELS / CARTAGINESOS MURALLAREN LA / CIUTAT DE BARCINO (BARCELONA) / I FOREN EVACUATS PER MAR / PER L'ALMIRALL ASDRUBAL

REALITZADA PER / L'ESCOLA D'APRENENTS DE MACOSA / V - 1973

AL LEGENDARIO CAUDILLO / DE LOS LAYETANOS / THEOLONGO BACCHIO / VENCEDOR EN LA BATALLA / DEL BETULÓN SIGLO III ADJ / EN ESTOS CAMPOS PROVENÇALES.

 

Autor

Disseny:Joan Fontanillas

Joan Fontanillas (Valls, 1933). Mestre industrial a Can Girona, foneria del Poblenou. La seva militància a l'Associació de Veïns del Besòs va dur-lo a proposar un monument a un suposat líder dels laietans, Theolongo Bacchio, en una placeta del barri. Va forjar-lo amb els aprenents de Can Girona i hi va ser posat el 1973.

 

Veure més Art Públic Sant Martí

 

Llegenda de Sant Anastasi

Sant Anastasi a Lleida, font:cengallei.wordpress.com

 

Sant Anastasi i l'Ametller

Diu la llegenda que "Sant Anastasi fou un soldat, fill de Lleida. Formava part de les legions romanes i estava de guarnició a Tarragona, on fou iniciat en el cristianisme.

Tenia gran influència entre els seus companys, que van admirar la seva gran virtut i la seva excepcional bonesa, i fins a setanta-tres d’ells van convertir-se també al cristianisme. Un dels soldats cristians un dia va tenir unes diferències amb un altre soldat, pagà, per qüestions de joc, i aquest va delatar tots els cristians que hi havia entre la tropa. Decià manà posar-los en presó. Li dolia tractar-los amb la duresa que solia tenir per als cristians en general, perquè tots ells eren el floret de la milícia, i li recava perdre un escamot tan important de soldats dels més valents. Per tal de veure si assolia fer-los desdir del cristianisme, els féu traslladar a la presó de Barcelona i d’ací els conduí a Badalona, i, veient que no en podia sortir, un matí els féu matar tots setanta-quatre, a la platja de Badalona, i féu tirar llurs cossos al mar.

Martiri de Sant Anastasi, font:algunsgoigs.blogspot.com

 

Tot el temps que va durar l’empresonament dels soldats màrtirs, Anastasi fou tractat sempre de manera diferent dels altres, amb més atenció i deferència, per tal de veure si hom assolia tornar-lo a la fe gentílica, ben convençut que si ell es desdeia, amb la influència que tenia per damunt dels seus companys, tots ells renunciarien també al cristianisme. Fins ara s’han conservat a Badalona uns enderrocs de la vella presó de Sant Anastasi, damunt dels quals va néixer un ametller, que era el més gros i gemat de tota aquella contornada i el que primer floria; el seu fruit tenia una sabor tota especial, diferent de la de les altres ametlles, una dolçor com de sant, que no té cap altre fruit."

Sant Anastasi Estampa vuit-centista font:Costumari Català Joan Amades

Font de la informació:Costumari Català de Joan Amades

El Pou de Sant Anastasi

"De la vida d'Anastasi se’n sap poc, però diu la tradició que va néixer a Lleida entre els anys 263-265. Els seus pares eren pagans així, que en complir l’edat d’anar al servei, emigrà a Roma i ingressà a l’exèrcit on assolí el grau de centurió de la guàrdia personal de Dioclecià i fou centurió Cornicularius (el 26 d’agost se celebra la festivitat de Sant Anastasi Cornicularius a Itàlia).

Commogut per la fortalesa dels cristians davant del martiri, es convertí al cristianisme i es canvià el nom pel d’Anastasi (el ressuscitat). Diu Amades: “tenia gran influència entre els seus companys, que van admirar la seva gran virtut i la seva excepcional bonesa, i fins a setanta-tres d’ells van convertir-se també al cristianisme”.

