dimarts, 18 de desembre del 2018

Convent dels Ângels

"El Convent dels Àngels és un edifici del municipi de Barcelona situat al número 3 del Carrer dels Àngels. Fou concebut com a convent per a les monges del Tercer Orde de Sant Domènec i es fa servir actualment com a espais per activitats culturals, formant part del conjunt del MACBA. És un edifici declarat bé cultural d'interès nacional.
De l'edifici original es conserven tres grans sales amb voltes, alguna d'elles amb mènsules decorades. A l'interior de la capella del Peu de la Creu hi ha un dels pòrtics del renaixement més importants de la ciutat. Aquesta església, projectada pel mestre Bartomeu Roig, és de traçat gòtic, d'una sola nau de cinc trams amb capelles laterals entre contraforts, absis poligonal i una façana senzilla amb un portal del renaixement. La resta del convent és de línies molt sòbries, sobretot la façana extensa en la qual hi ha poques obertures i només està ornamentada en una porta del segle XVI amb un escut i un relleu que representa un Àngel de la Guarda"
Veure informació Wikipedia Convent dels Àngels
Veure informació https://www.macba.cat/es/arquitectura
Convent dels Àngels de traçat gòtic




Escut i relleu del angel de la guarda





El conjunt va ser restaurat el 1984 pels arquitectes Lluís Clotet, Carles Díaz i Ignacio Paricio




Sala d'exposicions del MACBA al Convent dels Àngels

Foto de la Plaça dels Àngels 1900

El MACBA a la Plaça dels Àngels

diumenge, 16 de desembre del 2018

Fuente de La Palangana o del Negrito

"Durante los años 1910 y 1920 se instalaron numerosas fuentes en el distrito del Ensanche, fomentadas por la Comisión de Ensanche, que realizó varios concursos para colocar diversas fuentes ornamentales.
El segundo concurso se adjudicó el 19 de diciembre de 1913 a Eduard B. Alentorn, autor de otras tres fuentes, realizadas igualmente en bronce sobre base de piedra e instaladas en 1917. 
Fuente de la Palangana (o del Negrito): se halla en la calle del Bruch con Diagonal, y representa una escena que al parecer correspondía al ámbito familiar del artista, el cual había adoptado un niño de raza negra que pedía a la hija del escultor que le lavase la cara para ver si se le aclaraba un poco la piel; así, en la escultura se aprecia a la joven limpiando al chico, que sujeta con sus manos una palangana que da título a la obra."
Ver información https://es.wikipedia.org/wiki/Fuentes_de_Barcelona
Ver información https://es.wikipedia.org/wiki/Eduard_Alentorn
Fuente de La Palangana o del Negrito





Eduard Batiste Alentorn


divendres, 14 de desembre del 2018

Escultura La Barca

"La Barca, es una de les escultures que van ser encarregades arran del concurs que es va fer durant el primer mandat de l'alcalde Porcioles.  Representa un nen que juga amb una barqueta a la vora d'un estany que, posteriorment, va ser suprimit i substituït per gespa. Ara el noi de la barca juga enmig del verd en lloc del blau. L'escultura, de l'any 1961, és obra de l'artista gracienc Gabriel Alabert, deixeble d'Enric Monjo."
L'escultura està ubicada a la plaça Vicenç Martorell
Veure informació Ajuntament de Barcelona
Veure informació  Vicenç Martorell - Reial Acadèmia de Arts i Ciències de Barcelona

Escultura La Barca



Plaça Vicenç Martorell



Seu del districte Ciutat Vella, antic Convent del Bonsuccés a la plaça Vicenç Martorell
Veure mes Art Públic Ciutat Vella Oest

Convent del Bonsuccés

"L'Antic Convent del Bonsuccés és un edifici del municipi de Barcelona (Barcelona) protegit com a bé cultural d'interès local. Fou un convent dels servites construït entre el 1626 i el 1635 d'estil barroc que ocupava l'espai que va del carrer Ramalleres fins al de les Sitges de Barcelona. Va ser abandonat per la desamortització de 1835 i després de ser utilitzat com a caserna fins que va ser definitivament enderrocat el 1945.
Actualment, només en resta un cos d'edifici de cinc plantes coronat amb una galeria d'arcs de mig punt que és la seu del Consell del Districte de Ciutat Vella, i que des de 1952 havia servit de seu de l'antic districte cinquè. Un element arquitectònic interessant és la porta obra del mallorquí Miquel Perelló del 1690, que dóna a la plaça de Bonsuccés."
Veure informació Wikipedia Convent del Bonsuccés
Seu districte Ciutat Vella
El seus murs i emmarcaments d'obertures fets íntegrament de pedra de Montjuïc. Façana a la plaça del Bonsuccés
Seu districte ciutat vella
Inscripció "Michael Perello - Maioricen Scvlpsit"
Seu districte ciutat vella
Gran portal, obra barroca tallada el 1690. Dos àngels sostenen l'escut dels Servents de Maria
seu districte ciutat vella

seu districte ciutat vella

seu districte ciutat vella

seu districte ciutat vella
Abans de la seva destrucció el 1936, el conjunt conventual abraçava tota la plaça de Vicenç Martorell
seu districte ciutat vella
L'edifici te una estructura en alçat formada per planta baixa amb altell, dos pisos i golfes que s'obren al carrer a través d'una galeria d'arcs de pedra amb pilastres als muntants
Imatge de l'església i el convent del Bonsuccés 1920 (Fuente:Foto Vidal Ventosa-Arxiu Fotogràfic de Barcelona/Barcenofilia)
  

