Escultura Cérvols

 

"Segurament aquests cérvols van sobrar-li a Frederic Marès quan va fer un conjunt d'animals per als jardins dedicats a Vicens Vives a la Diagonal, i van acabar a la gespa del palauet Albéniz."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

"Podem cercar en aquest grup de tres cérvols una raó simbòlica del perquè de la seva temàtica. El fet que el seu enclau sigui un jardí que envolta un edifici imitació d'un pavelló de caça de tall borbònic setcentista, al·ludeix a aquest animal que ha estat considerat des de l'antiguitat com a símbol de l'arbre de la vida per la semblança de la seva cornamenta amb les branques arbòries, símbol de renovació, a més del prestigi de les seves característiques físiques de bellesa, gràcia i agilitat que l'han convertit en el rei del bosc.

El marbre, amb l'acabat polit, fou el material escollit, ja que té la capacitat realista que marca la diferència de textures entre la pell i les potes. Utilitza el metall per esculpir les astes.

La composició del grup està equilibrada per la posició en què els animals es troben asseguts i permet una harmònica perspectiva dels tres cérvols.

Sense treure cap mena de mèrit a la bona manera de fer que té l'obra de Frederic Marès, l'academicisme de la realització, l'estètica kitsch del conjunt, la manca d'imaginació de la temàtica, la manca de risc en aquesta proposta no afavoreixen gens la valoració d'un conjunt realitzat en una època en què les directrius estètiques tractaven d'acomodar-se a l'ambient polític més que a la cerca de nous camins d'expressió.

Si el projecte d'uns jardins de caràcter francès era desfasat per a la seva època, aquest conjunt d'animals no fa més que reincidir en l'obsolet d'aquesta obra i en la manca de valentia d'aquesta proposta."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Blanca Cadena

Materials:Marbre blanc

 

Autor:

Escultor:Frederic Marès

Arquitecte:Joaquim Casamor

Més informació:Viquipèdia Frederic Marès i Deulovol

Frederic Marès i Deulovol, font:Viquipèdia

Més informació:Viquipèdia Joaquim Casamor i d'Espona

    

Veure més Art Públic Sants Montjuïc

 

Escultura Dona ajaguda

"Aquesta obra, situada en paral·lel amb una altra de la mateixa temàtica, va ser realitzada d'encàrrec per Enric Monjo per a aquest emplaçament. El material escollit per a l'execució és el marbre blanc, amb l'acabat polit que ens mostra no sols el seu domini tècnic, sinó també el seu gran coneixement del cos humà, que segueix la tradició de Leonardo da Vinci i Rodin i arriba al domini de l'ordenació formal. Treballa directament la pedra. La forma compositiva conjuga certs elements que apunten a un hieratisme en l'actitud, un neoclassicisme hel·lenitzant de ressons naturalistes i un coneixement de les línies compositives on l'harmonia i l'equilibri són valors permanents. La força d'aquesta obra radica en el seu substrat històric, en el paràmetre d'un llenguatge plàstic d'arrel clàssica mediterrània sòlidament construït, però depurat de formes simples i estilitzades. La capacitat tècnica li permet traspassar el llindar noucentista i aportar al nu la tradició de la imatgeria espanyola. La temàtica d'aquesta obra fa referència a la llarga tradició del retrat o a la simbologia mitològica de deesses i nimfes. La postura escollida li va permetre no tan sols demostrar el seu control del volum i el coneixement del cos humà, sinó també fer una referència simbòlica a aquest espai arcàdic en què es col·locava la seva escultura."

Font de la informació: Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Blanca Cadena

Materials:Marbre blanc

Autor

Escultor:Enric Monjo

Arquitecte:Joaquim Casamor

Més informació: Viquipèdia Enric Monjo i Garriga

Enric Monjo i Garriga, font:amf2010blog.blogspot.com

Més informació:Viquipèdia Joaquim Casamor i d'Espona

    

Veure més Art Públic Sants Montjuïc

Escultura Nu a l'estany

 

"Antoni Casamor, germà de l'arquitecte Joaquim Maria Casamor, autor dels jardins Joan Maragall, disposava d'un nu femení que van decidir posar en un dels estanys. Com la figura era feta a una escala més petita que la desitjada, van ampliar-la."

Font de la informació: Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

 

"Antoni Casamor d'Espona va realitzar per encàrrec aquest nu femení de clara traça arcaïtzant, en el qual la verticalitat de la postura es contraposa al cercle de l'aigua. Presideix amb sentit paisatgístic aquesta àrea del jardí. El sentit escenogràfic que crea trenca la geometria lineal de l'espai, però l'equilibri i la mesura continuen la línia compositiva en l'escultura. El domini de la pedra utilitzada en l'execució es mostra en la postura escollida. La superfície de les diferents textures del material indica la diversitat d'elements representats, el sentit tàctil de la corporeïtat femenina apareix palpitant, contraposat a l'element vegetal que s'ha esculpit aquí.

