TRESORS a BARCELONA

dimarts, 11 de desembre del 2018

Parròquia Sant Miquel del Sants

"El 7 de setembre de 1946, el Dr. Joaquim Masdexexart va prendre possessió de la nova parròquia de Sant Miquel dels Sants, celebrant-hi l'Eucaristia per primera vegada. Allà hi havia la capella de la Vetlla Perpètua en sufragi de les ànimes del purgatori coneguda com "Capella de les Ànimes", que ja en el 1920 el mateix Dr. Masdexexart havia inaugurat.

La nova parròquia era una de les 34 que el bisbe Dr. Gregorio Modrego va erigir aquell any. Posteriorment es va edificar el temple actual inaugurat el 1950."

La Festa principal de la parròquia es Sant Miquel dels Sants (5 de juliol).

Veure informació arxiprestat de gracia

Veure informació https://www.esglesiabarcelona.cat/es/parroquies/sant-miquel-dels-sants/

Veure informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Miquel_dels_Sants

Veure informació http://www.societatbach.cat/

Parròquia Sant Miquel dels Sants

Actuació del Cor Bach en la parròquia

Fuente de la Salud (Escorial con Camelias)

"Las fuentes en serie en Barcelona son las más numerosas de la ciudad, que si bien no están especialmente ornamentadas no dejan de cumplir su misión. Muchas eran confeccionadas antaño de mampostería, pero han ido siendo sustituidas, y hoy día la mayoría son de hierro colado, con uno, dos, tres o más grifos, generalmente de latón.

Las más habituales son del modelo Barcelona, de forma cilíndrica, con el fuste estriado y con un remate de aspecto vegetal; en muchas ocasiones incluyen el escudo de Barcelona. Una variante del modelo Barcelona es el modelo Urbana, también con fuste estriado y rematada por una cúpula. El modelo Capilla tiene relieves ornamentales de peces o tritones, con un mascarón en la salida de agua. Algunas son un poco más ostentosas, como las coronadas por una pita, creadas entre 1880 y 1897 por la fundición Ebolumar y Tatay, de las que se conservan tres, situadas en la plaza de Cardona, el cruce de Pau Claris y Rosselló y el de Camelias con Escorial."

Ver información Wikipedia Fuentes de Barcelona

Fuente de La Salud en calle Escorial

Monument a Pi i Margall

"Un dels quatre presidents de la Primera República, Francesc Pi i Margall (Barcelona, 1824 - Madrid, 1901), que té un carrer fronterer amb Gràcia, va ser honorat amb un senzill monument en un triangle enmig de la calçada que es forma en l'encreuament amb el carrer Sant Lluís, el 16 de maig de 1999. Va ser una realització de l'arquitecte Ignasi Sanfeliu i de l'escultora Sara Pons, que posava en relleu les idees republicanes de l'homenatjat així com la seva dedicació periodística, ja que en un dels plafons hi ha reproduït un exemplar de La Discusión, diari que va dirigir. De fet, Pi i Margall ja tenia un altre monument a Barcelona, primer al Cinc d'Oros (cruïlla del passeig de Gràcia amb la Diagonal), que ara es troba instal·lat a la plaça de Llucmajor, a Nou Barris."

Veure informació Viquipèdia Ajuntament Barcelona

Veure informació https://en.wikipedia.org/wiki/Francesc_Pi_i_Margall

Francesc Pi i Margall

FRANCESC / PI I MARGALL / 1824 -1901 / PRESIDENT DE LA I REPÚBLICA / HOM DIRÀ QUE M'EXTRALIMITO / PERÒ QUÉ IMPORTA? / TINC FE EN L'ESDEVENIDOR / DE LA HUMANITAT / EN LA GENERACIÓ / QUE VE DARRERA LA MEVA

Exemplar de La Discusión, diari que va dirigir Francesc Pi i Margall

Veure més Art Públic Gràcia

Monument al mestre Balcells

"La política dels primers ajuntaments democràtics del postfranquisme, consistent a aprofitar els petits racons per esponjar amb placetes o jardinets l'atapeïda trama de Barcelona, va tenir també la seva implantació a Gràcia. En un solar del carrer de Sant Salvador, l'arquitecta municipal Carme Ribas va dissenyar uns jardins que serien dedicats a la memòria de Joan Balcells i Garcia (Barcelona, 1882-1972), compositor i primer director de l'Orfeó Gracienc entre 1903 i 1936.

Per recordar la seva memòria s'hi va posar un monument de Rafael Solanich, que fou inaugurat el 17 d'agost de 1982, en plena festa major de Gràcia. L'any 2003, els jardins es van ampliar en enderrocar una torreta del costat i el monument es va posar en un altre lloc dintre dels mateixos jardins, però sense modificar-lo gens."

Veure informació Viquipèdia Ajuntament de Barcelona

Veure informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Balcells_i_Garcia

Monument al mestre Balcells

Al mestre Joan Balcells Musicipedagog 1882 - 1972

Més informació Wikipedia Rafael Solanic i Bàlius

Rafael Solanic i Bàlius

Veure més Art Públic Gràcia

dilluns, 10 de desembre del 2018

Monumento al Dr. Bartomeu Robert

"El monumento al Doctor Robert es un conjunto escultórico situado en la Plaza de Tetuán de Barcelona, en el distrito del Ensanche. Está dedicado a Bartomeu Robert, médico y político catalanista, alcalde de Barcelona entre marzo y octubre de 1899.

El doctor Robert fue alcalde, entre marzo y octubre de 1899, pero se hizo popular por su oposición a las tasas al comercio y la industria propugnadas por el Gabinete de Francisco Silvela y su ministro de Hacienda, Raimundo Fernández Villaverde, que originó una serie de protestas conocidas como el cierre de cajas. Debido a ello tuvo que dimitir, pero siguió en política, y en 1901 fue nombrado presidente de la Lliga Regionalista. Sin embargo, al año siguiente falleció de forma repentina, e inmediatamente surgió la idea de efectuar un monumento en su honor, que fue encargado al escultor Josep Llimona. En su diseño intervino el arquitecto Lluís Domènech i Montaner, aunque un año después abandonó el proyecto. El emplazamiento elegido fue la Plaza de la Universidad, donde se puso la primera piedra el 31 de enero de 1904. Los trabajos duraron seis años, y finalmente el monumento fue inaugurado el 13 de noviembre de 1910. Actualmente está ubicado en la Plaza Tetuán."

Ver información https://es.wikipedia.org/wiki/Monumento_al_Doctor_Robert

Ver información Wikipedia Bartomeu Robert

Ver información https://es.wikipedia.org/wiki/Josep_Llimona

Monumento al Dr. Bartomeu Robert en Plaza Tetuán

Figuras de todos los estamentos sociales, como campesinos y obreros, políticos, intelectuales y clérigos —una de las figuras portando la señera catalana—, además de alegorías de la Música y la Poesía