dimecres, 9 d’octubre del 2024

Escultura dona amb nena

Jardins Joan Maragall

"Aquest grup escultòric d'una dona davant d'una altra emmarca l'eix compositiu del Palauet Albéniz en la seva façana d'execució més recent. La solució proposta en aquest cas presenta certs avanços a nivell compositiu respecte de l'altre grup també realitzat per encàrrec per Luisa Granero.

El material utilitzat és el marbre blanc, diferenciant amb els diferents acabats les qualitats dels elements representats, des de la superfície de la roca fins la suavitat de la pell humana, el domini del material és clar així com el procediment de buidat en aquesta noble pedra.

La forma en diagonal del grup ajuda a la relaxada expressió d'ambdues figures, el contrapunt de la nena realça l'equilibri. La posició del cos femení i els elements incorporats a aquesta composició, el gerro, el corn de cargol i la roba col·laboren a aquest propòsit. El moviment de l'obra assenyala un fort escorç que, tot i captar el ritme del gest, cau en un amanerament en la forma. L'emplaçament i la cerca d'equilibri en el marc espacial és l'origen d'aquesta forma volumètrica, així com del tema representat.

En el pla simbòlic, la seva predilecció pels cossos joves en els quals la gràcia dels moviments s'uneix a l'espontaneïtat, en aquesta font origen de la vida, de força vital, aquest grup es representa al·legòricament, amb aparença de deïtat mitològica. Hi pot haver influït la llarga tradició en la realització d'escultures. Si l'obra de Luisa Granero sempre ha tingut el seu origen en un cànon estètic de classicisme mediterrani d'arrel noucentista, aquí l'amanerament de la forma la situa també prop del neoclassicisme propi de tot aquest conjunt."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Blanca Cadena

Materials:Marbre blanc



 


Autor

Escultora:Lluïsa Granero

Arquitecte:Joaquim Casamor

Més informació:Viquipèdia Lluïsa Granero i Sierra

Lluïsa Granero, font:reialcercleartistic.cat

Més informació:Viquipèdia Joaquim Casamor i d'Espona

 

Veure més Art Públic Sants Montjuïc

  

Escultura Dona amb nen

 

Jardins Joan Maragall

"Aquest grup escultòric de cos sencer compost per una jove nua amb un nen, situada en un dels laterals de les cascades de la font més gran que emmarca la façana de l'ampliació del Palauet Albéniz, mostra en l'escorç de la seva postura forçada un desig d'equilibrar l'espai compositiu per al qual ha estat creada.

El marbre blanc és el material escollit per a aquesta execució, pel procediment del buidatge. La superfície externa és polida però diversificant en l'aparença les textures dels elements representats, escates del peix que el nen sosté, roca sobre la qual recolzen tots dos i la pell.

La forma està marcada per la diagonal que assenyala la inclinació del cos de la jove. Com que la postura és forçada, es manifesta una rigidesa en la composició que tan sols trenca la suau actitud del nen. La roba que es desplega sobre la roca, el càntir que sosté la jove, afegeixen un manierisme de línies innecessari per a aquest conjunt que a penes s'integra en aquest emplaçament per al qual va ser realitzat per encàrrec. El concepte volumètric que correspon en l'obra de Granero a un cànon classicista d'arrel noucentista, mediterrani en aquest cas, es carrega de tensió, és com si la narració dominés la composició.

El simbolisme del nu representat pot al·ludir a una figura mitològica pròpia del món de l'aigua, una deïtat de segon ordre com una nimfa. La rigidesa, però, continua traient força a la figuració que tan sols guanya en la perspectiva de la distància.

