TRESORS a BARCELONA

divendres, 4 d’octubre del 2019

Escultura a Josep Girona i Trius

"A l'entrada de la Clínica l'Aliança, a l'avinguda del Pare Claret, hi ha un monument dedicat al seu fundador, el metge Josep Girona i Trius (Vilafranca del Penedès, 1872 - Barcelona, 1938). És obra de l'escultor d'origen murcià, deixeble de Llimona, Antonio Ramó González, que va ser l'escollit en la convocatòria feta el 1941 per l'entitat per realitzar aquest monument a la memòria del creador d'aquesta mútua sanitària.

Josep Girona havia fundat el 1904 en una torre de Sant Gervasi una mutualitat d'assistència mèdica i quirúrgica inicialment destinada als treballadors de la Germandat de Cambrers de Barcelona, coneguda com Societat l'Aliança. Gràcies al suport polític i econòmic que va rebre en uns moments que el mutualisme es presentava com un primer pas, sorgit de la iniciativa privada, cap a l'assistència sanitària universal, i com una manera de frenar les reivindicacions obreres, Girona va poder obrir la mútua, al cap de poc temps, a totes les societats obreres i d'aquesta manera adquirí una importància que ha conservat fins als nostres dies.

L'evocació de l'homenatjat, que es redueix a un senzill medalló amb el perfil del cap al pedestal, una al·lusió nostàlgica a la seva memòria, contrasta amb la importància de les figures en bronze, realitzades per ser vistes de front, com si formessin part d'un altar, i que constitueixen la part essencial del monument. Aquestes s'han d'entendre com un desplegament figuratiu en clau simbòlica de les funcions que acompleix l'edifici que li serveix de fons. Al centre, la figura d'una matrona asseguda, de gust miquelangelesc, al·legoria de la mateixa Aliança. A l'esquerra, dempeus, n'hi ha col·locada una de masculina, al·legoria del dolor i la malaltia, que la institució tracta de reparar: madur, amb el cos gairebé nu i el gest de dolor, evoca fonts tradicionals, com el realisme de l'escultura andalusa, ben conegut per l'escultor, que reinterpreta de manera racial, o el patetisme clàssic de l'anomenat Sèneca moribund (París, Museu del Louvre), però sobretot, la ductilitat rodiniana de la superfície coneguda a través de Llimona. S'oposa a la figura femenina jove, amb un nen als braços, al·lusió a la maternitat, col·locada a la dreta, la solidesa i serena emotivitat de la qual s'ha de posar més aviat en relació amb el classicisme mediterrani de començament del segle."

Veure més informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials:bronze

LA QVINTA DE SALUD "LA ALIANZA" / A / [SU] ILUSTRE CREADOR / DOCTOR / D. JOSE GIRONA Y TRIUS / 1872 - 1988

Més informació Bcn.cat/museufredericmares - Antonio Ramón Gonzaléz López

Veure més Art Públic Horta Guinardó

dilluns, 30 de setembre del 2019

Mural La Rotonda dels transports

"La primera vegada que l’Ajuntament de Barcelona va utilitzar les possibilitats de l’Escola Massana, municipal, per obtenir una obra artística amb què decorar una estació de metro va ser l’any 1966, quan va deixar en mans del departament de ceràmica de l’Escola la cobertura amb murals de la rotonda subterrània que s’acabava de fer a la plaça Catalunya per comunicar la línia 3 del metro amb el tren de Sarrià i les sortides de Vergara, Rivadeneyra i Rambles.

El mural de la plaça de Catalunya va fer-se a partir d’un projecte que signava el professor de ceràmica Francesc Albors i que van realitzar amb ell els també professors Manuel del Río, Maria Bofill i Elisenda Sala, així com D. Llenas i les gironines Ester Palomer i Carme Llobet, que aleshores eren alumnes de l’Escola i posteriorment van desenvolupar significatives carreres artístiques com a ceramistes.

