divendres, 4 d’octubre del 2019

Mènsules Casa Garriga Nogués

"Aquest edifici es va construir entre 1900 i 1901 com la típica casa de l’Eixample en la que el promotor es reservava el pis principal i llogava els altres.
El promotor fou el banquer Rupert Garriga-Nogués Miranda (Saragossa, 1854 - Barcelona, 1928) que havia fundat el banc Garriga Nogués juntament amb el seu pare Manuel Garriga Nogués i el seu oncle Pere Garriga Nogués. L’edifici és conegut avui amb el nom de Casa Rupert Garriga-Nogués.
L’arquitecte, Enric Sagnier, a la mateixa època dirigia molt a prop, a Diputació – Rambla de Catalunya, la construcció del palauet d’un altre banquer, Emili Juncadella, i un edifici de pisos del germà d’aquest, Rudolf Juncadella. La decoració escultòrica de la planta baixa es va encarregar a Eusebi Arnau.
El treball d’Eusebi Arnau es va plasmar en les quatre mènsules o cartel·les que semblen aguantar el balcó principal. Són peces d’una gran qualitat que mereixen figurar entre les obres clau de l’escultura modernista.  Les dues cartel·les de la dreta semblen prendre com a tema precisament alguna llegenda, amb un home i un falcó que segueixen una noia amb un infant als braços, en una, i una noia que besa un rei coronat, en l’altra. Les altres dues són menys complexes. En una, una adolescent mira amb ulls romàntics una rosa que té a les mans i en l’altra, la de més a l’esquerra, una nena aguanta un infant amb un palmó a la mà. Aquest últim relleu és força diferent dels altres tres. Possiblement el primer sigui un retrat de la filla del propietari, Pilar, i el segon el d’altres fills més petits en una escena de pràctica religiosa, ja que, com altres grans burgesos de l’època, Garriga fou un devot catòlic."
Veure més informació: Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Materials: pedra
Més informació: Wikipedia Casa Garriga Nogués

Casa Garriga Nogués actual Casa Elizalde














Més informació: Viquipèdia Eusebi Arnau i Mascort
Eusebi Arnau i Mascort, font:Viquipédia

Veure més Art Públic Eixample


Escultura Alta progressió irregular

"El 19 de juny de 1987 un atemptat d'ETA en es magatzems d'Hipercor, situats al barri de Sant Andreu, causava una tragèdia amb 21 víctimes mortals. Setze anys més tard l'alcalde Joan Clos inaugurava en uns jardins situats relativament aprop -davant de l'estació de tren de Meridiana-Fabra i Puig- un monument obra del nord-americà Sol LeWitt, Alta progressió irregular, que duia el sobrenom de A les víctimes del terrorisme.
Sol LeWitt és d'una generació d'artistes, crítics i intel·lectuals que, als anys seixanta, van propiciar una reflexió radical sobre la reinvenció del procés artístic en la seva totalitat, cercant una alternativa vàlida a l'agressivitat del gest individual de l'action painting la qual havia arribat a una saturació expressiva. 
A les Víctimes del Terrorisme, és una estructura que s' implica amb el seu sentit evocatiu així com amb l'emplaçament, activant tant l'espai urbà com el social. 
Sol LeWitt ha fet servir blocs de granit negre per construir la seva peça. El material no és habitual en les seves obres, però la forma del bloc és clau per a la construcció de les seves estructures/escultures o pot ser utòpiques arquitectures. La superfície alhora simple, no decorada i serialitzada dels blocs de granit, permet que aquests siguin com a gestos d'aparent simplicitat que amaguen la complexitat de la situació que l'obra proposa. Formalment és una nova variació sobre el seu cub etern, tot i que l'amagui sota una meravellosa piràmide esglaonada."
Veure més informació: Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Materials: granit negre
Més informació www.elnacional.cat - homenaje victimas atentado hipercor

Escultura Alta progressió irregular Atentat Hipercor
A les víctimes del terrorisme, obra de Sol LeWitt








