 |
| La Cucafera a la Llotja de Tortosa, font:wikipedia |
"Fa molts anys arribà a Tortosa un jove d'una talla fora de la corrent de tant alt com era. De nom li deien Rufolet i venia d'un país molt llunyà per a rescatar una princesa, Rubí, qui havia estat encantada per un bruixot i amagada a una cova prop de Tortosa.
 |
| La Cova d'en Rubí, font:senderes.blogspot.com |
S'encaminà, sortint pel portal de Remolins, a la bassa de Xaco. Pel camí sentí uns forts crits i, en atansar-se a una bassa, veié un follet que s'estava ofegant. Amb dues passes entrà a la bassa i el tragué. Aquest, en agraïment, el portà fins a la cova on estava Rubí i l'alertà de la presència d'una bestiola estranya que treia foc pels ulls i bromera per la boca. El follet explicà a Rufolet que la bestiola, a qui anomenaven Cucafera, perdria els seus poders i força si li tallaven la cua i les orelles.
 |
| El Follet i Rufolet, font:elefanttrompeta.cat |
En entrar a la cova per salvar a Rubí aparegué amenaçant la Cucafera. El follet, a qui anomenaven Xaco, i els seus companys Pepo, Guari, Canasta, Xanca, Moixina i Mut havien esmolat molt bé l'espasa de Rufolet, qui d'un cop va poder tallar la cua i les orelles de la Cucafera i es convertí, d'aquesta manera, en una bèstia mansa.
 |
| Conte Jo sóc la Cu-ca-fe-ra de edicions Andana, font:agapea.com |
Després de tot, Rufolet, Rubí, els follets i la cucafera tornaren cap a Tortosa. En entrar a la ciutat trobaren dolçainers i tambors que anaven a tocar a la processó de Corpus. Tots plegats formaren una estranya comitiva que embaladí tots els ciutadans. Des de llavors, tots ells obren la processó de Corpus, tot i que avui ja no són carn i ossos, perquè se'n van anar tots al país de Rufolet i encara no han tornat."
 |
| Els Gegants de Tortosa Rufo i Rubí, font:festafesta.net |
Font de la informació: Ajuntament de Tortosa Festes La Cucafera
Altre llegenda mes antiga relaciona la Cucafera amb la Confraria de Pescadors de Sant Pere, que és la que històricament la treia en processó:
"Diuen les antigues llegendes, tan antigues com el riu, que els braus mariners del gremi de Sant Telmo van capturar al Fangar una Cucafera viva.
 |
| Platja del Fangar, font:mambaservice.com |
En aquesta gesta hi participaven dos xabecs i tres galesses que esperaven que fes vent per remuntar el riu fins el Grao.
S’intentà primer, amb arpons, però la closca era tan dura que no se n’hi clavava cap i van decidir capturar-la amb llaços.
La cacera pesquera es realitzà al riu i se la perseguí amb barques de rems fins que amb els llaços la van dominar i cansar.
En acabat, la galessa «la linda tortosina» la pujà a remolc fins a Tortosa on tothom quedà sobtat d’aquell estrany animal.
Els braus mariners se n’ocuparen uns quants mesos perquè la volien ensinistrar i tornar-la mansa com un gosset; el pobre animal no s’adapta a la avida entre reixes i morí, a poc a poc, enyorat de la seva Alphac natal.
Els qui la van agafar, per perpetuitzar la seva gesta i recordar la Cucafera, van fer construir a un mestre de Titets una còpia de l’original Cucafera amb ferro i fusta, tot dotant-la de moviments i resorts.
Es diu que les cucaferes naixen dels ous que les femelles ponen entre el fang del pantà, on el sol els escalfa fins que comencen a sortir dels ous; molts d’aquestos desapareixien enfonsant-se en la arena i és per això que han estat molt poques cucaferes que sobreviuen d’una gran posta d’ous.
La cucafera fou un animal amfibi paregut a una gran tortuga. Conten alguns pescadors de la Confraria de Sant Pere, que s’alimenta d’esturions i peixos grossos; i que fuig de l’home, però que quan aquest l’ataca es defensa posant en moviment a gran velocitat, al seua closca empaitant als seus enemics quan es mou per terra , i per l’aigua, va a gran velocitat cap a l’atacant i a cops l’enfonsa.»
Font de la informació:ipcite.cat La llegenda de la Cucafera de Tortosa
Historia
La cucafera és en bestiari popular un drac monstruós que tradicionalment ha precedit la processó del Corpus d’algunes ciutats de l'Antiga Corona d'Aragó (Tortosa, Morella) per representar la idolatria o l’heretgia. La primera Cucafera documentada a Catalunya és la de Montblanc que es remunta al segle XIV.
La Cucafera de Tortosa a la Festa del Reinaxament
Una de les formes més populars, s'emparenta amb la Tarasca de Provença. Es tractaria d'una mena de tortuga gegant, amb la closca d'aquest animal, però amb cap semblant al cocodril a la punta d'un coll extensible. Peta les dents d'una manera seguida que fa esporuguir la mainada, a la qual hom explica que cada dia es menja tretze gats i tres infants vius. A Tortosa es passejava la mare seguida de les seves dues filles. La seva existència es remunta al segle XVI i cap al 1600 ja tenia guanyada la seva fama. El cap de la cucafera s'assembla a una gàrgola de la Catedral, d'estil gòtic. Apareix al poema Romans X de Francesc Vicent Garcia i Torres del 1700
Font de la informació:Wikipedia Cucafera de Tortosa
La Llegenda a Tortosa
"Sempre ha estat poc clar l'origen de les bèsties que van davant de les processons als nostres pobles, principalment pel Corpus, si bé han acabat fent-se tan populars que acompanyen qualsevol manifestació de Festa Major.
 |
| foto antiga comitiva festes Tortosa anys 20, font:tortosaantiga.blogspot.com |
Tortosa conservem d'aquestes bèsties: la Cucafera, que ha pres carta de ciutadania i s'ha escapat de les processons i les confraries -primer de la dels pescadors, després de la de la Cinta- per a campar per les seves entre la gent en qualsevol festa ciutadana. Això l'ha fet més amable que temible. Sembla que ha pres el consell del Rector de Vallfogona:
Procureu en esmenar-vos fent, de aquesta hora en avant de Cuca-fera de bé. I nostre Senyor vos guard.
Però vull parlar encara d'altres bèsties que es passejaven a la processó, desaparegudes del nostre folklore sense deixar rastre, i que ara podem ressucitar gràcies al Rector de Vallfogona: "L'àguila, lo bou i els cavallets".
 |
| Les Cucaferes i altres bèsties del seguici a Tortosa, font:Ajuntament de Tortosa |
Font de la informació:Tortosa.cat festes personatges Cucafera
Veure més LLEGENDES CATALANES
