"Aquesta escultura, parella, pròxima i relacionada amb La Terra del
mateix autor, ubicada al mateix lloc i, aproximadament, de la mateixa
grandària, hi estableix una clara relació formal i simbòlica. L'aigua
entre nosaltres és diu en femení, però aquí és representada per un
mascle serè i madur, amb aspecte reposat i tranquil, amb la seguretat
que dóna el pas del temps, la serenitat d'aquell que no ha de
preocupar-se pel seu alt destí, un cert aire paternal i previsor com
correspon al seu paper: ell és l'aigua, l'element fonamental de la vida i
li pertoca fecundar la terra, mantenir els éssers vius i tota la
natura.
La representació de L'Aigua en forma de mascle potser es deu al fet que acompanya La Terra,
indefugiblement representada com una femella. Per això potser
l'escultor Marès va acudir a una formulació, també aparellada, una
representació que ja trobem definida en gravats del període barroc, en
la qual la Terra és una dona i l'aigua, al seu costat, és un home que
porta un gerro del qual surt aigua. Aquesta figura d' home corpulent no
és equiparable amb Neptú, senyor de les immensitats de les aigües
marines, més aviat al·ludeix a la idea d'algú, naturalment amb aparença
humana, que aguanta un recipient contenidor d'aigua abundant que vessa
controladament. En sentit figurat, no és del tot desencertada la
presència de l'home ja que és ell qui fecunda la femella.
L'aigua de la terra és dolça i corre entre la terra;
el senyor dels mars va armat de corona i trident i va acompanyat d'un
seguici de tritons i nimfes. En la representació de Marès, l'home,
inclinat, subjecta un gerro, molt pròxim als estris domèstics de caire
popular, que deixa caure abundosa l'aigua. L'aigua surt, brolla del seu
cau en clara al·lusió a la representació de la surgència d'un riu, o
d'una font l'aigua dolça que guarda la terra a les seves entranyes
L'aproximació a la parella d'escultures permet
aventurar el perquè de la seva ubicació en el punt de partida de les
cascades d'aigua que baixen des del Palau Nacional: del gerro de L'Aigua
brolla el preciós líquid, si bé en forma sòlida i, a partir d'aquí,
s'inicia el joc de la caiguda de l'aigua real fins a l'entrada del
recinte de l'Exposició. Amb tot, aquesta seria una hipòtesi precària ja
que sembla que Carles Buigas, cap de la secció d'Aigües i Il·luminació
de l'Espectacle de l'Exposició de Barcelona, va dissenyar els efectes,
aspectes tècnics i càlculs numèrics sobre la disposició, quantitat,
grandària i complements necessaris de les diverses fonts i la seva
il·luminació com un projecte autònom, segurament per al qual no era
necessària la presència d'estatuària simbòlica. Potser també per això,
Marès, ja reputat escultor que havia vist col·locar obres importants a
la plaça de Catalunya, acabada d'inaugurar el 1927, no va esmerçar tots
els seus recursos i delicadeses en la resolució d'aquestes peces,
filles, com totes les de Montjuïc, de l'encàrrec municipal per a
l'ornament del recinte."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Teresa Camps
Materials:Pedra de Montjuïc
Més informació:Viquipèdia Eix de l'Exposició de 1929 a Montjuïc
 |
| Palau Nacional, font:Wikipedia |
Autor
Escultor:Frederic Marés i Deulovol
Més informació:Viquipèdia Frederic Marès i Deulovol
_(cropped).jpg) |
Frederic Marès, font:Viquipèdia
|
Veure més Art Públic Sants Montjuïc
_(cropped).jpg)