El 303, amb motiu del decret de persecució promulgat per Dioclecià, Anastasi feu objecció de consciència i es deslliurà del càrrec de cap de la guàrdia de l’emperador.  El fet és que, Sant Anastasi i els seus companys fugen cap a Lleida.

Just a les portes de la ciutat en el moment en que algú explica al sant i a la seva comitiva quina és la política envers els cristians del governador Dacià, els amics del sant defalleixen i es neguen a entrar a la ciutat. S’aturaren en sec tot posant l’excusa que tenen set. Ell, però, continua caminat.

Just en aquell moment, Sant Anastasi passa per davant d’un pou i crida els companys. El pou és ple d’aigua però ells no tenen estris per tal d’extreure-la. Aleshores, Sant Anastasi, s’agenolla davant del pou i, tot resant i implorant a Déu, el toca. L’aigua del pou comença a pujar fins arribar a vessar per damunt del brocal de manera que tots poden assadollar la seva set.

Al veure el miracle, els companys demanen perdó al sant i decideixen entrar a la ciutat amb ell. Un cop dins la ciutat els habitants d’Ilerda es converteixen gràcies a Anastasi i els seus companys.

Al mateix temps, el governador Dacià, és encoratjat per Dioclecià per tal que persegueixi amb més empenta els cristians. D’aquests manera, doncs, el sant i els seus amics són empresonats. Un cop presos els feren anar caminant fins a Caesar Augusta (actual Saragossa) i després a Tarraco, on van ser torturats, per passar finalment a la presó de Baetulo, actual Badalona. El dia 11 de Maig de l’any 305 els tragueren a tots de la presó, que era a l’actual carrer Fluvià, i els degollaren."

Font de la informació:Santanastasibadalona.com/sant-anastasi/

Història

"La existència i historicitat de Sant Anastasi s'ha posat en dubte, i es creu que fou un sant inventat al segle xv, potser per desdoblament amb Anastasi de Pèrsia. Tanmateix, des de 1627 a Lleida, i des de 1672 a Badalona, és sant patró i copatró d'aquestes dues poblacions, respectivament. 

Anastasi de Persia, font:viquipèdia

La seva festa no havia tingut un dia concret establert, fins que s'estableix el 9 de maig, i després al segle xviii l'11 de maig. Aquesta data és el dia en què se celebren les festes majors a les dues ciutats que el tenen per patró. Iconogràficament és representat com un soldat romà, portant una espasa, i una palma com a símbol del martiri i d'ésser seguidor de Crist. 

Segons Enrique Flórez, les referències més antigues al relat hagiogràfic d'Anastasi i els seus companys d'armes són del Segle XV. Diu que la primera referència fou la d'un mapamundi espiritual realitzat el 1450 pel bisbe de Châlons-en-Champagne, Jean Germain. Posteriorment seria reproduït en les Taules de Ptolemeu, impreses a la ciutat d'Ulm el 1486, i en el martirologi de Francesco Maurolico, imprès a Venècia el 1568.

A Catalunya, el primer a esmentar-lo és l'humanista Jeroni Pau, el 1491, que fa alguns canvis biogràfics, i tanmateix no esmenta les seves fonts, probablement les anteriors esmentades. A partir d'aquesta data, els autors que en parlen són diversos: Antoni Vicenç Domènec ho féu en la seva Historia general de los santos y varones ilustres en santidad del principado de Cataluña, en la seva edició de 1602: «El bienaventurado San Anastasio fue Catalán de nación [...] y natural de la ciudad de Lérida». De finals de segle xvii és l'esment de Joan Gaspar Roig al Llibre de feyts d'armes de Catalunya (1673-1675) on es reprodueix més o menys la mateixa història. Flórez esmenta altres autors que la inclogueren en les seves obres com Jeroni Pujades i Felipe Ferrario. Però Flórez, que tenia a les seves mans el breviari i el calendari de la seu de Lleida, diu que no apareixen ni sant Anastasi ni els seus companys, de fet segons Jean Bolland, Ferrario volia dir que la resposta correcta es trobaria en la documentació de la ciutat de Lleida. Així mateix, tampoc a l'obra de Maurolico hi apareix esment, tot i la inclusió del mapamundi de Jean Germain.