Casa de la Misericordia


La casa de la misericordia de Barcelona fue fundada en 1583, por el consejo de Barcelona a instancias del Sr. D. Diego Pérez Valdivia sacerdote y catedrático de la Universidad de Barcelona.
La Casa de la Misericordia era un conjunto de edificios conventuales que hasta el siglo XIX estuvieron prácticamente intactos. En ella se cuidaban de las personas de la ciudad que vivían en la miseria y en la indigencia. Así como de los niños huérfanos o desamparados.
En el año 1775 la población masculina de la Casa de la Misericordia sería trasladada al vecino Colegio Tridentino, hoy Casa de la Caridad o CCCB, de la Calle de Montalegre, convirtiéndose el Convento de la Misericordia en una institución íntegramente femenina.
La casa era muy amplia con un gran patio en el centro, plantado de árboles y con surtidores de agua para el recreo y esparcimiento. Tenían una iglesia que daba a la calle y una capilla interior.
En la actualidad, en la calle Ramelleres nº 17 hay dos aberturas con tapa de madera que llaman la atención. La más grande, es el resto del torno de huérfanos. Cuando alguien quería abandonar un bebé de manera anónima, lo dejaba en la parte de fuera del torno y hacía girar la rueda, de tal manera que el bebé entraba en el hospicio. El orificio pequeño que hay en la parte superior izquierda, hacía función de ojo, y también de caja de limosnas que las monjas recogían y utilizaban para financiar el funcionamiento del hospicio.
En la década de 1970 el hospicio se trasladó a la Maternidad de les Corts.  En 1993 las estructuras ochocentistas de la Casa fueron derribadas para adecuar la calle Montalegre a una nueva alineación. Los solares obtenidos fueron destinados a la construcción de la facultad de Geografía e Historia de la Universidad de Barcelona.
Ver información Viquipèdia La Casa de la Misericòrdia
Ver información http://lameva.barcelona.cat/
Ver información Fundació Casa Misericòrdia de Barcelona
Ver información Colegio y Convento Sant Guillem d'Aquitània

Edificio que forma parte del conjunto arquitéctonico de la Casa de la Misericordia

 En la calle de les Ramelleres, antiguamente vivían las mujeres que preparaban las flores y las vendían en las Ramblas, de ahí su nombre

Portal renacentista de piedra, actual sede anexa del distrito, flanqueado por dos pilastras dóricas ornadas a cuarterones que sostienen un frontón triangular con un escudo ovalado



Orificio por donde se introducían mediante un torno los bebes que se querían abandonar. El orificio pequeño era para realizar limosnas.


Entrada a la Iglesia antigua de la Casa de la Misericordia, actualmente libreria La Central del  Raval



convent sant guillem aquitania
Antiguo colegio y Convento de Sant Guillem d'Aquitània

convent sant guillem aquitania
Sant Guillém de Aquitània

convent sant guillem aquitania
Entrada principal a la Casa por la calle Elisabets a través de un pequeño patio con un arco plano con el escudo de la ciudad.



convent sant guillem aquitania

El acceso principal está adornado con una hornacina con una imagen flanqueada de dos ménsulas con los escudos de la ciudad sostenidos por un ave y un salvaje, del siglo XV





pati tarongers patio naranjos
Patio de los Naranjos de forma rectangular

pati tarongers patio naranjos
En el patio se encuentra la entrada a la escuela Labouré, resultado de la remodelación obrada entre 1884 y 1885

pati tarongers patio naranjos
Se trata de un edificio de tres plantas con su fachada revestida y con ventanas y cornisamento ataviados según el gusto neorrománico

pati tarongers patio naranjos
En el extremo occidental del patio se alza la capilla nueva, un interesante edificio obrado en 1887. La capilla se encuentra levantada sobre una planta baja y se accede a través de una gran escalera de piedra

pati tarongers patio naranjos

pati tarongers pati naranjos

pati tarongers patio naranjos





Vista desde la calle Montalegre

Parte del conjunto que se encuentra cerrada actualmente pendiente de su rehabilitación

Postal de la Casa de la Misericordia en 1900

libreria la central del raval
La libreria La Central del Raval ocupa parte del terreno de la Casa