"Peça escultòrica que ens presenta la figura d'una balladora flamenca en el moment immediatament posterior a l'execució d'un dels seus girs coreogràfics. En aquest sentit, tot i l'esquematisme general amb què s'ha concebut la figura observem que, com a conseqüència d'aquest gir sobtat, el vestit de la balladora està tot rebregat o fent plecs.
Aquesta composició esquemàtica és preferent en el cap (llis, despullat de qualsevol ornament propi del vestuari flamenc) i en les extremitats superiors, tot allargassades, com si a les mans la balladora hi dugués un ventall i una castanyola. Per la part posterior de la figura, contrastant amb els revolts del vestit, també és esquemàtic el disseny de la sabata entaconada de la dona que balla aquestes "alegries" a què al·ludeix el títol de l'obra.
Destaquem, d'altra banda, que la figura de ferro fos, d'un to obscur extrem, contrasta amb la gran taula circular, de color ataronjat, que serveix de "tablao" flamenc per a la dansa que s'hi està representant. El diàleg es produeix, doncs, entre la foscor de la figura humana i la claror de la base o suport; un diàleg que també s'estableix entre els mateixos materials: el ferro de l'escultura i el formigó encofrat del pedestal o lloc d'escenificació del ball. Finalment, aquesta taula o "tablao" presenta unes dimensions volgudament exagerades i la seva circularitat estableix un joc asimètric amb les formes rectilínies de la monumental font adjacent de la plaça."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Materials:Ferro colat sobre acer corten i formigó pintat
NAXO FARRERAS CASANOVAS / ALEGRIAS / 1998 / Col·laboren: Fundició ROS, Sabadell / Construcció PROINOSA / Ajuntament de Barcelona Districte Nou Barris
Autor
Escultor:Ignasi Farreras i Casanovas
Barcelona, 1951. Signa com a Naxo Farreras . Amb la seva família, va anar a viure a París als sis anys. Va tornar a Barcelona el 1966, on va començar a col·laborar amb els arquitectes Alfredo Milá i Federico Correa, alhora que cursava estudis a l’escola Eina i als tallers de joiería de Xavier Corberó. Els anys 1975 i 1976 va treballar amb el pintor V. Adami a Milà i Paris. El 1977 va començar una producció artística pròpia i a exposar les seves obres d’escultura, per a les que utilitza indistintament la pedra, la fusta i el ferro. No per això ha deixat de col·laborar amb arquitectes i dissenyadors. Ha exposat a París, Madrid, Barcelona, València, Mallorca i Girona. Té obra pública col·locada en espais urbans de la ciutat de Barcelona (Trinitat Nova, Canyelles, Palau de la Música)
Més informació:Naxofarreras.com
font:NaxoFarreras.com
Veure més Art Públic Nou Barris