Amb el pas dels anys, la llegenda s'assentà i, més tard, fou recollida per Joan Amades al seu costumari."

Font de la informació:Viquipèdia Anastasi de LLeida

Més informació:Viquipèdia Anastasi de Persia

La Llegenda i les ciutats de Lleida i Badalona

"A Lleida, on hauria nascut Anastasi a l’entorn de l’any 263, s’indica el lloc on hauria vingut a aquest món. Jordi Curcó explica que “la tradició ens assenyala, fins i tot, l’indret del seu bressol; aquest honor li escau al que fou barri de l’antiga parròquia de Santa Maria Magdalena” i assenyala que “la creença del poble de Lleida ha situat la casa del sant, coneguda antigament per Casa Prous, en l’actual número 22 del carrer Magdalena, anomenat antigament carrer de la Bruneteria...”. La curiositat és que, després d’unes excavacions arqueològiques, en el lloc es van descobrir les restes reals d’una antiga llar romana.

Lloc on hauria nascut Sant Anastasi al 22 del carrer Magdalena al any 263, font:Jordí Curcó

 

Mentre que a Badalona, com a lloc del martiri, segons explica Joan Amades, s'havien conservat «uns enderrocs de la vella presó [...]». De fet, existeix l'anomenat «Pou de Sant Anastasi», que no és sinó un antic conducte d'aigües de l'època romana. La denominació d'aquest indret prové de l'any 1896, quan es van dur a terme les excavacions als terrenys de la Torre Vella, dels marquesos de Barberà, al carrer d'en Fluvià. Al fons del forat va aparèixer una mena de fangar amb presència d'ossos i a les parets hi havia anelles de subjecció, però sense cadenes. Hi entraren un seguit de persones, entre elles el rector, i segons escriu Josep Maria Cuyàs, quan sortiren duien «una cajita de madera con huesos bastante calcinados, cenizas y tierra mezclados» sense cap altre element que pogués caracteritzar les restes del sant o dels seus companys. Amb l'incendi de Santa Maria de Badalona el 1936, l'administrador de la Confraria de Sant Anastasi, Jaume Ribó, s'endugué les relíquies i les guardà fins després de la Guerra Civil. Segons la mateixa confraria, actualment només dos administradors saben on són els ossos."

Torre Vella a Badalona, font:viquipèdia

 Font de la informació:Joanarimanyjuventeny.cat

 Més informació:Viquipèdia Torre Vella

Tortell de Reis

Tortell de Reis, font:Benremenat.cat

"El tortell de Reis, anomenat també coca de Reis o roscó de Reis, té forma d’anella més o menys rodona o ovalada, però la massa és de la mateixa mena que la d’un brioix i el farciment, que sol ser massapà, està completament cobert, també pels costats, per la massa. Està ricament decorat de fruita confitada (típicament cireres, taronja i pell de síndria) i fruits secs (típicament pinyons, a part de variants més econòmiques amb ametlla tallada) i conté dues sorpreses. A Catalunya es menja exclusivament el Dia de Reis, després de dinar, mentre que a Occitània es menja al gener, però no necessàriament per Reis.

El tortell de Reis commemora la festivitat catòlica dels Tres Reis d'Orient, tot i que té arrels paganes, ja que l'imperi Romà ja celebrava les festes d'hivern, o festes dels fruits, amb tortells fets de figues, dàtils i mel. Els romans utilitzaven les faves per votar el rei de les festes d'hivern en honor del déu Saturn.1

Aquest tortell conté dues sorpreses amagades: una fava seca i una figureta (normalment d’un dels Reis). Segons la tradició, aquell qui troba la figureta dins el seu tros és coronat amb la corona daurada de cartró que decora el centre del pastís, mentre que qui es troba la fava li toca pagar el tortell. A França, és costum que el més petit de la casa, des de sota la taula, vagi dient a qui correspon cada part del pastís. A més, s’ha de tallar en tantes parts com convidats més una, que seria la part destinada al primer pobre que es presentaria a la casa.