Està format per sis plafons de diferents mides, constituïts a la vegada per multitud de petites peces de gres. Hi són representats diferents mitjans de transport d’èpoques diverses, però amb predomini dels més primitius: globus i altres aparells voladors, vaixells de vapor, avions rudimentaris, cotxes i bicicletes antics... La signatura és en el plafó més gran de tots, situat entre les sortides de Rivadeneyra i la Rambla. Tres dels plafons són molt estrets, ben bé de la mida d’una columna i els altres dos de mides intermitges.

Amb els anys es va anar deteriorant, ja que es troba en un lloc molt transitat que és, a la vegada, punt de trobada i lloc d’estada de venedors i músics ambulants. Això va obligar a portar-hi a terme una important restauració que es va realitzar l’any 2003."

Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials:Gres

Mural La Rotonda dels transports a l'estació del Metro L3 a Plaça Catalunya

Més informació:ElPaís.cat

Més informació:https://noticies.tmb.cat/historia/rotonda-de-catalunya-50-anys

Més informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

"Francesc Albors Ayala (1919-1994) .Ceramista. Deixeble de Josep Llorens Artigas. Professor a l’Escola Massana des del 1953 fins a la jubilació. Molt vinculat al món del teatre, va ser membre de l’Equip d’Expressió Dramàtica (1957) amb Albert Boadella, Maria Aurèlia Capmany, Jordi Aguadé (també ceramista) i Jordi Vilanova, i va col·laborar en figurins i escenografies de la primera època dels Joglars, als anys seixanta, i d’altres grups. La seva obra comprèn tant peces decoratives de petit format com de grans dimensions i caràcter escultòric així com murals. Va exposar regularment en ciutats europees i va rebre diversos premis. Té obra en el Museu de Ceràmica de Barcelona i en el d’Artes Decorativas de Madrid."

Més informació:http://www.escolamassana.cat/ca/

Seu de l'Escola Massana a la plaça de la Gardunya, al Raval.

Veure més Art Públic Eixample

dilluns, 23 de setembre del 2019

Font a la plaça de l'Assemblea de Catalunya

"La font, obra de l'arquitecta Olga Tarrassó, domina la plaça, que originàriament va ser un descampat conegut d'una manera tan gràfica com la "plaça de les Rates". El nou nom li va ser atribuït el 28 de juliol de 1982, per recordar que onze anys abans s'havia intentat fundar l'Assemblea de Catalunya, organisme unitari de l'oposició catalana al franquisme, en la parròquia de Crist Rei, a la Sagrera, a pocs metres d'on es troba la plaça actual. La presència policial va frustrar l'intent, que es va ajornar uns mesos i que va reeixir en una altra parròquia, la de Sant Agustí, al Raval.

El disseny minimalista i contemporani, sovint responsable d'espais ordenats però freds i anodins, ha sabut en aquest cas equilibrar la neteja formal de la plaça dura amb l'ús regenerador de l'espontaneïtat de la naturalesa. Entrellaçant diferents tipus de pavimentació, arbres i canvis de nivell, crea un espai variat que li ofereix al ciutadà -per fi- un ambient acollidor i amable.

En mig d'aquest context canviant està la Font de l'Assemblea de Catalunya, únic volum ortogonal i estable que articula, ordena i referència l'espai."

Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic

"La plaça Assemblea de Catalunya llueix l'escultura simbòlica relacionada amb el nom de la plaça, anomenada Les nostres arrels, dissenyada per alumnes de Disseny d'Interiors de l' Escola Superior de Disseny i Art Llotja.

Les alumnes són Aina Mitjans, Cristina Nacher i Eva Oliveras. Aquest element escultòric se centra en el fet que l'Assemblea de Catalunya no hauria estat possible sense la unió del poble català, unió arrelada simbòlicament en unes peces de formigó.

Les arrels esdevenen peces de formigó armat modulades que neixen a la font existent i creixen vertical i horitzontalment. A més, inclouen frases gravades en baix relleu que els propis veïns podran suggerir. La font compta amb elements bidimensionals i tridimensionals.

Les horitzontals s'estenen cap a l'exterior de la font integrant-se en el paviment. Les verticals eleven 4 figures formades pels mateixos elements de formigó que remeten a quatre figures humanes i que simbolitzen la personificació del poble."