La seva obra adquireix més qualitat en el volum petit, d'aquí que aquest grup format per la jove i el nen perdi capacitat de control en el volum i en l'expressió de la forma."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Blanca Cadena

Materials:Marbre blanc

 


 

 

 




Autor

Escultora:Lluïsa Granero

Arquitecte:Joaquim Casamor

Més informació:Viquipèdia Lluïsa Granero i Sierra

Lluïsa Granero, font:reialcercleartistic.cat

Més informació:Viquipèdia Joaquim Casamor i d'Espona

 

Veure més Art Públic Sants Montjuïc
 

 

dimarts, 8 d’octubre del 2024

Escultura Diana de Gàbies

 

Jardins Joan Maragall, façana del Palauet Albéniz

"Còpia de l'Artemis de Gàbies, de marbre grec, atribuïda a Praxítel·les i altres i a un deixeble de Scopis, del segle IV aC, que es troba al Museu del Louvre de París."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Josep M.Garrut

Materials:Marbre 

 



Diana de Gàbies, font:Wikipedia

Més informació:Wikipedia Artemisa de Gabios

 

Autor

Escultor:Josep Miret

Arquitecte:Joaquim Casamor

Més informació:Viquipèdia Josep Miret i Llopart

Més informació:Viquipèdia Joaquim Casamor i d'Espona

 

Veure més Art Públic Sants Montjuïc

      

Escultura Venus Itàl.lica

 

Jardins Joan Maragall, façana del Palauet Albéniz

"Còpia de la Venus Itàl·lica, escultura en marbre realitzada per Antonio Canova l'any 1802, i que es troba al Palazzo Pitti, Florència."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Josep M.Garrut

Materials:Marbre blanc

Venus Ital.lica de Antonio Canova, font:christianvonholst.de

Autor

Escultor:Jaume Duran

Arquitecto:Joaquim Casamor

Més informació:Viquipèdia Jaume Duran i Castellanos

Més informació:Viquipèdia Joaquim Casamor i d'Espona

 

Veure més Art Públic Sants Montjuïc

 

 

dilluns, 7 d’octubre del 2024

Escultura Serena

 

"El director de l'Escola Massana en 1970, Lluís Maria Güell, va recomanar Pilar Francesch com una de les persones que podia ajudar l'arquitecte Casamor a completar les escultures dels jardins dedicats a Joan Maragall. Casamor va triar-ne la peça Serena, que ja tenia feta la jove escultora, i l'escola en va fer una donació. Una còpia de Serena es troba al vestíbul de l'Escola Massana."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas


"Aquest nu femení va ser un regal de l'Escola Massana per decorar els jardins Joan Maragall i fou col·locada centralitzant la columnata descoberta.

La verticalitat d'aquesta escultura marca la línia compositiva d'una figura de sòlid volum, executada en bronze, que continua la llarga tradició escultòrica catalana noucentista d'arrel orsiana.

El classicisme de la temàtica, l'equilibri que aconsegueix la separació de cames, recolzat per uns braços aixecats, són les referències al glossari orsià que ofereix unes qualitats femenines que la representació escultòrica ha mantingut durant un llarg temps i que són les credencials per a aquesta composició on la serenitat i l'harmonia presideixen una zona que envolta el classicisme d'una doble línia de columnes.

No hi ha res en aquesta obra que assenyali una ruptura amb aquest conjunt de caire neoclàssic on l'ordre és la principal virtut i la manca d'aposta de risc, de tensió creativa, el principal defecte.

La clara relació d'aquesta temàtica amb tota la línia escultòrica noucentista catalana ens porta a la memòria els exemples de figures de potent sentit volumètric d'Enric Casanovas, de tot aquest cànon de bellesa que es va obrir des de Maillol, en trencar amb els principis escultòrics de Rodin i mirar cap a les propostes classicistes."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Blanca Cadena

Materials:Bronze









Autora

Escultora:Pilar Francesch

Arquitecte:Joaquim Casamor

Més informació:Viquipèdia Pilar Francesch i Ventall

Més informació:Viquipèdia Joaquim Casamor i d'Espona

 

Veure més Art Públic Sants Montjuïc