Figuretes dels reis i la fava, font:serrajordia.com

 
Explica el costumari català (Joan Amades volum I pàg. 431) que no tothom podia anar a l’adoració i per tant en el tortell de Reis hi posaven una fava seca; qui trobava la fava era nomenat rei, qualificat com el “rei de la fava”, era qui anava a la funció de l’església en representació de la família i adorava el Nadó de Betlem. Durant l’àpat cada vegada que aquest personatge bevia tots els companys de taula s’havien d’aixecar en acció d’acatament i cridar a cor “el rei beu, el rei beu”.

Font de la informació:Racocatala.cat Tortell de Reis

1 font:Viquipèdia El tortell de Reis

Tortell del diumenge

"A Catalunya és molt tradicional el tortell de diumenge, que no se sol fer a casa sinó que se sol comprar a les fleques o pastisseries el mateix dia, de passada que es compra el pa.

Tortell de massapà, font:lacuinadesempre.cat

 

El tortell de diumenge típic tradicional té forma d'anella i sol estar fet de pasta fullada, tot i que també pot ser de pasta choux (la pasta dels bunyols, però cuita al forn en comptes de fregida) i sempre està tallada pel mig i farcida de crema (crema catalana, nata o "trufa", que és nata barrejada amb xocolata en pols o cacau), de manera que es vegi bé el que hi ha a dins. Sol estar coberta de sucre fi o, per a donar brillantor, de melmelada suau o dissolta amb una mica d'aigua. Aquest tortell no conté sorpreses. També existeixen versions modernes de tortell, normalment casolanes, a les quals el farciment pot ser una crema diferent, una escuma de mató o de iogurt amb mel, o fins i tot gelat. L'alternativa típica del tortell de diumenge és el braç de gitano."

Font de la informació:Viquipèdia Tortell

Veure més TRADICIONS I COSTUMS CATALANES

Ball de Bastons

Bastoners per Sant Jordi, font:Balldebastons.cat

 

"El ball de bastons és una dansa popular, molt estesa als Països Catalans, Europa i la Mediterrània, amb particularitats definides a cada indret. S'engloba sota aquest nom un conjunt de balls que utilitzen com a element principal i característic un o dos bastons els quals fan repicar entre ells al ritme de la música.

El repicar dels bastons i els picarols, font:ca.sabadell.cat

 

El ball ha estat molt present en multitud de celebracions i festes al llarg de la història. Aquest fet ha suposat que en l'actualitat hi hagi diferents tipologies d'indumentària, de coreografies i de músiques així com d'acompanyaments musicals.

Orígens

No hi ha acord entre els estudiosos a fixar la procedència d’aquesta dansa. Els orígens del ball de bastons estan difosos a la història: Hi ha folkloristes que diuen que prové de ritus agraris ja a la prehistòria; altres tesis sostenen que el seu origen són les danses pírriques gregues. El folkloristes catalans havien suggerit falsament en la seva tesi que els balls de bastons es remunten el seu origen a una evolució dels antics balls d'espases, ja què aquestes danses no realitzen simulacions de batalla si no que s'assimilen més als balls de pastorets, faixes i de cercolets. 

La primera notícia als Països Catalans d'un ball de bastons la trobem a Tortosa el 1558.

Elements

El vestuari del ball de bastons és força variat segons la zona o la formació que l'executa però hi ha elements comuns. El calçat acostuma a ser l'espardenya, mitges, camals plens de cascavells o polaines, pantalons blancs, faldellí, faixa de color, camisa blanca i en algunes colles, mocador de color creuat al cos. 