Més informació Wikipedia Sol LeWitt
Sol LeWitt, font:www.widewalls.ch
Més informació: Wikipedia.org - Atentado de Hipercor
font:www.rtve.es
Veure més Art Públic Nou Barris

Mural de la Pomera

"Va ser un fet tràgic el que va ocasionar l'aparició d'aquesta mitgera. Durant les obres de perllongació del metro de Sant Andreu diverses cases es van esfondrar. L'accident va causar víctimes en record de les quals es plantà una pomera (provinent d'un d'aquests patis desapareguts) que dóna nom a la plaça, espai reivindicat pels veïns que aconseguiren que s'enjardinés al 1984 i que col·laboraren en aquest mural l'any 1986 a partir de la proposta del pintor A. Gabarre, que aleshores vivia al barri i que havia iniciat el projecte en solitari.

Ell mateix va feren 25 hores aquest mural que representa un poble, o més aviat l'essència de poble: cases baixes i varietat en la construcció. Tot plegat per recordar que Sant Andreu és un poble. Autor dedicat especialment al mural en espais públics, va buscar la fórmula per integrar les tres finestres existents, les dues qualitats de paret i les diferents altures. La imatge del poble és com un desordre controlat amb tons blancs, torrats i granat que creen una unitat, amb diferents altures i amb finestres d'èpoques i estils diferents. Un treball esquemàtic i precís, sense efectes d'ombres, jocs de perspectiva, ni afegit de detalls... gairebé una abstracció que dóna, però, una sensació de relleu i realitat tan intensa, que la vegetació frontal s'integra perfectament i oblidem que les reixes i tres finestres amb les seves plantes són d'uns veïns que si treuen el cap formaran part del quadre."
Veure informació: Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Més informació: Andreuenc.cat sant-andreu-estrena-la-nova-placa-de-la-pomera

Mural de la Pomera a Sant Andreu
Mural de la Pomera a la plaça Rubén Darío











Més informació Artenet.es - Antoni Gabarre González
Antoni Gabarre - font:El Periodico de Chiclana
Veure més Art Públic Sant Andreu
 

Escultura a Josep Girona i Trius

"A l'entrada de la Clínica l'Aliança, a l'avinguda del Pare Claret, hi ha un monument dedicat al seu fundador, el metge Josep Girona i Trius (Vilafranca del Penedès, 1872 - Barcelona, 1938). És obra de l'escultor d'origen murcià, deixeble de Llimona, Antonio Ramó González, que va ser l'escollit en la convocatòria feta el 1941 per l'entitat per realitzar aquest monument a la memòria del creador d'aquesta mútua sanitària.
Josep Girona havia fundat el 1904 en una torre de Sant Gervasi una mutualitat d'assistència mèdica i quirúrgica inicialment destinada als treballadors de la Germandat de Cambrers de Barcelona, coneguda com Societat l'Aliança. Gràcies al suport polític i econòmic que va rebre en uns moments que el mutualisme es presentava com un primer pas, sorgit de la iniciativa privada, cap a l'assistència sanitària universal, i com una manera de frenar les reivindicacions obreres, Girona va poder obrir la mútua, al cap de poc temps, a totes les societats obreres i d'aquesta manera adquirí una importància que ha conservat fins als nostres dies.
L'evocació de l'homenatjat, que es redueix a un senzill medalló amb el perfil del cap al pedestal, una al·lusió nostàlgica a la seva memòria, contrasta amb la importància de les figures en bronze, realitzades per ser vistes de front, com si formessin part d'un altar, i que constitueixen la part essencial del monument. Aquestes s'han d'entendre com un desplegament figuratiu en clau simbòlica de les funcions que acompleix l'edifici que li serveix de fons. Al centre, la figura d'una matrona asseguda, de gust miquelangelesc, al·legoria de la mateixa Aliança. A l'esquerra, dempeus, n'hi ha col·locada una de masculina, al·legoria del dolor i la malaltia, que la institució tracta de reparar: madur, amb el cos gairebé nu i el gest de dolor, evoca fonts tradicionals, com el realisme de l'escultura andalusa, ben conegut per l'escultor, que reinterpreta de manera racial, o el patetisme clàssic de l'anomenat Sèneca moribund (París, Museu del Louvre), però sobretot, la ductilitat rodiniana de la superfície coneguda a través de Llimona. S'oposa a la figura femenina jove, amb un nen als braços, al·lusió a la maternitat, col·locada a la dreta, la solidesa i serena emotivitat de la qual s'ha de posar més aviat en relació amb el classicisme mediterrani de començament del segle."
Veure més informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic 
Materials:bronze






