"L'escultura d'El Forjador resulta original, contraposant-la a les tendències del moment però també dins la trajectòria de Josep Llimona. La insistència col·lectiva en la representació de les "deesses mediterrànies" fa que sorprengui trobar-se amb una estàtua com la d'El Forjador.
Llimona, encara que havia sigut considerat com un dels grans escultors modernistes, va integrar-se posteriorment en l'estètica noucentista, entorn en el qual va ser molt respectat. En un primer moment per tant, va estar molt influenciat pel francès Auguste Rodin, però més tard el seu estil s'acosta més al del belga Constantin Meunier, com veiem en El Forjador. Meunier representava sovint obrers i miners, temes que Llimona integra en aquesta obra. En aquest cas l'escultor català trenca amb la norma o amb allò que és comú o ben vist al representar una figura masculina d'un treballador; no era un homenatge a un personatge reconegut sinó a un home que tenia un ofici.
Es tracta d'una figura d'estètica naturalista, que no pretén l'extrema perfecció ni la definició i precisió dels volums propis del moment. Ni aquesta escultura era original en aquell moment ni tampoc primerenca en l'obra de l'escultor, ja que el tema havia estat tractat per ell mateix des de feia més de deu anys. Caldrà remarcar l'interès de l'artista per un tema reivindicatiu, una escultura homenatge al treball que contribueix a la iconografia general de la plaça obrint les perspectives cap a la feina d'aquells que no podien imaginar-se la immortalitat a través de l'art.
Aquesta exposició no va ser la primera en què Llimona va participar, a la de 1888 va presentar-hi diverses obres, i va guanyar una medalla d'or amb l'estàtua de Ramon Berenguer III el Gran (1880), una obra que havia realitzat a Itàlia durant el seu període de pensionat.
L'obra de Josep Llimona de la plaça Catalunya ens permet de recordar la importància d'aquest escultor, germà de Joan Llimona, nascut a Barcelona l'any 1864, pensionat a Roma i gran realitzador d'escultures públiques a Barcelona com el mateix Ramon Berenguer el Gran a la plaça del mateix nom.
Ell va fer diversos relleus per al monument a Colom de l'Exposició Universal de 1888 així com un fris de l'Arc de triomf i altres obres que demostren la precocitat de la seva acceptació. Des del Desconsol de 1907, una de les seves obres més emblemàtiques, fins al Forjador de la plaça Catalunya, l'obra de Llimona mostra un camí determinant lligat amb el seu temps, que va del simbolisme a les noves tendències realistes responent als moviments polítics europeus de finals de la dècada dels anys vint. Va ser un escultor d'èxit oficial procedent de les formules d'escultura franceses del segle XIX i que va esdevenir el principal escultor del modernisme català.
L'escultura de la plaça Catalunya té una nova agressivitat que demostra la seva superació dels moviments anteriors, és una rèplica de la obra que li va ser premiada el 1914 a l'Exposició Internacional d'Art de Brussel·les, i que entronca molt bé amb els monuments funeraris que es difondrien sobretot a França després de la Guerra 1914-1918, un nou realisme obradista, prop dels treballadors, que les estètiques progressistes europees farien seves molt ràpidament."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Xavier Barral i Altet
Materials:Pedra de Montjuïc
Autor
Escultor:Josep Llimona
Més informació:Viquipèdia Josep Llimona i Bruguera
Josep Llimona i Bruguera, font:Viquipèdia
Veure més Art Públic Eixample