Vestuari Ball de Bastons, font:bastonersdegracia.wordpress.com

 

El so és un element que té especial importància en el ball de bastons, generat principalment pels cops de bastó i els instruments musicals, i també, pel tentineig dels picarols, els cops a terra, i fins i tot, els crits dels ballarins. La combinació de tots aquests elements configura un marc sonor concret i propi de cada ball. L'instrument predilecte pel ball de bastons és el flabiol tot i que des de la recuperació de diversos balls a Catalunya a finals dels anys 1970, s'ha fet hegemònic l'ús de la gralla i el timbal per a dansar. A banda dels dos principals acompanyaments és usual l'acompanyament al so de violí, l'acordió, el sac de gemecs o la flauta dolça.

Flabiol, font:visitmuseum.gencat.cat

 

L'estructura bàsica dels balls de bastons acostuma a ser una doble renglera de vuit balladors, podent afegir grups addicionals de quatre balladors (quadres), tot i que diverses colles han introduït altres estructures com el cercle o els balls de sis balladors. Els balls acostumen a ser curts, d'aproximadament un minut i l'element central del ball són els cops de bastó amb els altres balladors.

Ball de Bastons de Montblanc, font:youtube-naciodigitaltv

 

Durant els balls es poden identificar una sèrie d'elements comuns. Les passades com a moviments on els balladors es creuen, passant en direccions oposades i picant per anar a buscar un altre ballador. Els sotacames, figura emblemàtica del ball de bastons i que consisteix a fer picar els bastons, fent-los passar per sota una cama. Els salts on els balladors salten per picar a l'aire amb un altre ballador, i els cops a terra amb els bastons, moviment que molts folkloristes han interpretat com a reminiscència de ritus de fertilitat a la terra a manera d'unes supervivències del passat.

Ball de Bastons de Barcelona, font:Barcelona.cat

 

El món bastoner a Catalunya disposa d'un vocabulari propi, ja sigui inventant, derivant o dotant de nou significat algunes paraules. Cada regió té el seu vocabulari particular però algunes paraules s'han estès per tot el món bastoner. Podem destacar: 

• Banderer o abanderat: Ballador situat en un extrem de la doble filera que porta una bandera a la mà esquerra i un sol bastó a la dreta.
• Cap de Colla: Ballador que porta la direcció i la responsabilitat de la colla. Molts cops sol ser el banderer.
• Dreter: Posició o tipus de ballador que es caracteritza per aturar els cops amb el braç dret. Rep els cops dels Esquerrers.
• Esquerrer: Posició o tipus de ballador que es caracteritza per picar els cops amb el braç esquerre. Dona el cops als Dreters.
• Clos: 1.Successió de tres cops on els dreters paren tres cops amb la dreta al davant, a l'esquerra i al davant, i els esquerrers piquen al davant i a la dreta amb el bastó dret, i al davant amb l'esquerra tot fent passar el bastó esquerre en un moviment circular per darrere del cap. 2.Cop de bastons de gran contundència.
• Cadena: Moment durant el transcurs d'un ball de bastons, on es creen dues fileres tancades sobre si mateixes, una dins de l'altre, i giren en sentits contraris mentre van picant un per un amb els membres de l'altra filera.
• Rebatre: Donar tres cops de bastó durant un compàs de la melodia.
• Sotacama: Picada per sota la cama.

Esdeveniment

La Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya és un dels esdeveniments més importants que tenen avui en dia les Bastoneres i Bastoners de Catalunya. El primer cop que és celebrat aquesta trobada, va ser a Santa Maria d'Oló [Moianès] el 6 de juny de 1976 i des de les hores que de forma ininterrompuda s'ha celebrat cada any en una població diferent de l'anterior."

Imatge 43a Trobada Nacional de  Bastoners de Catalunya, font:balldebastons.cat

Font de la informació:Viquipèdia Ball de Bastons

Més informació:Barcelona.cat Culturapopular Ball de Bastons de Barcelona

Més informació: Coordinadora de Balls de Bastons de Catalunya Balldebastons.cat

Veure més TRADICIONS I COSTUMS CATALANES