LA QVINTA DE SALUD "LA ALIANZA" / A / [SU] ILUSTRE CREADOR / DOCTOR / D. JOSE GIRONA Y TRIUS / 1872 - 1988
 Més informació Bcn.cat/museufredericmares - Antonio Ramón Gonzaléz López
 Veure més Art Públic Horta Guinardó

dilluns, 30 de setembre del 2019

Mural La Rotonda dels transports

"La primera vegada que l’Ajuntament de Barcelona va utilitzar les possibilitats de l’Escola Massana, municipal, per obtenir una obra artística amb què decorar una estació de metro va ser l’any 1966, quan va deixar en mans del departament de ceràmica de l’Escola la cobertura amb murals de la rotonda subterrània que s’acabava de fer a la plaça Catalunya per comunicar la línia 3 del metro amb el tren de Sarrià i les sortides de Vergara, Rivadeneyra i Rambles.
El mural de la plaça de Catalunya va fer-se a partir d’un projecte que signava el professor de ceràmica Francesc Albors i que van realitzar amb ell els també professors Manuel del Río, Maria Bofill i Elisenda Sala, així com D. Llenas i les gironines Ester Palomer i Carme Llobet, que aleshores eren alumnes de l’Escola i posteriorment van desenvolupar significatives carreres artístiques com a ceramistes.
Està format per sis plafons de diferents mides, constituïts a la vegada per multitud de petites peces de gres. Hi són representats diferents mitjans de transport d’èpoques diverses, però amb predomini dels més primitius: globus i altres aparells voladors, vaixells de vapor, avions rudimentaris, cotxes i bicicletes antics... La signatura és en el plafó més gran de tots, situat entre les sortides de Rivadeneyra i la Rambla. Tres dels plafons són molt estrets, ben bé de la mida d’una columna i els altres dos de mides intermitges.
Amb els anys es va anar deteriorant, ja que es troba en un lloc molt transitat que és, a la vegada, punt de trobada i lloc d’estada de venedors i músics ambulants. Això va obligar a portar-hi a terme una important restauració que es va realitzar l’any 2003."
Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Materials:Gres



Mural La Rotonda dels transports a l'estació del Metro L3 a Plaça Catalunya





Més informació:ElPaís.cat
Més informació:https://noticies.tmb.cat/historia/rotonda-de-catalunya-50-anys

Més informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic
"Francesc Albors Ayala (1919-1994) .Ceramista. Deixeble de Josep Llorens Artigas. Professor a l’Escola Massana des del 1953 fins a la jubilació. Molt vinculat al món del teatre, va ser membre de l’Equip d’Expressió Dramàtica (1957) amb Albert Boadella, Maria Aurèlia Capmany, Jordi Aguadé (també ceramista) i Jordi Vilanova, i va col·laborar en figurins i escenografies de la primera època dels Joglars, als anys seixanta, i d’altres grups. La seva obra comprèn tant peces decoratives de petit format com de grans dimensions i caràcter escultòric així com murals. Va exposar regularment en ciutats europees i va rebre diversos premis. Té obra en el Museu de Ceràmica de Barcelona i en el d’Artes Decorativas de Madrid."
Més informació:http://www.escolamassana.cat/ca/
Seu de l'Escola Massana a la plaça de la Gardunya, al Raval.

Veure més Art Públic Eixample