La forma escollida per a representar aquesta postura, el hieratisme que la seva verticalitat desprèn, no li impedeix controlar el material utilitzat, jugant amb els diferents acabats de la pedra. La línia domina el conjunt tan sols trencat per la cama esquerra creuada sobre la verticalitat de la dreta i pels braços lleugerament doblegats que, projectats cap a l'esquena, permeten l'exhibició d'un cos jove. Entronca aquesta obra amb un cànon de bellesa que cerca les seves arrels en un passat clàssic mediterrani de to arcaïtzant. Solidesa, serenitat, ordre, mesura, una realitat idealitzada ha inspirat la realització d'aquest nu, que no crea ruptures respecte d'aquesta línia noucentista. La frontalitat de l'escultura regeix l'espai compositiu del jardí. El superflu desapareix, l'estructura del volum, la perspectiva equilibrada des de tots els punts de vista, la suavitat del gest, transcendeix aquesta pausa de calma. El tema del nu femení, hieràtic, assegut o inclinat, és un dels favorits de Casamor, és on millor manifesta el seu sentit del volum, el seu control de la pedra, el seu ofici dominat a través d'anys de treball. És molt adient la integració d'aquesta escultura en l'espai per al qual fou creada."

Font de la informació: Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Blanca Cadena

Materials:Marbre blanc sobre pedestal de pedra

Autor

Escultor:Antoni Casamor

Arquitecte:Joaquim Casamor i d'Espona

Més informació:Viquipèdia Antoni Casamor i d'Espona

Més informació:Enciclopèdia Catalana Antoni Casamor i d'Espona

Antoni Casamor i d'Espona, font:Enciclopèdia Catalana

Més informació:Viquipèdia Joaquim Casamor i d'Espona

Joaquim Casamor i d'Espona, font:Arquitecturacatalana.cat

    

Veure més Art Públic Sants Montjuïc

Escultura Noia amb casquet de bany

"El fet que la falangista Montserrat Tey fos regidora va influir en el fet que la seva germana, Marifé, fes aquesta Noia amb casquet de bany que figura entre les escultures dels jardins de Joan Maragall."

Font de la informació: Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

"Aquest nu, que recolza sobre un bloc de pedra, ens sorprèn pel seu hieratisme, no tan sols en l'actitud sinó també en la factura. Ens dóna unes pautes estètiques de cànon classicista, però el seu volum de línies arcaïtzants emfatisza uns valors acadèmics de tall obsolet.

La pedra és el material emprat, la verticalitat en l'execució, la rigidesa de l'actitud, l'ordre que introdueix la línia recta no afegeix res més que monotonia a aquest nu femení. El recurs de cobrir-la amb un barret és una dada anecdòtica de caire narratiu que tampoc afegeix cap element a aquesta figura.

Hom podria dir que el gir ideològic de l'època franquista no va significar en alguns artistes una ruptura amb l'escultura noucentista, en aquesta obra, però, els trets apunten més a les rígides normes de l'escultura en temps de la Itàlia de Mussolini que als principis orsians de La Ben Plantada.

La solidesa de les línies compositives no fa més que accentuar la rigidesa i l'estatisme."

Font de la informació: Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Blanca Cadena

Materials:Marbre blanc

 

Autor

Escultora:Marifé Tey

Arquitecte:Joaquim Casamor i d'Espona

Més informació:Viquipèdia Marifé Tey Planas

Més informació:Viquipèdia Joaquim Casamor i d'Espona

Joaquim Casamor i d'Espona, font:Arquitecturacatalana.cat

   

Veure més Art Públic Sants Montjuïc

 

Escultura Al.legoria de la Sardana

 

"Ernest Maragall va rebre l'encàrrec d'una escultura perquè els jardins estaven dedicats al seu pare, el poeta Joan Maragall. Va aprofitar una figura femenina que tenia feta ja al 1965, la va anomenar Al·legoria de la sardana perquè l'alcalde Porcioles volia posar una placa amb els famosos versos de Joan Maragall La sardana és la dansa més bella de totes les que es fan i desfan. Els treballadors que van instal·lar-la comentaven que com tenia els braços entrellaçats, com si li faltés alguna cosa, potser era perquè se li havia escapat el xicot."

Font de la informació: Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

 

"La sardana és un encàrrec municipal del 1970, dins la línia d'un folklorisme de l'alcalde J.M. de Porcioles. Sortosament Ernest Maragall, un noucentista que a Amèrica tendí al monumentalisme, va salvar aquest escull esculpint una figura amb marbre de Carrara blanc que té l'esveltesa i l'elegància d'una mena de deessa sardanística. L'obra es troba als Jardins de Joan Maragall, que envolten l'anomenat Palauet Albéniz, on l'Ajuntament acostuma a fer les recepcions de gran gala. Per desgràcia, la majoria dels dies l'estàtua d'Ernest Maragall no es pot visitar perquè els jardins es troben tancats (obren dissabtes, diumenges i festius al matí). A la llegenda hi ha els versos famosos: "és la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan". "

Font de la informació: Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Albert Manent

Materials:Marbre blanc

"TOTA MA PATRIA / CABRA EN EIXA ANELLA, / I ELS POBLES DIRAN: / LA SARDANA ES LA / DANSA MES BELLA / DE TOTES LES DANSES / QUE ES FAN I ES DESFAN"

 

Autor

Escultor:Ernest Maragall i Noble

Arquitecte:Joaquim Casamor

Més informació:Viquipèdia Ernest Maragall i Noble

Ernest Maragall i Noble

Més informació:Viquipèdia Joaquim Casamor i d'Espona

Joaquim Casamor i d'Espona, font:Arquitecturacatalana.cat

    

Veure més Art Públic Sants Montjuïc